Josef Koudelka

Des de les primeres setmanes de començar la serie ja tenia al cap el fotògraf d’avui, però tenia por de presentar-vos-el i l’he anat deixat fins avui. Ara, amb tots els fotògrafs que ens han visitat crec que és el moment de presentar la seva obra.

Si l’hem d’encasellar diríem que és un dels més grans documentalistes de tots els temps, considerat per a molts el més gran entre els grans. Amb una obra tan prolífica com impressionat, el fotògraf que presentem avui estaria probablement entre els deu fotògrafs més influents de tota la història de la fotografia. Preneu-vos el vostre temps per gaudir d’una obra simplement fantàstica. Avui ens visita: 54. Josef Koudelka

Neix el 10 de gener de 1938 a Boskovice, Moràvia, una petita ciutat d’uns deu mil habitants, a la que avui és la República Txeca. Amb dotze anys s’interessa per la fotografia gracies a un amic del seu pare, forner d’ofici, que és aficionat a la fotografia.

Les seves primeres fotografies son del seu entorn familiar i no és fins el 1956 que es trasllada a Praga per començar la carrera d’enginyeria aeronàutica a la Technical University de Praga. Durant els anys d’estudi a la Universitat coneix al fotògraf Jiří Jeníček, que l’anima a reunir una serie de fotografies per poder fer la seva primera exposició, que finalment va tenir lloc al 1961 al Teatre Semafor de Praga. A la inauguració coneix a Anna Fárová, amiga i col·laboradora al llarg de tota la seva vida. La Fárová és una experta en historia de l’art txec que es va especialitzar en catalogar fotògrafs txecs, com ara Frantisek Drtikol i Josef Sudek. Ha estat una de les pioneres en escriure sobre historia de la fotografia.

A la seva obra hi trobem els extraordinaris reportatges sobre els gitanos, amb impressionants instants de la seva vida quotidiana a Eslovàquia, República Txeca i Romania, les seves mítiques fotografies sobre la invasió de Praga al 68, el tema de l’exili i les seves imatges de França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Sicília i Espanya i les seves famoses panoràmiques.

“Sóc un home simple i fotografio el que veig. No em faig cap plantejament filosòfic previ. M’impressiona el dolor perquè jo també el sento i per això el retrato. Els pobres soldats russos que anaven en els tancs en entrar a Praga tampoc volien estar allí, també sofrien igual que jo.”

Koudelka persegueix la certesa de l’instant, reconèixer el valor que li ve a aquest instant des de lluny, atàvic, i que ho impregna tot. El naixement, l’amor, el sofriment, la mort no són més que instants en un escenari que, amb prou feines reconeguts, fugen. Sí, l’escenari és imprescindible, però alhora és només un pretext.

Els Gitanos

Durant bona part de la dècada dels 60’s compagina el seu treball d’enginyer amb la fotografia, a la que hi dedica cada vegada més temps. Va començar a col·laborar com fotògraf amb la revista txeca ‘Divadlo’ (Teatre). Aquesta tasca el va marcar tant que va deixar definitivament la seva professió, dedicant-se exclusivament a la fotografia. De les fotografies de Koudelka emana un sensible missatge humanista que vins avui caracteritza l’obra d’aquest gran mestre de la fotografia.

Al 1965 es convidat per Director de la revista Divadlo a fotografiar espectacles teatrals i viatja per l’est d’Eslovàquia per fotografiar celebracions religioses. Al 1966 es publica el primer llibre de fotografies de Koudelka, que recull series de fotografies de Ubu Rei, l’obra de Alfred Jarry, que havia estat posada en escena per Jan Grossman.

 

Ja al 1961 s’havia fet amb una vella Rolleiflex i va començar a estudiar els gitanos d’Eslovàquia, que patien els intents d’integració a la nova Txecoslovàquia de la postguerra. Al principi, Koudelka se sent atret per la bellesa física dels gitanos de l’Europa oriental, els seus estranys moviments i la seva expressió facial, la seva roba i adornaments; més tard el que li atreu és el seu estil de vida. Al final queda completament absorbit per aquest tema. Atret per les costums dels gitanos va estudiar l’origen d’allò que li atreia. Va treballar constantment per aconseguir saber-ne més dels seus orígens i així poder establir contactes més profunds.

Koudelka aconsegueix una fotografia sense estridències ni duresa visual i sobretot amb una forta claredat, com si el que volgués demostrar fos unt alt respecte pels éssers humans, més enllà de la fotografia de ‘xoc’ que hagués pogut aconseguir amb les comunitats gitanes. La seva feina reflecteix l’ evolució des de la visió externa a la més íntima i inherent dels seus subjectes. El seu treball va ser objecte d’exposició a Praga al 1967, amb el nom de ‘Cikáni’, Koudelka exposava els treballs del 1961 i el 1967. Al 1968 Koudelka va estendre el seu projecte a  les comunitats gitanes de Romania. Aquell mateix va enregistrar la invasió de Praga pels exèrcits de Pacte de Varsòvia.

 

Txecoslovàquia (1968)

 

Un any després de deixar la carrera d’enginyer aeronàutic, Koudelka feia aquesta fotografia. Amb només 30 anys ja havia rebut el premi de l’Associació d’Artistes Txecoslovacs per les seves fotografies teatrals. En aquell fatídic any de 1968, any de la Primavera de Praga on les tropes del Pacte de Varsòvia ocupaven la ciutat, Koudelka encara vivia a la seva terra natal però al cap dels anys acabaria a l’exili, primer a Anglaterra, després a França i després com apàtrida durant gairebé dues dècades.

La fotografia del ‘noi amb ales’ va aparèixer al 1988 a la seva publicació ‘Exilis’, que contenia un total de setanta-una fotografies. Junt a dues imatges de Romania i una altra de Txecoslovàquia, correspon a les primeres obres de la serie. ‘L’exili no es material, es espiritual… I qualsevol lloc on es pugui somniar és bo, sempre que el lloc sigui fosc i vast l’horitzó‘ (Victor Hugo)

A primera vista, l’obre a ‘Exilis’, és com si Koudelka hagués volgut caracteritzar als habitants dels països d’Europa com una emulació de l’obra de Cartier-Bresson, el seu col·lega de l’Agència Magnum. Koudelka, amb la imatge de dalt, pensava en altres coses: irritacions psicològiques i òptiques, l’experiència d’una alternativa gairebé kafkiana, moments enigmàtics i fenòmens extraordinaris enmig d’una normalitat aparent.

Exilis és una col·lecció d’experiències de lo màgic, da la consciencia d’una altra dimensió que afecta per igual a persones,animals i objectives. Quasi totes les fotografies tendeixen al surrealisme.

L’art de Koudelka es podria qualificar de ‘metafísica fotogràfica’

El irreal en un carrer d’un poble a plena llum del dia s’expressa en la figura d’un nen amb la bici, vestit de blanc, sabatilles esportives i ales. No pot ser època de representacions nadalenques. S’havia disfressat per una festa o per una obra de teatre a l0’escola? Està quiet i es recolza en una pared de fusta i baixa la mirada davant un carro tirat per cavalls que passa pel costat. La melancolia que domina aquesta escena neix en part a l’ambient depriment que va regnar durant dècades al bloc de l’est, Els Àngels, rebutjats per l’ateisme oficial del Partit Comunista, haurien semblat missatgers d’un altre món. Koudelka va evitar donar més explicacions de la fotografia fora del país on va ser feta per donar ales a la imaginació de l’espectador i deixar-la volar en llibertat.

(Font: Iconos de la fotografía, Editorial Electa)

.

Josef deu molt a Anna Fárová pel seu interès inicial i ajuda, i a Henri Cartier-Bresson que va conèixer per ‘coincidència’, tots dos van ser extremadament importants pel reconeixent de la seva obra. Uns anys abans, era el crític i fotògraf txec, Jiri Jenicek qui feia una gran contribució al desenvolupament de Josef com a fotògraf, ja que va ser Jenicek qui el va ajudar a escollir les fotografies per la seva primera exposició, on va conèixer Anna Fárová per primer cop. Encara més, a la mort de Jenicek, Koudelka va comprar a la seva vídua un objectiu 25mm Zeiss Flectogen, que havia adquirit de l’Alemanya de l’est, i amb el que Koudelka va realitzar bona part de la seva darrera obra.

Poc a poc l’obra de Koudelka era més coneguda a la vegada que més gent visitava Praga. La gran fotògrafa austríaca Inge Morath o el dramaturg i guionista Arthur Miller son alguns dels que van mostrar gran interès per la seva obra, especialment les fotografies dels gitanos. Ja que les etiquetes ‘reportatge’, ‘fotografia del carrer’, ‘documentalista o ‘periodista’ tenen diferents significats depenent del país de l’època, Koudelka prefereix no categoritzar el seu treball. ‘Faig fotografies per a mi mateix’.

Invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia- Praga, 1968

 

La nit del 20 al 21 d’agost, un contingent de prop de 600.000 soldats i més de 5000 vehicles cuirassats viola les fronteres d’un estat: els exercits del Pacte de Varsòvia envaeixin el territori de la República Socialista Txecoslovaca. És un abús, un acte de violència inaudit i inesperat. El ‘socialisme de rostre humà’ de Dubček, el primer secretari del Comitè Central del PCTx, li semblava a la URSS una amenaça i els tancs ocupen els carrers de Praga.

(cliqueu a sota per veure el vídeo)

Koudelka està a Praga, la seva ciutat. Té 30 anys. I decideix sortir al carrer per fotografiar, fotografiar amb ràbia, la dels ulls d’un home lliure, testimoni dels fets. No retrata com fotògraf, sinó com a ciutadà, com manifestant, com particip actiu. Fotografia als soldats pel carrer, el valor de qui arrisca la vida corrent per cada racó per tractar d’aturar la violència, per a cridar la seva ràbia i dolor.En aquells dies és molt gran la dignitat que mostra Praga, que pel món es converteix en el teatre de la revolució d’un petit i pacific país contra la brutalitat d’una gran potència.

Les imatges de Koudelka canviaran la vida del seu autor. Les fotografies arribaran clandestinament a l’Agència Magnum de Nova York que, amb ocasió del primer aniversari de la invasió, decideix enviar-les a tots els diaris i publicar-les anònimament per a protegir al fotògraf i a la seva família. I per casualitat, mentre està de viatge per Gran Bretanya, amb una companyia teatral, Koudelka les veu impreses al Sunday Times. Es posa en contacte amb Magnum, que l’ajudarà a sortir de Txecoslovàquia per realitzar un reportatge sobre la vida dels zíngars de l’Europa Occidental i a començar una nova vida com apàtrida.

No va ser fins el 1984, després de la mort del seu pare, que Koudelka admetrà públicament l’autoria d’aquestes fotografies, però no tornarà a la seva Txecoslovàquia fins la caiguda del mur de Berlín.

Txecoslovàquia no va poder veure aquestes fotografies fins el 1990.

Al 1969 l’anònim fotògraf txec, Josef Koudelka, era premiat amb el Overseas Press Club’s Robert Capa Gold Medal per fotografies que requerien un coratge excepcional.

Interessant article d’aquells dies a: http://blog.ricecracker.net/2009/10/22/josef-koudelka-prague-spring/

(Font: Foto:Box, Editorial Lunwerg)

.

Al 1970 abandona Txecoslovàquia amb un visat de tres mesos per continuar fotografiant gitanos, en aquesta ocasió, als països occidentals d’Europa. En caducar el visat decideix no tornar al seu país, convertint-se des d’aquest moment en apàtrida. Fins el 1980, gràcies a l’asil polític d’Anglaterra, fixa la seva residència a Londres i es dedica a recórrer diversos països europeus fotografiant celebracions populars, escenes quotidianes i gitanos.

Al 1971, Elliott Erwitt li proposa unir-se a la cooperativa Magnum Photos i Koudelka accepta ser membre associat. És llavors quan coneix a Henri Cartier-Bresson i a l’editor i fotògraf Robert Delpire, el també editor de ‘Els Americans‘ de Robert Frank. Koudelka i Delpire mantindrien una relació molt propera al llarg dels anys. Koudelka reconeix que treballant amb Robert Delpire va aprendre de fotografia més que mai en la seva vida i que Robert és la persona que millor coneix la seva obra, en part pel fet que sigui l’editor de la major part dels llibres de Koudelka.

Al 1975 el Museu d’Art Contemporani de Nova York (MoMA) ret homenatge al fotògraf organitzant una exposició individual amb el títol ‘Josef Koudelka’. I en aquell mateix any, Robert Delpire publica a París el llibre ‘Gitans. La Fin Du Voyage‘, que rebrà el Premi Nedar tres anys més tard.

A l’exili, Josef Koudelka va continuar intensament dedicat-se a la fotografia, cooperant amb l’Agència Magnum. Es va convertir en un veritable rodamons, reflectint amb el seu objectiu la vida quotidiana de diferents pobles, entre ells Irlanda, Espanya, Itàlia, Portugal o els Estats Units. Koudelka va ser premiat amb nombroses distincions per tot el món. Especialment a Grècia va experimentar en el seu projecte de panoràmiques, bona part les podeu veure al link de l’Agència Magnum.

El seu cicle ‘Exili‘, realitzat entre el 1970 i el 1990, és tota una obra mestra que reflexa el profund sentit humanista de l’autor. Tot i que les imatges parlen de la vida dels habitants en aquells dies, aquestes superen el marc documentalista i s’endinsen en l’art plàstic. Vull mostrar-vos especialment algunes de les moltes imatges que va fer en el seu viatge a Espanya i que en podreu veure amb més profunditat al link de l’Agència Magnum que us poso al final de l’article. És tota una experiència perdre uns minuts, o hores, observant la seva obra… Per a molts crítics, aquesta deixa gairebé insignificant l’obra de Cartier-Bresson… Bé, una mica exagerats.. El que sí és cert, i cada vegada llegeixo més sobre el tema, és la facilitat per las iniciats de posar a Cartier-Bresson com el gran entre els grans i a mesura que es van descobrint altres fotògrafs Cartier-Bresson va reduint la diferència… fins arribar a perdre el primer lloc.

És molt probable que aquest gran projecte de Koudelka tingués els seus orígens al seu viatge als Estats Units al 1970, on després de rebre el Robert Capa Memorial Prize, es creuava amb Elliott Erwitt, a qui ja havia conegut a Anglaterra i que en aquells moments era el president de Magnum. La col·laboració de Koudelka amb la prestigiosa agència el va portar a conèixer al nostre amic John Szarkowski, Director de Fotografia del MoMa, Museum of Modern Art de Nova York. Szarkowski va proposar a Koudelka una de les més importants exposicions al MoMa, cosa que es produí al 1975. En el més alt de la fotografia d’aquells dies només hi havia dos noms, Henri Cartier-Bresson i Josef Koudelka.

Els premis no han parat, el Research Abroad (1986), el Grand Prix National de la Photographie (1989), el Grand Prix Cartier-Bresson (1991) o el Hasselblad Foundation International Award in Photography (1992). Els premis econòmics li van permetre continuar amb els seus llargs projectes i publicar els seus més famosos llibres Gitanos (1978) i Exilis (1988), la seva gran obra dels seus viatges per Europa. Exposicions per tot el món, especialment la que va fer al MoMa i el International Center of Photography, Nova York, a la Hayward Gallery, Londres, el Stedelijk Museum of Modern Art, Amsterdam i el Palais de Tokyo, Paris.

 

Koudelka és el que s’anomenaria un fotògraf honrat. No intenta enganyar a ningú i la seva fotografia no la podem encasellar dintre de la fotografia documentalista. Al documentalisme hi ha una certa previsibilitat i molt sovint comprem una gran obra d’un fotògraf quan realment no és més que una situació calculada amb un guió i geometria totalment calculada. Koudelka coneix la previsibilitat de la fotografia documentalista, és cert, però dona un pas més, intuint el que pot ser casual, el no previsible, allò que pot convertir aquell document en historia.

Al 1980, Josef Koudelka s’instal·la a França però no obté la nacionalitat francesa fins el 1987. Després dels canvis polítics que hi va haver a Txecoslovàquia a finals dels 80’s, Koudelka va restablir els lligams amb el seu país, retornant regularment a Praga. Les seves estades a la República Txeca queden reflectides en dos nous cicles de fotografies, aquesta vegada panoràmiques, la seva publicació ‘Caos‘ va tenir una gran repercussió al seu país.

A ‘Caos’, Josef Koudelka exposa el seu punt de vista del comportament de l’home amb la natura. Les seves fotografies son acusacions explícites dels enormes danys causats al medi ambient. Al 1986 és convidat per la Mission Photografique de la DATAR (Délégation interministérielle à l’Aménagement du Territoire et à l’Attractivité Régionale) a formar part, al costat d’altres fotògrafs, d’un projecte on l’objectiu és documentar la diversitat de paisatges, tant urbans com a rurals, de França. Després de provar de fer fotografies a París, Normandia i Bretanya, es decideix per la regió de Lorena, on la reestructuració de la indústria metal·lúrgica estava produint grans canvis en el paisatge. Amb aquesta experiència començarà a emprar sistemàticament càmeres panoràmiques, per bé que ja feia fotografia de panoràmiques des del 1958.

Coincidint amb el 40è aniversari de la invasió de Praga, Koudelka retornava a la seva ciutat des de la que ha estat la seva ciutat adoptiva, Paris. L’excusa ha estat la gran exposició de fotografies d’aquella primavera del 1968. Aquell mateix any, el 2008, es publicava ‘Invasion‘, una extraordinària crònica dels convulsius set dies que les tropes soviètiques van esclafar les revoltes i manifestacions populars. De tornada a Praga Koudelka deia ‘Durant molt temps ningú aquí volia recordar.. però ara veig que la gent té interès en recordar aquells fets… i el llibre els ha d’ajudar’..


Ara Koudelka resideix entre França i Praga i està continuant la seva feina documentant el paisatge europeu. Té dues filles i un fill, cadascun nascut en un país diferent: França, Anglaterra i Itàlia.

 

Fa un parell de setmanes que podeu veure aquestes frases de dalt als articles. La raó, pel que he anat veient en altres blocs, és la por de rebre un mail de violació del copyright. Com que no vull violar res i el propòsit és únicament educatiu ho intento explicar a veure si ho entenen i ens deixen continuar amb el nostre treball. A més la difusió d’aquests articles és tan minoritària que crec que els hi he donar una mica de llàstima i tot.

Us deixo amb un vídeo, en dues parts, de bona part de la seva obra, malauradament no es pot veure directament aquí i haureu de clicar el logo de youtube per veure’l.

i encara un més:

 

La galeria de ‘Magnum’ està ben farcida de la seva obra. Més de 1000 fotografies a la vostra disposició:

i una segona galeria per aquells que volen anar per feina:

 

Fonts: L’obra de Koudelka està ben documentada a internet, cert que com és ja habitual, sembla que un mateix article, bàsicament el de Wikipèdia, és utilitzat com a referència en totes les entrades que he trobat. Aquí en va un petit recull: 

http://www.radio.cz/es/rubrica/personalidades/el-fotografo-josef-koudelka

http://www.chequia.cz/josef-koudelka.php

http://hacedorimagenes.blogspot.com/2010/07/una-buena-fotografia-es-un-milagro.html

http://www.artmedia.ch/porter/PHOTOGRAPHY/MEETINGS/Koudelka.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Josef_Koudelka

http://www.atgetphotography.com/The-Photographers/Josef-Koudelka.html

http://ojoscaleidoscopio.blogspot.com/2010/05/josef-koudelka.html

http://www.scene4.com/archivesqv6/dec-2008/html/andreakapsaski1208.html

i alguna font més…

 

Amics, espero que hi dediqueu una mica de temps, el fotògraf d’avui es mereix més que una passada ràpida per veure si hi ha alguna foto de l’article que ens fa aturar la nostra ràpida mirada, una tendència natural en els nostres dies on definitivament no podem absorbir la quantitat de informació que ens arriba i que no ens deixa desenvolupar la nostra sensibilitat cognitiva, en detriment de l’audiovisual, més còmoda i ràpida. Al final volem processar tant que no processem res. Deixem d’esperar que ens diguin que extraordinàries son les nostres fotografies al flickr i comprem-nos un llibre del Koudelka, no ens penedirem i aprendrem infinitament més, perquè del que es tracta és d’aprendre fotografia, no? Què no teniu ganes de sortir a comprar-lo? Tranquils, us el porten a casa, només cal escollir el que voleu al web de Kowasa.

Bona setmana i fins els proper dilluns !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

També pots veure tota la sèrie a:

.

tf-1
Advertisements