Disc de la setmana: Virginie Taychené “Portraits”

De tornada amb el jazz vocal, la recomanació d’avui és d’una vocalista francesa que segons els entesos, ha de ser la continuadora de les grans veus del jazz femení. Un, que las ha vist de tots colors, recelós de tanta veu nova que irromp a la escena del jazz, amb la previsió de ser la més gran de les meravelles i què després d’un disc ja no se sap res més d’ella.

Vull ser cautelós i presentaré a Virginie Teychené com una veu que m’agrada, persuasiva, amb una gran tècnica vocal i un ampli coneixement del art vocal afro-americá. Autodidacta, no sols se ha fixat en les grans veus femenines, Maria Callas, Mahalia Jackson, Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Sarah Vaughan,…, sinó també en les masculines, Chet Baker, Joao Gilberto, Eddie Jefferson…

Trobo que a més de les influencies vocals, desenvolupa, després d’una acurada audició dels grans mites del jazz, Charlie Parker, Sonny Rollins, Miles Davis, Cannonball Adderley…, una forma molt personal de la improvisació i la introducció dels temes. Un estil alegre que barreja espontànies emocions i una dinàmica improvisació. Pot semblar enganyosament senzilla la seva forma de cantar, però ens porta a un equilibri perfecte entre la suavitat i un innat sentit del swing.

El disc és del 2007 es titula “Portraits” un enregistrament clàssic on ha fet una bona tria del repertori que ens interpreta. La Virginie sempre està a l’alçada i treu el millor d’ella en els estàndards que tan subtilment ha triat. Molt bé acompanyada per un grup en total sintonia, parem especial a tenció els “solos” dels saxofonistes Patrick Torreglosa i Olivier Bogé.

Artista

Virginie Teychené

Àlbum Portraits
Cançó que escoltes You make me feel so young

Després de sentir-lo per enèsima vegada, encara em permet considerar-la com una veu seductora, que fa una original interpretació gens ostentosa. El material triat em sembla que no és gens fàcil de interpretar ni en los tempos ni en las harmonies. La seva àmplia gamma de veus li permet cantar sense necessitat d’utilitzar “trucs” per superar els passatges més delicats.

Un permanent control de text i la melodia que li dona una sensació de domini total. Una claredat de veu que trenca en el paisatge del jazz vocal actual, una profunditat que evoca una càlida expressió, i una reserva de poder que li permet una gran quantitat d’emissions sonores.

Aquest any a publicat el seu segon àlbum “Feel so good”, encara no l’he escoltat suficient com per opinar. A veure si no és dona d’un sol disc i es perd a l’oblid, potencial per tindre el seu lloc amb aquest món em sembla que el té.

.
Si teniu interès en escoltar aquest disc només me l’heu de demanar i el podem compartir. Agrairia que escrivíssiu als comentaris el que us ha semblat.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

toiesmesarticles peu2
Anuncis