Disc de la setmana: Sanjosex “Temps i rellotge”

Avui no anirem massa lluny per escoltar el que a mi em sembla un molt bon disc. Últimament a revifat la música que s’està fent al nostre país, tant amb grups com amb qualitat. Una barreja de música alternativa, cançó d’autor, folk, ens donen uns treballs curosos i força interessants com poden ser els de Mazoni, Amics de les Arts, Manel, Roger Mas, El petit de cal Erill…

A mi, especialment, m’agrada Sanjosex, és un músic que fa fàcils les coses difícils. Un clar exemple ho tenim en el seu penúltim treball , “Temps i rellotge” (2007), on confirma que és un dels millors lletristes de cançons de casa nostra.

Un disc on el ritme musical és confon amb el vital, la música gana en complexitat, respecte al seu primer treball, per les cançons no perden la seva frescor i la riquesa cromàtica s’integra amb tota naturalitat al servei de la lletra.

Sanjosex, és una barreja de folk amb un toc de blues, cançó d’autor i fins i tot té un toc aflamencat. Escoltant el seu disc m’he sentit identificat amb el seu missatge. Un disc que ens parla del temps, de la contraposició que representa el temps i l’agenda tant estressada que portem, moltes vegades ens és molt útil, però també és un lligam tan feixuc que no ens deixa viure.

“Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.

Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.”

Davant de tanta ansietat, ens proposa com fugida escapar a la natura, gaudir del temps, de les coses de les persones. Aquí és on entra la seva mitologia, ens parla de la seva terra, l’Empordà.

Artista

Sanjosex

Àlbum Temps i Rellotge
Cançó que escoltes Correr

Un petit incís, quan els nostre cantants parlen del nostre país, de les seves terres els titllem de provincians, ara si ho fan els nord-americans, son temes universals que a la fi no deixen de parlar del seu Ohio o Arkansas natal.

Un grapat de bones cançons tractades amb amor, ben estructurades, bons arranjaments, una veu particular i el so de la guitarra d’en Carles Sanjosé, que la trobo extraordinàriament original.

.
‘Podeu escoltar un extracte de tots els temes del disc i si us agrada comparar-lo a:’

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

tf-1
Anuncis