Navegant per les Pitiüses

El viatge amb “El Argonauta” per les Pitiüses el realitzarem amb la companyia d’en Francisco i la Beni al ”Swann”, navegant en conserva, i gaudint de la seva experiència, consells, recolzament i sobretot l’afecte que ens han demostrat en tot moment.

La sortida de Barcelona va ser força tranquil·la, amb un vent gens favorable per arribar a la gran de les Pitiüses, Eivissa; així que canviem veles i modifiquem rumb cap a Dragonera. Ja portàvem unes quantes hores a la mar quan amainà totalment el vent, presenciem reflectits a l’aigua, amb una nitidesa increïble, tots dos vaixells. Entusiasmats amb aquella bucòlica imatge, de cop i volta, un raig d’aigua i el llom d’una balena; i un altre, i un altre. Una família de rorquals, uns de més grans i altres de més petits, ens van venir a visitar. Increïble!!!, mai abans per la Mediterrània, i tan propers havíem tingut aquells cetacis a tocar de mà. Durant una hora, canviem de rumb, voltem, cridem, saltem, juguem, fotografiem,…., res era més important que gaudir d’aquell espectacle. Altres visites, ja més habituals, a l’allunyar-se de la costa, són els dofins, cridaners i juganers, que salten i fan piruetes a la proa del vaixell.

I poc a poc va caient el sol, es tenyeix de malva l’horitzó,  envoltant-nos en una nit  sense lluna, amb un cel terriblement fosc, esquitxat per milers d’estels. Moments màgics, en silenci, on reunir-se amb un mateix, i gaudir d’aquell temps de reflexió que tant costa de trobar.

Arribant a Dragonera, un dia gris i tempestuós, ens convida a descansar i reposar forces després de la travessia, per emprendre de nou rumb cap a Eivissa.

Estones sense vent, estones amb uns vents fortíssims, sol, núvols, pluja, mar en calma, mar arrissada,…. Una mica de tot en aquest sorprenent Mediterrani que tant mateix està en calma total, com vigorosament embravit.

Un cop a Eivissa, Sant Antoni és el nostre primer destí, una gran badia per fondejar i poder visitar la petita Conillera, amb fons de roca i posidònia per fer snorkel, en unes aigües ben fresquetes,  i amb gran quantitat de peixos de colors. Una excursió fins al far, creuant entre sabines, i el llangardaix verd, endèmic de l’illot, ens premiaran amb una espectacular posta de sol.

Creuant per Es Vedrà i Els Freus, solquem les aigües de Formentera. Cala Pujols, de fons sorrencs i aigües turqueses, ens donen la benvinguda a l’illa. Ple de restaurants “chill out”, bars d’alt estànding, supermercats, i botigues, ens fan considerar l’opció de  llogar un cotxe i recórrer l’illa per l’interior, aspecte moltes vegades descuidat pels que la visitem per mar. El Far de la Mola, inaugurat per la reina Isabel el novembre del 1861, va ser el primer far de l‘illa, i l’ indret màgic que inspirà a Julio Verne a la seva novel·la “Le phare du bout du monde, i que immortalitzà a “Héctor Servadac”, és el punt més alt, on només cal acostar-se per experimentar aquesta màgia. Perdent-se pels camins es troben antigues cases, molins vells, embarcadors tradicionals, barquetes petites, racons solitaris, i l’encant que busquem els que fugim de la civilització. Al poble de Sant Francesc Xavier, petit, blanc i tranquil ens van cuinar, al costat de la peixateria on el vam triar, un “roig” o escorpora realment deliciós, a l’hora que el peixater ens explicava les seves aventures estraperlistes.

Fotos: Blanca i Jose / Grup: Antònia Font / Tema: Islas Baleares

I com que un viatge sense aventura sembla menys periple, una de les matinades quan tot just comença a despuntar el sol, arrenca a bufar un vent huracanat de més de vint-i-cinc nusos, que ens obliguen a llevar àncores i giravoltar a l’altre banda de l’illa buscant la protecció de sotavent. Cala Saona serà el refugi per la propera nit.

Amb el “xinxorro”, o petita embarcació neumàtica auxiliar, amb la que ens acostem a la platja, una onada inesperada tot just quan tocàvem la sorra ens fa naufragar!!!! Per sort, només portàvem les escombraries i la roba de bany. Una remullada d’allò més divertida!

Apropant-nos a Espalmador, illot paradisíac, amb sorra blanca, aigües turqueses, amb les úniques instal·lacions de tres cases i una torre de vigia, no dubtem a desembarcar. A l’interior “Sa Laguna d’Espalmador”, unes aigües fangoses curatives, palmeres, dunes i matolls, fan del passeig un descobrir de sensacions.

Ja al Port d’Eivissa, passejant pels seus carrerons, petites botigues, artesans i terrassetes, ens trobem amb el Toni, la Merche i el Pablo que tot just acabaven d’arribar de les Illes Lipari amb el “Mufty”, intercanviant en una agradable vesprada les aventures d’un estiu que tot just encetava.

Santa Eulàlia, preparant-se per la revetlla de Sant Joan presentava un ambient festiu, amb àpats i música, convidant-te al ball i encomanant-te l’alegria.

Per descansar, entre sol i aigua, abans del llarg viatge de tornada, vam triar l’illa de Tagomago, on ens vam acomiadar de les Pitiüses i del Francisco i la Beni que continuaven el seu viatge.

Teníem 150 milles per endavant, sortíem ben d’horeta al matí, quan rebem la notícia del naixement d’en Sergi, el germanet del nostre petit grumet; després de dinar, disposant-nos a fer una migdiada, sentim un soroll a la canya, i una magnífica tonyina de més de tres pams de llargària ens té entretinguts durant una bona estona, pujar-la, tallar-la, netejar-la i ficar-la a la nevera per cuinar-la a l’arribada.

I a diferència del camí d’anada, quan el sol es ponia per l’oest, la lluna plena començava a sortir per l’est, per regalar-nos una fantàstica nit il·luminada, abans de finalitzar definitivament les nostres emocionants vacances.

.

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Anuncis