Disc de la setmana: Jessica Williams “Live at the Yoshi’s – volume one”

El disc d’aquesta setmana és d’una pianista nord americana Jessica Williams (1948). “Live at the Yoshi’s. Vol 1” (2003), és un disc que particularment m’encanta. Gravat en directe li dona una força especial que normalment no tenen els d’estudi i principalment la interacció del trio arriba a moments sublims de bona música.

Jessica Willimas és una pianista que li encanta guarnir la melodia amb nombrosos canvis harmònics, creua diferents línies de contrapunts per sempre trobar una solució satisfactòria per donar l’entrada als acompanyants (molt important en format de trio).

En aquest àlbum és una bona mostra de l’estil i la música que fa la Jessica. Molt importants en aquest treball son el dos acompanyants, Ray Drummond al contrabaix i Victor Lewis a la bateria, una base rítmica de molta categoria. Grans melodies, sols meravellosos, però el més important és la impressionant interacció dels tres instruments, i la mena de tocar de les dues mans de la Jessica, una perfecte combinació de mà dreta i esquerra, si escoltem amb tranquil·litat hi ha vegades que la seva mà esquerra de tant potent que és dilueix la feina del contrabaix, .
A més de una gran pianista de jazz és una gran compositora, la seva forma de tocar és efusiva i creativa. Són 9 els temes que escoltarem  en  aquest directe, estàndards interpretats com si estiguessin escrits especialment pel trio, sorpreses com la seva composició “Tutu’s promise” amb una intro funky que és converteix en un atípic blues, l’intercanvi de contrapunts amb el baix d’en Drummond, escolteu-lo amb tranquil·litat, no te preu. Ens creuarem amb balades plenes de tendresa, composicions introspectives, blues coloristes…, tot un món de sonoritats executades amb total perfeció.

Artista

Jessica Williams

Àlbum Live at the Yoshi’s Vol.1
Cançó que escoltes I’m confessin’ that i love you

Live at Yoshi’s Vol.1, és un dels treballs en trio que més m’han impressionat de l’última dècada, i dels millor àlbums de la Jessica Williams. Un disc consistent, ple de serenitat i rauxa, imprescindible tindre’l a la discoteca.

I amb aquesta recomanació arriben les meves vacances, no deixaré pas de recomanar-vos més música, però ho faré d’una forma més fresca i lleugera fins el setembre, que tingueu bones vacances!!!.


Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements