Disc de la Setmana: Dakota Staton “Dakota at Storyville”

Aquesta setmana escoltarem una vocalista de jazz. No ha estat mai un gran figura fins i tot la seva forma de cantar té molt a veure amb la influencia que ha tingut la Dinah Washington vers ella.

Tot això no es pot desmerèixer la veu de Dakota Staton (1931 – 2007). Cantant de Pittsburgh d’una acurada formació musical. Després de passejar la seva veu de club en club la prestigiosa revista especialitzada en jazz “Down Beat” la va nomenar com la gran promesa del jazz vocal l’any 1955.
Tinc que reconèixer que m’ha costat molt triar el disc, dubtava amb el seu millor disc d’estudi, pel meu gust, “The late, Late show” (1957) o el gravat en directe al club “Dakota at Storyville” (1961) de Boston.
He triat aquest últim, crec que la frescor i espontaneïtat d’un directe fa que valgui la pena sacrificar la qualitat del so.
Escoltarem una cantant de modulació dura i acida, de fraseig curt i entretallat amb tendència al crit, com deia abans en clara influencia a Dinah Washington, fins i tot a Sarah Vaughan en la forma d’atacar le “scat”.

Artista

Dakota Staton

Àlbum Dakota at Storyville
Cançó que escoltes Is you is, or is you ain’t my

.

Important l’acompanyament del pianista Norman Simmons i Yusef Lattef al tenor, flauta…Un disc per a mi subestimat, la complicitat amb el public fa que la veu pugi de to i intensitat, les balades son més suaus la seva veu és transforma en vellut, ara quan és fica en temes més rapits deixa l’ànima en cada mot, un swing visceral dels que et fan bellugar el peus.
Escolteu-lo amb amb afecte i no us decebrà.
Us demano disculpes, un cop acabat el post, quan buscava la referencia que dono normalment per poder fer-vos amb el disc, m’adono que no està disponible, pel menys al canal habitual de Itunes. Ja ho sabeu si us interessa el podem compartir digitalment.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

tf-1
Advertisements