Pausa: Thomas Quasthoff

Hem arribat a la meitat del cicle, i també nosaltres farem una petita pausa.

Avui no parlarem de Schubert. Avui ens refrescarem amb un dels seus grans intèrprets que jo admiro profundament: Thomas Quasthoff.

Quasthoff m’apassiona amb la seva manera d’interpretar lieder, amb la seva veu profunda i càlida, amb la seva personalitat… I també per la seva riquesa de, tot i ser un intèrpret clàssic, s’atreveix amb qualsevol gènere on la bona música sigui la protagonista. No sempre és així: la majoria de les vegades el clàssic és rígid i incapaç de passar a un altre gènere moltes vegades considerats de manera injusta “menors”. Jo crec que la bona música és a molts llocs i l’artista ha de ser capaç de treure vida i emoció en qualsevol espai. Ell n’és un cas exemplar. Avui us ho vull mostrar.

Començarem  explicant una mica de la seva biografia.

Va néixer a Alemanya el 1959.

Va néixer amb greus malformacions físiques a causa de la talidomida. Això va fer que l’any 1972, no l’admetessin al conservatori, dient que no podria cursar els estudis complementaris i obligats de piano! Ell però, va insistir i va  fer classes particulars de cant i teoria de la música.

Paral·lelament estudiava la carrera de dret i en aquells moments va trobar feina de locutor de ràdio i com a cantant de jazz en locals nocturns.

El 1988 va guanyar el Concurs Internacional de Munich amb grans elogis de Dietrich Fischer-Dieskau. A partir d’aquí els seus recitals i concerts van augmentar considerablement.

El 2003 va debutar en múltiples escenaris d’òpera.

Avui dia és sol·licitat pels més grans directors d’orquestra i ha fet nombroses gravacions. A més és professor de cant, una de les coses que més l’apassiona, tenint una càtedra en un parell de  Musikhochschule d’Alemanya.

També ha publicat discs de jazz que l’han donat a conèixer a un nou tipus de públic.

Una frase que m’agrada molt d’ell mateix i que el fa més humà encara, és aquesta:

“No puedes cerrar los ojos, como si estuvieras extasiado, porque no transmites nada. yo le cuento una historia al público y le invito a participar en mi viaje. Y si miro hacia otro lado, entonces le estoy excluyendo. Es como si le estuviese cerrando la puerta. Eso supone la muerte de cualquier cantante de lied”

Començarem doncs el nostre recital d’entreacte.

Començarem passant-nos-ho genial amb ell i Bobby Mc Ferrin (un altre cantant genial i polifacètic). Gaudir i jugar amb la música d’una manera impressionant.

Seguirem amb un espiritual, cantat de manera meravellosa…

Ara us proposo una ària de Bach, de la Passió segons Sant Joan

.

Acabarem amb dos fragments de jazz. La primera extreta d’un documental que se li va fer “The Dreamer” Crec que absolutament genial, algú capaç de cantar un lied de Schubert i a la vegada una improvisació de jazz transmeten tanta emoció i humanitat en dues vessants formalment tan diferents!

Finalitzem la pausa amb una cançó de jazz més íntima…

.

Acabem ja, espero que hagueu gaudit d’aquest gran home i gran artista. El mes vinent seguirem amb la segona part del gran viatge de Schubert.

.

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

tf-1

Anuncis