Catalanes del IX al XIX

Catalanes dels segles IX-XIX i la visibilitat de les dones a la història

El 24 de març, a les 19 h., a la Torre del Roser es presentarà el llibre Catalanes del IX al XIX, a càrrec d’una de les autores i editores del llibre, Carme Sanmartí, una historiadora que viu a Sant Feliu de Llobregat. Altres persones que signen el llibre són Montserrat Sanmartí, Clara Sanmartí, Ramon Pinyol i Teresa Julio. Aquesta obra recull un seguit de biografies de dones catalanes que van viure durant aquest període històric i completa un altre llibre, publicat el 2006, sobre catalanes del segle XX. L’obra s’estructura d’acord amb els perfils i les activitats que van desenvolupat les dones, amb una sèrie de categories que centren les 400  biografies: les abadesses, actrius, brodadores, puntaires i modistes, burgeses i propietàries, compositores i interpretes, comtesses de Barcelona, comtesses-reines, escriptores, fetilleres i bruixes, fundadores d’ordes, nobles i pintores. Tot un treball adreçat a desvetllar les trajectòries vitals d’un seguit de dones.

Aquesta obra m’ha fet recordar el difícil que és fer biografies de dones que hagin tingut una trajectòria vital anterior als anys 70 del segle XX perquè les dones del passat eren invisibles. El pecat original ve de les fonts d’arxiu, la matèria principal que nodreix la història. Una matèria que emmiralla l’estructura social del patriarcat.

Imatges d’algunes dones biografiades

Primer de tot, hem de tenir present que els documents d’arxiu no són innocents. Els fan institucions, associacions, empreses, famílies, persones, etc. regits per homes. Els documents es van crear no perquè anys o segles després els historiadors o historiadores féssim la història, sinó perquè responien a les necessitats de les institucions i, en general, de les col·lectivitats i persones en l’exercici de les seves activitats i competències. Per simplificar: un ajuntament, una empresa o una associació o persona fa documents des de la seva fundació i al llarg de la seva vida. Els documents són reflex de la societat del moment. Darrera d’ells hi ha una concepció i expressió del món que, tot i que es presenta com a neutra, no ho és en absolut.

I us preguntareu on estaven les dones? I quines dones tenien més visibilitat i podien fer o rebre documents, i per tant, deixar rastre per al futur, deixar rastre per a la història. Primer de tot, les dones, com els homes, tenien més possibilitat de deixar empremta si pertanyien als estaments i les classes socials altes, és el cas de les reines, nobles i burgeses que regnaven en un país o administraven un patrimoni (normalment les vídues) o les que desenvolupaven càrrecs en els ordes religioses. En general és molt difícil trobar dones en altres àmbits públics, com el treball perquè, tot i que treballaven al camp, a la botiga i a la fàbrica, sovint les fonts estadístiques les qualificaven amb la professió de “su sexo”, que volia dir que només eren mestresses de casa. Per això és molt laboriós fer recerca en àmbits com el treball, la creativitat (pintores, escultores, il·lustradores; la literatura i la música), la ciència i les activitats públiques. I encara que sovint les dones treballessin  en les explotacions pageses, la cura de la salut, els negocis familiars i els tallers dels artesans i dels artistes, entre altres esferes, ho feien a l’ombra, restant gairebé sempre anònimes. Per exemple, pel que fa a la salut, hi ha hagut una llarga tradició de presència de dones, però cap el segle XIX, en nom de la ciència, es va anar traient una part de les activitats de cura dels altres que tradicionalment havien desenvolupat les dones, com ara l’exercici de la medicina, que va passar a ser propi dels homes, en detriment de les dones. En tot cas, fins no fa gaire, les dones només podien fer d’infermeres i llevadores –jeràrquicament per sota del metge.

On trobem les dones en els documents d’arxiu?, doncs a l’ esfera de la religiositat –durant molts segles un espai de llibertat per a les dones- i a l’àmbit familiar -els arxius privats a vegades han conservat cartes que expressen les activitats i la concepció del món de les dones.

Cal fer molta recerca per trobar documents amb informació sobre les dones al llarg de la història, i cal esprémer les dades que es troben i despullar-les de la pàtina androcèntrica que les acompanya. Només així ens aproximarem de forma més autèntica a la història de les dones.

El llibre que es presentarà la setmana vinent fa una aportació valuosa en aquesta direcció. L’obra sintetitza la bibliografia sobre el tema i també aporta dades inèdites fruit de la recerca directa en les fonts d’arxiu.

Com veieu, hi ha motius suficients perquè vingueu a la presentació del llibre.

 

.

tf-1
Anuncis