EdG: Una petita descoberta (5)

EdG: Una petita descoberta d’aquells anys convulsos (5)

Els temps en què Erasme de Gònima va tenir la propietat santfeliuenca, van ser anys convulsos. La vila de Sant Feliu de Llobregat, creuada per la nova carretera que es dirigia a Madrid i per l’antic camí ral –l’actual carretera de Sant Joan Despí, era un lloc de pas tradicional, especialment vulnerable en moments de conflictes. Des de finals del segle XVIII i al llarg del XIX, la  finca va ser lloc de parada i estada de personalitats destacades. També va estar exposada al bandolerisme i la guerra, característics d’aquesta etapa.

Durant la Guerra Gran contra la revolució francesa (1793-1795) Sant Feliu, com altres viles al peu de la carretera, va rebre el pas de les tropes espanyoles, amb les molèsties que això comportava pel que feia al pagament de bagatges i allotjaments. Aquesta conflicte va enllaçar, gairebé sense parèntesi, amb la guerra d’Anglaterra, entre 1796-1801 i 1804-1810. Però, va ser la Guerra del Francès la que va ocasionar que Sant Feliu de Llobregat patís més els efectes dels conflictes bèl·lics. Ja des de gairebé el principi, l’abril de 1808, va allotjar, juntament amb els municipis de Cornellà, l’Hospitalet i Sants, les tropes franceses comandades per Schwartz i Chabran i enviades per controlar Saragossa i València. Aquestes tropes van ser derrotades al Bruc i al Vendrell i, amb la reculada, feren nit a la vila. Poc després, van intentar avançar i van fracassar. No obstant això, a partir de desembre de 1808, els francesos van aconseguir dominar el pont de Molins i van iniciar un llarg període d’estabilitat controlant la riba esquerra del Llobregat, mentre que la dreta restava sota el domini dels guerrillers. Sant Feliu va quedar tot el període sota el control francès i va patir també els continus atacs de la guerrilla.

Durant la Guerra del Francès algunes de les grans famílies propietàries de la zona, com els Falguera i el baró de Maldà, van haver de fugir de Barcelona i dels pobles del Baix Llobregat, i van iniciar un periple per diverses poblacions de l’interior de Catalunya (Moià, Solsona,etc.) fins l’acabament de la guerra el 1814, això va malmetre molt els seus patrimonis. Erasme de Gònima, pel contrari, va restar a Barcelona i va poder vigilar amb periodicitat la seva finca de Sant Feliu, però  l’heretat va restar exposada als abusos de la tropa i a les dures condicions fiscals de les forces d’ocupació.  Com ha estudiat Matias Ramisa, Gònima va mantenir una certa activitat financera i manufacturera i va aconseguir preservar el seu patrimoni de Barcelona i del Baix Llobregat.


1. La Guerra Gran (1793-1795).
2. Gravat de l’atac a Sant Feliu de Llobregat de 14 de junys de 1808, publicat al llibre: BLANCH, A., Historia de la Independencia en el antiguo principado de Cataluña, Barcelona, 1861, .
3. El pont de Molins de Rei, vist des de Sant Andreu de la Barca, en un gravat de Jean-Charles Langlois de la guerra del Francès, publicat a la seva obra: Voyage pittoresque et militaire en Espagne. París: Engelmann, 1826.

Segons Erasme d’Imbert, la seva avia li va explicar el record familiar del pas de les tropes franceses pel camí interior de la finca quan marxaven en retirada cap a Barcelona després de rebre un atac del somaten.  L’exèrcit francès va utilitzar aquesta drecera per evitar creuar el poble i per passar desapercebuts, gràcies als elevats murs de la finca. El pas de l’artilleria, amb els seus pesats carros i canons, va triturar el paviment enrajolat del pati. La referència no situa cronològicament aquests fets. El que aquest autor si contextualitza és l’estada del mariscal Suchet, al front d’uns 16.000 homes i acompanyat de diversos generals, quan es va detenir en la torre bellísima y capaz de don Erasmo Gonima, junto con los demás generales, y por esto quedaron allí tantos soldados”. Això va ser el 26 de juliol de 1810 abans d’entrar a la ciutat, seguit de nombrosos carros i bagatges, amb totes les pertinences d’una retirada. Diu que, mentre les tropes espanyoles avançaven cap a Barcelona, Suchet va ordenar l’enderroc dels edificis situats extramurs de Barcelona, mentre ell continuava a Sant Feliu on tenia establert el seu quarter general. En aquest poble es van muntar forn per coure pa i es van instal·lar cafès amb taules de billar com a passatemps per a l’oficialitat.

Amb l’acabament de la Guerra, Sant Feliu, com altres poblacions de Catalunya, i especialment les situades al peu de la Carretera, va quedar destruïda.

Després de l’alliberament de Barcelona, al maig de 1814, Erasme de Gònima va ser acusat d’afrancesat. Fins i tot el baró de Maldà assegura que va estar confinat a València, afirmació que, segons Imbert, no es va provar mai. La acusació d’afrancesat responia a les relacions que va mantenir amb les forces d’ocupació, que  li van permetre continuar amb els seus negocis. També al fet que, acabada la guerra, reprengués de seguida l’activitat manufacturera i comercial i invertís en l’adquisició de patrimoni.

Quan el rei Ferran VII va tornar de França, abans d’entrar a Barcelona, va rebutjar la proposta de Gònima d’instal·lar-se a la seva casa de Sant Feliu. Ho va fer per  la seva condició d’afrancesat. El Rei va preferir  fer parada a casa d’en Roca, un hisendat molinenc de reconeguda fidelitat monàrquica.

A la postguerra, Gònima va haver de fer-se perdonar la seva possible col·laboració amb les forces franceses. En relació amb aquest tema, he fet un petita troballa. A partir d’ampliar una fotografia de finals del segle XIX, que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, he descobert diverses figures humanes. A simple vista, la imatge en paper no permet veure aquestes figures, però, en digitalitzar la foto a alta ressolució i fer l’ampliació de la imatge, es poden veure esgrafiats amb personatges de l’època. Un d’ells sembla correspondre amb Ferran VII, anomenat popularment “El deseado”, per la seva condició de presoner de Napoleó durant la guerra del francès. Podeu comprovar personalment si aquesta hipòtesi és certa.

Sobre aquests fets i altres aspectes en tindreu més informació.

Continuarà…

Fonts
BLANCH, A., Historia de la Independencia en el antiguo principado de Cataluña, Barcelona, 1861, 2 vol, I, p. 145.
LARIOS G., Agustí, “L’organització político administrativa del segle XIX”, a: RETUERTA, M. Luz i SANMARTÍ, Carme, (directores) ABAD, Antoni (autors), et al. Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història, Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament, 2002, p. 172-173.
RAMISA VERDAGUER, Maties, “Erasme de Gònima i la Guerra del Francès” a: L’Avenç, Barcelona, núm. 319 (desembre de 2006), p. 28-32.
IMBERT, Erasmo, Erasmo de Gònima 1746-1821. Apuntes para una biografia y estudio de su época, Barcelona, 1952, 204 p.

.

.

 

 

 

Anuncis