El món per un 35 mm

Dilluns i tornada d’unes petites vacances? Doncs és clar, avui és el dia per parlar de fotografia però no parlarem de cap fotògraf sinó que aprofitarem per parlar d’alguns consells i de pas ho il·lustrarem amb fotografies d’aquests fantàstics dies de vacances.

Avui us parlaré de com el veu el món al mirar pel visor de la càmera amb un objectiu de 35 mm. Una forma molt particular de fer fotografies, gairebé diria que és una actitud molt especial de captar el món… : El món per un 35 mm

Feia molt temps que tenia al cap fer un projecte fotogràfic, bé a qualsevol cosa li dic projecte, en el meu cas més aviat volia dir fer una sortida…, amb un únic objectiu de 35 mm. Perquè un objectiu de 35 mm?

Ja sabem que els objectius estan classificats per la seva longitud focal, que ens donaran angles de visió diferents al mirar pel visor. La ‘distància focal’ d’un objectiu determina les seves característiques, com el camp de visió que ens proporciona o l’augment de l’objecte i és molt important entendre-ho ja que ens determinarà visualment la fotografia.
La ‘Distància focal’ és la distància a la que hauria d’estar la lent de l’objectiu (ho simplificarem dient que és la que representa el complexe grup de lents) del pla on es forma la fotografia d’un objecte que es troba a l’infinit.

El que fem servir una lent d’una o l’altra distància focal té a veure per tant amb camp de visió que volem captar. És per això, i això ho sabeu bé, que distàncies focals baixes donaran un angle de visió molt ample mentre que les lents d’altes distàncies focals, els zooms, ens mostraran un petit camp de visió.

Fins aquí bé però sovint el concepte de ‘càmera de 35 mm’ ens enreda. De fet no té res a veure una ‘càmera de 35 mm‘ amb un ‘objectiu de 35 mm‘. Se’n diu càmera de 35 mm a aquelles que es van crear pensant amb una pel·lícula de dimensions 36mm x 24 mm. En els nostres dies digitals quan parlem de ‘longituds focals’ farem sempre referència a l’equivalent amb una càmera de 35 mm. No hi haurà problema amb les càmeres amb sensors iguals que aquelles pel·lícules fotogràfiques, les anomenades ‘full frame’, però a la resta de càmeres haurem de fer servir sempre el concepte de ‘factor correcció focal’.

L’angle de visió del nostre ull és d’una mica més de 40º i els objectius de 50mm son els que més s’apropen. Dit d’una altra manera, si per un ull mireu l’escena i per l’altre mireu a través del visor d’una càmera amb un objectiu de 50mm pràcticament veureu el mateix camp de visió, és a dir el mateix objecte al mirar pels dos ulls tindrà les mateixes dimensions. Això sempre que la nostra càmera sigui una veritable 35mm, és a dir una ‘full frame’. La majoria de les càmeres reflex no son ‘full frame’ i haurem de fer servir el factor 1,5 clàssic de les Nikon i el 1,6  de les Canon. Ja sabeu com funciona… per exemple en una Nikon ‘no full frame’ una lent de 50mm donaria un camp de visió equivalent a 50*1,5=75mm.

Un objectiu de 35mm, o l’equivalent a les càmeres que no son full frame, és a dir un 23 mm a les Nikon o un 22 mm a les Canon, ens proporciona un camp de visió una mica més ample que el de la visió humana. Concretament una lent de distància focal 35 mm ens proporciona un camp visual horitzontal d’uns 54º. Dit una altra manera, al mirar pel visor veiem l’objecte real que tenim al davant una mica més petit.

Aquestes lents poden ser d’una única focal, o poden ser multifocal, però veritablement la construcció i l’òptica dels objectius monofocals donen millors resultats i tant els objectius Canon com Nikon de 35 mm tenen un rendiment extraordinari en quant a nitidesa, color i contrast.

Aquest és el cas d’avui, sortir a veure el món mirant per un 35 mm, cosa que si tenim un objectiu multifocal, com un 17-50 per exemple, també és possible, simplement girem la rodeta de l’objectiu i situem-lo a la distància focal equivalent a la nostra càmera, al voltant dels 22 o 23 mm, així assegurarem un camp de visió estàndard de 35 mm com a les analògiques o a les digitals ‘full-frame’.

Sortir a captar el món amb un 35 mm és una extraordinària experiència. El camp de visió és prou ample per captar el que estem veient i el fixar la distància focal ens obligarà a moure’ns, a caminar endavant i enrere, a buscar el lloc d’on volem fer la fotografia, ja que no disposarem de la flexibilitat que ens dona un objectiu multifocal. El projecte és interessant, ja que tindrà en comú el mateix camp de visió i per a fer cada fotografia haurem de buscar el punt des d’on volem captar l’escena, el que ens obligarà a estudiar el quadre que tenim el davant, a observar-lo des de diferents posicions fins trobar l’espai necessari per captar-lo.

Tornem de vacances

Doncs aquests escassos quatre dies he tingut la sort de visitar Flandes i Brussel·les, i fer-ho amb un objectiu fixe de 35 mm ha estat una molt interessant experiència, primer perquè la càmera sembla per primera vegada una càmera i treure-la de la bossa ja no espanta a les criatures ni desvia la mirada de la gent, molt més discreta i lleugera i m’ha obligat constantment a imaginar-me el ‘quadre’ que volia captar i a buscar el punt des d’on volia fer-ho. Amb una mica de pràctica, situat en un punt, podria imaginar-me exactament el que captaria la càmera abans de mirar pel visor.

A continuació us deixo algunes de les fotografies fetes amb el 35 mm (o amb un objectiu multifocal a 35 mm):

Objectiu 35 mm, f/4,5, 1/50 a ISO1250. Es tracta del interior de la Sint-Baafskathedraal, a Gante. Va ser el primer que vaig veure com qui diu baixant de l’avió i em va impressionar aquest fantàstic gòtic del 1200. El seu interior no era lloc pel 35 mm, però la meva obsessió ja havia començat i havia de provar com es comportava als interiors. Els raigs de llum estaven allí tal i com van quedar captats.

.

Objectiu 35 mm, f/5, 1/2500 a ISO800. La zona de Gaslei de Gante és de pel·lícula i una de les escenes visuals més meravelloses que he vist mai. La zona és l’antic port medieval i s’estén al llarg d’uns dels canals. El 35 mm és excel·lent per detalls, com les cases medievals vistes des de l’altre costat de canal. La lluminositat ha estat molt ben captada per l’objectiu.

.

Objectiu 35 mm, f/5, 1/4000 a ISO800. en un dels extrems del Gaslei es troba un dels ponts del canal des d’on es pot contemplar la catedral. El 35 mm és perfecte per aquesta situació i la perfectiva que capta la càmera al aixecar-la una mica d’angle és suau, provocant un punt de fuga molt elevat, fora de la escena. De nou l’objectiu ha estat capaç de captar la molt especial lluminositat del final del dia amb uns núvols amenaçadors de pluja que finalment van complir la seva amenaça..

.

Objectiu 35 mm, f/4 1/2500 a ISO500. Des de que vaig veure ‘Escondidos en Brujas’ de Martin McDonagh (2008), em vaig proposar que havia de visitar aquesta ciutat, i el cert és que no et decep ni un mil·límetre, ja que parlem de distàncies focals. El primer que fas es corre per veure el Belfort, el campanar del segle XIII i que es visible des de cada racó de la ciutat.

.

Objectiu 16-35 mm a 31mm, f/4 1s a ISO640. Em semblava massa generós per la meva part que en lloc de tirar una moneda al canal jo tirés la càmera, que va ser el que va estar a punt de passar en un parell d’ocasions, en part per culpa del trípode que vaig comprar las xinos i que m’asseguraven que era perfecte per anar de viatge. Així que vaig decidir no canviar el 16-35mm però situat pràcticament a la seva màxima distància focal. La imatge d’uns dels canals de Bruixes és simplement fantàstica.

.

Objectiu 35 mm, f/4 3,2s a ISO640. Al sud de la ciutat es troba una de les zones més meravelloses. Començava a fer-se de nit i el 35 mm en posició malabarista estil ‘Cirque du Soleil’ em va permetre prendre aquesta escena vertical amb un relatiu bon rendiment de rang dinàmic, tot i la diferència extrema de zones de lluminositat a l’escena.

.

Objectiu 35 mm, f/6,3 1/800 a ISO200. El 35 mm és perfecte per les ciutats. Amberes semblava la sortida del Nou Camp després d’haver guanyat al Madrid, raresa en aquests dies, i el camp de visió que et proporciona és suficient per captar fragments de la plaça del Stadhuis amb l’estàtua de la font de Bravo. El 6,3 de diafragma et dona una extraordinària profunditat de camp i pràcticament estàtua i fons queden perfectament enfocades. Això sí, per trobar la posició final, de tant anar endavant i enrere, vaig trepitjar a més d’un. El ‘sorry’ ho arregla tot.

.

Objectiu 35 mm, f/5,6 1/640 a ISO100. Entrar a la Grand Place de Brussel·les amb el 35 mm només es pot entendre si el que vols és no ocupar massa espai i així permetre que hi entrin més espanyols menjant pastissos de xocolata però si estàs interessant en la fotografia com a molt pots aspirar a captar escenes dels edificis, com ara les majestuoses façanes de Le Renard, Le Cornet i Le Roi d’Espagne. La plaça, no cal dir, és d’una bellesa impressionant.

.

Objectiu 35 mm, f/5,6 1/640 a ISO200. De tornada a Bruixes de nou el 35 mm és el rei de les perspectives dels canals. En aquesta fotografia feta des d’uns dels ponts l’angle de visió és perfecte per captar els reflexes dels edificis al riu Dijver amb el Belfort al fons. De nou el rendiment a les zones d’umbres i llums és francament bona.

.

Objectiu 35 mm, f/4 0,5s a ISO640. I ja per acabar una de les vistes més impressionants de Rozenhoedkaai. Les fotografies nocturnes no son tan senzilles com la grandiositat de l’escena que tens al davant suggeririen. El rendiment de l’objectiu en lluminositat i rang dinàmic és realment bona i el revelat amb disminució de la temperatura, provocada per horribles focus de llum groga, fa d’aquesta escena una estampa prou natural, tot i que les millors fotografies d’aquesta zona les vaig haver de fer amb el 16-35mm per la manca de llibertat de moviment per culpa del canal.

.

El viatge no s’acaba aquí i diria que les fotografies més ‘vistoses’ han estat fetes amb els altres objectius que portava, el 16-35 mm i el 70-200mm, especialment el primer més ‘tot terreny’ pel reportatge urbà i en un viatge on a més de fer fotografies has de fer moltes coses més que anar canviant de objectiu, cosa que no és gens còmoda. Ara bé, es demostra que el petit 35 mm supera als germans grans, el 24-70mm i sobretot al 16-35mm (Canon), tot i costar 5 o 6 vegades més. A la galeria de flickr en podreu veure un recull de tot el viatge (http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157626573481774/).

La meva recomanació és que us feu amb un 35 mm. Son objectius relativament barats, el de Canon per exemple, el 35 f/2, el teniu per 285 Eur a Casanova foto i el seu rendiment és extraordinari, amb una òptica que competeix directament amb els més cars multifocals. Un objectiu que per la majoria de les nostres sortides serà la lent primaria i que, tret d’angles que requereixin un gran angular, per bona part de situacions d’exteriors, ciutats i paisatges, serà el vostre objectiu preferit. L’únic problema és que si la vostra càmera no és una ‘full frame’ el que necessitareu és un 24 mm per donar l’equivalent proper a 35 mm.

Bé amics, que passeu bona setmana i ens tornem a veure el dilluns proper.

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1

Anuncis