Arnold Newman

Avui us presento un dels meus fotògrafs preferits. Tota una llegenda a la historia de la fotografia, el d’avui és un dels fotògrafs amb una de les millors estètiques que ha anat perfeccionant en els més de 60 anys de carrera.

Potser per algú el d’avui és un retratista més i entre les seves fotografies veureu a personatges que ja abans heu vist en altres fotografies però l’obra d’avui ha representat un canvi important en la forma en que s’entenia la fotografia de retrats, introduint, a diferència d’altres grans fotògrafs, l’entorn com a part important del propi subjecte fotografiat. Amics, espero que us agradi la fascinant obra de: 42. Arnold Newman

Neix el 3 de març de 1918 a Nova York. La seva família es trasllada a New Jersey on el seu pare posa en marxa un petit negoci d’articles de confecció. Però la gran depressió i la caiguda dels mercats al 1929 els fa perdre el negoci i els Newman s’han de buscar la vida viatjant contínuament, passant llargues temporades en hotels d’Atlantic City a l’estiu i a Miami Beach a l’hivern.

Newman estudia batxillerat a Miami i accedeix a la Universitat d’aquesta ciutat per estudiar pintura i dibuix. Era el 1934, quan a la seva estada a la Universitat de Miami comença a fer fotografies amb el seu amic Ben Rose. Però després dels dos primers anys es veu incapaç de continuar els estudis i se’n va viure a Philadelphia on treballa per un estudi de fotografia fent retrats a 49 centaus. Aquesta és una de les etapes més importants pel seu aprenentatge ja que la interacció amb els fotografiats li permet anar desenvolupant la seva pròpia tècnica. Newman acabaria sent un dels més importants fotògrafs retratistes de tots els temps.

Anys més tard, Alfred Stieglitz va quedar impressionat pel seu treball i l’animà a continuar amb el seu treball. Newman acabaria creant el seu propi estudi a Nova York. Era l’inici de la seva llarga i prolífica carrera fotogràfica.

La fotografia, com tots sabem, no és real en absolut. És una il·lusió de la realitat amb la que creem el nostre món privat… Arnold Newman

Newman ha desenvolupat un estil retratistic propi que li ha valgut el reconeixement a tot el món. Això es deu en bona part per trencar amb el retrat clàssic, basat amb la pintura i on el motiu principal era el rostre i l’entorn actuava com un simple fons. Newman considera que els àmbits socials, professionals o personals son essencials i formen part de la persona, incorporant-los com un important component als seus retrats.

Els seus primers treballs

Era el 1934 quan estant a la Universitat de Miami havia de treballar de 8 a 12 de la nit emportant-se la seva càmera per fer les seves primeres fotografies. No era fàcil estudiar i treballar i menys ser un gran pintor. Al final la gran depressió també el va agafar a ell i finalment va haver de deixar els estudis, el seu pare s’havia posat malat i havia de tornar a casa… Però va ser a la Universitat quan un dels seus professors el va portar a visitar el Museu d’Art Modern de Nova York i allí va entendre que al direcció que la seva carrera havia de dur era la del Modernisme.

Ja de retorn a Philadelphia va treballar en un estudi de fotografia i allí va entendre la importància d’interactuar amb la gent que tenia en front de la càmera. El treball en el petit estudi de fotografia li era avorrit, dedicant-se tot el dia a fer retrats per la gent. Va atendre les classes de Alexey Brodovitch, al Philadelphia Museum School of Industrial Arts i va ser la forma d’ensenyar de l’influent director artístic de Harper’s Bazaar qui més el va influir en la seva fotografia. En aquell temps la fotografia de Newman era més documentalista -social, a l’estil de Walker Evans o Dorothea Lange. Però va ser al 1941 quan la seva vida va fer un gir inesperat..

Newman tenia 23 anys quan viatjà a Nova York portant a sota del braç el portafoli de fotografies que havia fet durant els seus anys a Miami i Philadelphia (dalt en podeu veure algunes que n’he escollit). Les seves intencions eren clares, conèixer a Beaumont Newhall, responsable del nou departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York. Newhall va quedar impressionat i va encoratjar-lo a que anés a veure al més gran fotògraf de la primera meitat del segle passat, Alfred Stieglitz.

Era el dia següent de veure’s amb Stieglitz que Newman coneixia al Dr. Robert Lesley, propietari de la Galeria A-D, un petit espai molt conegut a la ciutat per la qualitat dels treballs exposats. Lesley va convidar-lo a ell i als eu amic Ben Rose a organitzar una exposició fotogràfica. Només en poques hores, Newman havia conegut a les persones més importants en fotografia en aquell moment i a més estava a punt de fer la seva primera exposició.

Newman havia de prendre una decisió, quedar-se a Nova York i aprofitar el dolç moment que estava vivint o tornar a Miami. Al final va deixar el treball a l’estudi fotogràfic de Philadelphia i tot pensant que el seu futur no estava encara segur a Nova York va obrir el seu propi estudi fotogràfic a Florida. Els moments eren difícils però Newman poc a poc s’anava introduint més i més en el món de la fotografia. Mentre, a Nova York les aconteixements es succeïen, la Galeria A-D organitzava una nova exposició de les seves fotografies, coneixia a Ansel Adams i el Museu d’Art Modern de Nova York adquiria una de les seves fotografies pel seu arxiu fotogràfic. L’any 1941 acabava convertint-se en els eu gran any de la seva carrera fotogràfica..

Seixanta anys de carrera

Al 1942 Newman regentava el seu propi estudi fotogràfic a West Palm Beach i tres anys més tard obria un nou negoci a Miami Beach. En aquesta època va conèixer a pintors alemanys que fugien de l’Alemany de Hitler i començava a aconseguir retrats de grans artistes com Raphael Soyer, Piet Mondrian, Marc Chagall i Max Ernst. Per a Newman aquesta va ser una època excitant ja que cada artista l’enviava a l’altre, impressionats de les seves fotografies.

Igor Stravinsky, Nova York, 1946

La primera gran exposició en exclusiva l’aconseguia a Museu d’Art de Philadelphia, Artists Look Like This, al desembre del 1945 i va ser aclamat per la premsa i mencionat al New York Times. Sovint es referia a aquest event com el gran punt d’inflexió de la seva vida. Per tot això va decidir definitivament instal·lar-se a Nova York i buscar treball, que li va venir de la mà del fotògraf Eliot Elisofon, conegut per la seva nova fotografia en color. Va ser Eliot qui el va portar a les oficines de la revista Life per presentar-lo a l’editor Wilson Hicks al 1946. Els eu primer treball va ser fotografiar a Eugene O’Neil, famós dramaturg americà, Premi Nobel de Literatura i quatre vegades guanyador del Premi Pulitzer.

Al 1946 va obrir el Arnold Newman Studios i no li faltava treball com a freelancer per les revistes Fortune, Life, i Newsweek. El secret de Newman estava en la visió que obtenia de l’empatia que sentia pels seus fotografiats i el seu treball, Marlene Dietrich, John F. Kennedy, Harry S. Truman, Piet Mondrian, Pablo Picasso, Arthur Miller, Marilyn Monroe, Ronald Reagan, Mickey Mantle o Audrey Hepburn son només alguns exemples de les ‘celebritats’ que va fotografiar, amb una visió molt personal que acaba despertant l’interès de l’observador. Nos emblen simples retrats, son profundes representacions del personatge i això no és gens fàcil a la fotografia de retrats.

En aquest període del 1946 al 1948 va treballar per Harper’s Bazaar fent fotografia de moda i per la revista Life amb projectes per a museus, retrats,.. Mai li va agradar fotografiar al seus subjectes al seu estudi sinó sempre en el seu entorn de treball en una nova forma de situar al fotografiat en un entorn més natural que donés informació sobre la persona.

 

Alfried Krupp

 

Extracte de “Retratos como biografías” de Robert A. Sobieszek
L’autor parla de la sensibilitat i intuïció de Newman. En paraules del fotògraf, la base de la seva aproximació al retrat fotogràfic és la tendència a l’abstracció, unida a l’interes per situar la gent en el seu entorn natural, a fi de mostrar també les relacions del subjecte amb el seu món… . Els retrats de Newman revelen la personalitat i simbolitzen el caràcter, buscant obtenir fisonomies fidels (denotatives) i interpretatives (connotatives).
Un bon retrat és per a Newman una forma de registrar el ser humà, ja que defensa la necessitat biogràfica del retrat fotogràfic. Per a Newman, com afirma Sobieszek, abans que un retrat pugui ser un bon retrat ha de ser una bona fotografia.

Alfried Krupp, Essen (Alemania), 1963

El personatge fotografiat, Alfried Krupp, va ser un empresari alemany que col·laborà estretament amb el regim nazi, pel que va estar empresonat fins a 1951. Malgrat ser obligat a vendre`s per imposició dels Aliats  una gran part del seu companyia, aconseguí als pocs anys recuperar ela seva hegemonia en la indústria de l’acer. Newman el va conèixer a propòsit d’un reportatge per la revista Newsweek al 1963. Quan Krupp va veure les fotografies i va entendre la intenció de Newman va amenaçar-lo en declarar-lo ‘persona non grata’ a Alemanya.

A continuació l’anàlisi fotogràfic fet per Javier Marzal Felici de la Universitat Jaume I (veure en pdf)

No se trata de un típico retrato institucional, en el que el personaje suele aparecer perfectamente iluminado (para favorecer la legibilidad), en ligero contrapicado para subrayar su relevancia social y moral (el poder), y en un entorno más tradicional como un despacho lujoso, flanqueado por las banderas del país, los logotipos y la imagen institucional de su empresa, los retratos de la familia, etc.
Por el contrario, como han hecho otros fotógrafos retratistas como Alberto Schommer, Newman consigue retratar calificando moralmente al personaje. Sin duda, esta fotografía da cuenta de la conflictiva personalidad de Alfried Krupp, cuya simpatía y compromiso con el régimen nazi lo convierte en un personaje polémico, admirado y odiado por muchos ciudadanos.
Se trata de una composición compleja que trata de dar cuenta de una fuerte personalidad también muy compleja. El grado de interrelación entre los elementos formales y las significaciones que éstos suscitan nos informa del extraordinario valor de este retrato. Sin duda, nos hallamos ante una imagen fotográfica que tiene un valor artístico indudable. Podemos afirmar que se trata de un retrato deliberadamente ambiguo y autorreflexivo. Es ambiguo porque no permite una lectura rápida y unívoca de la imagen, que da pie así a numerosas reflexiones y comentarios como lo demuestra este extenso análisis. Pero además, estamos ante un retrato autorreflexivo, ya que de forma implícita nos invita a reflexionar sobre la naturaleza de la propia fotografía y del género retrato en la tradición de la historia del arte y de la fotografía.
Ambigüedad y autorreflexividad son para Umberto Eco los dos rasgos que definen la obra de arte, que en este caso, por la nítida dimensión reflexiva del fotógrafo, parece invitarnos a considerar este retrato como un texto circunscribible en la órbita de la “poética de la obra abierta” (Obra abierta, Barcelona, Ariel, 1963).
Análisis realizado por:
Dr. Javier Marzal Felici (Coordinador Grupo ITACA-UJI)

A Newman sovint se li concedeix el ser el primer en fer ‘fotografia de retrats ambiental’, que traduït de ‘environmental portraiture’ queda com raro i potser millor quedar-nos amb el que significa, que no es més que la intenció de Newman de situar el subjecte en el seu entorn per capturar en el quadre l’essència de la seva vida i treball. Els retrats de Newman son en general captures dels seus subjectes en el seu entorn familiar o professional amb elements visuals que mostren la seva personalitat i professió. És el cas de la fotografia magistral de Igor Stravinsky, que per cert no va ser acceptada per la revista que li va encarregar el reportatge i que teniu més a dalt, o les dues comentades àmpliament d’Alfried Krupp o Max Ernst.

‘No m’interessa fer retrats posant únicament algunes coses al fons..’ o ‘L’entorn ha d’aportar a la composició i a la comprensió de la persona.. No importa qui sigui el fotografiat, ha de ser una fotografia interessant. Fer un simple retrat d’un famós no demostra res…’ son algunes de les frases que Newman comentava en una entrevista a la revista American Photo.

Tot i ser anomenat com el ‘pare de la fotografia ambiental‘, aquesta composició no era la primera vegada que el veia. De fet molts el comparen amb el pintor holandès ‘Johannes Vermeer‘, que l’heu de recordar per ‘La jove de la perla’ o ‘La Lechera’. Newman però va ser el primer en aplicar aquesta tècnica compositiva a la fotografia.

No fem fotografies amb les nostres càmeres, sinó amb els nostres cors i ments…

Edward Steichen escrivia que ‘la fotografia és un medi ple de formidables contradiccions. És ridículament senzill i a la vegada extremadament difícil. I ho és perquè metre altres arts comencen a partir d’una superfície buida, el fotògraf és l’únic artista que es troba amb la imatge ja feta. Només les seves emocions, el seu coneixement i el seu talent estaran darrera del visor just en el moment d’apretar el disparador..’ .Newman construeix la seva fotografia com un construiria una composició amb una realitat que tant el que està a una banda com l’altra de la càmera acceptaria. No hi ha un estil definit, cada fotografia és una construcció on reflectir la humanitat de la persona deixant que el fotografiat es presenti ell mateix.

 

Max Ernst

La fotografia de Max Ernst, artista alemany nacionalitzat francès considerat la figura fonamental de moviment Dadaista i del Surrealisme, mostra un interior amb quadres a la paret i una escultura a la tauleta de l’esquerra.

 

Max Ernst, Nova York 1942

Però el primer en que ens fixem és la gegantesca butaca d’estil neobarroc i la figura de Ernst en mig d’un nuvol de fum que transcendeix del simple plaer de la nicotina per interpretar-lo com una forma d’expandir la consciència, cosa molt apropiada pel surrealista Max Ernst.

Per a Newman, la magnífica col·lecció que s’exhibeix a la fotografia que provenia de la seva dona Peggy Guggenheim, no era un simple fons que complementa a la figura central sinó un context, a l’estil de les representacions medievals de sants on es representava juntament amb el sant tota la llegenda associada al personatge.

Newman desenvolupà i adaptà aquest brillant concepte visual a cada un dels seus fotografiats i aquesta va ser la clau del seu gran èxit com a fotògraf. Els crítics van batejar els retrats de Newman com ‘retrats ambientals‘. Per a Newman l’entorn era molt important per expressar el que volia dir del seu personatge. En el cas d’Ernst l’ambigua identitat de l’artista que vivia a l’exili es representa amb la presencia de quadres que no havia pintat ell. (Iconos de la Fotografia – Electa)

Les imatges més conegudes de Newman son fotografies en blanc i negre però sovint fotografiava en color. Ja coneixem la del empresari ‘nazi’ Alfried Krupp però magistrals també son les de l’emperador Selassie I d’Etiòpia, de Picasso, del Rei del Congo, Mabinshe o la de Reagan.

Al 1953 el treball de Newman va ser exhibit per segona vegada, ara a l’Institut d’Art de Chicago i al final de la dècada les seves fotografies eren molt conegudes i era ja considerat, després d’una enquesta publicada per la revista ‘Popular Photography’, com un dels 10 millors fotògrafs de tots els temps.


No hi res de rutina a les fotografies de Newman. Es repta contínuament i les seves còpies son fruit d’un acurat treball de revelat i edició no digital. La còpia final ve amb la signatura de Newman.

A la dècada dels 60’s l’aproximació ‘ambiental’ de Newman va perdre força per la irrupció dels moviments surrealistes i la seva progressiva popularitat. Per a molts crítics, que anys abans havien vist en les fotografies de Newman un treball fresc i original ara el veien massa ‘senzill’ i el seu treball ‘immaculat’ va perdre força. Als 70’s però, amb l’increment del mercat de l’art, el seu treball va atreure a noves generacions.

 

Newman ha estat ensenyant art a la Cooper Union, tota una institució a Nova York amb programes d’art, arquitectura i enginyeria i ha publicat “One Mind’s Eye”, una colecció dels seus millors retrats al 1974,  “Bravo Stravinksy” (1967), “Artists: Portraits From Four Decades” (1980) i “Arnold Newman’s Americans” (1992).

Newman ens deixava als 88 anys, el 6 de juny de 2006 a la ciutat de Nova York. “I hate the whole idea of celebrity”

Arnold Newman omple un buit a la fotografia de retrats. La seva aproximació a la fotografia de retrats li ha valgut un estil propi i inconfusible i per bé que aparentment la clau està en ¡gravar¡ l’entorn del fotografiat el cert que no hi ha hagut ningú capaç de produir una obra de la importància de Newman. Cada retrat és un peça de gran valor estètic i compositiu, fruit de la capacitat d’abstracció de Newman, que va un pas per endavant de la simple visió fotogràfica. Es la fotografia dels sentits. Una lliçó per a les noves generacions.

.

A continuació us he escollit un bon treball de recopilació de al seva obra, d’uns 5 min de durada:

A la seva pàgina oficial hi trobareu molta documentació, especialment a la pestanya ‘Gallery’ ho trobareu bona part de la seva obra:

 

També podeu visitar la galeria: http://www.digitaljournalist.org/issue0312/an_index.html

 

Fonts: Hi ha molta documentació de Newman, especialment en anglès. Us en deixo un petit recull, base de l’article d’avui: 

http://www.nytimes.com/2006/06/07/arts/07newman.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Arnold_Newman

http://www.digitaljournalist.org/issue0312/fulton.html

http://escarabajosbichosymariposas.wordpress.com/2010/08/11/arnold-newman/

http://misojosven.blogspot.com/2009/10/arnold-newman-grandes-fotografos.html

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/Arnold/Newman/hombre/retrato/personajes/influyentes/siglo/XX/elpporcul/20060607elpepucul_1/Tes
i alguna font més…

 

Potser tinc una passió irracional per aquest fotògraf però penso que els seus retrats aporten allò que tant hem trobat a faltar en la fotografia de retrats, humanitat? essència de la persona? No ha estat fins que he treballat a Newman que he entès que els retrats son alguna cosa més que les fotocòpies digitals que encara avui veiem a revistes i flickr. El retrat no és només tècnica, il·luminació i una coneguda celebritat. Newman fa 50 anys ja ens deia com havia de ser el retrat.

Doncs això és tot per avui. Fins la setmana vinent. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements