Im Dorfe – Der Sturmische Morgen

WINTERREISE 17-18. Im Dorfe – Der Sturmische Morgen

Mes d’agost i per fi les tan esperades vacances! Schubert segueix emocionant però, en el més profund de nosaltres i ara el podem gaudir tranquil·lament, sense les presses del dia a dia, assaborint cada una de les seves notes compostes amb aquell geni tan impressionant que ens toca i ens commou tan profundament. Avui escoltarem dos lieder, arribant ja el final i el desenllaç de la història tremenda del viatge d’hivern.

 

Ens toca parlar d’un lied on la importància expressiva i musical està en la base pianística reflectint els lladrucs dels gossos a que es refereix el text mitjançat uns trinats intensos seguit de silenci: Im Dorfe. El caminant escolta els lladrucs dels gossos a la nit i pensa en la gent que dorm i somnia. Des de l’inici del lied, sentim uns llargs trinos amb els que Schubert expressa més del que es podria esperar d’aquests elements aparentment sols ornamentals. Són uns trinos escrits en semi corxeres, que fan audibles una profunda excitació davant del desig de mort que en aquest lied no queda descrit però que queda reflectit per mitjà de símbols com en aquest cas els lladrucs dels gossos. Tot queda en el més interior de la persona, en la part psicològica.

Sentim aquests trinos, sols començar el lied, com en la fosca nit, en un ambient tranquil i silenciós. De lluny veiem les llums tènues que queden enceses en el poble, i de fons el so dels gossos. Aquí comença el viatger a sentir les emocions que el porten al lied.

Canvia d’ambient en la segona estrofa. S’acaba la nit i amb ella els somnis, però saben que aquests goig de somniar ho retrobaran de nou la propera nit. Ja no se senten els gossos, el caràcter de la música canvia radicalment fins a la tercera estrofa quan torna a entrar la nit i amb la foscor la tranquil·litat i de nou els gossos. Aquí els gossos són els seus aliats i els demana ajud, així amb els seus lladrucs ell no podrà dormir ja que ha perdut tota esperança i ja no li queda cap somni. Els últims versos:

Ich bin zu Ende mit allen Träumen.
Was will ich unter den Schläfern säumen?

.

(Ja no em queden més somnis, per què hauria de romandre entre els dorments?) els repeteix agafant ja un caire més resignat cap al seu destí final.

S’acaba el lied com el principi escoltant els lladrucs dels gossos en pianíssim sentint cada vegada més a la llunyania el seu origen somniador i seguint caminant cap a la seva sort.

Sentim els lieder interpretats un cop més per T. Quasthoff i D. Barenboim.

Im Dorfe

En el següent Lied: Der Sturmische morgen la desesperança brolla com un crit agut i viu. És la cançó més breu del cicle, durant menys d’un minut, amb un tempo ràpid i fort gairebé vertiginós.

Un remolí d’emocions es van enllaçant en aquest cicle que sembla encabir tot el ventall de símptomes d’una depressió profunda. N’he buscat uns quants que crec que hi queden reflectits fins ara: Sentiments persistents de tristesa, ansietat o buit, sentiments de desesperança i pessimisme, fatiga i falta d’energia, pensaments o intents de suïcidi, irritabilitat, inquietud.

Per causa d’una situació de frustració, el nostre viatger, ha caigut en un estat de tristesa, buit i desesperança sense poder veure la llum per enlloc i portant-lo a iniciar un viatge gèlid cap a la pròpia mort. En aquest Lied ens trobem en una fase d’irritabilitat després d’un moment d’abatiment. El piano ens il·lustra la tempesta amb força i energia, sentint en la velocitat, els picats i els accents, tota mena de trons i llampecs. Ell sent reflectida la natura en el seu estat de combat, violent, fred.


Der Sturmische Morgen

.

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

tf-1
Advertisements