Joan Colom

Avui no vull marxar de vacances deixant-vos amb un fotògraf que us deixi atabalats i us passeu mitges vacances intentant entendre la seva obra. No, el d’avui torna a ser un fotògraf de casa nostra, un fotògraf directe, un robador d’imatges que conformen un dels més importants documents dels darrers anys.

Membre destacat d’aquell moviment avantguardista de la postguerra, el d’avui, tot i dedicar-hi pocs anys a la fotografia, ens ha llegat un dels documents més impressionants d’aquella Barcelona que només els més grans recordem. Amics avui ens acomiadarem fins el setembre amb el gran: 73. Joan Colom

Va néixer el 1921 a Barcelona. Els seus pares tenien un negoci de flors al carrer Joaquim Costa, al que Joan es va incorporar al inici de la seva vida laboral. Després de la Guerra Civil, va treballar durant dos anys en un taller de publicitat cinematogràfica. Després del seu pas pel servei militar, va acceptar un lloc de comptable en una empresa tèxtil, on de fet s’hi va quedar fins a la seva jubilació al 1986. Res de la seva formació o inicis professionals vincula a Colom amb la fotografia i, en aquest camp, la seva activitat no es va iniciar fins que tenia 36 anys, al 1957, quan va ingressar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC).

Va realitzar la seva primera fotografia en aquells dies i, excepte un tímid intent infructuós, mai s’ha dedicat a ella com a professional. Fotògraf dotat d’una privilegiada intuïció, el contacte amb l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya va esperonar la seva afició. El seu treball s’inscriu en el que el crític fotogràfic Josep Maria Casademont va definir com la ‘Nova avantguarda’ i està caracteritzat per la voluntat d’atrapar la realitat, amb especial atenció cap al món marginal i desfavorit, i per una preferència per les sèries en detriment de la fotografia única.

L’any 1958 inicià la seva activitat presentant un seguit de fotografies al IV Saló Internacional de Fotografia de Múrcia, del qual rebrà el setè premi. Aquest any es començà a interessar per la realitat existent al ‘Barri Xino’ de Barcelona, l’actual Raval, convertint-se un dels principals ulls de la realitat existent. A partir d’aquest moment, Colom comença el seu gran projecte fotogràfic, fotografiar el carrer i la gent, deixant de costat així les tendències ‘pictoralistes’ i les de ‘puresa fotogràfica’, buscant una fotografia més realista. L’any 1962 viatjà fins a París seleccionat en una mostra de la fotografia espanyola del moment, al costat, entre d’altres, de Xavier Misserachs i Oriol Maspons i agrupats en aquell renovador moviment, els quals foren els precursors de la composició en sèries fotogràfiques, i inspirats fortament en els treballs de Francesc Català-Roca, Cartier-Bresson o Man Ray.

La fotografia és una malaltia que no em deixa morir…

Colom s’inicia a la fotografia de forma autodidacta, li agrada fer les seves fotos sense influència, d’una forma totalment intuïtiva, creant la seva pròpia tècnica i estètica i adaptant-la a les seves necessitats i gustos, l’art de la seva fotografia recau en la particularitat de la seva execució. Al finals de la dècada dels 50’s la ‘Leica d’objectiu 35mm‘ i la pel·lícula ‘trix-X’, li oferia l’amplitut de camp que necessitava, semi-oculta i disparant sense mirar pel visor, de la manera mes discretament possible. Fotos clandestines amb la gran particularitat que estaven disparades per sota de la cintura, retratant des de la clandestinitat el testimoni de tota una època d’aquell barri tan popular de Barcelona.

La Barcelona de la post-guerra

Va ser al 1960 quan Colom va començar a adquirir una presència pública notòria, amb la primera manifestació pública del grup El Mussol, sorgit de la convivència habitual en el si de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, d’una sensació de camaraderia i d’una voluntat de defensar col·lectivament els principis d’una nova avantguarda fotogràfica. En aquest sentit, es pot entendre la creació del grup com un intent modest de constituir un moviment fotogràfic o, almenys, de contribuir a enfortir la base de suport als nous corrents. Una temptativa contra-hegemònica que lluitava contra el conformisme i les tendències artístiques del règim.

Barcelona gaudeix a les dècades dels 50’s i 60’s d’una atenció semblant a la que dedicaven els fotògrafs humanistes a Paris. Francesc Català-Roca retrata la ciutat a Barcelona (1954), Maspons, que havia conegut a Paris a Cartier-Bresson i Doisneau va ser el més radical, fotografiant els gitanos de Montjuïc. Però és Joan Colom qui descobreix la Barcelona del ‘barri xino’, dedicant més de dos anys a passejar pels carrers amb la seva Leica, fotografiant a aquelles criatures, a les dones que exercien la prostitució, als que anaven de pas o els habitants del barri que havien de conviure amb aquella marginació. Colom ens mostra una Barcelona sòrdida, amagada entre aquells carrers que avui alguns ja no existeixen, no massa lluny de les Rambles, de l’incipient turisme i d’aquella massa elegant i culta que entrava al Liceu.

Buscàvem una fotografia directa, sense esteticismes, realista i amb un tema, no simplement imatges maques i aïllades. Volíem una fotografia que captés la vida, viure el carrer. Un plantejament que s’allunyava dels criteris més acadèmics del moment. Joan Colom

Joan Colom pertany a una generació de fotògrafs espanyols que, en la segona meitat dels anys cinquanta, renova el llenguatge de la fotografia i la incorpora a les tendències d’avantguarda del seu moment, sent un dels precursors en la composició de sèries fotogràfiques. És la generació de la “Nova Avantguarda”, com la va anomenar el crític Josep Maria Casademont, la generació de Miserachs, Maspons i Masats, inspirada pels treballs de Català-Roca i el seu llibre sobre la Barcelona de 1954. Els referents de Colom són els fotògrafs moderns de París, Cartier-Bresson, Brassaï, Man Ray i Doisneau i de Nova York, Walker Evans, William Klein, Garry Winogrand, Helen Levitt i Robert Frank.

‘El Carrer’, un passeig pel ‘barri xino’

La primera sèrie la va començar a realitzar al 1958, quan un any després d’aficionar-se a la fotografia va començar a prendre imatges dels carrers del Barri Xino de Barcelona. Fins al 1961, Colom va buscar la manera de fer imatges sense ser vist, sense mirar pel visor de la càmera i disparant l’obturador amb la càmera situada per sota de la cintura. El resultat és una magistral combinació del fotoreportatge avantguardista i un retrat fidel del barri més castigat de Barcelona, les classes més pobres, les prostitutes, els nens i i els voltants d’aquelles pensions on es comerciava amb la carn.

Mai he fet cap fotografia més amunt de la plaça Catalunya. I si vaig fer-ne alguna, la vaig trencar…

Després d’aquests tres anys a la recerca de difícils instantànies que reflectissin fidelment la vida del Barri Xino, Colom va realitzar al 1961 una exposició individual a la sala Aixelà de Barcelona, ‘La Calle’, que després va recórrer les galeries de mitja Espanya. I al 1964 va veure publicades aquestes imatges en el llibre editat per Lumen, Izas, Rabizas y colipoterras, amb text de Camilo José Cela i Óscar Tusquets com a dissenyador del llibre. La polèmica que es va suscitar després de la publicació del llibre va influir en la decisió que Colom va prendre d’apartar-se temporalment de la fotografia fins a la dècada dels 80’s. La modernitat avantguardista dels anys 50’s es combina de manera peculiar amb la tradició pessimista i l’imaginari anti-modern d’aquella Espanya negra i, d’aquí, resulta un document singular del clima psicològic i social de Barcelona sota el franquisme.

Aquelles fotografies d’aquelles dones van però portar cua i una d’elles va portar a judici als autors i els editors i, encara que al final la dona no es va presentar a la vista, el succés va deixar abatut al fotògraf, fins al punt que la seva activitat va decaure fins a índexs mínims. “Mai he deixat de fotografiar, però durant tres dècades ho vaig fer amb una intensitat molt petita“. I no va ser fins que es va jubilar com a comptable, els darrers 20 anys, que ha tornat a sortir diàriament a retratar el Raval, que no s’assembla en res al de la dècada dels 50’s.

Jo no sabia que estava fent fotografia social en aquell moment. Jo només feia fotografia i buscava imatges que m’emocionessin. De vegades he utilitzat aquest terme per definir el meu treball, però per a mi vol dir simplement que no faig paisatges o bodegons. Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies jo busco ser una espècie de notari d’una època…

Colom és un fotògraf peculiar en quant al mètode que utilitza. La necessitat de passar inadvertit el va portar a desenvolupar una personal versió de la càmera oculta, amb la màquina col·locada a l’altura de la cintura, sense mirar mai pel visor per enquadrar les imatges. Encara avui segueix treballant de la mateixa manera, si bé utilitza el color i ha après a editar sense destruir el material sobrant. Però sembla no haver superat el seu vell trauma. Es resisteix a ensenyar les seves fotografies més recents perquè tem que alguns dels seus protagonistes es reconeguin i es molestin.

En aquells dies dels inicis dels 60’s també va publicar dos treballs notables, el del mercat del Born i els dels gitanos del barri del Somorrostro. Al Born, Colom realitza la seva segona serie al 1963, prenent com base el mercat del Born. Realitzada en bona part en companyia d’Ignasi Marroyo, membre com Colom del grup El Mussol, el seu col·laborador professional al 1963 i 1964, aquesta petita sèrie forma part d’un treball més ampli, que Marroyo ha continuat fins avui.

Però és al Somorrostro, la tercera sèrie del fotògraf realitzada al gener de 1964 per encàrrec del ‘Correo Catalán‘, també en companyia d’Ignasi Marroyo, que retrata l’arribada del Passeig Marítim a la zona de les barraques del barri de Somorrostro. En total van publicar quatre reportatges entre gener i març d’aquell any en el suplement gràfic del periòdic.

El barri gitano del Somorrostro, situat al costat del mar, al Poblenou, va ser conegut per la seva extrema pobresa. A l’actualitat, la zona que van ocupar aquest barri i el de la sèrie anterior, el del mercat del Born, és avui un lloc de gran desenvolupament urbanístic de Barcelona. Al Somorrostro va néixer Carmen Amaya, una de les millors ‘bailadoras’ i cantants de flamenc que va marcar una època i un estil de ball. Dolores Giménez, presidenta i fundadora de de l’Associació Cultural Flamenca Carmen Amaya recorda sobre Carmen: “La meva germana m’explicava que va actuar en un teatre de Barcelona, es van esgotar les entrades i molts gitanos del Somorrostro, es van quedar sense poder anar a veure-la, uns per falta de diners, uns altres perquè no quedaven localitats. Ella, en assabentar-se, se’n va anar al seu barri i va ballar pels seus gitanicos.

Colom i Foto Colectania

Joan Colom s’ha convertit en un dels grans fotògrafs dels anys 50 i 60 que, a través de les seves fotografies de carrer, va plasmar amb passió i alhora respecte l’esperit del barri del Raval de Barcelona durant aquests anys. L’exposició que organitza ara la Fundació Foto Colectania reuneix les 76 fotografies que el propi autor va reunir en un àlbum que va muntar per regalar al seu admirat galerista, Josep Maria Casademont. Les imatges que constitueixen aquest magnífic llegat, algunes d’elles inèdites, es van mantenir en mans de la família Casademont fins que va ser adquirit per la Fundació Foto Colectania en 2004. Per acompanyar la mostra, Foto Colectania i l’editorial RM han editat un llibre facsímil d’aquest àlbum, que tindrà una distribució internacional, i que respecta la deliciosa posada en pàgina que va realitzar el propi Colom. L’exposició, que es podrà veure des del 23 de juny al 29 d’octubre de 2011, és un homenatge que la Fundació Foto Colectania vol rendir a Joan Colom i a la seva obra.

Del 23 de juny al 29 d’octubre de 2011
Fundació Foto Colectania, C/ Julián Romea 6 D2, 08006 Barcelona (mapa)
Primer dissabte de mes entrada gratuïta

Al 1973 Joan Colom va regalar a l’historiador i crític de fotografia Josep Mª Casademont un àlbum que contenia 76 fotografies escollides especialment per a ell. Casademont, que va ser un dels grans activistes de la fotografia dels 60, i després la seva dona, Pilar Galindo, ho van conservar en perfecte estat fins que va passar a enriquir els fons de la col·lecció de Foto Colectania. L’àlbum contenia les fotografies que el propi autor considerava les seves favorites, doncs retrataven l’ambient i els personatges d’aquest barri, que durant anys han atret a Colom.

Les fotografies que conté l’àlbum que Colom va regalar a Casademont, algunes molt emblemàtiques i icòniques, unes altres no tan conegudes pel gran públic, són l’origen de l’exposició que es presenta en la Fundació Foto Colectania. Respectant l’ordre de l’àlbum que el propi Colom va idear, la mostra exhibeix 76 còpies en blanc i negre d’època, 74 de Joan Colom i 2 d’Ignasi Marroyo, membre com Colom del grup “El Mussol” i que va captar a Colom mentre fotografiava als carrers del Raval. Va ser el propi Colom qui el va dissenyar, donant com resultat una narració amb un ritme extraordinari i amb suggeridors i expressives seqüències. La selecció de les imatges i la seva àgil compaginació converteixen aquest àlbum en un autèntic llibre d’autor. A més, l’extraordinari valor d’aquestes còpies positivades i esmaltades per Colom en 1973 està en què constitueixen autèntics tiratges originals.

.

Manuel Asensi en el seu assaig ‘Joan Colom y el devenir puta del fotógrafo‘ exposa una interessant, o al menys diferent, reflexió de la relació entre el fotògraf i el seu objecte, la prostitució, la prostituta o el barri ‘xino’ de la Barcelona dels 50’s i 60’s, situant-la en la ‘mirada’, d’allò que en podríem dir ‘escriptura fotogràfica’. L’escrit havia d’estar inclòs al catàleg de l’exposició sobre Joan colom que es va celebrar a Madrid al 2004. A Colom no li va agradar i finalment no es va incloure al catàleg de l’exposició. L’assaig el podeu trobar parcialment (això crec) en aquest link i veritablement val la pena la seva lectura, amb independència que s’hi pugui estar d’acord o no amb l’autor.

Alguna de les conclusions d’Asensi son ben interessants però resulten terribles si les apliquem a la fotografia de Colom. Per Asensi la fotografia és un mitjà semiòtic que captura un referent i el transforma en el mateix moment en el nivell del contrast, és a dir, en la relació de lluminositat entre els camps extrems del negatiu i el propi subjecte tal com el veu l’ull. El contrast, el punt de vista, l’enquadrament o el muntatge final de la fotografia son elements suficients per assegurar la transformació i la retòrica que pretén la fotografia. La fotografia, segons Asensi, planteja l’enigma del referent o el referent com enigma. Com mira Colom als seus subjectes? Les prostitutes no posen pel fotògraf sinó que estan captades en ple acte de la seva activitat. Colom adopta una actitud d’absent, d’anònim i els seus subjectes son captats de manera il·legítima i que definitivament no hi ha subjecte en l’enunciament fotogràfic dels textos de Colom, sempre segons Asensi, que acaba afirmant que la fotografia de Colom és una corrupció d’una corrupció. Què en penseu?

Hi ha imatges de Cartier-Bresson o Brassaï que mostren imatges de prostitució, però sembla que en complicitat amb els personatges… Aquest no era el meu propòsit. Per a mi era bàsic fotografiar sense mirar pel visor…

El propi Colom ha explicat que fotografiava a la gent del carrer de manera intuïtiva, sempre amb respecte i amb molt dissimulo per no interferir en la realitat; en ocasions fins i tot disparava amb la càmera a l’altura del genoll. “No hi havia una altra alternativa, o ho feies així o no ho podies fer“.

La repercussió posterior de l’obra de Colom es deu no tant a la seva famosa primera mostra individual com a les seves fotografies pel popular llibre Izas, Rabizas y colipoterras (1964). Les seves instantànies de l’entorn de la prostitució al Barri Xino han passat a la història com el treball de Joan Colom i com les imatges més poderoses i a la vegada febles del Barri; un document bàsic per a qualsevol examen sobre aquesta part de la ciutat. Fins a tal punt aquest grup d’imatges ha tingut èxit i ha estat d’importància en la visió posterior sobre Colom, que han fet desaparèixer la resta del seu treball. El seu abandó voluntari de tota activitat fotogràfica després del 1964 ha contribuït involuntàriament a aquest fet. En certa manera, Colom va ser víctima de l’èxit del seu llibre.

Joan Colom va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia al 2002, en reconeixement al valor històric de tota la seva trajectòria i la seva personal aportació a la fotografia espanyola. A més, la seva sèrie fotogràfica sobre el barri del Raval ha estat exposada en nombroses ocasions aconseguint un gran reconeixement tant a nivell nacional com a internacional. Al 2006 la Laurence Miller Gallery de Nova York va realitzar una exposició monogràfica amb la seva obra i, aquest mateix any, es va organitzar l’exposició itinerant “Raval” amb fons procedents de la col·lecció de Foto Colectania que es va poder veure a la Fundació Henri Cartier-Bresson de París, al Folkwang Museum de Essen i al FOAM d’Amsterdam.

Colom dipositarà part del seu ingent material fotogràfic al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), segons ha assegurat darrerament ell mateix mentre visitava l’exposició El color de Ciutat Vella, que recull el seu treball en color dels últims 30 anys. Joan Colom va afirmar que els negatius quedaran en poder de les seves dues filles “perquè els gestionin fins que elles vulguin“. El MNAC va assegurar que existeixen contactes amb el fotògraf, però va negar que s’hagi produït un acord. Avui és a casa seva on té les seves fotografies i allí manté encara el seu laboratori. Les limitacions de l’espai fan que sigui conscient que tot aquest valuós material “haurà de sortir d’un dia o un altre“.

Colom, l’autor

Tot el que he anat llegint de Colom i especialment la imatge que m’he anat formant del Colom ‘autor’ ha trontollat fins el punt de revisar l’article que tenia embastat, quan he vist en vídeo la ponència de Joan Fontcuberta sobre el context de la fotografia, arrel de l’exposició a Fundació Foto colectania de Paco Gómez, aquest mateix any.

Les preguntes que es fa Fontcuberta sobre les tendències hegemòniques de com entendre l’evolució de la fotografia i la necessitat de re-escriure la historia des d’una perspectiva de l’obra i no de l’autor m’ha fet pensar en alguna de les tertúlies que he mantingut sobre la serie que estic escrivint, on se’m suggeria justament un re-enfocament cap a l’obra enlloc d’autors.

Per estructurar l’evolució de la fotografia s’ha establert una història d’autors. Perquè no fer una història de les obres? Què és un autor? Tot fotògraf és un autor? Què passa amb les obres inèdites? (…)  Joan Fontcuberta.

L’altra qüestió que planteja Fontcuberta és la de la figura de l’autor, de com es construeix un ‘autor’. I l’exemple que posa de Joan Colom, i del que dono màxima credibilitat per venir de qui ve, m’ha semblant extremadament interessant, més que tot l’article que he escrit, com sempre des d’un punt de vista massa biogràfic, centrant-me en l’autor i no en el perquè l’obra de Colom és com és.

Com l’historiador construeix la figura d’un autor? Com es reconstrueix un autor en l’encavalcament de discursos historiogràfics? L’autor és una entitat lògica en la manera d’explicar la història o és una construcció ideològica per donar fluïdesa a l’explicació? (…)  Joan Fontcuberta.


M’he entretingut a fer el tall del vídeo de més d’una hora, a la part que parla de Joan Colom, d’uns 8 min. Us prego que el veieu, crec que és molt interessant per entendre la figura de Joan Colom:

Font: http://llegintimatges.blogspot.com/2011/04/el-context-de-la-fotografia-segons-joan.html via http://www.espaifotografic.cat/

.

Us deixo amb un primer vídeo, un interessant recull, ‘ Masters of Photography – Joan Colom’:

Continuem amb un segon vídeo, una mica revolucionat, del que podeu veure a l’exposició de ‘Foto Colectania‘:

I acabem també amb una mostra de l’exposició, ‘L’àlbum del Raval de Joan Colom surt a la llum

No he trobat cap galeria decent, així que us deixo directament amb les seves fotografies que podem trobar a la xarxa:


Fonts: Son moltes les fonts que podem trobar de Colom a la xarxa, però bona part d’elles es fan ressò de les fotografies que han sortit a la llum darrerament i que s’exposen a Foto Colectania. He escollit alguns textos que son els que he utilitzat per poder fer el recull d’avui:

  1. http://www.colectania.es/index.php?i=1&p=3&s=2&id_fotograf=229
  2. http://mariagimenez.wordpress.com/2011/06/17/8079/
  3. http://obviousmag.org/en/archives/2010/04/joan_colom_and_the_lower_parts_of_barcelona.html
  4. http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Joan/Colom/confiara/MNAC/fondo/fotografico/elpepiespcat/20110324elpcat_5/Tes
  5. http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/joan-colom-expone-album-dedicado-amigo-casademont-1050910
  6. http://www.publico.es/culturas/383248/joan-colom-vuelve-al-barrio-chino-que-le-emociono-hace-50-anos
  7. http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Joan/Colom/fotografia/enfermedad/deja/morir/elpepiespcat/20050506elpcat_22/Tes
  8. http://www.elcultural.es/noticias/ARTE/1774/Joan_Colom_intuicion_en_estado_puro
  9. http://www.lavanguardia.com/cultura/20110323/54131121553/joan-colom-la-rambla-en-color.html
  10. http://www.fotografiadominicana.com/2009/01/26/joan-colom-notario-de-una-epoca/#awp::2009/01/26/joan-colom-notario-de-una-epoca/
  11. http://evamiguelez.wordpress.com/2011/06/20/joan-colom-album-en-foto-colectania/
  12. http://www.thesecretlarevista.com/es/11/85/Entrevista_a_Joan_Colom.html

i alguna font més…

.

Tot i que darrerament se’n està parlant molt de Joan Colom, ja sigui pels programes de la televisió, la sèrie ‘Fotografies’ del Canal 33 o l’exposició que just aquests dies s’està exhibint, el cert és que Colom ha quedat com una figura relativament en segon pla. Aquesta relativa marginalitat es deu sobretot al seu llarg abandó de la fotografia a partir de 1964, però també es comprèn per la seva forma de ser i per la seva no professionalització com a fotògraf. Però aquesta marginalitat no es correspon ni, d’una banda, amb la radical modernitat del seu llenguatge fotogràfic, Casademont va dir d’ell que era “el millor fotoreporter de tots els temps a Espanya‘, ni d’altra banda, amb la profunda impressió que les seves imatges del Barri Xino han deixat en la història de la memòria col·lectiva de Barcelona.

Bé amics, he de reconèixer que necessito un descans, no pas per buscar els fotògrafs que falten per acabar la sèrie, que ja els tinc, sinó per disposar una mica més de temps lliure per un parell de projectes que vull fer aquests dies d’estiu. Continueu sintonitzats els dilluns perquè continuarem parlant de fotografia però deixarem que els clàssics se’n vagin també de vacances.

Espero que avui hagueu conegut una mica més al gran Joan Colom i espero que els 73 que portem fins ara us hagin fet una mica, només una mica millors fotògrafs. Fins la propera cita i bones vacances !!

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

També pots veure tota la sèrie a:

tf-1
Anuncis