Jan Saudek

Si pretenem presentar-vos els 100 fotògrafs més influents de la història de la fotografia, el d’avui certament ha d’estar en aquesta llista. Però per altra banda tinc els meus dubtes que us acabi de fer el pes, per bé que avui, després del gran Newton, i amb els motors calents, és la gran oportunitat per a presentar-vos-el…

He pensat que avui o mai… El fotògraf d’avui és per molts un geni indiscutible i per altres totalment repulsiu, indigne de formar part de la selecta classe fotogràfica. De nou la vostra opinió és la que compta… Amics, no se si amb un gran aplaudiment o amb xiulets, donem la benvinguda a  : 32. Jan Saudek

Neix a Praga (abans Txecoslovàquia) el 13 de Maig de 1935. Fill de família jueva, va patir la persecució del regim nazi i van ser molts els familiars dels Saudek que van acabar trobant la mort al camp de concentració de Theresienstadt, molt aprop de Praga. Tant ell com el seu germà bessó Kaja van ser internats en un camp de concentració per a nens, separats dels seus pares, prop de la frontera polonesa.

Saudek va poder sobreviure i al 1950, quan tenia 15 anys, va començar a treballar en una impremta després de ser expulsat de l’escola pel seu baix rendiment. A l’impremta va aprendre totes les tècniques d’impressió i tractament de les tintes de colors. D’aquesta època tenim ja les seves primeres fotografies, bàsicament del seu germà i de l’entorn familiar, fetes amb una Kodak Baby Brownie. Obligat a fer el servei militar, va ser al trobar-se de nou a Praga al 1963 quan es va trobar amb un fet que el marcà la resta de la seva vida, el catàleg de l’exposició organitzada pel gran Steichen, ‘A family of man‘, realitzada vuit anys abans al MoMA, i va decidir immediatament que havia de ser fotògraf.

Jan Saudek, és conegut a tot el món per haver exhibit més de 400 exposicions en exclusiva i les seves fotografies les podem trobar a les col·leccions fotogràfiques i museus de tot el món.

Saudek és un dels més rellevants fotògrafs txecs, del que molt sovint només se’l coneix pels seus treballs grotescs envoltats d’atmosferes fosques i amb escenes certament pertorbadores, gairebé sempre retocades a mà amb tècniques de coloreig que encara les fan més irreals. Però Saudek és molt més que aquesta primera imatge que trobem al cercador ‘Google’. Saudek és un veritable geni de la fotografia que caldria que coneguéssim una mica en profunditat.

‘No puc fotografiar la vida dels altres… per això fotografio la meva….

La primera època (1951-1970)

Les seves primeres fotografies van ser molt criticades pels ambients artístics de Txecoslovàquia. D’aquesta època hi trobem My very first picture, Hey, Joe! o The bond of love No. 1.  El seu germà Kaja era ja un reconegut il·lustrador d’arts gràfiques mentre que Jan tot el que feia no semblava agradar ni a la seva família ni als cercles fotogràfics del seu país. Però certament aquestes primeres fotografies suposen tota una revolució a l’estètica i moviments de la Txecoslovàquia comunista de la postguerra i son documents que mostren els anhels de llibertat i de critica a l’estat repressor i totalitari que en aquells dies està instaurat al país.

Les fotografies d’aquesta primera època son totes en blanc i negre i representen l’obsessió de Saudek per representar l’home i els seus estats emocionals. Saudek comença a forjar un estil que utilitza els ‘tableaux vivants‘, escenes amb personatges que fan d’actors d’escenes pre-visualitzades o quadres existents, aconseguint una mena de ‘quadres’ vivents. Poc a poc va descobrint la relació entre els personatges que interactuen a l’escena i en seu portfoli es pot anar veient la progressió amb composicions cada cop més complexes i amb més força. una de les millors fotografies d’aquesta època és ‘Life‘, un extraordinari blanc i negre del 1966.

Si bé al 1951 comença a fer experiments colorejant una fotografia, les opinions de la seva família i de coneguts cataloguen de ‘kitsch‘ i de mal gust i això desanima a Saudek, deixant fins i tot de fotografiar per una temporada. Curiosament serà la tècnica de colorejar les fotografies el que l’impulsarà internacionalment i el farà un dels fotògrafs més coneguts al món, i per descomptat el més famós fotògraf txec de la història. Uns anys més tard, al 1959, ho intenta amb dues de les seves millors fotografies en blanc i negre, Dawn No. 1 i la ja coneguda Hey, Joe!.

La realitat Saudek

Una característica de l’obra de Saudek és la negació de la realitat, fet ben palès per les seves escenes tan delimitades espaialment, reduint als seus personatges a un escenari que sembla oprimir-los, sense llibertat de moviment.

Si bé la seva obra podria tenir influències de Steichen, el cert és que l’obra del primer període podria tenir punts en comú amb els grans retratistes, com Irving Penn, però a diferència d’aquests, l’obra de Saudek és molt més intimista. No intenta fotografiar la realitat sinó la seva pròpia realitat, com si es tractes de visions, de coses que té al cap i ha d’expressar. La visió que té de la dona, de la seva feminitat, no te rés de real i està carregada d’un simbolisme tan extrem que expressa més aviat visions, desitjos, missatges que intenta expressar envoltant el quadre d’una atmosfera íntima que pertany a un altre món. Un món que es regeix per les seves pròpies lleis.

Saudek tracta el cos femení d’una manera molt especial, com si es tractés d’una exploració del que té davant, mantenint-se a certa distància i utilitzant-lo per expressar les seves pròpies idees. L’afirmació que ell mateix va fer a la seva autobiografia: ‘No puc fotografiar la vida dels altres… per això fotografio la meva….’ ens portaria a pensar que utilitza les seves composicions més per expressar els seus propis desitjos que una voluntat de fotografiar l’essència de la persona que té al davant. Malgrat això son alguns els analistes que coincideixen en afirmar que Saudek, com ja passava amb Newton, busca més la complicitat del subjecte que no tant la persuasió que pot provocar a l’observador. Totes les series que podem veure dalt, de la primera època, son d’una força terrible, buscant més la relació mental que l’observador pot establir amb el missatge que no tant la recreació amb l’estètica.

.

Va ser al 1969, en un dels seus viatges als Estats Units que va conèixer a Hugh Edwards. Edwards ha estat un dels grans influenciadors de la fotografia americana i el seu nom figura al costat de les més importants figures de la fotografia americana, com Alfred Stieglitz, Edward Steichen i John Szarkowski. Edwards, comissari responsable de l’Art Institute of Chicago va recolzar i encoratjar l’obra de Saudek i això li va permetre ser un dels fotògrafs emergents amb més projecció a la dècada dels 70’s.

Al principi dels 70’s, de nou a Praga, es veu obligat a treballar de forma clandestina per por a la policia secreta txeca i continua desenvolupant un extraordinari estil, molt influenciat per l’obra de Steichen, amb temàtiques molt simbòliques que fan referència a temes de llibertat, eròtica o de simbologia política, fent referència sempre a l’opressió i corrupció del regim preo-soviètic.

D’aquesta època hi trobem extraordinàries fotografies, que donen a Saudek des d’occident, i no tant al seu propi país, el reconeixement del més innovador i avantguardista fotògraf txec del moment. No va ser però fins el 1983 que publica el seu primer llibre de fotografia, obra reconeguda com una de les millors d’un fotògraf de parla no anglesa. Amb aquests reconeixements internacionals les autoritats txeques li permeten treballar en un espai situat en una fàbrica, li intervé els negatius en diverses vegades però li son retornats.

La segona època (Els 70’s i 80’s)

No acabo d’entredre el que li va passar, al seva carrera era extraordinària per bé que potser no acabava d’expressar un estil propi i sempre se’l considerava com un seguidor dels moviments realistes de època i mai com a impulsor d’un nou estil o una nova estètica i potser per això el seu treball comença a fer un gir estètic increïble, començant a colorejar de nou les seves fotografies.

Això no era una novetat en el treball de Saudek però si la temàtica que comença a explorar. Escenes fosques i pertorbadores amb una composició constant sempre amb la presencia d’una paret o mur al fons. Una estètica difícil d’encaixar a l’epòca, i menys ara, amb una expressivitat brutal i escenaris tancats, potser influïts per l’ambient opressiu que es vivia al seu país.


Aquests temes son ja una constant a les dècades següents, fotografies sobre la sexualitat, de nus femenins i de relacions home-dona. Dones grasses i primes, d’un detall potser excessiu, amb estries i cel·lulitis, amb una tècnica de colorejat molt depurada que crea uns ambients irreals, carregades de simbolisme i que suposen una constant provocació cap aquell observador que es veu transgredit amb quadres que poden ser catalogats de mal gust i que visualment bloquegen a l’observador en la seva cerca de simbolisme i missatge de les composicions de Saudek.

Al 1972 Saudek es tanca al soterrani de casa seva, un espai reduït visitat constantment per tot tipus de personatges que configuren els ‘tableaux vivents’ que poc a poc troben el seu espai de color i una estètica ja consolidada que probablement és la carta de presentació que avui Saudek utilitza per exposar arreu. Saudek ha trobat el seu propi estil.

.

La tècnica Saudek

No ha estat Saudek l’únic del selecte grup de grans fotògrafs dels darrers anys que ha utilitzat la tècnica de colorejar les fotografies.

Hi ha varies formes de colorejar. Saudek colorejava amb la tècnica dels olis tant negatius com fotografies ja revelades, sembre en blanc i negre. Aquestes fotografies colorejades son realment fotografies pintades i ja us podeu imaginar el treball que representa pintar directament sobre el negatiu o la copia en paper els diferents colors amb un petit pinzell mullat amb els diferents olis de colors. La complexitat està en la transparència dels olis ja que de fet no es pinta totalment de forma opaca sinó que hi ha una mena de barreja, com si fossin capes de Photoshop, amb la capa original en blanc i negre.


Es coneixen tres tècniques bàsiques, amb tints, aquarel·les i olis. Els efectes son diferents depenent de la barreja amb el fons en blanc i negre i s’utilitza pinzells, el dit o petits trossos de cotó per poder estendre el pigment.

Saudek ha perfeccionat la seva tècnica fins el punt que les seves darreres fotografies, que ben bé podrien ser producte de Photoshop (però no), son veritables obres d’art, apart de la seva temàtica que més endavant ja en parlarem. El seu portfoli dels 70’s n’està ple de figures nues on comença a aplicar i a refinar la tècnica del colorejat. La fotografia de dalt és una de les seves millors peces. Es tracta de ‘Fate Descends towards the River Leading Two Innocent Children‘ del 1970.

Per aquells que encara creieu que el Photoshop us farà millors fotògrafs teniu un exemple de com es pot emular ‘L’efecte Saudek’: (veure article).

.

El món Saudek

L’obra de Saudek està profundament marcada per dos elements: per una part la seva infantesa, quan va estar internat al camp de concentració amb el seu germà, i per l’altra l’exposició ‘The family of man‘, que li va fer veure la profunda necessitat de poder-se expressar amb la fotografia. El món que ha creat Saudek ho ha fet a partir del seus personatges, d’escenes antagòniques que li donen una força extraordinària amb una estètica ordinària, vulgar, molt sovint primitiva, que aconsegueix portar fins a l’extrem la provocació.

Avui, el soterrani de Saudek s’ha convertit en el símbol de la seva obra fotogràfica, on representa el seu món i les seves pròpies lleis, de tal manera que al mirar la seva obra l’observador es veu atret per la seva estètica i la força de la simbologia que emana dels seus quadres vivents. És com si Saudek hagués renunciat ja a aquest món i es reclou en el seu propi, evitant una realitat que li deu ser agressiva. És un fotògraf ferit que encara té l’horror al seu cos i que no pot evitar que s’escapi per la lent de la seva càmera.

Avui però, Saudek és reconegut com un dels millors fotògrafs vius, tot i que la critica sovint l’acusa de kitsch i de tenir un pèssim mal gust. No sembla que a ell li importi massa, amb els seus 75 anys encara obre a diari la porta del seu estudi per atendre les moltes dones que s’ofereixen com a model. Es reconeix ser primitiu però encara no li importa exhibir-se nu amb les seves models i d’organitzar trobades de gent despullada per fer grans fotos de grup. Ignorat per la premsa especialitzada i maltractat pels intel·lectuals txecs Saudek ha publicat 16 llibres de fotografia, té un veritable exercit de seguidors i noves generacions de fotògrafs que segueixen la seva estètica, premis i exposicions per tot el món.

Jan Saudek. He escollit l’obra de Saudek per varies raons. La primera per la seva indiscutible qualitat i la segona és per treballar amb vosaltres el cas d’una profunda metamorfosi. Malauradament Saudek és mig conegut als cercles frikis per l’obra de la seva darrera etapa i molt probablement més pel seu impacte visual eròtic que no tant pel valor fotogràfic. L’obra de Saudek de la seva primera etapa es sublime, magistral, enorme. Tant que penso que de continuar amb el seu estil ara Saudek seria probablement el més importat fotògraf dels darrers 50 anys. Però la fotografia és una eina d’expressió i Saudek ha volgut expressar el que sent. I això és una lliçó que els fotògrafs aficionats hauríem d’aprendre. Cal expressar el que un sent, no el que agradarà a la gent. Dit això, i no important-me que em digueu eixelebrat, considero tota la seva obra com excepcional.


Us deixo amb un primer vídeo d’uns 4 min de durada on podreu apreciar bona part de la seva obra. Justament el desordre en la seqüencia és el que he intentat evitar a la presentació que us he fet avui. Crec que a Saudek només se’l pot entendre des d’una perspectiva temporal i centrar-se amb les impactants fotografies de la seva darrera època no li fa gens de justícia:

I un parell de vídeos més, el primer és un extracte del documental ‘Jan Saudek’, estrenat al 2007 i guardonat al Eurofest de Montreal com el ‘Millor film documental’. El darrer amb extraordinària música dels ‘Tiger Lillies’. No us el perdeu…

Jan Saudek film
Jan Saudek i els Tiger Lillies

Pocs fotògrafs tenen un web tan acurat com en Saudek. Us convido a que hi entreu, a l’esquerra veureu la seva obra classificada per dècades:

Podeu trobar bona part de la seva obra a internet. He fet la prova i cercant a Google: http://www.youtube.com/results?search_query=jan+saudek&aq=f , el que hi veureu son totes les imatges de les seves fotografies que estan incloses en diferents pàgines web i sobretot blocs. Es curiós com bona part dels blocs que parlen de Saudek poc tenen a dir de la seva obra i directament exhibeixen les fotografies més impactants de la seva darrera època per cridar l’atenció. Una llàstima.

Fonts: M’hagués agradat aprofundir una mica més en la seva vida i acabar descobrint les claus de la seva prolífica obra i de la seva transformació. A la xarxa hi ha molt poca documentació, és més, sembla que és un mateix article copiat i copiat per desenes de blocs. A continuació algunes fonts interessants:

http://www.enfocarte.com/2.14/fotografia.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Jan_Saudek

http://jimarino.com/2008/01/13/jan-saudek/

http://www.jansaudek.3a2.com/

http://www.suite101.net/content/la-fotografia-introspectiva-de-jan-saudek-a1180

i alguna font més…

Doncs ja en tenim un més al sac…

Espero que podeu apreciar l’obra d’aquest gran fotògraf i que de l’observació ordenada de la seva obra en podeu treure una conclusió més acurada de la que, sens dubte, us suscitarà l’observació d’alguna de les seves darreres fotografies. Ja sabeu que en podeu dir la vostra a l’apartat de comentaris….

La setmana vinent potser canviarem a paisatges i floretes….

Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements