Josef Sudek

Quan vaig veure la primera fotografia del fotògraf d’avui no vaig poder reprimir la sensació de conèixer més de la seva obra, havia quedat trasbalsat per la poesia d’aquest fotògraf, de la seva tan intimista visió fotogràfica i per les imatges de la seva ciutat, una ciutat meravellosa que a la força ha de donar bons fotògrafs.

L’obra que explorarem avui és senzillament meravellosa, tan amplia que m’ha costat fins i tot poder escollir algunes de les seves fotografies per aquells que preferiu veure les imatges abans de decidir si voleu conèixer al fotògraf o no, però amics si em feu cas i intenteu conèixer una mica de la seva vida crec que no oblidareu les seves imatges en molt temps. Avui treballarem l’obra de: 45. Josef Sudek

Neix el 1896 a la ciutat industrial de Kolin, a 50 Km de Praga, per on hi passa el riu Labe (Elba) a Bohemia. Txecoslovàquia només existia en la imaginació d’uns quants artistes visionaris, especialment escriptors, i d’alguns activistes polítics. L’emperador Franz Josef de la dinastia dels Habsburg era al tron i Bohèmia era un regne dintre l’Imperi Austro-Hongarès. El pare de Josef era pintor decorador de cases i va morir quan només Josef tenia tres anys.  Al 1911 va començar com ajudant d’enquadernador i va ser un cosí seu, fotògraf professional a Kolin, el que el va introduir a la fotografia. Al 1915, esclatada ja la Gran Guerra,  el van reclutar i va ser enviat al front italià. Després d’un any  de lluitar al front va quedar ferir al braç dret. La ferida no era seriosa, però la gangrena va fer la resta i finalment se li va haver d’amputar el braç. Durant més de tres anys va haver de romandre en un hospital per a ferits de guerra i va ser a partir de la seva recuperació quan va començar a prendre la fotografia seriosament.

Malgrat el seu impediment, Sudek sempre va carregar càmeres de gran format. Treballava sense ajudants a l’aire lliure ja fos a la ciutat o al camp. La seva figura encorbada portant un trípode de fusta enorme era familiar als carrers de Praga. Encara que mai no es cansava i era força tímid, era conegut per les seves vetllades setmanals amb els seus amics per escoltar música clàssica. La música era l’altra gran passió de Sudek.

“La fotografia és rara, no ha de desvetllar gaires coses, simplement ha de donar pistes. No sé com és en altres arts, però a la fotografia és així, ha d’al·ludir i els que la miren han d’imaginar-se el que hi ha darrere…”

Tota la seva vida ha estat una gran carrera d’obstacles, físics, psicològics, polítics.. per acabar produint una obra que combina humilitat, visió única i un extraordinari treball personal. Amb tots els obstacles que hi va trobar es pot afirmar que el resultat de la seva obra és únic, de gran valor artístic i amb una visió poètica difícilment vista a la fotografia. Que aquesta obra es produís a Praga en lloc de Paris o Nova York eleva la fotografia txeca al més alt de l’art fotogràfic, demandant la natura occidental de la seva obra però mantenint la tradició i la cultura pròpia.

Els primers anys

Els anys després de la seva estada a l’hospital per a veterans, des del 1920 al 1926, van ser especialment durs per Sudek. No podia continuar amb l’ofici d’enquadernador i les feines que se li oferien per treballs administratius a oficines els rebutjà sistemàticament. Es va instal·lar a Praga i pensar en que la seva vida havia de ser la d’un estanquer l’angoixava i va començar a acceptar petits treballs fotogràfics. Va unir-se al Amateur Photography Club i començà la seva amistat amb Jaromir Funke, fotògraf que acabaria sent una de les figures més importants de la fotografia txeca.

Al 1922, Sudek es matriculava en l’Escola d’Arts Gràfiques de Praga, tota una institució a Praga però amb ensenyaments molt clàssics i formals sobre fotografia. Sudek es va començar a interessar per temàtiques concretes, com les series de fotografies sobre els seus antics companys a l’hospital per a veterans, la ‘generació arruïnada’, o les extraordinàries series sobre la reconstrucció de la Catedral de Vitus a Praga. Ocasionalment retornava al seu Kolin natiu per fotografiar la vida de lleure als parcs de la ciutat. Però Sudek encara no havia superat els efectes de la guerra i estava pertorbat per la seva pèrdua. Ell i Funke van ser expulsats del Amateur Photography Club per la seva constant crítica i oposició a les tendències clàssiques que l’associació encara defensava. Ells dos i un bon nombre d’altres fotògrafs txecs van formar la Societat Fotogràfica Txeca al 1924, una associació d’avantguarda de la nova fotografia txeca, encara però molt basada en el pictoralisme però que l’associació de Sudek amb Funke havia de fer evolucionar. ‘Integritat del negatiu’, aquest era el seu compromís a la claredat i honestedat de la fotografia. Aquesta tendència la podem trobar a Amèrica en el Grup f64, que es va formar a principi dels anys 30’s i del que ja n’hem parlat a la nostra serie.

Al 1926, Sudek patia una crisi emocional causada a partir d’una invitació dels seus amics de la Filharmònica Txeca per acompanyar-los a la seva gira per Itàlia:

Quan els musics de la Filharmònica Txeca em van dir: ‘Josef vine amb nosaltres, anem a Itàlia’, vaig pensar que era una ocasió meravellosa per conèixer un país que no havia pogut conèixer quan servia a l’Emperador.. I així vaig decidir anar-hi. A Milà va començar el seguit de grans èxits de la Filharmònica i tots plegats anaven pentinant el país cap el sud fins que vam arribar a aquell lloc.. Aquella nit vaig desaparèixer al mig del concert, deambulant a les fosques per les afores de la ciutat fins que finalment va aparèixer aquell lloc.. El meu braç no era allí i només quedava en peu aquella casa de camperols.. Els musics de la Filharmònica em va buscar però no van aconseguir que deixés aquell país. Vaig tornar a Praga dos mesos més tard.. ningú m’ho va retreure i des d’aquell dia vaig decidir no tornar a anar enlloc .. Què estaria mirant per no trobar el què volia trobar?

 

La fotografia que ens queda de Sudek després d’aquesta gran depressió patida al 1926 és la d’un home inquiet i enfadat amb ell mateix per acceptar la invitació que l’havia de portar en aquell lloc que li va destrossar la vida. La seva vida havia canviat per sempre, ara amb la certesa de que mai recobraria el seu braç. Sudek es va tancar i es va dedicar exclusivament a la seva obra, al seu món.
Entendre a Sudek en aquests moments és entendre la seva obra i el seu estil de vida. Les fotografies des del 1920 fins al moment de la crisi son marcadament diferents a les que produí la resta de la seva vida. Les fotografies de la reconstrucció de la catedral de St. Vitus, que va acabar al 1928 es poden prendre com una metàfora de la seva lluita per reconstruir la seva pròpia vida.

L’obra de Sudek

Després del 1926, Sudek començava a trobar el que seria el seu estil personal i va a començar a desenvolupar-se com a artista.  Lluny queden les fotografies ‘pictòriques’ d’enfocaments suaus i també lluny queden les persones, ara centra la seva atenció en la ciutat de Praga, però d’una manera molt personal, potenciant la grandesa de la seva estimada ciutat. La gent hi sobra i per compensar l’absència del factor humà Sudek personifica el inanimat, els seus objectes cobren vida i son els únics protagonistes de la seva fotografia. Els boscos de Bohèmia i Moràvia projectats a través del visor de la seva càmera estan habitats per ‘gegants que dormen’, com ell els anomena. Sudek juga amb màscares i estàtues buscant contínuament una intimitat que li és difícil de trobar, per això potser es centra en objectes, ‘M’encanta la vida d’objectes’,  comenta en una entrevista.. ‘quan els nens van a dormir, els objectes cobren vida. M’agrada contar histories sobre la vida dels objectes inanimats’..  Sudek es dedica hores i hores a fotografiar tot tipus d’objectes, en diverses escenes i angles. Apareix la seva relació personal amb les ‘coses’, regals dels seus amics que fotografia com ‘records’ de les persones, es com si la seva relació amb els objectes inanimats havia de substituir la relació intima amb les persones. Només entenent aquest reflexió serem capaços d’admirar la seva obra.

 

Roses (1956)

 

Si alguna vegada algú ha aconseguit composar un poema amb elements visuals aquest ha estat Josef Sudek. Un got d’aigua, un ou o una pedra era suficient per crear un poema, la resta ho feia la llum. Sudek és un constructor de llum, captant matisos subtils de la llum que frega lo sobrenatural.

El poemes de Sudek son modulacions de la llum sobre temes simples i corrents, no és una poesia recarregada, és prosa escrita amb paraules molt breus. (Iconos de la Fotografía- Electa)

 

A partir del 1927 va treballar per l’editorial Druzstevni Prace, un col·lectiu que publicava la revista Panorama. Per Sudek no hi havia tema millor que Praga. Praga era per a molts la joia d’Europa. Eren els dies en que des de Paris a St. Petersburg era una gran via cultural i Praga es considerava el cor del continent. La ciutat era la segona residència de Mozart després de Viena  i també era la ciutat nativa de Kafka. D’alguna manera tots dos es fonen, com ho fan els edificis de la ciutat,  gòtic, renaixement i barroc. La ciutat té ens seus dos grans punts neuràlgics, El Pont de Carles IV, la passarel·la que travessa el Moldava, cobert d’estàtues que descriuen la història de cristiandat i els txecs, i el Castell de Praga (Hradcany), una fortalesa dalt d’una carena costeruda de la que es pot divisar tota Praga. Sudek va publicar fins a set llibres de fotografies de Praga i només va deixar de sortir al carrer quan ja la seva salut no li permetia fer els esforços de caminar pels carrers costeruts de Praga carregat del seu trípode.

Aquesta actitud de treballador, de peó de la fotografia, no només el va portar a dominar de forma admirable les tècniques fotogràfiques sinó també en desenvolupar tota una estètica. Això es veu de forma clara en les seves famoses ‘panoràmiques’, un format inusual de dimensions 1 x 3 que no s’escapava de les distorsions provocades per la lent de la càmera però que acaben donant unes imatges mai vistes i que difícilment podem trobar en aquella època. Sudek mai es cansava d’investigar, de canviar la velocitat de l’obturador de ràpid a lent per veure’n els resultats. Sudek era un fotògraf molt pacient, era capaç d’esperar fins a 15 minuts per realitzar una fotografia. Usava aquest mètode d’exposició llarga sobretot en fotografies de natura, estimava els arbres vells. Els anomenava els gegants dorments i intentava humanitzar el seu aspecte.

Sempre amb gran claredat i abstracció, l’obra de Sudek comença a explorar el detall íntim, el paisatge, la natura morta, les superfícies translúcides o transparents (gots i vidres). Limitat pel seu impediment físic, explorava el paisatge intern del seu estudi, el pati, o lloc al voltant. L’ocupació alemanya i la gran repressió durant la Segona Guerra Mundial, era seguit per un període de dominació de la Unió Soviètica, que durava fins a la ruptura de l’Imperi Soviètic el 1991. Sudek no era controvertit, però prenia riscs considerables si públicament se’l  veia fotografiant Praga durant aquestes dècades (40’s i 5o’s).

La immersió i total dedicació al treball es convertien en els motius dominants de la vida de Sudek. Tècnicament va ser a partir del 1940 que només utilitzaria la tècnica d’impressió o còpia per contacte (1). No li importava tant els detalls a les seves impressions com la reproducció fidel de totes les variacions tonals. Certament, el tractament de la lluminositat és extraordinari a les fotografies de Sudek amb complexes escenes d’alt rang dinàmic que qualsevol altre fotògraf hagués malmès completament. Des de que va descobrí que el mètode de contacte li donava aquests resultats no va deixar d’arrossegar pesades càmeres de gran format 30 cm de x 40 que formarien part ja del paisatge del barri de Mala Strana de Praga. Se’l recorda per la seva típica figura coberta per un capot negre, amb el trípode de fusta sobre la seva esquena. Era el ‘caminador de Praga’ o el ‘poeta de Praga’…

(1) La còpia per contacte és un procediment fotogràfic que permet obtenir còpies a partir d’una pel·lícula fotogràfica de la mateixa mida en paper, anomenant el resultat full de contactes . Normalment s’obté a partir d’un negatiu però també es podria obtenir a partir d’una diapositiva i llavors el resultat seria un negatiu

A partir de l’inici de la Segona Guerra Mundial, se li van limitar les possibilitats a treballar fora de l’estudi. i es va dedicar a produir extraordinàries sèries de fotografies a través d’una petita finestra del seu estudi a Ujezd. De tota manera, l’experimentació sistemàtica i el desenvolupament d’una estètica pròpia no solen ser suficient per produir obres d’art. La dedicació de Sudek al treball li ha pogut significar un alleujament de la seva vida destrossada però no li podria oferir la redempció espiritual que estava buscant. És aquesta lluita per la seva redempció espiritual a través de l’estètica el que dona aquesta gran força a la fotografia de Sudek. La llum es tractada com una substància amb cos i és aquest tractament i la riquesa de la paleta tonal es que fa de l’obra de Sudek un potent poema visual, una obra d’art.

 

Sudek era també un apassionat de la música clàssica. Tenia una gran col·lecció de discs, cada dimarts convidava els seus amics i els seus col·legues artistes al seu estudi i organitzava sessions musicals privades.

La música sempre em dóna inspiració. No sé com funciona, però és així. Escolto música i després veig una cosa i de sobte m’adono que, tot i que l’he estat veient durant anys, en aquell moment sé que si faig una foto, dirà alguna cosa.

Era un personatge profund en tot el que feia. Volia conèixer l’últim detall de les circumstàncies de la creació de la música de Leos Janácek, un dels seus compositors favorits. Va realitzar un documental amb fotografies sobre Hukvaldy, la ciutat natal del músic.
“Ell es dedicava a la música en cos i ànima i de forma sincera. No li importava el que deia la gent. Si un no fa una cosa amb sinceritat, se li nota. Això val també per a altres arts, per a l’escultura, la pintura, i també la fotografia, clar “.

El taller de Sudek

 

Al 1927 es va instal·lar al seu nou taller, ‘en un jardí’ del barri de Malá Strana, a l’altre costat del pont. Allí hi va treballar fins a la seva mort al 1976.

El petit jardí màgic, era de veritat un jardí màgic, on em sentia com a casa i on estava molt a gust..’

Sudek va viure en aquest estudi-taller o jardí com ell l’anomenava en condicions molt humils, la construcció era de fusta en forma de ‘L’ i les dimensions no superaven els 12 m de llarg pels 7,5 d’ample. L’estudi estava dividit en tres parts, una de les quals era la cambra fosca on revelava les seves fotografies.

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial la mobilitat de Sudek i per tant les seves fotografies d’exteriors es va veure reduïda considerablement i només li va quedar l’estudi per fer les seves fotografies. Bona part de les seves grans series han estat fetes aquí però no només l’utilitzava per treballar, també es reunia amb els seus amics a les vetllades musicals. Sudek tenia una impressionant col·lecció de discs de música clàssica.

Sonjia Bullaty, una de les seves ajudants, recorda l’estudi com un lloc ple de coses, un lloc on s’entenia el significat de ‘caos’. ‘Semblava una tenda d’antiguitats..’

Gràcies a Anna Fárová, fotògrafa i historiadora d’art i que és experta en l’obra de Sudek, es van aconseguir salvar molts negatius després de l’incendi del taller. Va ser ella qui va iniciar la reconstrucció de l’estudi l’any 2000. Avui en dia aquest edifici acull el museu de Josef Sudek i una petita sala d’exposicions d’art fotogràfic contemporani. Si visiteu Praga no deixeu de visitar-lo, es troba al carrer Újezd número 30.

L’obra de Sudek començava a ser coneguda al món occidental durant els anys 60’s, després que els seus primers llibres comencessin a aparèixer en txec. La primera monografia important a fora de Txecoslovàquia va ser publicada per Sonja Bullaty (Nova York: Clarkson Potter, Inc., al 1978), dos anys després de la seva mort el 1976. Bullaty havia estat l’ajudant de Sudek durant els anys 40’s, abans que emigrés als Estats Units. Durant tres dècades, Sudek li va anar enviant fotografies que finalment van ser la base del seu llibre.

Les fotografies de Sudek tenen un marcat caràcter, que és en part el resultat d’un confinament claustrofòbic. La seva visió del món es significativament estreta, reduïda, i no en el sentit estricte de l’espai físic sinó en un sentit més metafísic de la visió. Aquest aïllament psicològic, en part produït pel regim totalitari després de la segona guerra mundial, és una de les característiques de l’obra de Sudek. Les fotografies amb els vidres entelats o les dels gots amb els ous son bones mostres d’aquest aïllament.

 

Josef Sudek va morir el 1976, als 80 anys, i va deixar un vast arxiu de negatius i fotografies revelades. En el seu estudi es va quedar a viure la seva germana, qui per de la seva edat ja no va aconseguir mantenir bé la casa i el jardí, i es va deteriorar ràpidament. Després, la construcció de fusta es va incendiar i van ser destruïts nombrosos documents irrecuperables.

.. tot al voltant nostre, viu o mort, pren variacions diferents als ulls del fotògraf, de manera que un objecte que sembla mort prengui vida a través de la llum que incideix o pel que té al voltant…. Captar això suposo que s’en diu liricisme – Josef Sudek

Josef Sudek és el més gran poeta visual de tota la historia de la fotografia. La immersió en la seva obra ens permet entendre el pas del pictoralisme al surrealisme, deixant-nos una gran obra que es caracteritza per una gran força visual, un tractament extraordinari de la llum capaç de donar vida als objectes, de crear poemes visuals que van més enllà de l’estètica visual. El treball conceptual de Sudek ens deixa entreveure la seva realitat, a vegades irracional i surrealista, des de la finestra del seu estudi, perquè nosaltres hi posem la resta. Un fotògraf, una vida i una obra fascinant.

 

A continuació us he escollit un parell de vídeos, el primer ‘Josef Sudek-Poet of Prague’ és un bon recull de la seva obra:

i el segon també un interessant recopilatori:

I encara un parell més…

The Photographs of Josef Sudek (pt.1)

JOZEF SUDEK

 

A continuació algunes de les webs on podem trobar bona part de la seva obra:

 

Fonts: L’obra de Sudek està prou documentada a internet i he fet servir alguns articles interessants que m’han deixat aprofundir sobre la seva vida i la seva obra:http://www.surrealismcentre.ac.uk/papersofsurrealism/journal3/acrobat_files/Lahoda_article.pdf 

http://compassrosebooks.blogspot.com/2010/08/sudek-poet-photographer-of-praha-prague_21.html

http://www.radio.cz/es/rubrica/personalidades/josef-sudek-el-fotografo-poeta

http://en.wikipedia.org/wiki/Josef_Sudek

http://www.people.fas.harvard.edu/~sawyer/Sudek.htm

http://photo.box.sk/sudek.php

http://www.sensunic.net/?p=5644

http://www.espaifotografic.cat/2010/10/21/josef-sudek/

i alguna font més…

 

És possible que m’hagi agafat amb les defenses baixes o fins i tot que m’hagi influenciat per l’extraordinària música de fons que ens ha recomanat el dissabte passat el nostre amic Joan Carles i que he mantingut durant tot el cap de setmana, però sigui el que sigui l’obra de Sudek m’ha semblat excepcional i la immersió en la seva vida i obra m’ha permès donar un pas més en aquest llarg camí per entendre la fotografia. Espero que l’obra de Sudek us hagi transmès el mateix que intento expressar-vos, això serà prova de que encara tenim sensibilitat per ‘sentir’ allò que només la fotografia és capaç de donar-nos. I ja quan ho complementem amb la música….

Doncs això és tot per avui. Què passeu bona setmana i ens veiem la setmana vinent, oi?

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis