Venècia

Venècia, ciutat de fama legendària, declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat des de 1987, visitada per milers de turistes d’arreu del món i llar de grans pintors i arquitectes. Després de més de vint anys tornàrem a Venècia, un sentiment diferent a la primera visita, quan la sorpresa i la curiositat de conèixer emmascara l’assaborir els petits detalls.

Passejar per la Piazza San Marco, “el salón más bello de Europa” com va dir Bonaparte, et permet gaudir de principi a fi, del terra al cel d’un conjunt patrimonial impressionant. Amb un terra de rajoles d’Istria, la Basílica de San Marco, Palazzo Ducale, Torre de l’Orologio i mirant al cel El Campanile. No pots passar de llarg, t’hi has de quedar, mirar i remirar, se’t pot oblidar fins i tot respirar.

Des de dalt del Campanile la ciutat als teus peus, els canals, els ponts, les illes, les teulades vermelloses, les cúpules, les esglésies, una panoràmica increïble.

Fotos: Blanca i Jose / Música: Hombres G / Cançó: Venezia

Vam decidir visitar el Palazzo Ducale, construït presumiblement entre els segles X i XI, on es va acabar desenvolupant una de les obres mestres del gòtic venecià, d’estil renaixentista i decoració barroca. Antiga residència dels dux, seu del govern, de la cort de justícia i presó de la República de Venècia. Actualment, museu exquisidament decorat i amb una importantíssima col·lecció pictòrica i escultòrica, edifici de marbre que canvia de color segons l’hora del dia. Cal esmentar la Sala dels Mapes, on podem trobar mapes del segle XV on figura Amèrica del Nord abans de ser “suposadament” descoberta per Colon. De les luxoses sales, mitjançant un passadís secret, creuem el tan fotografiat Ponte dei Sospiri, per on passaven els presoners sospirant al veure el cel i el mar per darrera vegada, per arribar a la presó, amb un entramat de cel·les fosques i fredes, que tant contrasten amb les sales de palau.

Ciutat dividida pel Gran Canal, que la travessa en forma de S i creuat per quatre ponts, sent el de Pont de Rialto el més antic i famós. No pots marxar de Venècia, per cops que hi vagis, sense tornar a pujar al Vaporetto i navegar per tot el canal, gaudint durant el recorregut dels palaus dels mercaders més importants de l’esplendorosa època del comerç a Venècia durant el Renaixement.

I si el canal, les places i els ponts ens semblen molt turístics, cal endinsar-se pels carrerons, i perdre’s per ells, on ens esperen artesans als seus tallers, petites botigues, palauets mig amagats i cafès amb encant, on podem degustar el “capuccino” en companyia dels seus veritables ciutadans.

Tant s’ha escrit de Venècia que no cal parlar de tots els llocs que es poden visitar, si més no aconsellar que es una ciutat per perdre’s, visitar-la en més d’una ocasió, i divertir-se en cada moment dels esdeveniments que hi tenen lloc, tant siguin musicals, cinematogràfics, el seu famós carnaval, o senzillament d’un emocionant passeig.

bij

.

.

.

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Advertisements