Disc de la Setmana: Bob Dylan “John Wesley Harding”

No vull deixar passar l’oportunitat d’afegir-me a la celebració del 70 aniversari d’en Bob Dylan el passat 24 de maig.
Em sembla que no cal dir massa cosa de qui és en Bob Dylan, tots el coneixem. No més uns petit apunt, el tinc com un revolucionari de la música i la contracultura, les seves lletres, encara vigents, no deixen de reflectir la realitat que passa pel seu davant com bon cantant folk.

De veu rovellada i trencada, cosa què no li ha privat de ser, al meu parer, un dels músic més influents de la historia. Ara ve el problema, tindrem que celebrar-ho escoltant la seva música, …quin disc recomanar..uf!! tot un dilema.
He triat “John Wesley Harding”(1967), després d’unes aventures elèctriques molt més roqueres, torna amb aquest disc un treball catalogat com simplement tradicional, o pot ser no tant…
Dotze cançons que son breus relats d’ambient rural i fins i tot arcaics , tan aparentment simples e intranscendents que fins i tot he arribat a llegir en alguna critica que son com els “Haikus”, pur Zen.

Artista

Bob Dylan

Àlbum John Wesley Harding
Cançó que escoltes I dreamed i saw St Augustine

.

Total que després d’escoltar les cançons et deixen intrigat i confús buscant significats ocults, claus metafísiques que probablement no hi són…o si.
L’estalvi en vocabulari d’aquest disc, va quedar per sempre a tota l’obra d’en Dylan. El so és força nu, la veu, la guitarra, la seva harmònica i una suau línia rítmica de baix i bateria com tot vestit, per acabar amb un so perfecte. Diríem en argot cinèfil; “certes coses s’expliquen millor en blan i negre”.
Feliç aniversari…encara que una mica tard.

.

‘Podeu escoltar un extracte de tots els temes del disc i si us agrada comparar-lo a:’

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

tf-1
Anuncis