Disc de la setmana: José James & Jef Neve “For all we know”

És la tornada a l’escena del mític segell discogràfic “Impulse”. Va ser on John Coltrane va gravar els seus millors àlbums i entre ells el memorable que va fer amb Johnny Hartman.

Impulse per aquesta “reentre” ha triat el disc que avui os recomano, un duet José James (1980) & Jef Neve, (1977) i el disc se anomena “For all we know” (2010).

No són res d’excepcionals les col·laboracions entre musics, és un fet molt habitual en el món del jazz. Aquesta trobada entre José James i Jef Neve va ser del tot casual, va sorgir durant l’enregistrament d’un programa de la televisió Belga que van compartir tots dos.

Els dos musics representen escoles molt diferents dins del món del jazz. José James és un cantant delicat, molt influenciat per les noves tendències que arrisca acostant el jazz a mons com els de l’electrònica. Jef Neve és un pianista clàssic que admira els grans autors/intèrprets del jazz de tota la vida.

“For all we know” és un disc on no sona res més que el piano de Jef i la veu d’en José, una unió de passat i futur, compartint una mateixa passió. Estàndards de totes les èpoques ( Autumn in New York, Tenderly,  For All We Know, Embraceable You…) portats a la màxima simplificació.

Em sembla tot un recte fer un disc on la veu no tingui més acompanyament que el piano, ara, no és menys el recte què té el pianista per donar cobertura a un cantant. El risc és gran, tant per el concepte com per els antecedents en discs meravellosos.

Artista

José James & Jef Neve

Àlbum For all we Konw
Cançó que escoltes When i fall in love

A aquest desafiament és amb el que s’han enfrontat els dos músics, al meu gust els hi ha sortit força bé. Els estàndards moltes vegades son trampes ja que despullen a qui els interpreten, però José & Jef han aconseguit un acostament molt personal, no pretenen imitar a ningú.

La veu de baríton, càlida i amb força matisos d’en José James ens porta a un món de tendresa, suau com el cotó i la manera de acaronar les tecles del piano que té en Jef Nev , em duen a una experiència que feia temps que no sentia, a una demostració d’originalitat i valentia, que resulta a més de sorprenent, molt agradable.
Em sembla un disc honest. No volen sonar com els anys 60, ens aporten una nova visió d’un repertori clàssic, però amb una expressió moderna del que és el llenguatge natural del jazz.

.

Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements