Lewis Hine

Va ser la lectura de ‘La Visión Fotográfica‘ de Eduardo Momeñe el que em va fer decidir per començar aquesta serie i molt sovint el fullejo tot buscant algunes frases que he subratllat per entendre a gaudir de la fotografia i com puc arribar a fer bones fotografies.

Quan observo una fotografia i sento tot un seguit de sensacions i emocions me’n adono que estic davant d’una bona fotografia. Això és el que he sentit amb l’obra del fotògraf d’avui, un dels més notables representants de la fotografia documentalista i un lluitador de la justícia social de la única manera podia fer-ho: amb la seva càmera. Avui m’agradaria que coneguéssiu i us adonéssiu de la gran importància de l’obra de: 38. Lewis Hine

Neix el 26 de Setembre de 1874 a Oshkosh, Wisconsin. Als 16 anys va haver de posar-se a treballar  en treballs no qualificats per ajudar a las seva mare i estalviar per poder anar a la universitat, després que el seu pare morís en accident. Hine estudia pedagogia i coneix al reformista Frank Manny, que l’ajuda a entrar a la Universitat de Chicago. Al 1901 Hine acceptà el treball com a professor assistent  de Botànica i Ciències Naturals a la Ethical Culture School de Nova York, on usava ja la fotografia com una eina més a les seves classes.

In 1904 Hine, just després de casar-se amb Sara Ann Rich, comença el seu projecte de l’illa d’Ellis. Aquest és un dels projectes fotogràfics més importants de la jove història dels Estats Units. El document havia de mostrar la dignitat i el respecte dels nous emigrants que arribaven als Estats Units i que havien de fer escala obligada a l’illa d’Ellis, en front de la costa de Nova York, abans de poder entrar als Estats Units. Els moviments socials anti-immigrants anaven en augment i aquesta, una idea del director de la Ethical Culture School, Frank Manny, havia de servir per canviar la consciencia social cap aquest nou fenomen.

Si pogués contar la historia en paraules, no necessitaria arrossegar la càmera…

Lewis Hine és considerat el pare de la fotografia documentalista i la seva obra és pionera en utilitzar  dots artístiques i de creativitat per poder atreure una visió crítica de la societat davant els fenòmens de injustícia social. És un dels fotògrafs més compromesos de la historia de la fotografia, deixant de banda bona part de les motivacions artístiques, comercials, de bellesa o metafísiques que hem vist fins ara. Per a Hine la fotografia no és més que una extraordinària arma per lluitar per la justícia social. A les seves fotografies no hem de buscar bellesa ni cap missatge complexe, és una ‘simple’ copia de la dura realitat social. Ara 100 anys després aquesta obra és un document de valor incalculable de la societat americana de començaments del segle passat. I així l’hauríem d’entendre.

Els immigrants

El primer i probablement el més impressionant treball de Hine és el que va fer durant mesos a l’Illa d’Ellis, en front del la part nord del port de Nova York, prop de New Jersey. L’illa és coneguda pel seu nom en anglès ‘Ellis Island‘ . Entre el 1892 i 1954 l’illa es va convertir en la principal duana de la ciutat de Nova York on hi van arribar en aquest període més de 12 milions d’immigrants. A l’illa passaven tant la revisió mèdica com la ‘legal’ i les escenes que va captar Hine per a l’historia tenen un gran valor.

Aquests dies, amb el treball que m’ha mostrat la nostra amiga M.Luz, al front de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat,  he pogut apreciar molt més l’obra de Hine. Si esteu interessats en un estudi més acurat de les instantànies de l’Illa d’Ellis podeu clicar al web de la ‘New York Public Library‘ i anar a l’apartat de Hine.

Al 1905 continua treballant i fotografiant per la Ethical Culture School, d’on es va càrrec del seu Club Fotogràfic, allí es troba amb un altre dels grans fotògrafs americans, Paul Strand. Tot plegat fa que Hine es centri en la seva carrera com a fotògraf sociològic i deixa el treball com a professor a la Ethical Culture School per dedicar-se pel seu compte a treballar pel National Child Labor Committee.  El NCLC és una organització privada, sense ànim de lucre, que es convertí en el moviment americà més important que va lluitar per la reforma que havia de posar fi a l’explotació laboral infantil.

 

 

Al 1907 el NCLC assigna el seu primer projecte a Hine, es tracta de treure a la llum l’explotació infantil a la ciutat de Nova York. El trobar-se amb aquesta nova realitat empeny a Hine a continuar amb els seus estudis de Sociologia a la Universitat de Columbia i allí,  Paul U. Kellogg,  un dels sociòlegs i pacifistes més importants dels inicis del segle passat, va escollir Hine per participar en un dels projectes sociològics més importants i referents a la història de la Sociologia moderna, el Pittsburgh Survey (l’estudi Pittsburgh). L’estudi tractava amb tot detall la vida d’una típica ciutat industrial i mostrà la gran diferència social ui cultural entre els treballadors, la majoria immigrants, i la acomodada classe mitjana de gerents, executius i polítics. L’objectiu de l’estudi era promoure la consciencia social d’una societat més justa i econòmicament equilibrada. Es pensava que la consciencia social havia de moure als polítics a promoure mesures socials correctives.

 

National Child Labor Committee

 

Probablement aquesta preocupació social que demostrava en els seus primers treballs fotogràfics, va fer que el National Child Labor Committee li proposés un encàrrec molt especial. El Comitè es trobava en plena campanya en contra de l’explotació laboral dels nens als Estats Units, i tractava, tant sensibilitzar a l’opinió pública, com pressionar les autoritats per acabar amb aquella situació dramàtica i injusta. Per a això, el 1908, va encarregar a Hine que recorregués el país fent fotos dels treballs que realitzaven. Aquestes fotografies les va fer al llarg de quatre anys i es van convertir en un dels seus treballs més importants.

Children At work, 1908-1912

Hine es feia passar per un venedor d’assegurances o de bíblies per poder entrar a les fàbriques. Una vegada dintre podia fotografiar als nens en ple treball. Havia estat professor i sabia com dirigir-se als nens. Els preguntava per les seves condicions de vida i les raons que els havien portat a treballar tan joves. Els hi preguntava el nom i l’edat però sovint els nens no sabien quina edat tenien. Hine intentava esbrinar-ho per l’alçada i quan no podia entrar a les fàbriques els esperava a la sortida i els fotografiava.

Si voleu documentar-vos més sobre la seva obra podeu accedir a la New York Public Library, a l’apartat de ‘Children at work‘.

.

Un any després, el NCLC va assignar un salari fixe as Hine i el va assignar a un nou projecte, la fotografia de nens als seus llocs de treball. En els anys següents Hine es va involucrar  de forma gairebé obsessiva a fotografiar a nens a les mines, fàbriques, tallers tèxtils, als carrers o en feines agrícoles. El treball de Hine va tenir un gran impacte i la societat americana, en bona part desconeixedora d’aquest fenomen, es manifestà en contra de l’explotació infantil, entenent que els privava d’educació, de salut i de la possibilitat de tenir un futur. El gran somni americà es posava en perill i semblava que no hi havia d’haver futur per a la societat americana. L’obra de Hine va canviar la consciencia social i es van iniciar accions socials i legals per regular el treball infantil.

Al 1917, en plena Primera Guerra Mundial, Hine accepta treballar per la Creu roja Americana i en els següents dos anys fotografia camps de refugiats per tota Europa. Al 1920 tornà a Nova York i continuà treballant a la seu de la Creu Roja internacional. En aquests anys Hine se l’associa al que se’n diu ‘fotografia interpretativa‘, en un intent del mateix Hine de fugir de la pura fotografia documentalista i potenciar més els aspectes simbòlics i artístics. Sembla que aquest canvi, més de màrqueting que no pas a la seva obra, es produeix de visitar una exposició del gran Alfred Stieglitz al 1921.

D’homes i màquines

Durant els anys 20, Hine es va interessar de manera especial per la relació entre els homes i les màquines, i la seva contribució al treball|feina. Va qualificar aquestes fotografies com a ‘Work portraits’ (retrats de treball).

Un dels seus treballs més coneguts el va realitzar entre 1930 i 1931, quan va rebre l’encàrrec de recollir amb la seva càmera la construcció d’un dels edificis més emblemàtics de Nova York, l’Empire State Building. Les fotografies dels treballadors de la construcció penjats sobre el cel de Nova York, són realment impactants, i es van publicar sota el títol de “Men at Work” (1932). Lewis Hine va contribuir no solament a elevar la fotografia com una nova forma d’art, sinó també a millorar les condicions de vida i laborals dels nens i els treballadors americans, actuant com a autèntic art de denúncia. Va ser un dels primers, sinó el primer, en practicar el reportatge de caire social.

L’Empire State Building

Les fotografies d’Hine es projectaven constantment a conferències i apareixien en pamflets, articles de revistes i exposicions. Amb les seves fotografies Hine podia inspirar un canvi social. Hine no només documentava les precàries condicions laborals i d’explotació infantil sinó que també pretenia descriure la dignitat d’aquells que patien aquestes dures condicions.

Al 1930 i 1931 es va dedicar a fotografiar als treballadors de l’Empire State Building. Aquesta és una obra documental extraordinària, amb centeners de fotografies que més que descriure les condicions a la que estaven sotmesos els treballadors del nou emblema de la ciutat de Nova York, tenen una estètica de grandesa. Mentre que l’obra prèvia de Hine havia documentat el costat fosc del treball i el progrés, amb el Empire State Building Hine celebrava la dignitat i la productivitat de la nova Amèrica de la postguerra.

Malgrat la fama i reconeixement que rebia, Hine tenia dificultats per guanyar-se la vida amb la fotografia. Al 1931 Hine va exposar al Yonkers Art Museum i en els anys següents al Museum of Modern Art i al Metropolitan Museum. Va obtenir el càrrec de cap de fotografia del National Research Project of the Works Progress Administration però no va ser acceptat a treballar pel FSA (Farm Security Administration) per manca de visió artística i per tenir una estètica passada de moda. Aquest fet pot servir per a definir l’obra de Hine, extraordinàriament compromesa i documentalista però sense el contingut emocional que buscava la FSA.

El retrat públic

 

El retrat públic sempre ha estat polèmic ja que ha intentat corregir percepcions i desmentir rumors. Hine va escollir el format adequat per les seves fotografies socials. Els retrats de cos sencer son perfectes per aquesta sensació d’estranyesa dels nous vinguts al nou món però els de mig cos suggereixen estabilitat i bona proporció entre cos i esperit. els fotògrafs de la Farm Security Administration prou que ho sabien i van escollir a la dècada dels 30’s aquests darrer format (Dorothea Lange n’és un bon exemple).

A finals de la dècada dels 30’s les fotografies de Hine van perdre interès i ja no es publicaven tan sovint. Va demanar subvencions per nous projectes però se li van denegar. No va ser fins alguns anys després de la seva mort que Hine va rebre de nou reconeixement a la seva impressionant obra. No fa massa es va publicar un monogràfic de Hine, Lewis W. Hine Children At Work per Vicki Goldberg.

Mentre Hine estava preocupat per les condicions de treball i la seva era una fotografia de denuncia, un dels grans de la seva època, Alfred Stieglitz, es dedicava a fotografiar núvols….

Els darrers anys de la seva vida Hine va viure els grans moviments socials de l’Amèrica del final dels 30’s. Ningú estava ja interessat en el seu treball, passat o present, i Lewis Hine es consignava al mateix nivell de pobresa que ell mateix havia fotografiat anys anteriors. Moria a l’edat de 66 anys. el 3 de novembre de 1940 a un hospital de Nova York.

Lewis Hine. Lewis Hine és el pare de la fotografia documentalista americana i la seva obra representa un llegat històric molt valuós de l’Amèrica de començaments de segle. Com a fotògraf Hine no es pot emmarcar en cap de les tendències artístiques de l’època, el seu treball és un treball documental i una manera de lluitar contra les condicions socials i de recolzament al progrés. Hine és un dels fotògrafs progressistes més compromesos i socialment més implicats de tota la historia de la fotografia. La seva obra creà precedents de criteris fotogràfics que encara avui romanen presents. La seva visió del retrat públic és un clam a la dignitat i la vàlua dels més dèbils.

Us deixo amb un vídeo amb un recull de les seves fotografies, de 3:23 min:

i amb un parell de bons documentals de curta durada sobre les condicions de treball infantil:

Beyond Their Years | Lewis Hine

Lewis Hine: Taking a Stand Against Child Labor

Podeu explorar més fotografies de Hine als webs següents:

Especialment aquest lloc, on es recull les fotografies de ‘Children at work‘ fetes entre 1908 i 1912:

I un parell de links més:

http://www.shorpy.com/lewis-hine-photos

http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/dgtitle_tree.cfm?level=1&title_id=266369

Fonts: Hine és el més gran documentalista de l’Amèrica de principis de segle. Les fonts son innumerables i els treballs acurats sobre la seva obra també. Aquí en teniu alguns: 

http://www.photocollect.com/bios/hine.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Lewis_Hine

http://www.loc.gov/rr/print/coll/207-b.html

http://diversity.duke.edu/news/profiles/hine.php

http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/explore/dgexplore.cfm?topic=all&collection_list=LewisWickesHineDocum&col_id=175

i alguna font més…

 

Sí, suposo com un bon amic m’ha comentat recentment que la periodicitat setmanal i el poc temps per estudiar l’obra d’aquests grans fotògrafs no ajuda massa a poder-los valorar correctament i passen setmana a setmana per aquí sense massa pena ni glòria. L’obra de Hine és per treballar-la durant mesos !!

Jo m’he passat hores mirant les cares dels nens, esperant que em parlessin i que em poguessin explicar qui eren i perquè estaven en aquestes condicions… D’alguna manera m’han parlat.. Potser era això el que Hine volia, que després de 100 anys els seus personatges encara estiguessin vius…

Què passeu una bona setmana  i bona castanyada !

 

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements