Mary Ellen Mark

Avui, per ser la darrera entrega abans d’unes curtes vacances, us vull deixar amb una fotògrafa que us impactarà, que us deixarà, si és la primera vegada que us trobeu amb ella, la necessitat de conèixer-la més a fons, d’entrar a la seva vida, que no és altra cosa que la fotografia.

Obsessió per la fotografia. Així podríem definir a aquesta dona, una de les millors fotògrafes dels nostres dies, amb un portfoli que recull més de 4 dècades de projectes fotogràfics. Una fotògrafa que us explicarà la seva visió de la vida amb les seves fotografies. Una darrera entrega abans del descans de vacances que us valdrà la pena. Amics, avui coneixerem a  : 29. Mary Ellen Mark

Neix a un dels suburbis de Philadelphia, Pennsylvania, el 20 de Març de 1940. Coneguda internacionalment per la seva fotografia de fotoperiodisme, els seus retrats i la seva fotografia comercial. Avui intentarem conèixer la seva obra en un corregut no tant biogràfic com bibliogràfic. Mary Ellen Mark porta publicats 16 extraordinaris llibres de fotografia i el seu treball està exposat contínuament en alguna exposició d’algun museu o sala d’art del món. La Mark és considerada una de les millors fotògrafes dels nostres dies.

Mary Ellen Mark porta tres dècades viatjant per tot el món per fer fotografies que reflecteixen el seu caràcter humanitari. Les seves fotografies son veritables documents del comportament humà, de situacions personals, d’actituds en front la vida, que acaben convertint-se en icones de la fotografia documental. Les seves fotografies han aparegut a les prestigioses publicacions com Life, The New York Times Magazine, Rolling Stone, Vanity Fair o The New Yorker.

Les fotografies de la Mare Teresa de Calcuta, els circs indis o les dones a Bombay son producte de molts anys de treball a la Índia i si bé n’hem vist moltes de fotografies amb situacions semblants les de la Mark tenen un llenguatge especial, una forta atracció cap els seus personatges que t’atrapa i difícilment en pots fugir i quedar-te aliè al missatge que ens transmet.  El seu assaig sobre els nens als carres de Seattle ha estat la base de la pel·lícula Streetwise (1984), nominada el mateix any i dirigida pel seu marit Martin Bell.

Hi ha només un raó per la que he estat fotògrafa durant tants anys. La fotografia és un repte continu. . – Mary Ellen Mark – “American Photo”, 1998.

Observant el treball de la Mark sembla que vagis descobrint la personalitat d’aquesta extraordinària fotògrafa, que té la necessitat d’expressar-se amb la fotografia. El seu treball, emmarcat dintre del que s’anomena fotografia documental, té una força brutal, exempta de manipulacions, d’estudis o il·luminacions artificials. Una fotografia real de la vida real.

MEM entra al món de la fotografia

Mary Ellen Mark ja corria pels suburbis de Philadelphia als 9 anys amb una càmera a la mà, una Box Brownie de Kodak. A l’escola secundaria de Cheltenham ja exhibia una aptitud especial per la pintura i el dibuix i era a la Universitat de Pennsylvania on al 1962 es graduava en Pintura i Historia de l’Art, més tard, al 1964 obtenia un Master de Fotoperiodisme a la Annenberg School for Communication. Un any després rebia una beca de fotografia per estar-s’hi un any a Turquia, que aprofità per visitar Anglaterra, Alemanya, Grècia, Itàlia i també Espanya. La seva primera publicació ‘Passport‘ (1974) recull bona part de les fotografies fetes en aquest primer viatge a Europa. Tornava a Philadelphia feta una jove prometedora fotògrafa.
Al 1966, amb 26 anys, va anar-se’n a viure a Nova York on als anys següents va documentar moltes de les manifestacions que es feien en contra de la guerra de Vietnam, així com els moviments d’alliberament de la dona o demostracions de la cultura transvestida. Tot plegat, li aportà una sensibilitat i una actitud concreta en front a la vida, fet que estarà present al llarg de la seva obra.

Estic interessada en la gent que viu als límits. Sento una afinitat per la gent que no ha tingut les millors possibilitat a la societat. El que vull és que es reconegui la seva existència. Mary Ellen Mark, 1987.

Del seu primer viatge a Turquia li va sorgir la necessitat d’expressar la seva obra per projectes fotogràfics, de temàtiques concretes que les seves llargues estades li permetien desenvolupar. Així es com s’embarca en una de les seves obres més impactants, ‘Sala 81‘, un projecte fotogràfic al 1976 a les sales de màxima seguretat per a dones de l’Hospital Mental de l’estat d’Oregó. En aquest cas va conviure amb les dones a la institució mental per més de dos mesos. El resultat és realment impactant (primera de les fotografies del grup de dalt).

Al 1977 es va passar mesos fotografiant els barris de Nova York i New Jersey i un any després descobria la Índia…

Els seus darrers 18 anys ha estat viatjant en diverses ocasions a la Índia. Ha fet multitud de fotografies i ha desenvolupat projectes extraordinaris, com el de les prostitutes de Bombay (Falkland Road: Prostitutes of Bombay), o el dels circs (Mary Ellen Mark: Indian Circus), amb acròbates, encantadors de serps, mags,… Els firaires als carrers de la Índia, una tradició que ha passat de pares a fills, de generació a generació.

La família Damm

Hi ha desenes, centenars de fotografies de la Mark que parlen un llenguatge tan intens que atrapen totalment a l’observador. Una d’elles és ‘The Damm Family in Their Car, Los Angeles, California, USA, 1987′, del llibre ‘Mary Ellen Mark: 25 Years‘. És una fotografia extraordinària on no pots deixar d’apartar la vista de cada un dels seus personatges…

Aquesta setmana he fet un tomb per ‘Foto:Box de l’editorial Lunwerg’ i a les seves pàgines dedicades al fotògraf inclou un anàlisi ben interessant de la fotografia d’on n’he extret un petit fragment:

El matrimoni Damm només té desesperació en els seus ulls i un cotxe amb el que arrastren per les carreteres de Califòrnia una vida sense esperança. Ni un treball ni una casa. Només el requadre fotogràfic, gairebé l’únic aixopluc per recuperar l’alè o una taula a la que seure’s que Mary Ellen Mark els ofereix uns dies per encàrrec de Life que li demana fer un reportatge dels sense sostre americans.

La trobada amb Dean, Linda i els fills d’ella, Crissy i Jesse, es produeix per casualitat. Els han fet fora d’un refugi i comença per a ells una odissea ‘on the road’. Els pobres en marxa és un tema important a la literatura i a la historia de la fotografia nord-americana, de Dorothea Lange o Margaret Bourke-White. per a Mary Ellen Mark és una etapa en el seu llarg recorregut a través dels paratges més desolats dels Estats Units, allí on la riquesa i el benestar fa tems que s’han evaporat amb el sol…

.

El segon gran projecte fotogràfic de la Mark a la Índia començà al 1979, quan per encàrrec de la revista ‘Life’ s’embarcà en un projecte fotogràfic a les Missions de Caritat a Calcuta. En aquell moment to just la Mare Teresa havia rebut el premi Nobel i Life preparava un article amb les fotografies de la Mark. L’experiència va ser tan intensa que la Mark va voler quedar-se més temps per a fer un estudi més complert. Hi va voler tornar i al 1981 viatja de nou a Calcuta per una estada de més de dos mesos. Les fotografies es van publicar al seu llibre ‘Photographs of Mother Teresa’s Missions of Charity in Calcutta: Sense Titol 39‘.

Trenta anys després d’aquelles primeres publicacions l’obra de la Mark ha estat plena de projectes i publicacions fins avui.

Els seus projectes

El seu treball és tan prolífic que en prou feines he pogut veure una mínima part per poder escriure aquesta petita presentació de la Mark. La millor forma de conèixer la seva obra és dedicar una bona estona a recórrer seqüencialment les seves publicacions. A continuació us he preparat un petit muntatge que ens permet fer un recorregut per les seves obres, amb el link directe a la seva pàgina on podeu veure un extens recull de les fotografies incloses així com una breu explicació del llibre.

Podeu clicar directament a la portada del llibre:

Passport

.

Els llibres publicats son, des de dalt a l’esquerra: Passport (Lustrum Press, 1974), Ward 81 (Simon & Schuster, 1979), Falkland Road (Knopf, 1981), Mother Teresa’s Mission of Charity in Calcutta (Friends of Photography, 1985), Streetwise (second printing, Aperture, 1992), The Photo Essay: Photographers at work (A Smithsonian series), Mary Ellen Mark: 25 Years (Bulfinch, 1991), Indian Circus, (Chronicle, 1993 / Takarajimasha Inc., 1993), Portraits (Motta Fotografica, 1995 / Smithsonian, 1997), A Cry for Help (Simon & Schuster, 1996), Mary Ellen Mark: American Odyssey (Aperture, 1999), Mary Ellen Mark 55 (Phaidon, 2001), Photo Poche: Mary Ellen Mark (Nathan, 2002), Twins (Apeture, 2003), Exposure (Phaidon, 2005) i Extraordinary Child (The National Museum of Iceland, 2007). Els eu darrer treball és Seen Behind the Scene (Phaidon, 2009) i en parlarem d’aquí una estona…

.

Els Retrats

Tots els seus projectes estan plens d’extraordinaris retrats. la seva publicació ‘Mary Ellen Mark: Portraits‘ del 1995, recull bona part de la seva extensa obra fins aquell moment.

A la introducció del seu llibre Portraits trobem:

Treballar comercialment per revistes, companyies de cinema o agències de publicitat em dona el suport que necessito per a mi i el meu treball. Recentment els encàrrecs han estat retrats de famosos. Amb el temps he descobert quan difícil és fer un retrat d’una persona que coneixes. Un retrat d’una persona (famós o no) funciona si em diu alguna cosa molt personal del subjecte i ha d’estar acompanyat d’una bona il·luminació. Un bon retrat pot revelar secrets de la persona…

Començant per dalt a l’esquerra podeu admirar: Benares, India, 1989 – Jesse Damm, Llano, California, USA, 1994 – Marlon Brando al rodatge de “Missouri Breaks,” Montana, USA, 1975 i Johnny Depp, Los Angeles, California, USA, 1993 (Mary Ellen Mark: Portraits, 1995).

Aquesta fotografia de la Mark és una dedicació especial al nostre amic Joan Carles (clica aquí)

.

Twins

He escollit els seus tres darrers projectes per treballar-los una mica més. El primer que us presento és un projecte ben especial, Twins (Bessons), del 2003.

El Twins Days Festival és una reunió anual que es fa a la població de Twinsburg, a l’estat d’Ohio i reuneix milers de parelles de bessons. N’havia sentit a parlar i es va decidir assistir-hi. Allí treballà amb càmeres de format mig per captar amb tot detall els subjectes i s’obsessionà en captar amb tot detall les semblances de les parelles de bessons o les subtileses que els fan diferents.

Hi va tornar un parell d’anys més i ajudat del seu marit, Martin Bell, a càrrec del disseny de la il·luminació, va començar un projecte que sempre ha considerat molt personal i que ella mateixa va produir. El resultat és francament interessant i veure no únicament una de les seves fotografies sinó bona part del projecte complert és una experiència sorprenent. Us convido que aneu passant les fotografies directament de la seva galeria:

http://www.maryellenmark.com/frames/twins.html

Exposure

Aquest és un projecte recopilatori, publicat al 2006, de més de 40 anys darrera de la càmera.

Mart Ellen Mark ha volgut sempre fotografiar persones. Ha somniat amb tots els llocs de món que ha visitat i ha volgut sempre trobar-se amb la gent i conèixer la seva situació social. Darrera de cada fotografia hi ha una historia real, que ha compartit sempre en els seus llibres o que podem trobar fins i tot, de forma excepcional comparat amb webs d’altres fotògrafs, en el seu lloc d’internet (www.maryellenmark.com)

Aquesta és la història que hi ha darrera de la fotografia de la dreta:

Al 1990 la revista Life em va enviar a Carolina del Nord per fotografiar escoles especials de nens amb problemes. L’escola estava en un lloc estrany i tots els més de 20 alumnes de la classe tenien algun tipus de problema, des d’inestabilitat fins a esquizofrènia. Amanda tenia 9 anys i em va semblar la noia més interessant de la classe. Era intel·ligent però rebel. Un dia la vaig acompanyar a casa a l’autobús, quan va parar va apretar a córrer fins un petit bosc al costat de casa seva, la vaig seguir i me la vaig trobar asseguda en una cadira vella fumant una cigarreta. Pensava que la renyaria però jo no li vaig dir res.
Al següent diumenge vaig passar el dia amb l’Amanda i la seva mare. L’Amanda la controlava totalment. Constantment li donava ordres i fumava regularment davant d’ella, Aquell dia, el va passar jugant amb la seva cosina Amy. Cada 45 minuts més o menys Amanda parava per fumar-se una cigarreta. La seva mare no podia dir res, Amanda era la ‘jefa’.
Just abans de marxar vaig anar a veure a Amanda per dir-li adéu. La vaig trobar amb la seva cosina Amy en una piscina inflable. Amanda prenia el seu regular descans amb la seva cigarreta a la mà.

Extraordinary Child

Es tracta d’una publicació del National Museum of Iceland (Museu Nacional d’Islàndia). Publicat el 2007.

A l’estiu del 2005 se li va encarregar un treball fotogràfic pel diari islandès Morgunbladid . Es tractava de l’escola per a nens discapacitats de Reykjavik.  Va passar un dia sencer a l’escola Öskjuhlíðarskóli, i segons les seves paraules va ser un dia per recordar. Explica la Mark que de seguida es va enamorar dels nens i els va seguir tot el dia a les seves activitats, especialment a la piscina. Va ser allí on un nen li va trencar el cor. El nen caminava amb l’ajut d’unes crosses amb molta dificultat i li tenia por a l’aigua. Li va fer desenes de fotografies i de tornada a casa, a l’autobús de l’escola, per bé que gairebé li havia sentit la veu, es va dirigir a ella i li va dir que el seu nom era ‘Alexander‘.

Quan les fotografies van ser publicades al diari hi ha haver una forta i positiva resposta per part de la gent. Alexander estava a la primera plana. Quan les va veure el director del Museu Nacional d’Islàndia li va proposar fer l’exposició al Museu. Després d’alguns viatges més a Islàndia, el seu marit, Martin Bell, produí i dirigí el documental ‘Alexander‘, basat en la relació d’Alexander amb els seus pares, avis, amics, professors i fins i tot amb el seu gos.

“Extraordinary Child” és segons la Mark un dels projectes que més l’han fet creure en la fotografia i amb el poder que pot tenir.  Després de  l’exposició i de la pel·lícula, Mary Ellen Mark n’estava convençuda que la gent seria més conscient i coneixedora de la vida dels nens discapacitats.

Entre les celebritats i vida real

Per acabar-nos de sorprendre, després d’escoles de nens especials, discapacitats, la vida als carrers de la Índia o les històries de l’Amèrica profunda, el darrer llibre de Mary Ellen Mark ‘Seen Behind the Scene: Forty Years of Photographing‘ (Vist darrera de l’escena: Quaranta anys fotografiant) és un extraordinari recull de retrats i escenes de rodatge des de finals dels anys 60. Entrar en aquest llibre és descobrir un món apassionant, a més de comprovar que la Mark estava a tot arreu…

Les fotografies de les ‘celebritats’ de la Mark son diferents a la resta. A la Mark no li interessa l’exuberància, el glamour de les estrelles de cinema, al contrari, sembla tenir empatia amb els seus fotografiats, representant la seva cara més humana. El resultat del projecte és un meravellós viatge per moltes de les grans pel·lícules dels darrers 40 anys, tot un estudi antropològic de la historia del cinema.

Us recomano podeu llegir els comentaris a les fotografies que podeu trobar en aquesta pàgina web. Reconeixeu les escenes de dalt?

Us deixo amb un primer vídeo que no us podeu perdre, ja que veureu en una estona bona part de la seva obra. És una mica marejador al principi però per sort s’ha desactivat el so per problemes tècnics.

El segon vídeo que us poso és per practicar una mica d’anglès, es deu tractar d’algun treball d’un institut de secundaria dels Estats Units, però és un bon recull. Bé, jo li donaria bona nota a la noieta que el produeix.

Tot l’article d’avui està basat en l’extraordinària (pel volum d’informació, no pas pel disseny que és certament antiquat) pàgina web de la fotògrafa, que us recomano efusivament exploreu per descobrir la seva obra.

Cliqueu a l’esquerra per anar a ‘Books’ o a ‘Gallery’

Pels amants de ‘Facebook‘ us deixo el link de la Mary Ellen, per si la voleu convidar a ser ‘amiga’… http://www.facebook.com/maryellenmark

Vaig descobrir a la Mary Ellen Mark per una fotografia comercial i ha estat fa poc quan vaig veure alguna de les seves fotografies de la Índia quan vaig pensar que havia alguna cosa que no quadrava i que l’havia d’explorar una mica més. Personalment estic sorprès del seu treball, que considero extraordinari, com extraordinari considero la seva passió per la fotografia, fora de tècniques o sofisticades il·luminacions d’estudi. La Mark m’ha fet conèixer persones, situacions, llocs que pensava que no existien, i ho ha fet amb una claredat, fins i tot diria que amb un llenguatge tan dolç que em convida a entrar dintre de les seves fotografies, de les seves històries, per dures que siguin. Una gran fotògrafa.

Fonts: Moltes, masses.. tantes que fer un recull de l’obra de la Mark m’ha costat força i tinc la impressió que m’ho deixo tot…

http://www.fotografiad.com/mary-ellen-mark/

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/07/26/cultura/1185418742.html

http://www.escapeintolife.com/artist-watch/mary-ellen-mark/

http://en.wikipedia.org/wiki/Mary_Ellen_Mark

http://blog.ricecracker.net/2010/02/10/mary-ellen-mark-seen-behind-the-scenes/

i alguna font més…

Bé amics, crec que tots plegats ens mereixem un descans, vosaltres per aguantar-me cada setmana i jo perquè.. bé, perquè necessito vacances ! Ja sabeu que els comentaris funcionen amb un mecanisme d’aprovació, si és la primera vegada que participeu al bloc, si és el cas no defalliu i sigui on sigui buscaré enganxar-me a una wi-fi per poder seguir estar present al nostre bloc.

Us desitjo passeu unes bones vacances i poseu-vos un llacet al dit per enrecordar-vos que a finals d’agost heu de tornar a seguir la serie, potser abans, com és ja un clàssic, compartiré amb vosaltres les fotografies de vacances en un post especial.

Bones vacances !

tf-1

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements