Disc de la setmana: Jeremy Pelt “November”

Fa ja uns dies que no us faig llevar amb les estridències d’una trompeta, però no puc deixar passar més temps per recomanar-vos un disc de Jeremy Pelt (1976).

El disc s’anomena “November” (2008), i Pelt amb aquest disc deixa de ser una promesa per convertir-se en una realitat. No tans sols per la consistència a l’hora de tocar la trompeta si no gran part de l’atractiu de l’àlbum ve de les seves composicions i arranjaments.

Escoltarem a un dels neo-boper més consistents de l’actualitat. La seva música i forma de tocar l’instrument em fa venir al cap a Clifford Brown, Lee Morgan i especialment quan fa servir la sordina a Miles Davis, però no diré mai que el que fa és una imitació dels monstres de la trompeta en el jazz.

Les seves composicions son força interessants, per obrir el disc una fanfàrria modal que li dona una nota molt personal, per continuar en temes plens d’emotivitat on podrem captar millor l’esperit de la sessió. Fins arribar a un excepcional duo de piano i trompeta “Rosalie” on paga la pena deixar-se seduir per la melodia.

Artista

Jeremy Pelt

Àlbum November
Cançó que escoltes Phoenix

.

Com sempre els companys de feina ajuden a fer gran la obra. El nivell d’interacció és particularment agradable. Així ens trobarem amb la presencia del saxofonista JD Allen experimentat saxofonista que oficia de fidel escuder tenint el seu moment de gloria en el tema “Phoenix” melodia amb interessants intercanvis de trompeta i saxo. La rítmica (el pianista Danny Grissett, el baixista i el bateria Dwayne Burn i Gerald Cleaver), creen un matalàs sonor molt solid, basat en la seva compenetració com a base perquè els solistes puguin esplaiar-se al seu gust.

Un bon disc com exemple del que estan fent les noves generacions de músics en el jazz.
.
‘Podeu escoltar un extracte de tots els temes del disc i si us agrada comparar-lo a:’

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

tf-1
Anuncis