WINTERREISE 2 i 3

WINTERREISE 2 i 3 (Die Wetterfahne i Gefrorene tränen)

 

Seguim avui amb dos lieder més del Winterreise de Schubert. Un cicle on la poesia a través de la música es converteix en una auto-confessió del músic, com un diari inseparable de la seva vida mateixa, quasi com una mena de salvació de la seva ànima.

Tenim un cicle desolador, trist i absolutament desprès de tota retòrica. El Romanticisme exalta la naturalesa, però quina naturalesa tenim a l’hivern? Aquest és un viatge cap als aspectes més desolats de l’hivern, i aquest viatge extern s’anirà convertint en un viatge interior, a través de l’hivern de l’esperit.

Schubert va comprendre tan profundament i de tal manera al poeta i els sentiments que expressaven els seus poemes, que els va reproduir en sons tan magníficament que cap cor que els escolti o els canti pot no quedar pres d’una grandíssima i profunda emoció, conduint-nos per les immenses profunditats de l’ésser humà amb un inexplicable pressentiment associat a un suau dolor del limitador present humà.

Parlarem avui  dels dos lieder que segueixen al primer: Die Wetterfahne i Gefrorene tränen.

En Die Wetterfahne (el penell), Schubert s’ha acomiadat de la seva estimada començant un llarg viatge per l’hivern fred i profund de la seva existència. Just abans de començar, mira enrere un cop més i observa la casa de la seva estimada. Allà hi observa una “veleta” o penell (peça lleugera de metall, de forma variable –sageta, ocell,etc- que pot girar a l’entorn d’un eix vertical empesa pel vent i serveix per assenyalar la direcció d’aquest. Sol ésser col·locada a la part alta d’un edifici) com un símbol en la casa. Un penell a la teulada de l’estimada simbolitza la inconstància. La inconstància i variabilitat del moviment del penell representa aquest caràcter voluble de la noia quan el deixa i l’abandona per casar-se amb algú més ric que ell. Observant la casa i el penell, es desespera, sentint-se del tot insignificant i es lamenta per no haver-se’n adonat abans.

L’acompanyament del piano és una melodia interpretada per les dues mans iguals amb una octava de diferència i on la veu també canta la mateixa melodia. Quan el piano interpreta la mateixa melodia a les dues mans sense cap altre melodia pel mig, s’anomenen octaves buides i la sensació que provoca és precisament d’una buidor terrible, quasi com un vertigen que resulta encara més aclaparador si hi sumem el temps ràpid del propi lied. Un temps inconstant, amb ràpides figuracions que plasma fantàsticament bé, el moviment del penell, juntament amb salts i contrastos dinàmics que ens fan sentir l’estat emocional desolat i brusc del caminant.

El tercer lied del cicle és “Gefrorne Tränen” (Llàgrimes gelades), en aquest, el caminant sent una gran enyorança cap a la seva estimada i plora, plora i les  llàgrimes es congelen en les seves galtes. El viatger es sorprèn de que això passi per que les seves llàgrimes són calentes i fogoses producte del seu amor trencat i sent que segurament els seus sentiments també es congelaran.

El lied té un ritme lent, sincopat, creant una gran tensió i inquietud. Aquest vegada però aquest sentiment d’inquietud no es crea a través de contrastos dinàmics del lied anterior, tot al contrari, hi ha una monotonia quasi desesperant i insolent, gelada, com les mateixes llàgrimes i que arribaran a congelar els mateixos sentiments. Aquesta monotonia sols es trencarà al final del lied amb un forte en l’última frase del cantant, però que ràpidament  el piano retornarà cap a la mateixa monotonia anterior amb la qual ens deixarà.

Igualment el piano dibuixa unes notes en staccato que podrien ser les llàgrimes gelades que cauen per les galtes del caminant.

Tan l’acompanyament del piano com la mateixa veu es mantenen al llarg del lied en un registre greu, idea melòdica del descens espiritual i anímic que ens mostra amb un cant més proper al recitat i declamat que al propi cant més líric.

L’art de Schubert en aquest cicle, ens endinsa al límit de l’abisme, mostrant els sentiments de desesperació que hi ha dins de l’ànima humana. Aquest cicle ens transporta en un estat quasi hipnòtic emocional, però que tot i ser d’una gran duresa, ens porta a fer una reflexió impressionant de nosaltres mateixos des de la profunditat de l’ànima mateixa.

.

.


<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

 

tf-1

Advertisements