Karl Blossfeldt

Son moltes les raons que em porten avui a presentar-vos aquest tan especial fotògraf. Primer perquè crec que avui l’entendrem molt millor que als inicis de la sèrie, segon perquè la seva fotografia és tan diferent de la que hem vist fins ara i en canvi no deixa de fascinar-me i tercer perquè la millor forma d’entendre el surrealisme i el dadaisme és anar-nos al pol oposat, l’objectivitat.

El d’avui és tot un clàssic que hem de conèixer, la seva fotografia produïda gairebé fa 100 anys és totalment actual, el que la fa universal. Amics, feia temps que us volia presentar uns dels grans representants de la nova objectivitat. Avui ens visita al nostre humil bloc: 60. Karl Blossfeldt

Neix el 13 de juny de 1865 a Schielo, Alemanya. Va realitzar els seus estudis primaris i secundaris a la població de Harzgerode. Treballa com a aprenent d’escultor i modelador de fundició artística entre 1881 i 1883 a Mágdesprung. El primer contacte de Karl Blossfeldt amb les arts aplicades, va tenir lloc en aquest taller de fundició on es feien reixes i portes adornades amb motius vegetals. Aquesta visió d’una botànica metàl·lica va quedar, si s’ha de jutjar per les qualitats de la seva obra fotogràfica, gravada en la seva imaginació per sempre. Blossfeldt serà un artista sense adonar-se’n.

De 1884 a 1890 estudia dibuix a l’Escola d’Arts Aplicades de Berlín (Unterrichtsanstalt des Kunstgewerbemuseums Berlin, avui Universitat d’Art de Berlín, Universität der Künste Berlin). Probablement aquesta formació influirà  sobre la seva obra fotogràfica posterior, que mostra una patent silenciosa musicalitat i el preciosisme d’un dibuixant. Tota la seva vida va estar dedicada a la docència, sense que, pel que sembla, sentís cap necessitat de considerar-se a si mateix com a artista.

Les imatges de Blossfeldt sobre les formes vegetals han representat una fita dins de la història de la fotografia i de l’art en general. En els gairebé 100 anys que han passat des que Blossfeldt realitzés les seves fotografies, la tecnologia ha fet possible la creació de multitud de sorprenents fotografies de la natura, però les imatges preses per Blossfeldt no deixen d’impressionar-nos, doncs la seva mirada és la d’un artista que sap veure la vida interior en l’ordre natural exterior, és a dir, sap veure a l’esperit universal actuant en la matèria. La seva obra representa un nexe entre l’art i la naturalesa, una mica a la manera com van fer els alquimistes. (http://www.arsgravis.com/detall.php?id=312).

Blossfeld és un referent del moviment artístic denominat “Nova Objectivitat”, molt probablement sense saber-ho ni ell, nascut com a fruit d’una necessitat de renovació estètica i ètica que es va donar en els anys 20 a Europa i Amèrica. En aquest context, la càmera es configura com el mitjà ideal per dur a terme aquesta funció documental en la qual la fotografia es posa al servei de la ciència. Els fotògrafs de plantes, encara sota la influència del Modernisme o l’Art Nouveau, encara que més com una reacció contra ell, van ser molt apreciats en els primers moments de la Nova Objectivitat.

Tota una vida com a docent

A Berlín s’inicia la formació de Karl per a la seva futura labor docent: el professor de dibuix Moritz Meurer, rep del Govern Prussià, l’encàrrec, per a l’Escola d’Artesania, d’elaborar un pla docent eficaç, basat en models naturals, pels estudis allí impartits. Així, el Govern Prussià, concedeix sis beques al 1890 per a professors de Ciències Naturals; dos a modeladores, Karl rep una d’elles, i quatre a dibuixants. Max Seliger en rep una altra, qui serà des de 1902, professor de l’Escola Superior d’Arts Gràfiques de Leipzig, i tots ells viatgen, amb Meurer, per l’Europa mediterrània, iniciant, a Roma, una ampla col·lecció i catalogació botánica, registrant les mostres recollides en fotos realitzades pel professor Moritz Meurer. Aquí comença l’activitat fotogràfica de Karl. Al 1898, Karl treballa ja com a professor de dibuix a l’Escola d’Artesania i és ajudant del director de la mateixa.

Un any després, es fa càrrec de l’assignatura “Modelat seguint models de plantes“, que impartirá 31 anys seguits, en la qual usa les seves fotos, projectades com a diapositives, com una nova tècnica d’ensenyament innovador i altament efectiu. Anys després, Karl és nomenat catedràtic de la, llavors, Escola Superior Estatal, en la seva assignatura. Era el 1921. Veia les seves fotografies no com a documents per a l’estudi botànic ni com a obres d’art, sinó com a instrument per a artistes i amants de l’art. Això s’aprecia en unes composicions molt estudiades que reflecteixen una interpretació poètica de la relació entre art i naturalesa.

 

Al 1926 el galerista Karl Nierendorf va exposar per primera vegada les seves fotografies al 1925, al costat d’un grup d’escultures africanes, que comencen a publicar-se en revistes il·lustrades i llibres d’arquitectura i disseny. Dos anys més tard apareixerà la seva aclamada obra ‘Formes primitives de la Naturalesa‘ (Unformen Der Kunst), publicat pel mateix Karl Nierendorf, a l’editorial Wasmuth, i davant l’èxit de vendes, treuen una segona edició abans de 1930, any de la jubilació de Karl Blossfeldt.

Moholy-Nagy (professor i teòric d’art i fotografia de l’Escola de la Bauhaus, a més de pintor i fotògraf de renom) el va incloure en la influent mostra Film und Foto (Stuttgart, 1929), Walter Benjamin (filòsof alemany) el va posar en els altars de la fotografia alemanya, i va ser admirat tant per la Nova Objectivitat com pel surrealisme. Autodidacta de la fotografia, es va dedicar a l’estudi de natura, fotografiant una altra cosa més que flors, poncelles, brots i llavors durant trenta-cinc anys. Blossfedlt afirmava:

‘La planta mai transcorre en un simple funcionalisme àrid; aquesta pren forma segons la lògica i la conveniència, i amb la seva força primitiva obliga al tot per aconseguir la forma artística més elevada’.

Les fotografies de Blossfeldt van ser fetes amb una càmera de fabricació pròpia que podria ampliar el subjecte fins a trenta vegades la seva grandària real. Utilitzava cartolines de color negre i blanc per realçar les formes i aconseguir aquesta síntesi que el caracteritza. La seva fotografia va permetre revelar detalls extraordinaris de l’estructura natural de les plantes. En el procés Bloosfeldt va crear el treball fotogràfic més innovador del seu temps. Les simple formes encara expressives capturades sobre la pel·lícula van afirmar la seva capacitat il·limitada artística i intel·lectual. És simplement increïble que les seves fotografies tinguin 100 anys.

Les seves fotografies són belles, tranquil·les, sense additaments, netes, naturals. Les seves fotografies tenien la intenció original de servir de guia per als dissenyadors industrials i els estudiants d’art, per demostrar l’estructura i bellesa inherents en les formes vegetals. Deia ‘Els meus documents botànics haurien de contribuir a restaurar la relació amb la natura. Haurien de reviure un sentit de natura, apuntar a la riquesa de les seves formes, i empènyer a l’espectador a observar per si mateix el món vegetal que l’envolta”.
Blossfeldt tenia 63 anys i era professor a la Berliner Kunsthochschule quan es publicava la seva obra ‘Urformen der Kunst‘, convertint-se ràpidament en un best seller internacional, fent-lo famós de la nit al dia. Els seus contemporanis es van veure sorpresos per les formes i estructures abstractes que va revelar al món. El llibre contenia en 120 pàgines les imatges de milers de plantes, gairebé mai vistes des dalt, sinó d’un lateral, o fins i tot seccionades, i contra un fons neutre. La impressió original va ser en un format de gelatina de plata, més tard ho faria amb la tècnica del fotogravats.

Equisetum Hyemale”: Aquesta imatge de la dreta va inspirar als arquitectes de l’època, van veure en ella la justificació de l’arquitectura. La seva secció s’assembla a la d’una columna clàssica, amb un interior regular i un exterior pur. Aquesta imatge va fer que el seu llibre “Art forms in nature” estigués inclòs entre els llibres de capçalera dels arquitectes segons la revista ‘The architectural record‘.

Blossfeldt feia llargues excursions al camp per seleccionar els seus espècimens, que solien ser males herbes més que flors conreades. Llavors les preparava contra un fons de cartró neutre de diverses formes per evitar el tremolor de la càmera, i prenia un primer pla extrem amb una càmera de placa feta per ell mateix, equipada amb una manxa molt llarga. Els primers plans de plantes de Karl Blossfeldt apareixen com a formes desconcertants. És sens dubte una visió estranya. A mi personalment em fascinen.

Blossfeld és un referent del moviment artístic denominat “Nova Objectivitat” nascut com a fruit d’una necessitat de renovació estètica i ètica que es va donar en els anys 20 a Europa i Amèrica. Es tracta d’un corrent que renega del sentimentalisme i la subjectivitat per indagar i catalogar cada detall del món amb precisió. El pictorialisme ha quedat enrere. En aquest context, la càmera es configura com el mitjà ideal per dur a terme aquesta funció documental en la qual la fotografia es posa al servei de la ciència.

“Quan l’home utilitza la càmera sense cap idea preconcebuda dels resultats finals, quan s’utilitza la càmera com un mitjà per penetrar la realitat objectiva dels fets, per adquirir la veritat, quan es tracta de representar per si mateix i no per la seva adaptació a qualsevol sistema de representació emocional, llavors, l’home està fent la fotografia “.


La Nova objectivitat (en alemany Neue Sachlichkeit) va ser un moviment artístic sorgit a Alemanya al començament dels anys 20’s rebutjant l’expressionisme. El moviment va acabar, essencialment, al 1933 amb la caiguda de la República de Weimar i la presa del poder pels nazis. El terme s’aplica a obres d’art pictòric, literatura, música, arquitectura, fotografia o cinema.

El principal representant va ser Albert Renger-Patzsch, entre les seves propostes es troba fer una ocupació funcional de la llum, utilitzar enquadraments diferents i usar objectius de diferents longituds focals. Werner Graff va escriure un llibre en 1929 anomenat ‘Aquí arriba el nou fotògraf’ (Es kommt der neue Fotograf) en el qual tracta sobre les fotografies de la nova objectivitat. Es va crear el moviment anomenat «Nova Fotografia» que va comportar fotografies amb un enfocament nítid, amb caràcter documental enfront de l’art fotogràfic anterior basat en la poètica auto-conscient.

A Alemanya els principals representants són John Heartfield, Karl Blossfeldt, Walter Peterhans, Helmar Lerski i August Sander. A la República Txeca trobem a Josef Sudek. A Rússia amb pressupostos lligats al constructivisme es troba Aleksandr Ródchenko. Als Estats Units, es troben propers a aquest corrent, fotògrafs com Paul Strand, Edward Weston, Imogen Cunningham, Ansel Adams i Walker Evans. Aquest grup representa una nova tendència que defensa a la fotografia no manipulada. La Nova objectivitat va acabar quan va caure la República de Weimar quan els nacionalsocialistes sota el lideratge d’Adolf Hitler van obtenir el poder al març de 1933. Les autoritats nazis van condemnar gran part de l’obra de la Nova objectivitat considerant-la art degenerat; es van confiscar i van destruir moltes obres, i se’ls va prohibir exposar a molts artistes. La influència de la Nova objectivitat fora d’Alemanya pot veure’s en l’obra d’artistes com Balthus, Salvador Dalí (en obres primerenques com el seu Retrat de Luis Buñuel de 1924), Auguste Herbin, Maruja Mallo, Grant Wood, Adamson-Eric i Juhan Muks.

Blossfeldt situava els objectes de les seves fotografies contra cartolines blanques o grises, de vegades contra un fons negre. És difícil que en les seves fotos es puguin detectar detalls de les habitacions en les quals eren preses. Obtenia la llum amb la qual treballava de finestres orientades cap al nord, gràcies a la qual cosa es tractava d’una llum difusa que en provenir d’un costat creava volum. La tècnica que utilitzava i les condicions de processament eren molt simples. Utilitzava un negatiu de format mitjà i va produir aquest tipus de fotografies durant més de trenta anys.

 

Adiantum pedatum (1920-1930)

 

Les fotografies de plantes d’aquest autor son el millor exemple de la fotografia segons els preceptes de la ‘Nova Objectivitat’. On millor es demostra és a la seva obra dedicada exclusivament a les plantes, un microcosmos que, ampliat moltes vegades, ens enfronta a una bellesa monumental. En moltes de les seves fotografies ens trobem amb un món capturat en un estil minimalista. Ni el fons ni la il·luminació distreuen de la senzillesa de la forma natural.

 

El fotògraf captura captura objectivament el que la planta ofereix. En canvi, hi deu haver alguna cosa més darrera aquesta bellesa admirable. Al convertir la planta en el tema en exclusiva de la fotografia, Blossfeldt s’apropa a la naturalesa de la mateixa. Aprecia la seva forma natural, el qual ja és més del que podríem fer a la pròpia natura. La fotografia dona veu a la seva forma mentre Blossfeldt roman en un segon pla. El secret radica en la manera que presenta al subjecte com si fos un ésser viu únic.

La fotografia de dalt evidencia el molt que l’Art Nouveau imitava les formes naturals. Albrecht Dürer, l’artista més famós del Renaixement alemany, va escriure: ‘L’art pertany a la natura. Qui sigui capaç d’arrancar-li-ho, el posseirà’. L’assoliment dels artistes de l’Art Nouveau va ser que que prenien prestat les formes de les plantes. Això ho aconsegueix Blossfeldt amb una observació directa i precisa.

El ‘Adiantum pedatum‘, una mena de falguera (castellà: culantrillo, català: capil.lera), es presenta nu davant la lent de la càmera, El resultat? la bellesa formal de la planta s’identifica clarament. La concentració en lo essencial guia cada una de les seves fotografies i defineix el concepte general de la seva obra fotogràfica.

Al 1928 es va publicar el seu llibre ‘Formes artístiques de la natura’, que constitueix el seu llegat foto-artistic i al mateix temps es converteix en paradigma de la fotografia en serie.

Un dels primers contemporanis en reconèixer la contribució de Blossfeldt a la historia de la fotografia va ser Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, que afirmava:’ De cada càlix i cada fulla emanen necessitats visuals internes que, com metamorfosi, tenen la darrera paraula en totes les fases i estadis de la generació’. Blossfeldt veu en les plantes la mateixa forma artística i arquitectònica que determina cada obra d’art. Per a ell, art i natura es corresponen amb regularitat estructural.

(Font: Iconos de la fotografia, pàg 24, Ed. Electa)

.

Naturalesa, art i tècnica es trobaven per primera vegada en una publicació que arriba a ser a dia d’avui el contingut més rigorós i elaborat d’espècies vegetals. Precisament és això el que dóna unitat i magnitud al projecte de Blossfeldt.
La influència de Blossfeldt no només va arribar al camp de la fotografia o de l’art, sinó que també les formes naturals podien servir com a font d’inspiració per a l’arquitectura moderna. De fet, per al propi Blossfeldt, la galleda, la piràmide o el cilindre són “formes orgàniques bàsiques, que permeten tendir un pont des de la pagoda xinesa fins a les seves pròpies fotografies, passant pels gratacels moderns. Il·lustrant l’estructura estàtica i la tectònica de les plantes es podien establir termes de comparació i fonts d’inspiració de la naturalesa per a l’art, és a dir per a l’arquitectura.”

De totes maneres tot i que Blossfeldt tracta la fotografia de les plantes de forma tècnica indicant el seu nom original com a títol de la pròpia fotografia i intentant que cada imatge tingués unes dimensions de 101/4 x 71/2” col·locades a les pàgines del seu llibre de 121/4 x 91/2” per full, en moltes d’aquestes reproduccions no apareix representada la forma més comuna que adopta la planta en si, modificant la seva morfologia per adoptar ordenacions de major caràcter artístic. És el Blossfedt artista.

No obstant això el treball de Karl Blossfeldt reflecteix la indecisió entre classicisme i modernitat que era tan comuna en la transició del segle. S’oposa a l’art modern del seu temps, per a ell, el constructivisme i sobretot l’expressionisme suposaven un atreviment, doncs en ells veia l’expressió d’una arbitrarietat, d’un subjectivisme que no compartia. Enfront d’aquestes postures propagava el “retorn a la natura”. L’estètica de la seva obra fa suposar que coneixia bé l’obra de Goethe i la seva recerca de la planta primigènia amb la qual pretenia trobar un ordre en la naturalesa, una llei regidora.
El paradoxal del seu treball és que es converteix en avantguardista contra la seva voluntat. Amb les seves fotografies rigoroses i minimalista es tenia com a enemic de l’abstracció i és en realitat un dels inventors de la fotografia abstracta. Les obres no són abstractes per la renúncia del color, ho són sobretot per la recerca de la “forma primigènia” que és el que li diferencia dels treballs del formalisme constructiu.

Ningú abans havia fotografiat així la natura, el seu treball era el resultat d’hores de treball. Aïllava les plantes del seu entorn natural, les reduïa a elements formalment interessants i la seva mirada és de microscopi enfront d’una recerca romàntica de naturalesa. El mateix no es considerava botànic ja que les seves fotografies mostren solament les parts que a ell li interessen, no el conjunt pel qual es classifica una planta i llança dades sobre la seva procedència.

L’obra de Blossfeldt segueix encara avui tenint el seu ressò. Les moltes imatges de Blossfeldt exposades, totes elles evidentment en blanc i negre, eliminen de les plantes les seves propietats essencials. Després vindria “El meravellós jardí de la naturalesa”, l’any de la seva mort (9 de desembre de 1932), i pòstumament “Prodigis de la naturalesa”.

Les imatges del fotògraf alemany queden reduïdes a formes geomètriques, estructures i matisos de gris que revelen detalls gràfics presents en la naturalesa i que mai s’havien tingut en compte. Uns detalls que, encara que al principi tinguessin a la comunitat científica com a destinatari, van anar ahir -i són avui- tota una revelació estètica per a qualsevol observador.
Karl Blossfeldt veia les seves fotografies com a material d’aprenentatge, no com a obres d’art autònomes. Les seves fotografies, l’escala de les quals engrandia i que convertia en diapositives, s’han projectat sobre parets i han servit com a model per a classes de dibuix i per observar detalls de plantes. A més, va il·lustrar formes i estructures naturals i les seves obres s’han utilitzat com a models ornamentals de diversos productes.
El mateix Blossfeldt es considerava més un fanàtic de les plantes que un fotògraf. Amb els seus estudis precisos, va descobrir detalls gràfics i com botànic nomenava les seves fotografies amb noms llatins.

Blossfeldt moria el 9 de desembre de 1932, com a conseqüència d’un tumor que se li havia estès a la columna vertebral i li havia produït paràlisi.

 

 

Us deixo amb un interessant vídeo: ‘Karl Blossfeldt: El secreto de la plantas’:

Si no en teniu prou ara podeu veure aquest recull de la seva obra ‘Urformen der Kunst (Art Forms in Nature)’:

I ara un segui de galeries perquè podeu admirar amb tranquil·litat la seva obra:

Aquesta és força complerta:

i finalment:

.

 

Fonts: Difícilment es podia imaginar Blossfeldt que 100 anys després al seva obra hauria d’estar tan estesa per internet. Els articles son nombrosos i fins i tot alguns treballs al voltant de la seva obra que faran les delícies dels erudits, i no només de botànica. Us en deixo un petit recull:
 

http://visionesdevanguardia.com/profiles/blogs/precision-vegetal-karl

http://karlblossfeldtphotos.com/Display_list_live.asp?ID=14&Des=1

http://www.elangelcaido.org/fotografos/kblossfeldt/039kblossfeldtbio.html

http://www.blossfeldt.info/wEnglish/Karl_Blossfeldt/KB_Aufsaetze/SK_PS_Essay_Schubert.pdf

http://www.catedragarciacano.com.ar/wp-content/uploads/2010/08/La-mirada-artificial.pdf

http://www.elementos.buap.mx/num27-28/pdf/79.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Karl_Blossfeldt

http://www.soulcatcherstudio.com/exhibitions/blossfeldt/

i alguna font més…

 

Començàvem l’article d’avui donant les raons que m’havien impulsat a presentar-vos a aquest gran mestre, un mestre fotogràfic molt especial, per la seva obra monotemàtica i per l’actitud inconscient de Blossfedlt que el que estava fent era no només un extraordinari estudi botànic sinó una obra d’art de referència. La fotografia va ser únicament una eina per ell. Ni va pretendre donar el seu punt de vista ni va voler escriure un text visual, simplement va voler captar la natura amagada pels nostres ulls, descobrint tot un món meravellós que evidenciava la relació de les formes de la natura amb les nostres vides. Una gran obra que havíem de conèixer.

Bona setmana i fins el proper dilluns !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

També pots veure tota la sèrie a:

.

tf-1
Anuncis