Kirmen Uribe

Fa uns dies vaig llegir una noticia que m’ha trasbalsat “El museu Chillida-Leku tanca les portes”. Les raons tan me fan. Ja de per si el tancament de qualsevol equipament cultural és un motiu de preocupació. Sempre és una molt mala noticia pels que ens agrada l’art i en aquesta ocasió, tractant-se d’aquest museu tan singular que convida a la reflexió, la quietud i a gaudir d’unes esplèndides obres d’art, encara més.

Tant de bo trobin maneres de fer tornar aquest Museu a la vida activa. Seria com recuperar una possibilitat de seguir acaronant els espais que en Chillida ens va regalar amb la seva obra i amb les seves mans.

Per això el meu article d’avui va dedicat als museus. He triat un poeta-escriptor basc, Kirmen Uribe (Ondarroa, Biscaia, 1970) però no he triat pas una de les seves poesies sinó un paràgraf del seu llibre “Bilbao – New York – Bilbao”. És un text per mi molt poètic, intim, amb una gran sensibilitat i molt adient pel que fa al sentiment que he tingut al llegir aquesta noticia..

Pots escoltar la música mentre llegeixes…

.
.

“El dia que li van dir que li quedaven pocs mesos de vida, el meu avi no va voler tornar a casa. Aquell dia, l’havia acompanyat a la consulta la seva jove, la meva mare. L’avi va escoltar amb serenitat el que el metge li explicava. Ho va escoltar tot sense dir ni un mot. Després, va donar-li la mà i es va acomiadar educadament.

….Quan van sortir de la consulta, la meva mare no sabia què dir. Després d’un llarg silenci, li va preguntar a l’avi si anaven cap a l’estació. Ell va respondre que no.

….-Encara no tornem. Passarem el dia a Bilbao. Et vull ensenyar una cosa – li va dir, i va fer un esforç per somriure.

….L’avi va dur la meva mare al museu de Belles Arts de Bilbao. La meva mare no oblidaria mai aquell dia; la manera com la mateixa tarda que li van anunciar que es moriria, l’avi la va portar a un museu. Com va intentar, debades, que la bellesa es mantingués per damunt de la mort. Com es va esforçar perquè la meva mare guardés un altre record d’aquell dia tan dissortat. La mare sempre recordaria aquell gest de l’avi.

….Era la primera vegada que entrava en un museu.”

Kirmen Uribe, Bilbao – New York – Bilbao, 2010 edicions 62

.

…….
Aurelio Arteta (1879 – 1940) – Erromerian I (Museo de Bellas Artes de Bilbao)

.

Si voleu veure un article anterior que vaig publicar dedicat a Chillida-Leku clicar aquí.

.

 

……………

.

<<< Veure tota la categoria ‘poesia’


tf-1

Anuncis