Albert Renger-Patzsch

Avui treballarem un extraordinari fotògraf. El fotògraf d’avui va donar un gir total a la fotografia del seu temps i la va re-inventar de nou, d’acord amb els moviments que s’estaven produint a la societat, a l’art, a l’arquitectura…

Impulsor d’un dels moviments artístics més importants del segle XX, el personatge d’avui ens ensenya una nova interpretació de la fotografia, allunyada de les interpretacions ètiques i fugint de les tendències artístiques, del pictoralisme, expressionisme i avantguarda. Avui descobrirem que hi va haver un moment per la fotografia en el seu estat més pur. Amics, us presento a   : 27. Albert Renger-Patzsch

Neix a Würzburg (Alemanya) al 1897 i ja a l’edat de 12 anys comença a fer fotografies, influenciat pel seu pare que era un fotògraf aficionat. Als 14 anys ja coneix l’obra d’Alfred Stieglitz i Edward Steichen. Entre el 1916 i el 1918, amb l’exercit alemany, participa a la Primera Guerra Mundial.

Al acabar la Gran Guerra comença a estudiar Química al Technical College de Dresden. i als inicis dels anys 20’s treballa com a fotògraf de premsa pel diari americà ‘Chicago Tribune‘.  Ja com a fotògraf independent, al 1925 publica el seu primer llibre ‘The choir stalls of Cappenberg‘ (Les cadires del cor de Cappenberg). La seva primera gran exposició arriba un parell d’anys després.

Analitzar el treball d’Albert Renger-Patzsch, és constatar que les seves fotografies son ‘perfectes’. Tracti el tema que tracti, totes les seves fotografies tenen un gran equilibri intern i una acurada composició. No ha estat un fotògraf temàtic, ni de projectes concrets,  Renger-Patzsch ha experimentat en tots els àmbits de la fotografia: natura, la industrialització, el retrat, el paisatge urbà.. En tots els casos amb la mateixa perfecció. Renger-Patzsch ha buscat al llarg de la seva obra la qualitat estètica de la fotografia.

“The rigid adherence of “artist-photographers” to the model provided by painting has always been damaging to photographic achievement.  There is an urgent need to examine old opinions and look at things from a new viewpoint.  There must be a joy one takes in an object and the photographer should become fully conscious of the splendid fidelity of reproduction made possible by his technique.” Albert Renger-Patzsch.(traducció, per cert horrible…)

Renger-Patzsch va ser un gran detractor dels artistes-fotògrafs ‘pictoralistes’ i argumentava l’urgent necessitat de revisar les posicions clàssiques de la fotografia per aconseguir una nova ‘visió’ i la potencialitat de la fotografia a partir del coneixement de la seva tècnica per a obtenir la perfecta fidelitat de la reproducció dels objectes.

La fotografia alemanya dels 20’s

Després de l’abandonament del pictoralisme fotogràfic i els moviments d’experimentació visual portada a terme pels avantguardistes, sorgeix durant el període d’entre-guerres, tant als Estats units com a Europa, corrents que busquen l’exploració del medi fotogràfic mitjançant la fidelització rigorosa de la natura, les persones o objectes quotidians.

Així apareixia el Grup f/64, que ha hem comentat a la serie, als Estats Units, mentre que a Europa, més concretament a Alemanya, apareixia el que es denominà ‘Nova Objectivitat‘ (Neue Sachlichkeit). El Grup f/64 va ser una associació fotogràfica que es fundà a Califòrnia al 1932 sota la influència de Paul Strand, Ansel Adams i Edward Weston, entre altres. Els antecedents d’aquest grup hem de buscar-los en les reflexions i treballs que Alfred Stieglitz publicaria a la seva revista ‘Camera Work‘.

A Alemanya el moviment es constituïa al voltant de la ‘Nova Objectivitat‘. Aquest moviment, que no una associació com el Grup f/64, buscava explotar els recursos del medi fotogràfic, que d’alguna manera fins aleshores havia quedat subordinat a la resta de les arts. Aquest moviment apareixia per contrarestar una crítica que era incapaç de considerar ‘artístic’ una obra feta per una ‘màquina’ i per una nova generació de fotògrafs que deixen de considerar-se com a artesans o artistes i, ajudats per l’avanç tècnic de les noves càmeres, son capaços d’obtenir fotografies d’una qualitat sense precedents. Això provoca la reflexió de que la fotografia és un ‘art’ en sí mateix i que es capaç de produir obres de gran qualitat estètica i tècnica.

Les seves primeres fotografies ja mostren el potencial estètic de les fotografies de proximitat (els close-ups’s), remarcant i ampliant els petits detalls que fins aleshores no eren importants per a la fotografia pictòrica. La seva visió de la fotografia ja combinava les tendències documentalistes i estètiques. Les fotografies de dalt son ben representatives de l’obra de Renger-Patzsch, sempre objectes amb punts de vista i enquadraments que donen un extraordinari equilibri i ordre a la fotografia, sense abandonant però, el seu valor estètic.

Nova Objectivitat (Neue Sachlichkeit)

La Nova Objectivitat va ser un moviment artístic sorgit a Alemanya al començament de la dècada dels 20’s rebutjant l’expressionisme. El moviment acabà pràcticament al 1933 amb la caiguda de la República de Weimar i l’arribada al poder dels nazis. El terme s’aplica no només a la fotografia, sinó també a la literatura, música o cinema.

De fet el terme ‘Nova Objectivitat‘ es fa agafar del que va utilitzar el critic G. F. Hartlaub en relació a una exposició de pintura a la Kunsthalle de Mannheim al 1925. Les pintures exposades utilitzaven un llenguatge realista i agressiu, agafant part de l’expressionisme però allunyat dels llenguatges d’avantguarda que s’havien imposat estèticament fins aleshores. La Nova objectivitat duraria tota la dècada dels 20 però allunyant-se totalment de tècniques que l’expressionisme havia utilitzat, com el fotomuntatge, la solarització o la sobreimpressió. No al sentimentalisme ni a la subjectivitat alhora de tractar un tema concret. Objectivitat pura.

El principal representat del moviment va ser Albert Renger-Patzsch,  a la seva obra hi trobem una utilització extraordinària de la llum, enquadraments diferents i l’ús d’objectius de focals diferents per donar punts de vista i nitideses mai vistes fins aleshores. A Alemanya els principals representats son John Heartfield, Karl Blossfeldt, Walter Peterhans, Helmar Lerski i August Sander. A la República Checa trobem a l’extraordinari Josef Sudek. A la Unió Soviètica de aleshores, lligats al constructivisme, trobem al nostre bon amic Alexander Rodchenko.

Els representats de la Nova Objectivitat defensaven la fotografia com a medi de creació, rebutjant totalment tota intervenció manual en el procés fotogràfic (en que avui en diríem eines de retoc tipus Photoshop) i desenvoluparen nous punts de vista i perspectives, com el picat o el contrapicat. Volien emfatitzar les estructures formals i les qualitats dels materials de l’objecte fotografiat i mostrar elements quotidians des d’una òptica diferents.

Deixem l’art pels artistes i intentem, mitjançant les eines fotogràfiques, fer fotografies que siguin vàlides per elles mateixes, per les seves qualitats fotogràfiques (Christian Schad, 1927)

.

Die Welt ist Schön (El món és bell)

El treball més conegut de Renger-Patzsch és l’àlbum de fotografies publicat al 1928, Die Welt ist Schön, un catàleg d’objectes que es convertí en una de les obres fotogràfiques de més influència en el món de la fotografia en tota la historia. Una extraordinària col·lecció de tot tipus d’objectes, productes industrials, organismes naturals… que trenca totalment amb la visió artística de la fotografia i que ens mostra la bellesa dels objectes a partir de fotografies catalogades de ‘perfectes’, amb equilibris, composicions o il·luminacions que fan, sense voler.ho l’autor, que es converteixin en ‘art’ a partir del concepte més pur de la fotografia.

Aquest llibre no únicament conté les icones de la fotografia de la ‘Nova Objectivitat’, amb tot tipus d’objectes industrials, sinó una fabulosa serie de paisatges, arquitectura, escenes urbanes i estudis d’arbres i pedres.

Albert Renger-Pätzsch en aquest àlbum reivindica per a la fotografia la possibilitat de crear amb els seus propis mitjans amb valor  per ells mateixos, sense cap mena de deute cap a la pintura. Defensor de les formes pures i cercador de l’estructura interna de les coses, un dels seus temes favorits van ser la bellesa de les màquines industrials i de les arquitectures metàl·liques. El règim de Hitler va aprovar el seu treball mentre li va servir com a propaganda, fins i tot li va permetre una exposició al 1943. La fotografia de dalt  (1942) forma part d’un reportatge que el III Reich li va demanar sobre les velles cases rurals del nord d’Alemanya.

Al 1929 crea un volum fotogràfic sobre la ciutat de Dresden on apareixen fotografies de László Moholy-Nagy, fotògraf i pintor hongarès i un del teòrics de l’art i de la fotografia de l’escola de la Bauhaus alemanya i que sense cap dubte ocuparà un espai a la nostra serie. Entre el 33 i el 34 Renger-Patzsch exerceix com a professor a Essen però la pressió nazi sobre l’art el fan abandonar. A partir del 34 es concentra en la seva pròpia fotografia fins que al 1944 un bombardeig aliat destrueix bona part del seu arxiu fotogràfic.

.

Tècnica i estètica vs ètica

Renger-Patzsch treballa de forma precisa la tècnica fotogràfica però sense abandonar mai l’estètica, en que el que li confereix un estil propi molt accentuat. En resultat final és una tendència cap a una foto plana, semblant a les dels fotògrafs del Grup f/64, amb imatges sense profunditat, producte justament d’una gran profunditat de camp, on tots els objectes semblen perfectament enfocats i on els plans visuals es van succeint anul·lant el concepte d’espai i donant una sensació a l’observador de pur disseny visual.

Aquesta fotografia ‘plana’ té però una gran dinàmica, fruit de les increïbles perspectives, amb punts de vista que provoquen punts de fuga molt llunyans al propi marc, el que provoca en molts casos la desaparició de les línies de perspectiva. Una altra constant de la seva estètica és l’absència de grans contrastos, treballant exquisidament la gamma dels grisos, sempre amb un control extraordinari de la llum. Tota aquesta estètica Renger-Patzsch dona com a resultat un gran protagonisme de les textures i les formes, a vegades amb composicions extraordinàriament fredes i mentals.

Albert Renger-Patzsch troba en les instal·lacions industrials, màquines o canonades les formes que busca i dona una plàstica formalista que recorda molt el constructivisme soviètic.

Renger-Patzsch usa la realitat formal per construir una altra realitat, on l’estètica triomfa sobre l’ètica.

.

Industria i natura

Aquesta gairebé obsessió per l’estètica a partir de la tècnica és una constant entre els fotògrafs de la ‘nova objectivitat’, on el missatge ‘visual’ impera sobre les possibles interpretacions ètiques. Alguns dels seus col·legues tenen treballs tan extraordinaris que no descarto que en el futur podem fer un monogràfic d’aquesta tendència.

Renger-Patzsch i els fotògrafs de la ‘Nova Objectivitat’ intenten buscar una justificació de la industrialització a la natura, per això és curiós com es centren en les textures i formes de les plantes. Tècnicament pot fer bones fotografies de proximitat i descobreixen les regles geomètriques de la natura. Aquest fet provoca una nova visió de la industria i dels objectes quotidians, no veient-se tan antinatural ni allunyats de la natura. Un dels màxims exponents de l’escola de la ‘Nova Objectivitat’ en l’exploració de les textures i formes de les plantes va ser el magnífic fotògraf Karl Blossfelt.

La ‘Nova objectivitat’ va tenir fortes repercussions a tota Europa i es va estendre els treballs sobre formes vegetals, objectes quotidians o del món industrial. Renger-Patzsch va compaginar perfectament la tècnica fotogràfica i una nova visió dels objectes inanimats, sempre renegant de qualsevol tractament en el revelat més enllà del positivat dels negatius. Més endavant va aparèixer el ‘Nou realisme‘ amb fotògrafs que necessitaven la manipulació fotogràfica per expressar la seva ‘realitat’.

La influència de Renger-Patzsch

Molts m’heu sentit el comentari que una fotografia ha de ser clara i amb força. Renger-Patzsch és el paradigma de la sobrietat, claredat i sobretot fidelitat a l’objecte fotografiat i és un dels grans referents per bona part dels fotògrafs del segle XX.  És possible que avui considerem la seva obra de línies senzilles i freda, acostumats a veure fotografies d’alt contingut emocional. Renger-Patzsch, busca un equilibri perfecte entre les formes que li proporciona la natura i les projecte sobre el que tenia a l’abast en aquest moment, la industria.

Crec que la millor forma d’entendre l’obra de Renger-Patzsch és seure tranquil·lament i posar-vos els següents vídeos:

I aquest segon vídeo és un petit resum biogràfic: (desordenat i amb fotografies repetides però és el que hi ha a youtube…)

I una de les poques galeries que he pogut trobar amb algunes peces de la seva obra:

És necessari que entenguem en quin període va viure Renger-Patzsch i què va representar la seva obra i em sabria greu que simplement en traiessim com a conclusió que l’obra de Renger-Patzsch no ens diu res o no ens arrenca les sensacions o sentiments d’altres fotògrafs que hem anat veient. Renger-Patzsch és considerat el pare de la fotografia objectiva, i el referent més important de l’escola de la ‘Nova Objectivitat’ en aquest intent de buscar el paral·lelisme entre la natura i els objectes industrials. La seva màxima era l’extrema nitidesa i fidelitat de l’objecte fotografiat. La fotografia és capaç de produir imatges belles per ella mateixa, amb independència de l’objecte fotografiat i del missatge i interpretació de las fotografia. És la fotografia objectiva.


Fonts: Hi ha relativa poca informació a internet, addicionalment he utilitzat les obres ‘Iconos de la Fotografia-El Siglo XX – Electa’ i ’20th Century Photography – Museum Ludwig Cologne – Taschen’:

http://visionesdevanguardia.ning.com/profiles/blog/show?id=2920196%3ABlogPost%3A3749&commentId=2920196%3AComment%3A5335&xg_source=activity

http://www.boerner.net/jboerner/?p=2464

http://cadadiaunfotografo.blogspot.com/2010/06/albert-renger-patzsch.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Nueva_objetividad

http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Renger-Patzsch

i alguna font més…

Bé amics, espero que la petita immersió en el fotògraf d’avui us hagi aportat alguna cosa nova en aquest ‘cerca’ de la visió fotogràfica a través dels clàssics de la fotografia. La setmana vinent ens tornarem a veure, no?

Bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements