Tornant de vacances (i 2)

…. continua de:

https://toies.wordpress.com/2010/08/19/tornant-de-vacances-1/

No sé vosaltres, però per a mi avui està sent un dels pitjors dies de la temporada. Primer dilluns després de vacances… què us he de dir? que se m’han oblidat totes les paraules clau per entrar a l’ordinador de la feina i les ganes de plorar queden contingudes únicament per la mitja jornada que faré.

Estàvem a punt de creuar la frontera de Suïssa.. Tornant de Vacances (i 2)

No entrava a Suïssa amb massa ganes. La frontera et recorda a la d’Andorra i això de preguntar-me si portava alguna cosa a declarar i obligar-me a comprar l’adhesiu de les autopistes suïsses no em va fer massa gràcia. Però tampoc volia fer una immersió cultural i m’importava poc la seva renda per càpita, el que volia era arribar a Interlaken i a Zermatt per poder veure el Cervino per la cara nord. Sí ja ho sé, manies en tenim tots.

1. L’aigua

Una de les primeres atraccions que et trobes son les cascades del Rin, a la població de Schaffhausen, molt aprop de la frontera i el cert és que l’espectacle val la pena. El dia era magnífic i per un moment vaig pensar que estava a Shanghai ja que la relació de xinesos per metre quadrat era elevat. La lluminositat que provenia de les cascades era encegadora i a més el sol estava just on no li tocava, en front de nosaltres. Vaig pensar que no calia ni treure la càmera.

Les cascades quedaven una mica lluny i volia treure alguna fotografia de prop, així que vaig acoblar el 70-300 mm i vaig intentar fugir dels alts reflexes del sol que tenia al davant.  Vaig disparar amb una apertura de f/18, potser portat per la inèrcia de que havia de tancar molt el diafragma, però realment no calia ja que el temps d’exposició de 1/100 tornava a ser molt arriscat per obtenir la màxima nitidesa. El resultat del revelat automàtic, el que hauria obtingut si hagués disparat en JPG és decebedor. La textura de l’aigua es perd per complert i tot sembla una gran taca blanca. Aquest és un bon exemple de com treballen els indicadors de ‘boost’ i ‘highlights’, el primer per evitar treure de la zona de les llums altes les àrees de l’aigua i obtenir més textura i el segon per donar un més alt contrast local a les llums altes, el que ajudarà a percebre la textura. El resultat el teniu a dalt i representa francament una gran millora sobre l’original.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4913527152/lightbox/

2. La postal

Semblava que el temps ens havia d’acompanyar i el sol ens il·luminava el paisatge suis tot convidar-nos a fer aquelles fotografies que agraden tant a les mares, clares i amb sol. Luzern em va sobtar, la vaig trobar d’una bellesa extraordinària, els seus carrers, el llac, el pont de fusta… tot plegat una passejada preciosa que semblava que havia de ser suficient per reconciliar-me amb el país del formatge i els rellotges…

La composició mereixia de nou el 70-300mm, concretament a 150 mm, ja que volia enquadrar les tres torres i el pont de fusta a la base, probablement si no hagués estat pels xinesos hagués pogut ampliar una mica més la part inferior però vaig pensar que tants caps no li feien cap bé a la fotografia. Amb una ISO 100 i una apertura de compromís entre nitidesa i profunditat de camp de 7,1 la velocitat de 1/500 era idònia per congelar els ocells i evitar una manca de nitidesa a les línies tan marcades de la composició. Un pèl de contrast i una mica de saturació fan fer la resta.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4913526582/lightbox/

3. Ja hi som

No m’ho creia, al final estava ja a Interlaken. Una població senyorial amb més joieries per metre quadrat que bars a Sant Feliu. El primer que fem, no sigui que s’espatlli el dia, es comprar el bitllet de tren que ens ha de portar al cim del Jungfrau, una mena d’atracció que riu-te’n del Dragon Khan. El viatge es fa en tres trajectes on has de canviar de tren dues vegades, però els suïssos ho tenen tot controlat i l’espera és de pocs minuts. El darrer tros és tan al·lucinant que crec que vaig estar tota l’estona enfilat a la finestra, càmera en mà, observant la meravella de paisatge.

Vaig fer tantes fotografies en el trajecte de més de 2 hores que no sabia massa quina escollir. Al final, com a mostra de que em vaig jugar el cap i la càmera us proposo una vista on es pot veure el tren que ens ha de portar al Jungfrau. Com que vull captar el màxim camp horitzontal possible canvio al 16-35 mm, concretament al màxim angular de 16 mm, que amb una ISO de 100 i de nou una apertura de f7,1 em dona una velocitat, una mica arriscada, de 1/100 s, però és que de cap manera volia perdre la profunditat de camp de l’escena.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4912919087/lightbox/

4. La lluminositat extrema

El Jungfrau es troba a 4.158 metres sobre el nivell del mar i s’accedeix amb ferrocarril, sí, al·lucinant, i jo que pensava que el cremallera de Montserrat era dels més alts… El tren entra en un túnel a la base del pic i ja no el deixa fins dalt de tot. Al túnel s’atura un parell de vegades per que la gent baixi i amb uns grans miradors (tancats amb un vidre) es pugui admirar la glacera impressionant que tens al davant. És com estar a l’Imax però de veritat. Al arribar a dalt, a uns 3500 metres, comences a notar com les cames et fan figa i que et costa respirar però l’emoció al sortir de les instal·lacions on para el tren és tan gran que no vaig poder reprimir encendre’m una cigarreta.

Emocionant. Sí, quan tens aquest paisatge davant teu no sé pas que penses… Havia de fer la fotografia clar però com? si no veia res ! La llum era tan alta que vaig necessitar dues ulleres de sol per veure alguna cosa i amb el mig mareig que portava vaig decidir-me òbviament per atacar l’alta lluminositat amb una ISO de 100 i tancant el diafragma fins a f/10, no me la volia jugar amb efectes de difracció que em fessin perdre nitidesa del fons. Aquí no hi havia primer pla així que va ser fàcil enfocar i disparar a una velocitat de 1/400, prou ràpida per contrarestar els tremolors que tenia, no sé si per la baixa temperatura o per l’emoció. Vaig sobre-exposar un pèl per allò de que la càmera em situés incorrectament l’exposició en un rang de gris mig. No feia falta, al revelat vaig acabar d’ajustar correctament l’exposició.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4912920043/lightbox/

5. Blanc de blancs

D’alt del Jungfrau tot és blanc i fins uns segons després no comences a distingir els diferents blancs que hi ha. L’evolució dels núvols era tan ràpida que de cop el cel passava de blanc a blau. Aquell dia vaig entendre el color blanc i per bé que pensareu que la fotografia que us presento no va massa enlloc per a mi és tota una definició del color blanc, o millor dit, del descobriment de les textures del color blanc.

Sí ja sé, no és un contrallum ni una d’aquelles fotografies tan vistoses que ens agraden. És una fotografia del ‘blanc’. Un blanc amb textura, que per cert, és molt difícil d’obtenir. De nou el revelat proposat és una gran taca blanca i de nou he hagut de passar uns minuts equilibrant el balanç de blancs i les llums altes dels núvols i la muntanya nevada. L’exposició es va fer amb una longitud focal de 25mm, una ISO de 200 i una apertura de f/8, prou estàndard per que em proposés una velocitat de 1/1000. La ISO perfectament l’hagués pogut posar a 100 però tan s’hi val, el que m’interessava era l’apertura tancada i una sobre-exposició de 1 pas per evitar que la neu sortís grisa. M’ha resultat curiós com el reflex dels núvols ha modificat l’estructura del blanc de la muntanya, quedant més ‘blanca’ a la zona just a sota de les altes llums dels núvols.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4913525476/lightbox/

6. Els colors

Zermatt és un poble per tenir-hi una caseta si no fos perquè està una mica lluny i a més no es pot arribar en cotxe. Els únics cotxes permesos son elèctrics i els Ferrocarrils Suïssos et fan el favor, pagant clar, de portar-t’hi des de les poblacions veïnes. Quan entrava a Zermatt em va venir aquella sensació que tens d’excitació quan passes els torns d’entrada a Port Aventura i el primer que vaig fer va ser comprar el bitllet del Gornergrat Bahn, el tren que et porta a l’estació de Gornergrat, des d’on es pot admirar el Cervino. La població és alegre i acolorida però no m’hi vaig fixar massa ja que el que volia era agafar el primer tren que enfilés muntanya amunt.

Em va semblar que podia ser interessant captar una porció del carrer principal de Zermatt, les floretes als balcons i els blaus/verds del fons podien donar una combinació ben acolorida. Vaig desenfundar el 70-300mm i el vaig disposar a 165 mm per poder captar part de la gentada del carrer. La fotografia és ben estàndard, ISO 100, apertura 7,1 per no perdre detall del fons i una velocitat d’obturació de 1/250. Al revelat simplement he augmentat un pèl la saturació i el contrast.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4913524442/lightbox/

7. L’obsessió per la fotografia

El trajecte en tren a Gornergrat és encara més entretingut que el del Jungfrau i et passes tota l’estona intentant veure la muntanya màgica. Era com una obsessió però la nuvolada que ens havia d’omplir els cels de fantàstiques formes i textures no va parar de jugar a ‘cuit i amagar’ el Cervino. Al final va guanyar i la muntanya màgica no es va deixar veure… per tothom menys per a mi….

No amics, no podia tornar a casa sense haver vist el Cervino. La solució va ser fàcil i tot baixant del tren vaig canviar al 70-300 mm i amb el màxim zoom possible i a un parell de metres de distància, per allò de que pensessin que m’havia trastocat, vaig fer un fotografia a una postal magnífica del Cervino. Photoshop CS5 i les seves noves funcionalitats de ‘tallar i enganxar’ van fer la resta. Al final havia aconseguit la fotografia del que havia quedat gravat al meu cap. Una prova de la màgia de la fotografia…

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4912917715/lightbox/

8. Temps per la creativitat

Vam tornar a fer cap a Alemanya en un viatge directe des de Zermatt a Konstanz, un viatge llarg però francament interessant, incloent-hi el pas per sota del San Gotardo en tren, amb el cotxe a sobre clar. Konstanz està just després de la frontera amb Alemanya i em va semblar una ciutat preciosa. Ja estava bé de tant paisatge i tanta fotografia pictòrica i era el moment per la creativitat…

El dia era assolellat i el cel intensament blau, i vaig pensar que una fotografia zenital d’una cruïlla al cas antic de Konstanz podia trencar una mica la tendència de la fotografia tan clàssica que havia fet fins aleshores. Em vaig plantar al mig del carrer i amb un moviment de contorsionista xinès que gairebé rep aplaudiments dels vianants vaig disparar al cel amb el 16-35 mm, òbviament a 16 mm. De nou, una ISO estàndard de 100, una apertura de 7,1 i una velocitat d’obturació de 1/160 segons van ser més que suficients per captar la cromaticitat i lluminositat de l’escena. Al revelat, una mica de ‘shadows’ em van permetre aixecar una mica les ombres tan dures que es reflectien als edificis.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4913523086/lightbox/


9. La ‘fotografia’

Si el Cervino va ser l’objectiu durant uns dies, el castell de Neuschwanstein, prop de Fussen, era la ‘fotografia’ obligada. La pujada al castell és com un pelegrinatge a Montserrat, desenes, centenars, milers de turistes pujant pel camí que no s’acabava mai i que t’havia de portar a les portes del castell. I com que no en teníem prou vam fer l’extra de pujar uns minuts més fins a un pont d’on es pot admirar les vistes del castell. El pont era con la sortida del Nou Camp després d’un partit i en algun moment vaig pensar que la càmera i la cartera portarien camins diferents, la càmera al fons del barranc i la cartera a Beijing.

El cert que si no fos pels cops de colze i empentes dalt del pont la vista era magnífica i la sensació d’admirar l’escena indescriptible. Com vaig poder vaig tornar a canviar al 16-35 mm i amb el màxim angular de 16 mm vaig pensar que amb tants cops la foto sortiria moguda, així que vaig optar per una ISO de 800, que a una apertura de 7,1, el que m’hauria de garantir la nitidesa i profunditat de camp, em va donar una velocitat de 1/1250. Ni els cops van poder amb la nitidesa de la fotografia.
El revelat ha estat una mica treballat. De nou l’indicador de ‘boost’ m’ha tornat la textura del cel, ja que originalment era massa clar i uniforme. Les ombres massa fosques de la zona del bosc han estat lleugerament sobre-exposades per que el contrast no fos tan accentuat.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4913522614/lightbox/

Com potser el castell m’ha quedat una mica esquifit us en poso una altra que es veu de més a prop, per fer-la em vaig d’haver d’enfilar per una muntanyeta al final del pont de la qual no sabia baixar i ja tenia el mòbil a la mà per trucar al RACC quan un xinès molt amable em va indicar la forma de baixar:

10. Quan no pots canviar el sol de posició

Abans de tornar a Munic, on Spanair ens havia de portar a casa, era obligat anar a veure l’escenari del dia de Cap d’Any després del concert des de Viena. Es tracta de la famosa estació de Garmisch-Partenkirchen, d’on aquells eixelebrats es llençaven al buit a l’hora de dinar de cada 1 de Gener. El cert és que l’estació impressiona i encara més les rampes des d’on es fan els salts. No podent canviar la posició del sol me la vaig jugar amb el filtre ND i vaig intentar fer la fotografia directament cap el sol.

La cosa té la seva gràcia ja que era probable que el fotòmetre em donés una lectura massa baixa per captar correctament la lluminositat de la zona de les rampes i la gespa de la base. Vaig optar pel 16 mm per poder captar la grandiositat de l’escena i amb una ISO 100 i una apertura una mica més tancada de l’habitual, f/9, em va donar una lectura de 1/640 s. El resultat és una fotografia excessivament contrastada, que al revelat vaig contrarestar convenientment simplement reduint el paràmetre ‘boost’, que no fa més que moure lleugerament la part de l’histograma de la dreta, les llums altes, cap a la zona de mitjos i augmentar un pèl la brillantor per no modificar els punts blanc ni negre, a la vegada que donava una mica de llum a la part inferior de la fotografia. Havíem vençut l’alt rang dinàmic sense necessitat de fer cap HDR i mantenint la textura del cel.

http://www.flickr.com/photos/mdaban/4913521958/lightbox/

i una darrera extra… En cas de foc el més important son les criatures i la càmera (en aquest ordre)…

Sí amics, no se pas en que somniava aquella nit a Fussen (prop del castell de Neuschanstein) que ni la pudor asfixiant de cremat em va despertar, van ser les sirenes dels bombers i l’enrenou general al passadís el que ens va fer arrencar a córrer, ho vaig deixar tot menys la càmera…

Totes les fotografies les podeu veure al passe de fotografies:

http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157624755839552/show/

Doncs amics, aquest ha estat el meu petit viatge, que us he intentat reproduir amb 20 situacions que espero us hagin servit i hagueu après alguna cosa. Les fotos que en diríem ‘maques’ del viatge no tindré cap inconvenient en compartir-les amb vosaltres tot prenent un refrigeri.

Salut i fins el proper dilluns, on tornarem amb els que sí saben fer fotografies.

Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements