Herbert List

He buscat pàgina a pàgina a les meves 3 o 4 enciclopèdies d’història de la fotografia i a la gran majoria han obviat al fotògraf d’avui. Com pot ser? És potser un fotògraf mediocre que no mereix ser mencionat a la gran història de la fotografia dels darrers 100 anys? No, no pot ser, sinó que faig presentant-lo? Ha d’haver-hi una altra raó.

El fotògraf d’avui és probablement el més important fotògraf de l’avantguarda alemanya dels anys 30’s i 40’s. Però no va ser fins a la dècada dels 70’s, quan el món de la fotografia estava ja preparat, que es va començar a reconèixer la seva obra. Amics, vull compartir amb vosaltres la gran obra de: 36. Herbert List

Neix el 7 d’octubre de 1903 a Hamburg. Fill d’una acomodada família comerciant, va estudiar a l’escola Johanneum de Hamburg entre el 1912 i el 1920 fins treure’s el batxillerat. Al 1922 compaginava els seus estudis de literatura i historia de l’art a la Universitat de Heidelberg amb el treball d’aprenent en una empresa distribuïdora de cafè de la ciutat. Al acabar els estudis va tornar a Hamburg on s’incorporà al negoci que dirigia el seu pare que també era d’importació de cafè.

Fins el 1929 va realitzar viatges comercials als principals països productors de cafè, Brasil, Guatemala, Costa Rica i el Salvador. Al tornar a Alemanya es va convertir en soci de l’empresa del seu pare, List & Heineken.

Va ser al 1930 quan els seus coneixements artístics i les connexions amb l’avantguarda europea el porten a conèixer a Andreas Feininger, un dels més rellevants fotògrafs de l’Escola de la Bauhaus, que l’anima a comprar-se una Rolleiflex, una sofisticada càmera en aquella època que l’havia de facilitar a crear composicions més dinàmiques.

Influenciat pels moviments surrealistes d’una banda i de l’escola de la Bauhaus de l’altra, List va començar a desenvolupar el seu propi estil fotogràfic. Ell mateix descrivia les seves imatges com visions composades on intentava capturar la màgica essència de les persones o de les coses jugant amb el món de les aparences.

Herbert List es conegut per les seves col·laboracions amb les revistes Vogue, Harper’s Bazaar i Life i molt especialment pels seus treballs amb nus masculins.  Va ser seleccionat per participar a l’exposició ‘The Family of Man‘, organitzada com sabem per Edward Steichen al Museu d’Art Modern de Nova York al 1955.

‘La realitat és l’emanació, envoltada de misteri, del món interior.”

Amb aquestes paraules del poeta alemany Novalis (Georg Philipp Friedrich Freiherr von Hardenberg, 1772 – 1801) iniciava Herbert List el seu llibre Zeitlupe Null (“Retardador cero”)’. Sovint se l’ha catalogat de ‘marginat’, comparant-lo amb el pintor Giorgio De Chirico, no tant pel caràcter inquietant que l’obra de List pot tenir sinó per, com en el cas del pintor, situar la seva obra fora del temps, al marge de les tendències i desenvolupant un món propi molt personal.

Els primers anys

Els primers treballs de List tendien obertament al formalisme de Andreas Feininger, amb qui va conviure a Hamburg al 1930. En aquestes primeres obres trobem composicions amb clara influència de l’Escola de la Bauhaus. d’on László Moholy-Nagy n’és la gran referència.

Però veritablement la gran influència sobre List ve del surrealisme de Giorgio De Chirico (veure les pintures), per bé que a les seves primeres obres també hi trobem influències de Dalí i Man Ray. Va ser el crític d’art Günter Metken qui va batejar aquesta nova tendència a la fotografia com ‘fotografia metafísica‘.

Una de les tècniques que va desenvolupar List per a la seva ‘fotografia metafísica’ van ser els contrallums. Amb aquesta tècnica podia aïllar els elements que formen part de les seves composicions amb uns resultats realment interessants. D’alt veieu alguns exemples d’alguns dels seus contrallums.

El món de Herbert

Quan deixa Alemanya al 1936 per raons polítiques i personals, List converteix el seu hobby en professió i així a París i a Londres treballa per la revista Harper’s Bazaar com a fotògraf de moda. Però no li interessa massa i es centra més en fotografies d’estudi, del que se’n diu ‘still life‘ o ‘naturalesa morta’. Les seves imatges son sovint reproduccions de les pintures de ‘De Chirico’ i comença a ser un dels fotògrafs més influents de la ‘fotografia metafísica’.

 

 

Entre el 1937 i el 1939 el seu interès es centra a Grècia. Les fotografies que trobem del seu viatge no son per List simples reproduccions de paisatges, sinó visions, plenes de misticisme, d’un passat grandiós. En aquesta obra es fa evident la identificació de List amb el romanticisme alemany i l’estreta relació amb els elements surrealistes de la pintura surrealista de De Chirico. El món de List està ple de romanticisme que expressa amb estètica surrealista, per a List no importa que l’objecte sigui el més simple i comú possible, las ‘substància màgica’ que emana dels objectes es capaç de crear vincles entre ells reforçant el seu missatge. Amb la fotografia ‘Alemanya en marxa, 1937’, d’una monumental estàtua coberta en teles que està preparada per a ser enviada a l’Exposició Internacional de París del 1936, va voler simbolitzar el ‘poder feixista’.

La fotografia metafísica de List

“Imatges aferrades a l’espai d’un instant durant el qual es consumeix la detenció del temps’. Així percebia List els objectes que va voler immortalitzar, com manifestacions aïllades en el temps i a l’espai, independents del significat que realment tenien.

Els objectes que veu List conformen un petit món en que queda reflectida tota la seva vida interior. La seva funció és el d’il·luminar aquest interior provocant associacions d’idees.

Ulleres al sol, 1936

.

Després de la seva primera visita a aquest país la seva obra s’omple de temples, escultures i paisatges i és al 1937 que exhibeix en exclusiva a la Galerie du Chasseur d’images de París. Després de publicar el seu treball a revistes com Life, Verve i Harper’s Bazaar treballa en un dels seus més famosos llibres de fotografia, “Licht Ueber Hellas” (llum sobre Grècia), que havia de ser imprès al 1939 per l’impremta Arts et Metiers Graphiques però les plaques gravades per imprimir van ser destruïdes durant un bombardeig a la ciutat de Magdeburg  i no veu la llum fins el 1953. Al 1941, l’entrada dels nazis a Grècia l’obliguen a retornar a Alemanya, on s’hi està fins el 1948.

List feia servir sovint els seus amics i companys com a models. No eren simples fotografies, eren veritables composicions de gran intensitat simbòlica. List va començar a expressar les idees idealistes del moviment juvenil alemany, on la seva ideologia es basava en l’exaltació dels valors del romanticisme del segle XIX. L’escriptor anglès Stephen Spender escrivia: “Herbert era l’aglutinant d’un grup d’amics que representava per mi el més lliure i espiritual que es podia trobar a la nova Alemanya. Eren fills del sol. Per a ells, més important que la política o els negocis era la vida, és a dir, l’amistat, l’amor lliure, la cultura física o la natura “. Spender,  intel·lectual d’esquerres va quedar enamorat de l’Alemanya dels 30’s però acabà criticant a List de no polemitzar, de no comprometre’s amb les seves fotografies sobre la vida social i política del seu temps. A List tot això no li interessava.

La Postguerra

Acabada la guerra List torna a sortir d’Alemanya i torna a viatjar per Europa: França, Itàlia i Àfrica. Al principi dels 50’s dona un gir a la seva obra, deixa les composicions inanimades i l’arquitectura i és concentra en les representacions de la gent. La seva fotografia perd el surrealisme i bona part de la fotografia metafísica per a convertir-s en una fotografia neo-realista.

Al 1951 Herbert List es troba amb Robert Capa, que el convenç per unir-se al projecte Magnum i a la seva nova fotografia. List treballa a Itàlia des del 1951 al 1960, amb escenes de carrer i assajos contemplatius, amb fotografies d’arquitectura i retrats de famosos que vivien a Itàlia. El seu treball ara és més espontani i es reconeix la influència del seu col·lega de Magnum, Henri Cartier Bresson, i del neo-realisme italià.

 

En els treballs d’aquesta època List dona més importància a l’assaig que a la fotografia individual. Els treballs a Roma i a Nàpols en son un exemple i van suposar una de les més grans contribucions a la revista Life. L’obra complerta té més importància que la fotografia individual i això empeny a List a publicar els seus llibres de fotografia. Les seves primeres publicacions Zeitlupe Null amb les seves fotografies metafísiques, Augenblicke, Ver Sacrum o Panoptikum estaven més orientades a fotografies individuals mentre que Roma (1955), Carib (1958), Nigeria (1961) i Nàpols  (1962), aquest darrer amb la col·laboració de Vittorio de Sica, eren més treballs documentals. Amb aquestes publicacions List va despertar interès en la seva obra al tractar temes més humans que sensibles.

Junge Männer (Nois joves)

List va estar sempre envoltat d’un reduït cercle d’amics, a quin fotografiava amb gran plaer i molta freqüència. En aquests casos l’acte de fotografiar es convertia en una mena de possessió màgica i eròtica. Per a List era essencial captar en la seva totalitat l’ànima i el cos de les persones que estimava.

Sigui just o no, les imatges d’adolescents nus han quedat unides a la figura de Herbert List. El seu llibre pòstum Junge Männer (Nois joves), conté més de 70 fotografies de nois joves prenent el sol, nadant o posant innocentment davant de la càmera. Aquestes imatges combinen l’erotisme amb la sensibilitat de l’avantguarda i innocència.

De fet el cos masculí ha estat present a tota l’obra de List, des de les seves primeres fotografies al Mar Bàltic fins als darrers treballs a Itàlia o Africa. Les fotografies de List evoquen l’ideal, sense noció del temps i utòpica visió de la masculinitat, celebrant el culte a l’eterna joventut i a la bellesa del home. Moltes de les seves fotografies no es van poder publicar en temps del nacional-socialisme.

 

List acaba dedicant-se al retrat. Molts dels protagonistes d’aquestes obres eren artistes o amics seus i. Entre 1940 i 1960 List es va fer amb la pràctica totalitat de l’elit artística europea, especialment de França, Alemanya i Itàlia. Abans de retratats, entaulava amistat amb la majoria dels pintors, escultors, compositors, escriptors i actors, ja que era essencial per a ell que existís absoluta confiança entre fotògraf i model. Va retratar Pablo Picasso, Georges Braque, Joan Miró, Jean Arp, Jean Cocteau, Marino  Marini o Giorgio Morandi.

Al 1963 Herbert List va abandonar la fotografia gairebé per complet. Després de la guerra va concentrar la seva atenció en el col·leccionisme i, més concretament, en els mestres de la pintura italiana dels segles XVII i XVIII. Va dedicar cada vegada més temps a augmentar els seus coneixements històrics i artístics, va visitar les col·leccions més importants d’Itàlia, França i Anglaterra, i va assistir a les principals subhastes de Christie’s i Sotheby’s. Va adquirir dibuixos dels grans mestres del manierisme, inspiradors de la seva obra fotogràfica.

Després de la seva mort, l’any 1975, la col·lecció Herbert List va ser exposada als principals museus d’Alemanya, junt amb una selecció de les seves fotografies més significatives, publicades a l’obra de Günter Metken Herbert List-Fotografía me­tafísica (Schirmer Mosel, Munic 1976).

Herbert List és reconegut avui com un dels fotògrafs d’avantguarda alemanys més importants dels anys 1930 i 1940. Tot i que List ha estat un fotògraf reconegut després de la guerra el fet és que a les dècades dels 60’s i 70’s va quedar totalment oblidat. Va ser justament al final dels 70’s quan la revisió del seu treball de ‘fotografia metafísica’ va retornar a List al lloc que li toca de la història de la fotografia.

 

Herbert List. Utopia i melangia. Així definiria l’extraordinària obra de List. Un fotògraf d’una increïble sensibilitat que amb la seva fotografia metafísica ens regala tot un món de reflexions en cada una de les seves peces. Un fotògraf de la bellesa, dels ideals, al marge totalment dels successos de la seva època i que només als darrers anys ens demostra que també és capaç de fer una fotografia realista, sense abandonar mai la fotografia de les idees, de les relacions compositives i dels missatges amagats.

No amics, no hi ha cap vídeo youtube dels nostre amic List. Sembla que també per la majoria dels internautes l’obra de List o no existeix o fins i tot és massa atrevida. El que sí us proposo és un magnífic documental ‘The Masters of Photography- Italy by Herbert List (1940-1950)‘ que podeu veure en dues parts:

Italy (1940-1950) by Herbert List (1)

Italy (1940-1950) by Herbert List (2)

Podeu explorar més fotografies de Herbert List a alguna de les galeries que us passo a continuació. Especialment el seu web oficial, on podeu trobar totes les series:

I una més..

Podeu també extreure de Google les fotografies de Herbert List: Cerques google

Fonts: Complicat. Malauradament no hi ha pràcticament cap article de Herbert List a tota la xarxa internet que no sigui còpia de la còpia del que algú ha escrit a Wikipèdia. Vull però compartir-ne alguns que han estat la base de l’article d’avui: 

http://estudiodefotografia-fotografoprofesional.es/grandes-maestros/fotografo-herbert-list/gmx-niv122-con465.htm

http://bajoelsignodelibra.blogspot.com/2009/08/herbert-list.html

http://www.isaf.com.ar/Autores/Pag%20y%20Fotos/List%20H.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Herbert_List

http://www.huma3.com/huma3-spa-reviews-id-370.html

http://www.elcultural.es/version_papel/ARTE/1875/Los_mundos_perdidos_de_Herbert_List

i alguna font més…

 

No, aquesta vegada no hi ha cap foto meva emulant els nus de List, ell no m’ho hagués perdonat mai…

Espero que hagueu après alguna cosa interessant amb el fotògraf d’avui. A mi només em queda passar el dia de pont que m’he pres avui per a descansar i fer, si et pot, alguna fotografia, que en definitiva és el meu petit món idíl·lic.

Bona setmana i felicitats demà a les Pilars ! Especialment a una d’elles, col·laboradora del bloc.

 

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis