Nepal

Feia unes tres setmanes que voltàvem pel Nord de l’India, amb temperatures força càlides, una dieta més aviat vegetariana, i unes ciutats densament poblades; ens venia de gust un canvi d’aires, així que agafàrem un avió, i apa cap al Nepal.

Només arribar a Katmandú, un entrecot a la pedra va acompanyar al primer àpat i es va fixar al nostre record. La ciutat, força turística, conserva Durbar Square, una gran plaça on notables edificis i d’entre ells l’antic Palau Reial, construït a l’any 159, amb la fusta d’un sol arbre, sense claus ni altres tipus de suports, destaca entre la resta. Com tots els turistes vam acabar passant per la zona comercial de Kamel, una megalòpoli de la falsificació de baixa qualitat, de la que vàrem sortir en pocs minuts.

Un altre punt d’interès és la propera ciutat de Bhaktapur, Patrimoni de la Humanitat, on un centre cultural amb importants pagodes, i d’entre elles la més alta del país, amb set pisos d’alçada, tallada amb motius eròtics, fan que et trobis en una altre època.

Nens, d’entre 8 i 10 anys, amb una gran capacitat de sortir endavant, se t’acosten, s’esforcen en parlar la teva llengua, et pregunten coses del teu país, t’expliquen tot el que saben del seu, i et regalen una acollidora i agradable companyia, a canvi d’unes poques rupies.

No podíem marxar d’aquesta vall sense visitar el centre religiós de peregrinació més antic del Nepal, del segle V d.C., tant per budistes com hinduistes, la Swayambhu Stupa, que segons la llegenda “hi havia a la vall un gran llac, del que va créixer un magnífic loto; el loto es van convertir en colina i la flor en Stupa”. La seva forma de cúpula sobre una base que representa el món sencer; amb un parell d’ulls a cada costat de la cúpula que simbolitzen saviesa i compassió, són els ulls de Buda que sembla que t’estiguin mirant. Un munt d’esgraons per arribar a un dels llocs més autèntics de la vall, on espiritualitat, simbolisme i pau, es fusionen dalt del cim.

Fotos: Blanca i Jose / Música: Satria Jaya & Kiran Murti / Tema: Swambuyaluine

Pokhara, capital de la Regió dels Llacs, i ruta cap als Annapurnes, és el lloc ideal on gaudir de meravellosos passejos, i el silenci de les muntanyes. Antiga ruta comercial entre el Tibet i l’India, on són visibles els diferents assentaments, arquitectures i llocs d’oració d’ambdues religions. Fins al 1960, l’accés a Pokhara era exclusivament a peu, detall que li atorgava un toc místic a la visita. Un cop construïda la carretera, el turisme ja es va establir al voltant dels llacs, minvant part de l’encant.

La finalitat de la nostra visita a Pokhara era arribar a Sarangkot, poble situat a 1.600 metres d’altitud, on després d’un gran madrugon vam poder gaudir dels primers raigs de sol travessant l’impressionant massís de l’Annapurna a la serralada de l’Himalaia. Davant dels nostres ulls, el Machhaphuchhare, cim venerat per la població local, sagrat per al Déu Shiva, al que no està permesa l’ascensió, i et manté paralitzat fins que el sol t’enlluerna i tornes a la realitat.

Una visita al poble tibetà, on compartir els seus costums, i un passeig en barca pel llac, van ser el punt i final d’uns dies de relax i canvi d’aires.


Nepal, un dels llocs menys influenciats per la cultura occidental, on encara es conserven antigues tradicions; com el fet de pintar els ulls dels nens amb una substància negra, el khol, per fer-lo més lletjos i que no se l’enduguin els Déus; una gastronomia de dal-bhat, amb dos àpats al dia, el Rakshi com a beguda alcohòlica tradicional; i un instrument musical de quatre cordes tallat a mà, el sarangi.

bij

.

.

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Advertisements