Disc de la setmana: Nick Drake “Pink moon”

Va ser una casualitat, llegint una critica d’un disc, aquesta feia al·lusió a la música que feia Nick Drake (1948 – 1974). Em va sobtar, un cantant folk dels anys 70, no em sonava ni el seu nom!!!. La curiositat em va portar a descobrir un músic i un parell d’àlbums fascinants plens de tendresa.

Pel que he llegit d’ell, era un músic molt inestable, va gravar només tres discs. La decepció de l’escassa rebuda que van tindre els seus treballs, el va dur a un tancament personal que el va portar a patir una psicosis. Es va allunyar de la família i amics fins arribar a no sortir de casa i al consum de increïbles quantitats de cànnabis, per acabar en una mort prematura.

És imprescindible escoltar els seus treballs, però avui vull recomanar molt especialment el seu últim disc “Pink moon” (1972). Un disc que la discogràfica no volia i ell, en un últim esforç, es va tancar dues nit amb el seu enginyer per deixar-nos una petita obra mestra. Només 28 minuts, onze cançons curtes, fosques, minimalistes, ell i la seva guitarra (a excepció del primer tema que hi ha un piano), volia ser per damunt de tot, ell.

Artista

Nick Drake

Àlbum Pink moon
Cançó que escoltes Things behind the sun

A diferencia dels seus altres treballs no està acompanyat per cap més músic. El resultat, un disc despullat d’arrengaments i subtils detalls de la seva delicada veu. També els originals dibuixos de la guitarra es gaudeixen sense interferències i ens produeix una sensació de voluntària solitud.

Cançons amb “tempos” estranys però no extravagants, em sembla com si anés a la recerca de noves melodies i afinacions alternatives ens porten a cotes de gran bellesa. No és pas un discs que, com pot semblar coneixent la seva vida, em doni una visió miserable del món, em transmet moltes sensacions i sentiments diferents, sense excessos de vehemència ni vulgars efectismes.

És ben cert que la seva obra té indubtables dosis de tristesa, desorientació, desarrelament  i fins i tot de tensió. Era un tipus melangiós e introspectiu però tanca el disc amb un més que optimista “From de morning”…

A day once dawned and it was beautiful

A day once dawned from the ground

Then the night she fell and the air was beautiful

The night she fell all around

So look, see the days

The endless coloured ways

And go play the game that you learned

From the morning

And now we rise and we are everywhere

And now we rise from the ground

And see she flies, and she is everywhere

See she flies all around

So look, see the sights

The endless summer nights

And go play the game that you learned

From the morning

Per fi, una obra de categoria, qualitat i bellesa essencials, resulta tan sòlida que suporta qualsevol tractament i el pas dels anys.

.

Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements