Els Aiguamolls de l’Empordà

Encara que viatgem arreu del món, no descuidem els meravellosos racons del nostre petit país, i Els Aiguamolls de l’Empordà n’és un d’ells, localitzat al ben mig de la Costa Brava, entre Blanes i Cadaqués, i al que dedicarem l’article d’aquest mes.

Als seus orígens, aquest indret, ocupava pràcticament tota la plana de la badia de Roses I del baix Ter; l’expansió agrícola i ramadera d’aquells temps i els equipaments turístics del segle XX, el van anar reduint, tal que els grans estanys ja només queden registrats a la historia en documents dels segles XVII i XVIII. No obstant, encara hi resten quasi bé unes 5.000 ha per gaudir del parc, que de ben segur no és fan petites.

Per començar és recomanable dirigir-se  a “El Cortalet”, on es troba el pàrquing i l’àrea d’informació del parc; allà ens proveiran de plànols i guies per poder reconèixer els ocells segons la temporada, llogar prismàtics si no en tenim, i ens facilitaran les alternatives per poder planificar el nostre itinerari segons temps i interessos. Hi ha itineraris per fer a peu, d’altres amb bicicleta i fins i tot baixades en caiac pel riu Fluvià; per aquests travessarem rius, estanys, pobles, canals, càmpings, i àrees de pícnic.

Tant a prop de zones turístiques com Roses, Empuriabrava i l’Escala, i en canvi tan tranquil i enigmàtic, com un oasis al mig del desert. Allà podrem escoltar el concert dels ànecs al final de l’hivern, el so del cloqueig de les cigonyes entre febrer i juny, el croar de les granotes i olorar el suau perfum de les flors durant la primavera.

Fotos: Blanca i Jose / Música: Sopa De Cabra / Tema: L’Empordà

A l’hivern el bosc de ribera es despulla, semblant buit i fent-se transparent, podent gaudir de les diferents tonalitats grogues, el reflex dels núvols als estanys plens d’aigua, i sentir trencar el silenci amb el cant dels ocells. Durant aquests mesos hi trobarem fredelugues, becadells, cigonyes, corbs marins i bernats pescaires entre d’altres.

A la primavera hi ha un esclat de vida per tot arreu, comencen a florir lliris i espins i els estanys s’omplen de plantes aquàtiques, unes submergides i altres flotants, per oferir-nos el seu esplendor. Libel·lules i papallones inicien els seus vols, i els rossinyols els seus cants. Durant aquest temps els aiguamolls són refugi de centenars d’aus migratòries amb destinació al Nord d’Europa.

A l’estiu la calor és present a les hores centrals del dia, sent recomanable la visita a les primeres i darreres hores, gaudint així dels espectaculars colors tant de la sortida com de la posta del sol. Els estanys comencen a minvar, i les aus pescadores s’afanyen a capturar els peixos. Petits daines es refresquen a les aigües dels estanys.

A la tardor marxen les aus que nidifiquen i comencen a arribar les aquàtiques del Nord. Els daines en cel, llueixen les seves imponents cornamentes.

Durant el recorregut travessarem diversos ecosistemes amb vegetacions molt diferents; els vegetals de fulles suculentes i carnoses als sòls salins, julls als sorrals al costat de les gramínies fixadores de les dunes, canyissars i afins a tota la plana al·luvial del Fluvià i la Muga, plantes aquàtiques a llacunes i cursos d’aigua, vegetació arbòria de salzes, àlbers, pollancres, oms i tamarius als boscos de ribera, i vegetació de pastura de bovins i èquids als prats que s’inunden d’aigua dolça.

Aguaits i observatoris et permeten seure i esperar, darrera una petita finestra, i sense destorbar a la fauna autòctona, veure els seus moviments. L’Observatori Senillosa, antigues sitges d’emmagatzemar i assecar l’arròs als anys 60, s’ha convertit en el punt més alt, des d’on trobem una molt bona perspectiva de tot el parc.

I si som prou valents per provar les gèlides aigües de la Costa Brava, cal endinsar-s’hi i descansar a l’enorme sorral dins del mateix Parc Natural.

bij

 

.

.

.

<<< Veure més articles de viatges…

 

tf-1
Anuncis