Alberto Korda

No amics, no es tracta d’una reacció compensatòria als resultats de les eleccions d’ahir, ni tampoc una crida a la lluita guerrillera pel partit de futbol d’aquesta nit.. bé, o sí…

L’exercici que us proposo avui és un pèl diferent al fet fins ara. No parlarem de l’aportació de l’obra d’un fotògraf al món de la fotografia sinó de la influència d’una fotografia al món. El fotògraf d’avui és sens dubte el millor fotògraf del seu país però poc s’havia d’imaginar que una de les seves fotografies fos la més reproduïda en tota la història ni la que més adaptacions i utilitzacions fora del clàssic marc fotogràfic ha tingut en tots els temps. Avui coneixerem a: 43. Alberto Korda

Alberto Díaz Gutiérrez, més conegut com Alberto Korda neix el 14 de setembre de 1928 al barri de El Cerro de l’Havana. Fill d’un operador de telègrafs que treballava pels de ferrocarrils cubans, Alberto era fill únic. Estudià comptabilitat i taquigrafia i quan acabà els estudis començà a treballar a Sabatés S.A., la filial cubana de Procter and Gamble. Korda s’ocupava de la publicitat de l’empresa. Posteriorment, va treballar venent caixes registradores i màquines d’escriure per a Remington Rand, una multinacional nord-americana. Korda tenia dues passions principals a la vida: la fotografia del món que vivia i la seva passió per les dones.

Va començar a fer fotos per a una companyia d’assegurances, on obtindria el premi que li permetria crear al 1954 Korda Studios al costat dels seus amics Luis Peirce Byers (Luis Korda) i Newton Estapé.

Potser el fotògraf cubà més conegut internacionalment, sobretot per una imatge. Era el 5 de març de 1960 i Ernesto Che Guevara contemplava el festeig fúnebre pels morts en el sabotatge que la CIA havia perpetrat al vaixell cubà Le Coubre. En aquell moment Alberto Korda va crear una de les grans icones del segle XX: El Che.

Només es pot veure amb el cor. Allò que és essencial és invisible per l’ull. Antoine de Saint Exupery

Però l’obra de Korda és més que la imatge impressionant i irrepetible que va crear. De fet es va iniciar al món de la moda i investigaria aspectes tan particulars com la fotografia submarina. De tota manera, Korda passarà a la història com el fotògraf de la Revolució Cubana.

Els seus primers treballs

A la dècada de 1940 va apuntar-se a classes comercials al Candler College i a l’Havana Business Academy, els dos situats a l’Havana. Al costat de Luis Pierce (Luis Korda) va fundar els Estudis Korda en el qual va treballar entre 1953 i 1968, en els quals realitzaven tota espècie de treballs comercials. Encara que la seva formació és autodidacta va aprendre fotografia en un inici amb Newton Estapé i després amb Luis Pierce.

Abans de convertir-se en Alberto Korda i ser reconegut com un gran fotògraf, va ser un modest fotògraf obsessionat en captar la bellesa de les cubanes. Va aprendre per ell mateix l’ofici amb una càmera de 35 mil·límetres, fins a poder obrir a la petita oficina de l’edifici La Metropolitana de l’Havana Vella els Korda Studios. Ell i els seus socis es van allunyar del concepte tradicional de l’estudi fotogràfic per oferir serveis més enllà del revelat fotogràfic. Va elaborar campanyes publicitàries per a grans marques que van consolidar el seu estudi i les seves fotografies captaven esdeveniments socials, reunions, inauguracions, espectacles i activitats culturals.

 

Al 1956, la seu d’Estudis Korda es va traslladar a un edifici situat davant l’Hotel Capri. El casino de l’Hotel Capri era una de les atraccions  de la nit de l’Havana en aquells temps, estava dirigit pel conegut mafiós Santo Trafficante i atreia a famosos dels Estats Units com l’actor George Raft, que també era un dels principals inversors del Capri. Korda recorda els flamants Cadillac i Mercedes descapotables que omplien el carrer situat davant el Capri. També recorda una dona que solia vendre bitllets de loteria a la vorera junt amb els seus dos fills petits. ‘Un sempre es trobava contradiccions brutals d’aquest tipus’, afirmà Korda,’Vaig entendre que el món no podia continuar així. Llavors, va arribar el Comandant i va posar fi a tot allò‘.

La revolució cubana

Quan va esclatà la revolució a Cuba, es creava un nou diari anomenat ‘La Revolución’ . El diari era diferent d’altres de l’època, amb títols atrevits i enormes i moltes fotografies que detallaven tots els esdeveniments de la revolta a Cuba. Korda tenia una participació rellevant al nou diari amb l’objectiu de fotografiar les desigualtats que hi havia a la societat i que la ‘revolució’ n’havia de ser conscient per poder canviar les coses. No va ser militant polític però si un entusiasta simpatitzant de la revolució i dels seus líders.

 

El Guerrillero heroico

 

Era el 5 de març de 1960 quan durant un acte commemoratiu a l’Havana es van reunir varis líders cubans davant d’una multitud per escoltar el discurs de Fidel Castro. Entre ells estava el President del Banc Nacional i futur Ministre d’Indústria, Che Guevara. Korda cobria l’event pel diari ‘Revolución’. El dia anterior, un vaixell francès, La Coubre, va explotar al port de l’Havana carregat amb municions destinades a la naixent Revolució cubana. Van morir almenys 75 persones. El Che, que s’havia ocupat personalment de l’atenció mèdica d’algunes víctimes de l’explosió, es trobava entre la marxa fúnebre pel Carrer 23 i Korda li va fer dues fotografies amb la seva Leica M2.

El Guerrillero Heroico, 1960

Al Che no li agradaven les fotografies i sovint demanava als fotògrafs que no li en fessin cap. Aquella fotografia va ser pura casualitat, segons Korda. L’enterrament de les víctimes es va convertir en un event de masses populars en recolzament al nou govern que s’havia format només un any abans sota el comandament de Fidel castro.

Després de l’acte de commemoració de les víctimes, Fidel faria un discurs. Che Guevara estava dret al lloc on Fidel estava parlant, i Korda, sorprès de la mirada perduda que el Che tenia va fer ràpidament un parell de fotografies abans que el Che canviés de posició. La foto de Che no va ser seleccionada pel diari i va quedar només com part de l’arxiu personal de Korda.

Aquell retrat fugaç i casual que Korda batejaria com a Guerriller heroic es va publicar per primera vegada cinc mesos després i va passar desapercebut. No seria universal fins que el 1967, després de l’assassinat del Che a Bolívia, el propi Fidel Castro va buscar imatges per a un cartell de Guevera. El cartell es va imprimir a Itàlia, on va vendre un milió de còpies en un no res, sense que Korda veiés un cèntim d’un multimilionari negoci que no n’havia fet més que començar.

Roberto Chile n’és el director del documental “Sencillamente KORDA, en la qual Alberto Korda, explica com va aconseguir la instantània aquell 5 de març de 1960, durant les honres fúnebres a les víctimes del sabotatge al vaixell francès i on Fidel va llançar la consigna de “Pàtria o Mort”. El documental és un retrat evocador que prescindeix dels elogis per centrar-se en els fets. La pel·lícula es basa en una entrevista que se li va fer a Korda quatre mesos abans de la seva mort i que no s’havia publicat fins llavors. Clicant a sota el podreu veure (20 min):

Era el 1967, quan un desconegut trucava a la porta de Korda. El desconegut resultava ser l’editor italià Gianfranco Feltrinelli que estava buscant un retrat de Che, així Korda li donava dues còpies de la impressió com regal. L’octubre d’aquell mateix any, el Che era executat per l’exèrcit bolivià. Feltrinelli imprimia mil cartells de Che i els començava a vendre’ls.  Feltrinelli es feia d’or amb aquesta foto, però  Korda no va rebre cap remuneració ni tan sols tenia els drets d’autor.

Korda més tard admetria “Que aquesta fotografia no és el producte del coneixement o tècnica fotogràfica. Era realment coincidència, sort pura.

 

Korda es va convertir en un fervent partidari de la Revolució. Aquesta li va donar l’oportunitat d’eliminar la ‘frivolitat’ del seu art i va fer renéixer preocupacions que ja havien aparegut quan va fer les seves primeres fotografies. ‘Recordo perfectament la meva primera càmera‘, diu Korda. ‘Algú li va regalar una petita càmera de 35 mm al meu pare. La vaig agafar i la portava a la meva maleta allà on anava‘. Durant els seus desplaçaments com a venedor de màquines d’escriure a l’Havana, va començar a fer fotografies ‘de les coses que m’arribaven al cor‘, especialment de nens pobres que feien joguines de qualsevol cosa que poguessin trobar al carrer. ‘Em vaig adonar que havia de dedicar el meu treball a aquesta Revolució que prometia eliminar aquestes desigualtats’.

Al 1959, quan Fidel va anunciar la seva intenció de realitzar la seva primera visita a l’estranger (a Veneçuela), l’editor del diari va enviar Korda perquè cobrís aquest esdeveniment històric. Més endavant aquell mateix any, Korda va acudir als Estats Units per prendre més imatges iconogràfiques (Fidel al Lincoln Memorial). A Fidel li agradaven les fotografies que apareixien publicades al diari, per la qual cosa Korda va passar els següents nou anys acompanyant-lo allà on anés. Ambdós van mantenir una estreta relació fins a la mort de Korda el 2001.

 

 

Korda va comptar amb la complicitat de Fidel Castro i dels altres líders fins a 1968. La situació va canviar radicalment el 14 de març d’aquell any, data en la qual els arxius de Korda van ser intervinguts pel Departamento de Lacra Social del Ministerio del Interior, que va fer desaparèixer bona part del seu material. Llavors va començar a alimentar-se la polèmica, en sentir-se veus que denunciaven que Korda es va apropiar de moltes imatges d’altres col·legues.

Mai vaig rebre un salari de Fidel‘. Korda ni tan sols va rebre mai cap remuneració pels drets d’imatge. Només va demandar al 2000 a la marca Smirnoff per incloure la seva imatge del Che en un anunci. ‘El Che no bevia‘, va afirmar, i els 50.000 dòlars de l’acord judicial els va donar a la sanitat cubana. ‘Si el Che fos viu, hauria fet el mateix‘.

Korda té altres extraordinàries fotografies que inclouen imatges dels rebels victoriosos que arriben a l’Havana o El Quijote del fanal, que mostra un home cubà dalt d’un fanal en un mar de gent que escolta un discurs de Castro. Korda rebia molts premis per a la seva fotografia, incloent-hi millor fotògraf de l’any de 1960 a 1963. Des de 1967 a 1978, Korda es centrava principalment en fotografia submarina. Al 1968 va col·laborar per l’Institut d’Oceanologia de l’Acadèmia de Ciències realitzant l’Atles de corals. Ara explorava les profunditats al voltant de Cuba, i es diu que ha deixat d’un arxiu d’imatges de pràcticament totes les criatures submarines que viuen al voltant de l’illa.

Hi ha hagut moltes exposicions de la seva obra: Itàlia el 1985, l’Havana el 1986 i Chicago el 2000. Korda moria el maig de 2001 d’un atac de cor a l’edat de 72 anys a París, on havia anat per inaugurar una exposició de la seva obra.

Alberto Korda és el fotògraf que ha viscut els primers i vertiginosos dies de la Revolució cubana, camperols que onegen banderes, barbuts armats amb rifles, però també (i especialment), Fidel i el Che en les seves hores de descans, pescant, gaudint d’un havà, jugant un llegendari partit de golf amb l’uniforme militar en el que anteriorment era un club per a l’elit de l’Havana. El fotògraf cubà més famós del món va fer unes 55.000 fotografies relacionades amb la revolució, tot un èxit en un país on l’equip i els subministraments fotogràfics no sempre eren fàcilment accessibles. Tanmateix, el seu major èxit, pel qual serà sempre recordat, va ser el seu messiànic retrat de Che Guevara.

 

A consideració dels grans crítics del món de la fotografia, ‘El Guerrillero heroico‘ és un dels deu millors retrats fotogràfics de tots els temps i constitueix la més reproduïda de la història de la fotografia a tot el món, però part de la grandesa de Korda s’ha vist enfosquida a causa que moltes de les fotos que se li adjudiquen poden no haver estat fetes pel propi Korda sinó que les hagi comprat o robat a altres fotògrafs contemporanis seus. Tot i aquesta polèmica, Korda és el creador de la icona més important i mediàtica de tots els temps i una referència per les noves generacions de fotògrafs cubans.

 

A continuació us he escollit un bon treball de recopilació de al seva obra, més enllà de les fotografies de Fidel i el Che, de 4:20 min de durada:

I ara un tràiler del documental d’Hector Cruz Sandoval, guanyador de nombrosos premis i dedicat a Korda i les circumstàncies de la fotografia del Che:

I per acabar un documental fet a Mèxic, amb la participació de Norka Korda, la filla de Alberto Korda:

KORDA: Semblanza personal (PARTE 1)

KORDA: Semblanza personal (PARTE 2)

 

Al link de l’Havana Cultura hi trobareu a sota del text biogràfic una petita galeria fotogràfica:

 

Fonts: Bona part de la documentació ha estat extreta de l’article de ‘Havana Cultura’: http://www.havana-cultura.com/INT/ES/arte-visual/fotografo/alberto-korda.html#/3389 i del visionat dels molts documentals que he compartit amb vosaltres. Altres fonts han estat: 

http://www.arthistoryarchive.com/arthistory/photography/Alberto-Korda.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Korda

http://aprendefotografiadesdecero.blogspot.com/2009/12/alberto-korda-fotografo.html

http://www.lavozdegalicia.es/ocioycultura/2010/03/05/00031267810975342683608.htm

http://www.cubadebate.cu/galeria/?album=2&gallery=81

http://www.patriagrande.net/cuba/alberto.korda/entrevista.htm

http://www.pix.dk/korda2.htm

i alguna font més…

 

Bé amics, espero que la lectura d’avui us hagi aportat alguna cosa, jo he gaudit d’allò més descobrint a Korda i recordant els temps de la revolució cubana. Ara només queda acabar bé el dia…

Doncs això és tot per avui. Fins la setmana vinent. Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Advertisements