Herb Ritts

Després d’haver gaudit de la gran fotògrafa de la setmana passada, Dorothea Lange, he pensat que potser aquesta setmana era hora de recollir els fruits de les influències dels grans mestres mig segle després, donant però un gir copernicà a l’estil de la Lange.

El fotògraf d’avui està dotat d’una visió fotogràfica excepcional. Influenciat pels grans fotògrafs retratistes, els visionaris i els revolucionaris en el món de la moda, el fotògraf que treballarem avui desenvolupa una obra fantàstica on, a diferència de molts dels seus coetanis, les seves fotografies son més conegudes que ell mateix. Amics, avui coneixerem a un dels més importants fotògrafs dels darrers anys : 52. Herb Ritts

Neix a Los Angeles el 13 d’agost del 1952. Considerat un dels millors fotògrafs de moda nord-americans, la seva obra es caracteritza pels seus retrats en blanc i negre i els seus nus, que recorden l’estil, de l’escultura de la Gràcia clàssica.

Fill d’una família acomodada, Ritts era el més gran de quatre germans, i va rebre l’educació per part dels seus pares, Shirley, dissenyadora d’interiors i Herb Ritts pare, propietari d’una tenda de mobles. Els Ritts vivien a Beverly Hills i també tenien una casa per passar els estius a Santa Catalina Island. El jove Ritts va créixer entre un veïnat glamurós, tenint a les més famoses estrelles del cinema com veïns. Al 1974 obté el títol d’economia, al Bard College. Després de graduat torna a Los Angeles per treballar en el negoci familiar. Mentre està a la Universitat comunica als seus pares la seva condició d’homosexual, els quals sempre el van recolzar.

Herb Ritts és un constructor d’imatges, un fotògraf amb una extraordinària visió fotogràfica que és capaç, amb la seva dosi d’imaginació, de traduir els somnis i desitjos de la nostra cultura en memorables fotografies. Com a fotògraf de moda i celebritats Ritts és un dels artistes que més portades ha aconseguit per Vogue, Vanity Fair o Rollig Stone. Donna Karan, Calvin Klein, The GAP o Giorgio Armani son alguns dels seus clients més importants. Creador de tràilers de pel·lícules, vídeos musicals i anuncis, Ritts també ha publicat diversos llibres que reuneixen fotografies al voltant d’un tema particular. Les seves imatges capturen amb força la bellesa, la passió pel cos humà, el sol i les platges de Califòrnia, el somriure d’orella a orella de Jack Nicholson o el tors tatuat de l’estrella de bàsquet Dennis Rodman.

…. M’ha agradat sempre la història perquè, creixent i educant-me a Califòrnia, les imatges que podia trobar eren limitades i la historia de l’art era una experiència nova. La història de l’art em va ensenyar a mirar i a veure.

Moltes de les seves cèlebres fotografies van ser creades per iniciativa pròpia, altres van sorgir dels treballs comercials  que se li va encarregar. L’art, el disseny, la moda i els mitjans de comunicació conformen una complexa cultura que Ritts aborda d’una manera brillant en la seva activitat artística.

Ritts va escapar de l’ambient familiar i de la seva Califòrnia per cursar els seus estudis universitaris a Nova York, al Bard College, i és llicencià en Economia i Historia de l’Art. De tornada a Los Angeles es va començar a interessar per la fotografia i juntament amb el seu millor amic, Richard Gere, un jovenet que aspirava a ser actor, va crear les seves primeres fotografies. Les fotografies a Gere del 1979 van ser o un cop de sort o una premonició, el cert és que Gere obtenia el seu paper a la pel·lícula de Paul Schrader, ‘American Gigolo‘, al 1980, i aquelles fotografies que li va fer gairebé accidentalment a un Richard Gere arreglant una roda punxada del cotxe en una estació de servei li van obir la porta a la majoria de revistes americanes. Al cap de pocs mesos les seves fotografies es publicaven a Vogue, Esquire, i Elle.

Ritts es va prendre la fotografia seriosament, el que veia i vivia li agradava i, introduït en el món de Hollywood, no li havia de costar gaire retratar a les glamuroses estrelles dels 80’s. Va fotografiar a Brooke Shields per la coberta del 12 d’octubre de 1981 de l’edició d’Elle i a Olivia Newton-John pel seu àlbum Physical al 1981. Cinc anys més tard ell hauria de fer-li per Madonna una portada semblant pel seu disc del 1986, True Blue. La seva relació amb Madonna havia començat un parell d’anys abans, al 1984, a propòsit del rodatge de la pel·lícula ‘Buscando a Susan desesperadamente‘.

Vaig créixer amb el meu veí Steve McQueen, que al principi no m’interessava massa. Amb els anys, quan ja era un actor famós, em pujava els diumenges a la seva moto a fer una volta pel desert. Era com el meu segon pare..

Va ser aquell dia, al final de la dècada dels 70’s, que esperant que el seu amic Richard Gere canvies una roda del cotxe, a Ritts se li va acudir fer-li algunes fotografies. Què fàcil, no? Perquè aquelles fotografies d’aficionat, com les que faríem nosaltres els diumenges pel matí, van ser l’inici meteòric de la carrera de Ritts. Gere era un dels seus millor amics. “El seu objectiu era sempre que t’agradessis a tu mateix a les seves fotografies, Ritts es caracteritzava per una extraordinària i elegant estètica, alguns fotògrafs s’esforcen tant per arribar a aquesta elegància que et deixen exhaust, Ritts ho feia de forma natural, sense cap esforç. Alguns fotògrafs ’embalsamen’ als seus subjectes, Ritts els hi donava vida

Ritts domina l’art fotogràfic i desenvolupa la seva pròpia estètica fotografiant homes i dones de la moda, sovint per revistes italianes, al final dels 70’s i principis dels 80’s. Les seves seqüencies sovint pretenien tenir una narrativa d’un tema i un període de temps concret. Ritts va ser hàbil per entendre què volia el món de la moda i va utilitzar la seva imaginació a treballar per produir revolucionaries fotografies per aquella època.

És molt probable que Ritts rebés la influència de grans fotògrafs de retrats, com Man Ray i August Sender, dels pioners de la ‘nova visió’, com Alexander Rodchenko i dels grans fotògrafs de la moda com Bruce Weber i Helmut Newton. Ritts els posa en una mena de coctelera, en el moment i lloc adequat i emergeix amb gran força en una societat que es vol sentir escandalitzada, que vol veure coses diferents i que troba en Ritts el gran revulsiu. Ritts però desenvolupa el seu propi estil personal, basat més en les seves pors i fantasies i amb les obsessions personals i col·lectives. Ritts els hi dona el que volen: provocació amb un toc de surrealisme.

Ritts explora el cos humà, de forma sensual i bella. Les seves fotografies evoquen les tàctils textures, cobrint la pell de sorra, teixits, fang i aigua, tot allò que obligui a l’observador a passar la seva mà per sobre de la fotografia en un intent de poder captar la textura. Els seus retrats reflecteixen de forma idealitzada, a vegades exagerada, el cos humà. Entre els seus millor treballs hi trobem ‘Fred with Tires‘ (1984), mostrant un espectacular, gairebé impossible, home musculat mostrant el seu tors.

La fama de Ritts es basa en la seva particular visió de les seves dramàtiques fotografies en blanc i negre, gairebé sempre centrant-se en una part del cos humà. Els seus models sempre son esculturals i son més una al·legoria al culte al cos que no tant una nova forma de percebre’l. Sovint se’l compara amb la imagineria de l’escultura clàssica pels cossos que fa servir, sempre amb un punt de sensualitat, de desig, que en definitiva és el que ven a les revistes de moda. El seu no és un treball experimental del cos, és més un producte comercial que sap que ha de funcionar. Cert que en algun moment dona un gir i comença a fotografiar per expressar la vulnerabilitat del cos, com les fotografies de Christopher Reeve en cadira de rodes, o de Stephen Hawking amb expressions de patiment davant el seu impediment per expressar-se, però no n’estic segur que no ho fes per morbo o per encàrrecs concrets de les revistes.

 

En qualsevol cas la fotografia de Ritts és pura, neta, de línies clares i de simplicitat aparent gràcies als seus fons. L’ús de l’espai negatiu és la clau de la seva fotografia, tot per aïllar el subjecte de tot entorn, sempre que li és possible no dona cap informació del fotografiat, el deixa nu davant de la càmera i sovint costa fins i tot reconèixer de qui es tracta. El seu objectiu és la forma i la textura, i si és amb certa provocació millor. Un disseny abstracte per reforçar un sòlid i atlètic cos suspès a l’espai.

 

Stephanie, Cindy, Christy, Tatjana, Naomi. Hollywood, 1989

 

Al 2005 Sotheby presentava en subhasta una fotografia del 1989 de Herb Ritts, adjudicant-se per uns 20.000 Eur. Es tractava de la famosa fotografia de les supermodels, Stephanie Seymour, Cindy Crawford, Christy Turlington, Tatjana Patitz i Naomi Campbell.

Helmut Newton li va dir a Ritts, ‘L’elecció de la model representa el 95% de la fotografia’.. i sembla que Ritts ho va agafar al peu de la lletra i va pensar que cinc models era millor que una.. Ritts va escollir les més famoses top models dels 80’s i va aconseguir que posessin nues, que pels 80’s és tota una raresa.

Al natural, sense res a sobre, però en el rostre, en els seus llavis, cada una d’elles conta la seva pròpia història. Stephanie tan fràgil, Cindy provocadora, Christy eternament senyora, Tatjana somniadora, Naomi sensual. I tota aquesta elegància, de cossos, llum, ambientació, és perquè estava Ritts a l’altre costat de la càmera, i ell és un dels homes més sensibles, delicats i meravellosament gentils que s’hagin apropat a una càmera. Naturalesa, aquest era el seu secret. I no només perquè la casa dels seus pares, a Los Angeles, estava al costat de la de Steve McQueen, hi havia carreres en motocicleta en el desert i barbacoes els diumenges. Sinó perquè Ritts sabia mirar-los a tots, a homes i dones, amb igual dedicació. Les seves imatges han estat sempre un homenatge a l’esplendor dels cossos, bronzejats, musculats amb neves en relleu i corbes de pneumàtic si eren homes. Amb físic de gimnàs però sense excés,amb els cabells moguts pel vent o modelats per l’aigua, si eren dones.

De Herb podies fiar-te. Com garantia, una mirada educada pels clàssics de la moda i del atractiu masculí, de Horst o List. I, una vegada més, una sensibilitat epidèrmica per la naturalesa californiana. Finalment, una confiança amb les celebritats que, per respecte a tots nosaltres, Ritts ha sabut despullar de tot excés inútil. (Font: Foto:Box, Editorial Lunwerg)

.

Un dels treballs més sorprenents de Ritts és el seu portfoli fotogràfic d’Àfrica. Viatja a l’Àfrica al 1993, per desconnectar de l’esbojarrat món de la moda i pel ritme de vida que l’imposa el seu treball. Fotografia al poble ‘massai’, animals, i el paisatge que habiten creant un món atemporal d’amples espais i camins ancestrals. Les fotografies descriuen les vides dels pobles indígenes de l’est d’Àfrica. Nelson Mandela va comentar, a propòsit del llibre, que li recordava la seva infantesa.

Però la fama de Ritts evidentment l’obté en el gran nombre de celebritats, algunes inaccessibles, que aconsegueix fotografiar. Durant la dècada dels 80’s i 90’s Ritts fotografia a Christopher Reeve, Michael Jordan, el Dalai Lama, Mihail Gorbachev, Francesco Clemente, George Clooney, Cher, Mel Gibson, Elizabeth Taylor, Brad Pitt, Ronald Reagan, Julia Roberts, Steven Hawking, Nicole Kidman, Edward Norton, Tom Cruise, Madonna, Michelle Pfeiffer, Dizzy Gillespie, Elton John, Annette Benning, Antonio Banderas, Richard Gere, Jack Nicholson, Cindy Crawford, i molts més…

Els seus models preferits, Cindy Crawford i el seu amic Richard Gere, es van conèixer en una de les barbacoes que organitzava la seva mare Shirley. La Crawford i el, en aquell temps una mica xuleta, Gere van acabar casats al 1991, tot i que van durar només fins el 1995, on probablement en Gere va adonar-se que havia un país anomenat Tibet. Ritts és dels pocs fotògrafs de moda que ha treballat per la majoria de revistes importants, Interview, Esquire, Mademoiselle, Glamour, GQ, Newsweek, Harper’s Bazaar, Rolling Stone, Time, Vogue, Allure, Vanity Fair, Details, i Elle.  Però això no és tot. Ritts ha publicat nombrosos llibres de fotografia amb els treballs que va fer pels més importants dissenyadors de moda i marques comercials, Giorgio Armani, Revlon, Ralph Lauren, Chanel, Gianni Versace, Calvin Klein, Elizabeth Arden, Donna Karan, Cartier, Guess, Maybelline, TAG Heuer, Lacoste, Gianfranco Ferrè, Levi’s, Victoria’s Secret, Gap, Acura, CoverGirl, Lancôme, i Valentino.

 

 

L’obra de Ritts de les ‘celebritats’ evoca l’optimisme i el glamour de Califòrnia. Els retrats, des de Madonna a Dizzy Gillespie, tenen sovint d’enigmàtic, creant un cert sentit intim de retrobada amb aquells on la seva personalitat supera a les seves pròpies vides. Els subjectes se’n riuen del seu personatge públic i actuen per ells mateixos, pretenent ser humans, rebaixant el grau de celebritat quer la nostra cultura s’ha encarregat d’elevar-los a la categoria de divinitats. Ritts té l’habilitat de transformar els seus personatges  de ‘marques comercials’  a símbols emblemàtics.

Hi una part comercial molt important en l’obra de Ritts. Els seus nus, les seves celebritats, queden de banda quan aborda una nova estètica al món de la moda. Ja des del el final de la dècada dels 70’s Ritts es sent atret pel món glamurós de la moda. Les seves fotografies potser les hem vist mil vegades sense saber que eren de Ritts i han suposat veritables icones. Els seus clients Donna Karan, Calvin Klein, The Gap, Giorgio Armani o Versace, el van utilitzar per crear el seu propi món com a reclam pels seus productes. L’obra de Ritts no es vista exactament com art, sinó com una eina poderosa d’atracció de masses.

Del 1996 al 1997 el seu treball es va exposar al Boston Museum of Fine Arts, Massachusetts, atraient a més de 250,000 visitants a l’exposició. Ritts un gran nombre de llibre de fotografia, Pictures (1988), Men-Women (1989), Duo (1991), Notorious (1992), Africa (1994), Modern Souls (1995), i Work (1996). La publicació de Work coincideix amb l’exposició al Boston Museum of Fine Arts. El Director del Museu, Malcolm Rogers descriu Ritts a com “amb una habilitat per crear imatges inoblidables amb gran força i bellesa” i també “amb capacitat de captar l’estrany amb estil i dramatisme dotant-lo d’energia eròtica”. “Ritts descriu un món sense barrers de racisme o sexualitat.” En aquest link teniu algunes de les seves obres que poden trobar a la llibreria Kowasa (link). També els podeu veure en aquest altre link.

A l’octubre del 2010 la galeria Fahey/Klein de Los Angeles inaugurava una retrospectiva de Ritts, coincidint amb el llançament de la biografia del fotògraf, ‘The Golden Hours‘, escrita per Charles Churchward. (El Mundo)

Les habilitats artístiques de Ritts no es van limitar únicament al món de la fotografia: al 1991 va atrevir-se a endinsar-se al món dels vídeos musicals, terreny en el qual també va obtenir grans èxits en guanyar 2 premis MTV al “Millor Video” per les peces de musicals de Janet Jackson i Chris Isaak. Ritts també va dirigir i va dissenyar les cobertes dels discos d’estrelles com Madonna, Elton John i Cher.

El primer vídeo que va dirigir va ser per Madonna a “Cherish” al 1989. va dirigir també vídeos musicals per Michael Jackson, “In the Closet”, on apareixia la supermodel Naomi Campbell. Ritts va treballar en altres projectes, no només dirigint sinó com actor, com a la col·lecció de vídeos del 1999 de Mariah Carey, al vídeo de Jennifer Lopez, “Ain’t It Funny” i amb Janet Jackson “Design of a Decade 1986/1996” (1996).

Va tenir la gran sort de fotografiar al més gran artista de tots els temps, Prince, al seu treball “The Hits/The B-Sides”, el recull dels seus grans èxits publicat al 1993. En aquells dies jo era un fan incondicional de Prince però encara no coneixia a Ritts.

El 26 de desembre del 2002, Ritts moria a l’edat de 50 anys al complicar-se-li una pneumònia. Segons el seu publicista, Herb tenia la sida i el seu sistema immunologia no li va permetre superar la pneumònia.

All Images are copyrighted and strictly used in this post for educational purposes.

Totes les imatges tenen copyright i s’utilitzen en aquest article amb finalitats divulgatives i educatives

 

Us deixo amb un primer vídeo amb una compilació de les seves fotografies, vídeos musicals i anuncis:

A continuació un curt del seu particular portfoli entre 1985 i 1990 del seu model Tony Ward: Beautiful Photography by gay Photographer legend Herb Ritts [1952-2002]

i per acabar el documental ‘Report from MTV’s Stylissimo‘ (1997)

 

Un deixo amb les galeries fotogràfiques que he pogut trobar:

 

 

 

Fonts: L’obra de Ritts està per tot arreu, és ja propietat de les marques comercials i revistes, però hi ha pocs articles biogràfics i encara menys analitzant a fons la seva obra. El nyap frankestinià d’aquesta setmana l’he creat a partir de:
 

http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/2608665.stm

http://www.cristinaarce.com/biografia_fotografo_ritts_herb_ing.html

http://www.huffingtonpost.com/david-schonauer/how-herb-ritts-created-th_b_773635.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Herb_Ritts

http://www.areaofdesign.com/americanicons/ritts.htm

http://www.designboom.com/portrait/hr.html

http://nytimes.com/2002/12/27/obituaries/27RITT.html

http://www.mipunto.com/temas/1er_trimestre03/herb_ritts.html

http://rothschildt.blogspot.com/2010/11/herb-ritts-golden-hour.html

i alguna font més…

 

Bé amics, espero que us hagi ‘agradat?’, no sé si és la paraula, o potser ‘impactat’, ‘sobtat’ o fins i tot molestat, sempre hi ha gent per a tot. Sigui com sigui un gran fotògraf, no us sembla?

Algú ha arribat a llegir fins aquí? Bé, aleshores ja estic tranquil… A la icona de sota ‘Parlem de fotografia’ teniu tota la sèrie publicada fins ara i que aniré actualitzant cada setmana. Ah! i un clic, només un, al ‘m’agrada’ del facebook em permetran saber que sou encara a l’altre costat.. i podreu anar seguint els articles publicats al bloc i algunes noticies d’interès.

Bona setmana i fins els proper dilluns !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

També pots veure tota la sèrie a:

.

tf-1
Anuncis