Disc de la Setmana: Jimmy Smith “Back at the chicken shack”

Avui introduirem un instrument que fins ara no havíem escoltat en les meves recomanacions, i què ha tingut la seva importància dins del mon del jazz, parlo del orgue Hammond B3.

El nostre músic no és altre que “The incredible Jimmy Smith” con és fa dir ens els seus àlbums. Jimmy Smith (1928), va ser el primer en explorar el potencial del orgues Hammond, així el va convertir en el instrument de més influencia en la culminació del soul-jazz.

Back at the chicken shack” (1960), representa el moment de màxim esplendor i un dels principal culpables que el Hammond fos un instrument imprescindible tant amb el soul, com el blues o el jazz per allà els anys 50-60. També ens trobarem amb una de les etapes més atrevides i entusiastes d’en Jimmy Smith, especialment coneguda per les seves tècniques de colpeig del teclat . L’utilització dels registres inferiors a manera de contrabaix i l mà dreta dibuixant animades melodies plenes de colors.

Artista

The incredible Jimmy Smith

Àlbum Back at the chicken shack
Cançó que escoltes Messy Bessie

.

A la seva formació natural (el trio), bateria Donald Bailey i el guitarra Kenny Burrel s’afegeix el portent del saxo tenor d’en Stanley Turrentine. El soul i el blues discorren majestuosos de principi a la fi del disc. Ens capbussem en unes atmosferes de tuguri nocturn, on les claus de soul-blues de mig temps, es van succeint en intens passatges musicals, on la guitarra, el saxo i l’orgue van prenent el seu protagonisme en meravellosos “solos”, perfectament encadellats en temes prou llargs com per poder gaudir tranquil·lament de la seva música. Temes que ens embolcallen, el so de l’orgue ja ho té, quasi sempre amb l’agredolça amabilitat del blues-soul. Temes increïbles. D’una intensitat esgarrifosa, on el saber fer d’en Turrentine i Burrel (Saxòfon i guitarra), donen una dimensió celestial al hammond d’en Jimmy.

.

El Hammond B3, té com a característiques principals, que està tancat dins de un moble de fusta amb quatre potes, d’aspecte sobri amb un sistema de 25 pedals per els sons del baix. A la consola hi han dos teclats de cinc octaves i sobre d’aquest hi han quatre jocs de barres lliscants que permeten afegir harmònics als sons fonamentals del instrument.

.

Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Advertisements