Horst P. Horst

El fotògraf d’avui ens deixa una de les obres amb imatges més belles que es poden trobar al llarg del segle XX. No és el millor fotògraf de moda però sí un dels que més influències ha deixat als seus successors.

Conegut per les seves fotografies de moda però també de nus, inspirador de Mappelthorpe, de retrats i de naturalesa morta, el fotògraf d’avui ens deixa un llegat amplíssim on peça a peça és una lliçó de tractament de la llum. Un fotògraf amb una visió compositiva excepcional que lluny de complexes missatges i subterfugis només va voler fotografiar les diverses formes de bellesa. Amics, espero sorprendre-us amb l’extraordinària obra de: 37. Horst P. Horst

Neix el 14 d’Agost de 1906 a Weißenfels-an-der-Saale, Alemanya. Horst Paul Albert Bohrmann era el segon fill d’una acomodada família protestant que tenia una petita ferreteria com a negoci familiar.

Quan tenia poc més de 10 anys mostra ja el seu interès per l’art d’avantguarda al conèixer a la ballarina Eva Weidemann però els seus estudis de batxillerat queden interromputs per un lleu cas de tuberculosi que el porten a estudiar en una escola privada de Suïssa al principi dels anys 20’s. Després d’estudiar xinès a Frankfurt acaba treballat a l’oficina d’una empresa d’exportació-importació. És al final de la dècada dels 20’s que estudia art a la Kunstgewerbeschule de Hamburg, l’Escola de les Arts Aplicades, continuant els seus estudis d’art a París on rep classes del gran arquitecte Le Corbusier.

Horst estava fascinat per la Bauhauss, el moviment aparegut al període entre-guerres a Alemanya i que buscava un nou concepte d’art, eliminant la distinció entre les belles arts i les arts aplicades.

L’obra de Horst és terriblement estètica i per tant visual.  Coetani de Herbert List, l’obra de Horst és radicalment diferent per bé que en tots dos es pot veure la influència del pare de la fotografia de la Bauhauss, László Moholy-Nagy.

No crec que la fotografia tingui res a veure amb el cervell. Té a veure amb el que és capaç d’atreure l’ull…

A la història de la fotografia de moda i retrats del segle XX, la contribució de Horst és una de les més significat artístic. Una estètica que Horst no abandona en els més de 60 anys de la seva obra, des del 1930 al 1991. Durant tots aquests anys el nom de Horst ha estat unit al fotògraf de l’elegància, estil i refinat glamour.

De l’arquitectura a la fotografia

Estant a París el notable arquitecte francès Charles-Edouard Jeanneret-Gris li va oferir un treball com aprenent al seu estudi al 1930. Jeanneret-Gris era conegut com Le Corbusier i un dels grans arquitectes del segle XX. En un cafè de París, Horst es va trobar amb el baró George von Hoyningen-Huene, un emigrant rus i fotògraf de la revista Vogue. Influenciat per Hoyningen-Huene, que va arribar a ser el seu amant, Horst abandonà l’arquitectura en favor de la fotografia. Treballà com assistent seu i ocasionalment com el seu model. (la fotografia de la dreta és una de les poques que trobem de Horst, en aquest cas fotografiat per Hoyningen-Huene al 1931)

Gràcies a Huene, Horst coneix al fotògraf de moda Cecil Beaton i al director artístic de Vogue, Mehemed Agha. Al 1931 Agha convida a Horst als estudis de Vogue a Paris per aprendre la fotografia de moda. Les primeres fotografies signades per Horst apareixen al número de Desembre del 1931 a la revista Vogue. Es tracta d’un anunci a doble pàgina d’una model vestida de negre amb una ampolla de d’essència, però el gran salt de Horst com a fotògraf de moda es produeix a l’edició britànica de Vogue, al Març del 1932, amb les fotografies de la filla de Sir James Dunn, un dels més rellevants patrons d’art i impulsor del surrealisme.

Al 1932 Horst inaugura la seva primera exposició a Paris, a La Plume d’Or. Després de treballar com a ‘freelance’ uns anys, al 1935 és definitivament contractat per Vogue, tot just després que Huene deixés la revista per les seves diferències. La seva relació amb el rus s’acaba i comença una relació amb Luchino Visconti, un jove aristòcrata italià que amb els anys s’havia de convertir amb un dels més importants directors de cinema italians.

La fotografia de Horst és immediatament reconeguda per la il·luminació. Per provocar efectes dramàtics Horst il·luminava les escenes amb llum des del sostre. Utilitzava obturadors amb focus per reduir o augmentar la lluminositat dels focus i així poder captar la textura i detall de les teles del vestit. Difícilment li podem veure fotografies de llum plana i sempre les escenes escenes estaven meticulosament estudiades en respecte la il·luminació. També va fer algunes fotografies en color, bàsicament per a Vogue.

La crítica Janet Flanner del The New Yorker va escriure un article sobre la seva exposició a Perís i immediatament va fer famós a Horst. Va tenir l’oportunitat de fer un retrat a Bette Davis i això va suposar l’inici de tota una serie de retrats de celebritats. En els següents dos anys va fotografiar a  Noel Coward, Yvonne Printemps, Lisa Fonssagrives, Natasha Paley, Cole Porter i Elsa Schiaparelli, entre altres.
Horst va llogar un apartament a Nova York al 1937 i al mateix any va conèixer a Coco Chanel, a qui Horst anomenava ‘la reina de totes les coses’. Va fotografiar els seus dissenys per més de 3 dècades.

D’aquesta època una de les seves més conegudes fotografies és ‘Odalisque‘, Nova York 1943 (a la serie de quatre fotografies de dalt, baix a l’esquerra). En respecte aquesta fotografia ell mateix afirmava: ‘ No sé com la vaig fer. No la podria repetir. Va ser creada per emoció’..

Al 1938 va conèixer Valentine Lawford, diplomàtic britànic amb qui havia de viure en parella fins a la mort de Lawford al 1991. Van adoptar i educar al seu fill, Richard J. Horst.

Mosbacher Corset és sense cap mena de dubte la fotografia més famosa de Horst. Produïda a les 4 de la matinada al Setembre del 1939, mostra per darrera una model desfent-se la cotilla. Aquesta va ser la darrera fotografia de Horst abans de marxar cap a Nova York.

 

Mosbacher Corset (1939)

Va ser l’última fotografia que vaig fer a París abans que esclatés la guerra. Vaig sortir de l’estudi a les quatre de la matinada, vaig tornar a casa, vaig recollir la casa i a les set vaig pujar al tren que anava a El Havre, on embarquem en el ‘Normandie’.  Tots crèiem que la guerra era imminent. Massa armes, massa paraules. I sabíem que, passés el que passés, res no tornaria a ser igual. A París havia trobat una família, una manera de viure. La roba, els llibres, l’apartament…, tot va quedar enrere. Jo mateix havia abandonat Alemanya… i ara tornava a experimentar la mateixa sensació de pèrdua. Aquesta fotografia tenia una cosa única: per a mi representa la quinta essència d’aquell moment’. (Iconos de la fotografía – Electa)

Mosbacher Corse, 1939

Amb aquestes paraules Horst descrivia els moments posteriors a la fotografia Mosbacher Corset del 1939. Una fotografia especialment bella i extraordinàriament composada i il·luminada. Horst era dels que també opinaven que les millors fotografies apareixien quan la model estava exhausta.

Per a molts Horst es fa conegut quan l’estrella més famosa de pop del món, Madonna, va crear el seu propi homenatge a la moda amb el seu single ‘Vogue’ al 1990. Al vídeo, dirigit per David Fincher, es pot veure a la cantant posant en una recreació de la famosa fotografia de Horst. Potser les intencions de la cantant eren bones però el resultat és deplorable.

.

Horst és ara Horst P. Horst

Amb els rumors d’una imminent guerra Horst ho deixa tot per anar-se’n als Estats Units. Esclata la Segona Guerra Mundial i Horst s’enrola a l’exercit americà al 1943 com fotògraf. Obté la nacionalitat americana el 21 d’Octubre del mateix any i es canvia el nom a Horst P. Horst, de fet Horst mai donava el seu cognom per por a ser relacionat amb un conegut alt rang nazi, així que era conegut ja com ‘Horst’. Horst deixa enrere l’etapa més productiva de la seva carrera, amb extraordinaris treballs amb color i blanc i negre, de retrats i fotografies de moda.

La composició “Mans, Mans, Mans” que va fer per a Vogue al 1941 és una de les seves més interessants fotografies. Barreja de mans humanes i de maniquí d’aparador és una composició brillant on contrasta el banc i el negre tot retenint la riquesa de l’escala dels grisos. Aquesta fotografia junt a la de ‘Bellesa de peus nus’ del 1941 son reminiscències de la fotografia de ‘natura morta’ que Horst ja havia treballat de forma brillant anys abans.

Després de la guerra la fotografia de Horst desenvolupa un estil menys formal. Els editors buscaven fotografies menys d’estudi, més naturals i Horst sembla trobar-s’hi bé en aquest nou estil. Continua però treballant per a Vogue i una de les publicacions de Condé Nast, ‘House and Garden’.

A la dècada dels 50’s treballa series de nus masculins. Una obra que més tard havíem de veure les seves influències en Mappelthorpe.

 

Still life

Encara que no tan coneguda com la llegendària fotografia de moda, Horst també va produir extraordinàries fotografies de ‘still life’ o ‘natura morta’. La seva obra està plena de fotografies amb acurades composicions i il·luminacions des de qualsevol angle.

A la majoria de les seves fotografies es pot veure acurades il·luminacions, bàsicament de focus, molt sovint reflectint la llum des del sostre i amb fons foscos que permeten donar tridimensionalitat a l’escena.

Els retrats

Horst té un acurat mètode de treball. Prepara amb temps l’escena i col·loca un per un els diferents focus d’il·luminació.  Les seves instruccions a les (o els) models son clares i concises.

Les seves fotografies son obres mestres de la il·luminació, com s’ha dit, molt sovint amb focus des del sostre per captar millor la textura. Rarament deixa que apareguin ombres al fons i prefereix ambients foscos que utilitza per il·luminar directament la model.

Un dels seus més famosos retrats és el de la Marlene Dietrich, fet al 1942. La Dietrich es va queixar de la il·luminació que havia escollit Horst però aquest ni es va immutar. Al veure el resultat la Dietrich va quedar satisfeta i va utilitzar les fotografies fetes a la sessió per a la seva pròpia publicitat.

Entre les fotografies de Horst hi trobem a l’elit de la societat i gent famosa per la seva professió.  Ginger Rogers (1936), Coco Chanel (1937), l’actriu Merle Oberon (1942), el gran Salvador Dali (1943), l’actriu Loretta Young (1943),   Rita Hayworth (1947), Maria Callas (1952), Ingrid Bergman (1959)  o el director Franco Zeffirelli (1964) en son alguns exemples.

 

A la dècada dels 50’s i influenciat pel  nou editor de Vogue, Horst comença a sortir de l’estudi per atrevir-se amb fotografies a l’aire lliure o a l’entorn que li demana el subjecte a fotografiar. En aquesta dècada comença a fer fotografies d’estil de vida americana amb fotografies d’interiors de cases. Als 60’s comença una serie de retrats de l’alta societat i gent famosa com Andy Warhol, Paloma Picasso o Jacqueline Kennedy Onassis, amb articles escrits pel seu company Valentine Lawford. Als 70’s la producció de Horst va ser més aviat escassa i va ser a la dècada dels 80’s quan  les seves fotografies apareixen a Life. Aquest número va ser un dels més venuts de la revista, 1,5 milions de còpies, i la popularitat de Horst augmenta, produint una serie de fotografies excepcionals que li val un contracte amb la revista i la publicació del seu llibre de fotografia Faces to Remember – Then and Now (1984).

A la dècada dels 80’s es torna a posar de moda la fotografia de l’època de la pre-guerra i l’estil de Horst torna a ser popular, es una mena de tornada a la joventut per a Horst. La fotografia torna a ser l’elegància, estil i glamour.

En els seus darrers anys Horst comença a perdre la vista i la seva salut empitjora. Horst va morir a la seva casa de Palm Beach Gardens, a Florida, el 18 de Novembre de 1999. Tenia 93 anys i havia sobreviscut a la seva parella, Lawford i al seu fill Richard.

Horst ha suposat una profunda influència a la fotografia de retrats. Fotògrafs com Bruce Weber, Robert Mapplethorpe, i Herb Ritts i molts altres s’han inspirats en l’estil de la seva fotografia.

’L’elegància de les seves fotografies… et transporta a un altre lloc, meravellós… la fama de la gent et suggereix certa distància… és com veure algú des d’un altre món… i un es pregunta qui és aquella persona i la vols conèixer i enamorar-te d’ella’. (Bruce Weber en un documental per a TV el 1992)

Horst P. Horst. Un caçador de la llum. Una visió fotogràfica extraordinària i una obra on l’aportació al món de la moda és una de les més grans del segle passat, tot i que trobem també a la seva obra excel·lents retrats i composicions de natura morta. En el seu treball hi trobem reminiscències surrealistes i un cerca constant per captar el concepte de bellesa de l’antiga Grècia. La gent que coneixia, els vestits que va fotografiar es conjuraven en un món on imperava l’elegància. Mestre de les llums i les ombres, va concedir als seus retratats el glamour que buscaven.

Us deixo amb un vídeo amb un recull de les seves fotografies, de 3:26 min i amb una música una mica estrident:

i un magnific muntatge d’uns 15 minuts dividit en dues parts: ‘Masters of Photography – Beauty ~ A Way of Life | Horst P. Horst (1906 – 1999)’:

Beauty ~ A Way of Life (I) | Horst P. Horst

Beauty ~ A Way of Life (II) | Horst P. Horst

Podeu explorar més fotografies de Horst P. Horst a les seva pàgina oficial, on només haureu d’escollir entre els temes Fashion, Nudes, Portarits i Still Life per veure un bon recull de la seva obra:

I una més..

Podeu també extreure de Google les fotografies de Horst P. Horst: Cerques google

Fonts: Hi ha un parell d’articles en tota la xarxa que valen la pena i per suposat la seva pàgina oficial: www.horstphorst.com 

http://www.bernheimer.com/Horst-Horst-DesktopDefault.aspx?tabid=47&tabindex=46&eventid=5417

http://en.wikipedia.org/wiki/Horst_P._Horst

http://www.glbtq.com/arts/horst_hp.html

http://community.livejournal.com/ruguru/781023.html

i alguna font més…

 

Un fotògraf interessant, no creieu? Quines diferències entre List i Horst, no? Això és que té la fotografia… Amics, espero que el petit article d’avui us hagi servit per conèixer una mica més l’obra de Horst.

Què passeu una bona setmana !

 

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements