Gregory Crewdson

El fotògraf d’avui, per aquells que no el coneixíeu, us sorprendrà, i ho farà de tal manera que us serà difícil dir a primera vista si us agrada o no. Sí però no.. serà probablement la vostra primera impressió.. Jo havia vist alguna de les seves fotografies però no crec que li dediqués més de 2 segons, tot pensant que estava davant un fotograma d’alguna pel·lícula.

Certament m’estava equivocant. El fotògraf d’avui està a l’extrem més oposat d’aquells que persegueixen al món per captar alguna de les seves escenes, d’aquells que busquen el moment decisiu o capten grans escenes simplement fruit de la casualitat. El d’avui crea l’escena, construeix la fotografia i usa tots els mitjans al seu abast. Amics, prepareu-vos per pair la fotografia de : 80. Gregory Crewdson

Neix el 26 de setembre de 1962 a Brooklyn, Nova York. El seu treball és reconegut per les seves escenes surrealistes de llars i barris suburbials de les ciutats nord-americanes. D’adolescent va formar part d’un grup de punk rock anomenat ‘The Speedis’, on la seva cançó de més èxit “Let Me Take Your Foto” va resultar ser una premonició del que Crewdson es convertiria més tard.

A mitjans dels 80’s estudia fotografia al Suny College (State University of New York), prop del port de Chester a Nova York i rebrà el Màster en Belles Arts en fotografia a la Universitat de Yale al 1988. Serà professor a Sarah Lawrence, Cooper Union, Vassar College i la Universitat de Yale, on s’hi estarà fins al 1993 com professor adjunt de fotografia a la Yale University School of Art. L’obra de Crewdson ha estat exhibida en nombroses col·leccions públiques, especialment el Museu d’Art Modern, el Museu Metropolità d’Art, el Museu Whitney d’Art Americà, el Museu de Brooklyn, el Museu del Comtat de Los Angeles i el San Francisco Museum of Modern Art. Una retrospectiva de la seva obra, que abasta tota la seva carrera, en el període 1985-2005, s’exhibeix des del 2005 en els principals museus i galeries de tota Europa.

Crewdson ha rebut nombrosos premis com Skowhegan Medal for Photography, el National Endowment for the Arts Visual Artists Fellowship i el Aaron Siskind Fellowship. Crewdson ha publicat diversos llibres de les seves fotografies com Hover per ArtSpace Books, Dream of Life per la Universitat de Salamanca, Espanya, Twilight i Beneath the Roses per Abrams i una retrospectiva de la seva obra, Gregory Crewdson from 1985 to 2005, publicada per Hatje Cantz. El darrer treball de Crewdson, Sanctuary, va ser exhibit per primera vegada a la Gagosian Gallery de Nova York al 2010, més tard passaria per la prestigiosa White Cube de Londres i la no menys famosa Gagosian Gallery de Roma. Abrams ha publicat un llibre del seu darrer treball al 2010.

Sempre m’ha fascinat la condició poètica de la llum del crepuscle. Per la seva qualitat transformadora. El seu poder de convertir l’ordinari en quelcom màgic i sobrenatural. És necessària per la narrativa de les meves imatges. És aquest estar entre dos estats el que m’interessa…

La fotografia Crewdson

Crewdson és un fotògraf obligat en qualsevol curs de fotografia i el que heu pogut llegir fins ara de la seva biografia és només una carta de presentació. Ha exposat en els millors museus de tot el món, ha rebut prestigiosos premis i ha estat un referent de l’anomenada ‘fotografia creada’ en tots els forums, associacions i grups de fotografia, i cada una de les seves fotografies es cotitza en milers de dòlars. La pregunta no és qui és Crewdson, ni quin ha estat el context social que l’ha portat a fer la seva obra, per el que l’aproximació biogràfica no té massa sentit en aquest cas. La pregunta és ‘de què van les fotografies’ de Crewdson? Què preten? I perquè és tan important la seva aproximació a la fotografia amb un nou llenguatge fotogràfic.

Deia Joan Fontcuberta en una de les seves ponències a la Fundació Foto Colectania que ‘tradicionalment els models hegemònics han intentat abordar l’evolució de la fotografia en dues direccions oposades: com a document (suport d’informació útil per a conèixer el passat) o com a art (expressió d’una sensibilitat, traducció de determinades formes d’expressió i de la manifestació personal)‘ i afirmava que aquesta era ja un tipus de metodologia discutible. Ho deia per introduir una història de la fotografia d’obres en lloc d’una historia d’autors però el cas d’avui ha de ser l’excepció a aquesta nova aproximació perquè l’obra de Crewdson és Crewdson, l’estil és indiscutiblement Crewdson i son les dèries ‘Crewdson’. No hi ha obra Crewson sense l’autor Crewdson. Certament, el que avui vull proposar-vos és una aproximació diferent. Es tracta de veure la fotografia des d’una altra perspectiva, aquella que vol captar les imatges que el món que ens envolta ens ofereix per expressar un missatge, o la que partint d’un missatge es crea el món que l’ha de representar. Crewdson és un fidel representant d’aquesta segona opció.
La seva aproximació és amb imatges que semblen estèticament seqüències d’una pel·lícula que mai acaba, seqüencies congelades plenes de vida, amb un abans i un després que només l’observador pot construir. Crewdson simplement construeix l’ ‘ara’.

Per a mi l’important és l’ara, no el després…

A la seva primera publicació, Hover, del 1995, es poden veure fotografies planes i sense cap punt d’interès aparent com els suburbis nord-americans que semblen banals fins que un examen més detallat revela particularitats inquietants. Tot i així, tot el inquietant d’aquestes imatges també ho és de familiar. Semblen imatges que ja hem vist abans, potser no penjades a la paret d’un museu o una galeria d’art, però sí a través de les nostres pantalles de televisió en algun episodi de series policíaques o de misteris sense resoldre. Aquestes imatges confirmen i qüestionen les idees preconcebudes que tenim sobre la vida als Estats Units, enfrontant el somni americà suburbà amb el de les fantasies de la televisió.

De tota manera en aquestes primeres escenes ja ens queda la sensació de que la imatge recull un instant determinat, concret i exacte de l’existència d’uns personatges, escenaris construïts amb la precisió i exigència pròpia d’un rodatge. Sobre l’escena inerta sobrevola la imminència d’un esdeveniment que mai tindria lloc a la fotografia, només en la imaginació de l’observador. Es diria que tots els actors de Crewdson han estat immortalitzats en una pausa carregada de suspens, d’una vida sense narració, el seu relat s’escriu en la pausa mateixa i només en ella.

Certament Crewdson és una excepció en el món de la fotografia que coneixem, una mena d’anomalia, de disfunció de la fotografia, entesa com a art o com a document. Potser gràcies a aquesta anomalia Crewdson és un dels artistes més valorats en els nostres dies, amb una posada en escena tan espectacular que pocs poden imitar-lo, de fet, ningú, i això el fa encara més especial. Com a fotògraf, Crewdson ha desenvolupat la seva carrera en paral·lel a la que serien les clàssiques sèries d’imatges fixes que es fan al voltant d’una producció cinematogràfica. Les seves fotografies representen escenes de l’ansietat i els trastorns, els seus temes apareixen sovint plens d’angoixa o atrapats en una transició que mai acaba.

Crewdson crea imatges sobre el moment de transició entre el ‘abans i el després’ i la seva millor sèrie és probablement ‘Twilight‘ (1998-2002).  L’efecte de la llum del crepuscle creuat amb llum artificial, llums del carrer, de la casa, del cel, és exagerada per l’elecció que fa Crewdson de l’escena, que és gairebé sempre els suburbis i els interiors de les cases de les ciutats nord-americanes. Crewdson treballa la tradició fotogràfica que combina l’estil documentalista d’artistes com William Eggleston o Walker Evans amb la visió cinematogràfica i posta en escena de directors com Stephen Spielberg o David Lynch. L’estil Crewdson és clarament  d’estètica cinematogràfica amb imatges d’extraordinari detall i força narrativa.

La seva fotografia s’ha catalogat sovint com de ‘realisme màgic’. A ‘Twilight’, la sèrie completada al 2002, el fotògraf converteix en extraordinari el que és mundà. Aparentment l’escena no conté cap element que defineixi un realisme físic o psicològic però a mesura que l’observador recorre la fotografia descobreix una història extraordinària on Crewdson proporciona elements bàsics per la seva construcció, deixant la resolució per l’observador. Carrers buits amb il·luminacions locals i subjectes amb posicions que son més pròpies dels segons abans de començar un rodatge, son elements que proporcionen un context que atrapa a l’observador. A Twilight es poden veure imatges d’extraordinària bellesa, situacions sovint absurdes, sempre amb un realisme ‘artificial’ i un detall exagerat que ens conviden a apropar-nos a la fotografia i a recórrer la imatge una i altra vegada. A vegades tinc la impressió que vol que juguem a aquell tipus de jocs, dels que hi ha per ordinador, en el que amb el ratolí recorrem i toquem cada un dels objectes per si s’activa alguna pista o s’obre una porta que ens ha de portar a la següent escena.

Les imatges mostren ambients onírics i inquietants. Paisatges urbans desolats, carrers buits, misterioses persones que deambulen per carrers mullats, algunes desesperadament solitàries. Hi ha dones nues que reflexionen amb el cap baix i un home en silenci assegut al llit que es perd en la penombra. Gregory Crewdson diu que la construcció d’aquests escenaris és com la construcció del món. Les seves fotografies il·lustren amb artística eloqüència la soledat, el desemparament, la confusió, la vida sense sentit del subjecte, l’americà típic. Gregory ens mostra una bellesa imperfecta que intenta captar retalls psicològics d’aquest arquetip americà, mostrant-lo en situacions que suggereixen l’expectativa d’una cosa que s’espera i mai arriba. És gairebé impossible no inventar una història a partir de les escenes Crewdson. El què les uneix és l’atmosfera.

El realisme Crewdson


Crewdson es descriu a ell mateix com “realista americà”, però també diu que està interessat en tot el que li resulta estrany i sinistre, a observar les escenes quotidianes i trobar alguna cosa fantàstica o misteriosa. Diu haver estat interessat sempre en la bellesa plàstica però també en el realisme.

Son moltes les influències de Crewdson, potser la més important és la seu pare, que era psicoanalista, però també les tècniques de les pel·lícules de ciència ficció, pel·lícules de terror, la realitat pura i simple de la fotografia documental i el treball de fotògrafs contemporanis, com ara Diane Arbus, William Eggleston o Cindy Sherman.

Hereu natural d’Edward Hopper i influenciat per Hitchcock, Spielberg i Lynch, el fotògraf nord-americà ens dona algunes claus del  seu treball:

Els suburbis americans:
Per arribar a la casa d’estiueig a Massachusetts, el meu pare conduïa a través de diversos suburbis residencials. Des de petit vaig sentir una estranya connexió estètica amb aquell paisatge. Sempre m’ha apassionat aquesta tradició artística nord-americana que transcorre en els suburbis. Edward Hopper i Raymond Carver van ser els millors artistes d’aquest submón.

La infància: La meva infància ha influït molt en la meva obra. El meu pare era psicoanalista i tenia el seu despatx a la planta baixa de la nostra casa de Brooklyn. Durant tot el dia entraven desconeguts, als quals ens prohibien reconèixer si després ens els creuàvem pel carrer. Mai vaig escoltar res més que murmurs, però vaig entendre molt aviat que el que succeïa a la consulta del meu pare era una cosa prohibida. Des de llavors, em fascina descobrir el que s’amaga sota la superfície de les coses. A més, comparteixo amb el meu pare i amb molts altres fotògrafs una perspectiva una mica distanciada i incòmoda respecte al món que ens envolta.

Bellesa: Treballo a partir de contradiccions. Per exemple, la bellesa formal contra el dolor subjacent a les imatges. Cada vegada que em poso a treballar, el que pretenc és que el resultat sigui el més bell possible, fins i tot quan descric la quotidianitat i el que és desagradable. I també la realitat contra l’artifici. Gairebé tot el que apareix en les meves imatges està recreat en un estudi. Vaig començar a treballar així perquè era més fàcil il·luminar un estudi que un carrer. La meva posada en escena és pràcticament cinematogràfica. Per a la sèrie ‘Beneath the roses’, vaig tenir al meu servei a 270 persones.

Integritat: Sempre dic que no a les propostes comercials per mantenir la meva integritat artística. Només hi ha hagut dues excepcions. La primera, la portada de ‘And then nothing turned itself inside-out’ del grup ‘Yo La Tengo’, perquè som amics des de l’adolescència i després una campanya promocional per Six Feet Under (A dos metros bajo tierra), perquè la cadena HBO va posar a la meva disposició tot el que els vaig demanar. També m’han proposat dirigir pel·lícules, però res que m’hagi interessat. A més, el poder de les meves imatges és que no estan en moviment. Potser seria un error passar-se al cinema “.

.

Crewdson creu que les seves fotos han de tenir primer bellesa, però la bellesa no és suficient.., i busca una conjugació dissimulada d’ansietat, desolació i por, col · lisió del que ens resulta familiar amb el que és estrany. Les seves fotografies provenen de la seva necessitat racional de fer un món perfecte i la impossibilitat de aconseguir-ho. El que sí aconsegueix Gregory és captar el través d’una bellesa imperfecta els subterfugis de la societat consumista i els intricats passadissos dels suburbis americans, permetent que qui mira sigui qui busqui la trama que li sedueixi i més s’associï amb el seu voyeurisme personal. Tendeix a considerar la seva obra, en alguna mesura, com a resultat d’aquella experiència d’escoltar les sessions del seu pare amb els pacients. I veient les seves imatges, efectivament, sembla estar davant l’escenificació de les angoixes i ansietats de qualsevol dels habitants d’un barri residencial nord-americà. La seva obra és plena d’elements iconogràfics que es repeteixen: cercles, feixos de llum, flors, moquetes, finestres, cotxes, miralls, maletes. El mateix diu sobre això: “Els detalls en el meu treball efectivament impulsen el contingut narratiu. Són aquests detalls, una maleta, un llibre, un llit, el que és realment important. Tot artista crea el seu propi vocabulari, un microcosmos on els motius apareixen i reapareixen, revelant les seves obsessions i lluites internes.

La seva segona gran sèrie ‘Beneath the Roses‘ (2003-2007), segueix els passos de ‘Twilight’ però encara amb més sofisticació i recursos. Amb un complet equip de producció, com si es tractés d’un treball cinematogràfic, Crewdson organitza la realitat que observa i inventa, per tal d’assolir aquesta angoixa del que no revela. Es tracta de coses familiars que se’ns presenten com no-familiars, amb cert contingut desconegut i, per tant aterridor, alguna cosa coneguda i familiar i a la vegada estranya. El concepte freudià de ‘sinistre’ (Das Unheimliche) és tot allò que estant destinat a romandre ocult, secret, ha sortit a la llum. Es tracta d’experiències viscudes per subjectes, les històries de vida presenten continguts que han volgut ser oblidats, reprimits, però que per alguna raó reapareixen en l’escena quotidiana. Aquesta sensació ominosa és la que, per a molts, Crewdson aconsegueix fer sentir als qui observen les seves fotografies.

foto ampliada 1 foto ampliada 2 foto ampliada 3 foto ampliada 4

La fotografia de Crewdson està feta de molts components, alguns son petits i amagats mentre que alters son evidents a primera vista. Un element que sempre podem trobar a les seves imatges és l’ésser humà. A vegades no només una persona sinó varies. Però independentment del nombre d’actors que hi fa aparèixer hi ha de nou una constant, els seus rostres pàl·lids i inexpressius. I així el retrat sense emoció, sense vida, és difícil de llegir i ens hem d’anar al llenguatge del cos, de les actituds i posicions a l’escena. Mireu qualsevol de les fotografies de dalt..  Heu construït ja la vostra historia?

Si coneixeu al pintor Edward Hopper comprendreu on neix la mirada de Gregory Crewdson. Ell, a través de la fotografia, ha recreat les mateixes escenes que l’artista nord-americà va aconseguir mitjançant la pintura. Situacions inconcluses que mitjançant l’ús de la llum revelen l’ansietat psicològica de l’artista, atmosfera normalment situada en paisatges que representen el cor de la tradició nord-americana. Pobles i persones corrents són bellament il·luminades per crear un moment sense resposta, un escenari inquietant.

Gregory Crewdson utilitza tècniques de Hollywood per crear retrats brillants, com els de Hopper, de la vida americana. Però mentre Hopper ensenya vides nues, les de Crewdson ofereixen una abundància de detalls. Una de las coses que m’agrada de la fotografia, a diferencia del cinema o altres formes de narració, és que l’espectador sempre incorpora la seva pròpia història, ja que al final la imatge sempre està sense resoldre. Tot i que el meu treball està influenciat pel cinema, la imatge fixa m’agrada. M’interessen les limitacions de la fotografia per la seva capacitat de presentar una imatge completament congelada, on no hi ha abans ni després. Intento utilitzar aquesta limitació com a força. Les meves fotografies capturen moments aïllats sense passat ni futur, una possibilitat imaginària com si fos una pausa eloqüent que juga amb la força narrativa de la fotografia. “(Gregory Crewdson, 2006).

-Dius que el món cobra sentit quan crees aquestes fotografies.? És aquesta una manera de relacionar-te amb la realitat?
Primer he de dir que treballo amb un gran equip de producció, raó per la qual les meves fotografies guarden estreta relació amb el cinema, i aquest aspecte és summament important en quant a l’estètica del meu treball. Pel que fa al sentit que cobra el món, crec que estic més que res interessat en la tensió entre les meves pròpies veritats, l’ús d’artificis i la realitat. M’agrada quan tot això es reuneix en les fotografies.

-Menciones que tot artista té una història per explicar …
És clar, crec que tot artista té una història per explicar, i crec que al final aquesta història queda com un misteri o com una pregunta, perquè crec que s’ha de tractar contínuament de redefinir el que és la història. En altres paraules: la raó per les que fem fotografia és per intentar saber el què és aquesta altra història…

-? I què has resolt fins ara?
Mmm … Bé, bona pregunta. Realment no ho sé. Però puc dir que el que un artista fa és una mena de desdoblament continu de les seves fascinacions i els seus centres d’interès. Jo, per exemple, estic molt interessat en tractar de trobar una sensació inesperada de bellesa, o el que és estrany de les vides ordinàries.

-Que seria el que va fer Hopper,? No?
Sí. I crec que també hi ha una mena de solitud en les meves fotografies, també estic interessat en crear bellesa a través de la il·luminació del color. Aquestes són parts de la història, suposo. Però necessàriament, la història final es manté com un misteri.

-Per això en lloc de filmar pel·lícules fas fotografia …
Sí, perquè crec que sempre he estat un fotògraf, principalment perquè penso en contextos d’imatges sense moviment. I la meva influència sempre han estat fotògrafs. A diferència dels directors de cinema, no estic interessat en què passa abans o després de les meves imatges. Només vull la imatge individual. Tractar de fer-la el més misteriosa i bella possible.

-El teu apropament a les teves pròpies fotografies,? És estètic o més aviat psicològic?
Totes dues. Crec que és difícil separar-les, però pel fet que el meu pare sigui un psicoanalista, suposo que el meu treball sempre ha tingut un impacte psicològic. No pots separar la psicologia d’una imatge amb la seva estètica; aquests dos aspectes sempre han anat units a les meves fotografies.

Amb els anys, les produccions Crewdson han estat cada vegada més ambicioses, i les seves fotografies requereixen desenes d’assistents i tècnics, càmeres de gran format, blocs de llums, maquillatge i vestuari, així com informàtics post-producció. El web i Crewdson no s’avenen massa. Les seves fotografies impreses son enormes, fetes amb càmeres de gran format (Hasselblad Sinar de format 8×10) i el primer que sobta al veure una fotografia de Crewdson en alta resolució (no he tingut el plaer de veure’n cap penjada en una paret) és la quantitat de detalls i l’extrema resolució de tots i cada un dels seus elements, estiguin en qualsevol pla focal. La segona sorpresa per a un aficionat a la fotografia és saber com pot estar tot tan precisament enfocat i com aconsegueix així aquesta sensació ‘plana’ de la imatge.  La seva tècnica, apart de tots els artefactes spilbergrains per construir l’atmosfera i la acurada il·luminació, no és tan simple com situar-se en un punt, calcular els valors d’apertura i velocitat i disparar. No, treballa amb múltiples exposicions, a diferents plans focals i d’objectes precisos, que il·lumina en una fotografia però que deixa a les fosques a la següent. Amb les múltiples fotografies, escaneja els negatius i els tracta digitalment. És a dir, cada fotografia final, és tècnicament un puzle de varies fotografies. Un puzle que tenir-lo penjat al menjador de casa ens costaria almenys 150.000 dòlars.

Les imatges de ‘Beneath the Roses’ es divideixen entre els paisatges, sovint amb éssers humans que apareixen com petits detalls en lloc de com atracció principal, i els interiors, on la càmera s’apropa més als protagonistes. Els interiors estan construïts en estudis, mentre que els exteriors es roden en el lloc, encara que amb grans muntatges. Sovint però l’artificialitat d’alguns dels interiors és excessiva. Les fotografies es veuen molt artificials, per la seva il·luminació, els subjectes estàtics i l’extrema nitidesa i enfocament que Crewdson aconsegueix amb la composició d’imatges digitalment. Evoquen igualment escenes de pel·lícules i pintures hiperrealistes. Visualment, les fotos són extraordinàries, però fredes. És una bellesa gairebé analítica. Les paletes de colors, equilibrant acuradament la llum natural a l’alba o al capvespre amb desenes de llums artificials de diferents mides solen ser molt agradables a la vista.

-Les teves produccions són immenses i això òbviament requereix molts diners. ? T’ha afectat la crisi que estem vivint avui?
Bé, és interessant. La sèrie de fotografies “Beneath the Roses” va ser acabada la primavera passada. Ens va costar set o vuit anys acabar-la. Aquest bloc de producció va ser finalitzat abans que ataqués la crisi.  A causa de la naturalesa de Beneath the Roses, vaig sentir que havia de reptar-me de certa manera. Però sí crec que les fotos de Beneath the Roses són emblemàtiques, crec que representen molt bé aquests temps. Em sembla però que en el to de les fotografies hi ha un cert aïllament, certa tristesa.

-Quan realitzis les teves fotos no estàs darrere de la càmera; aquest lloc l’ocupa el teu director de fotografia. ? Ets més aviat un director d’orquestra?
Ehm … En Beneath the Roses vaig usar entre vuit i deu càmeres, el que és molt i molt pesat, amb més de quaranta assistents … i el que vaig fer va ser establir el marc de treball. Establert el pla, no té sentit quedar-me darrere la càmera. Prefereixo dirigir el que veig. Per això està Richard Sands, un càmera amb el qual he treballat per més de deu anys, és ell qui que treu la veritable foto, i això em permet concentrar-me completament en el que està davant meu. (Entrevista a Joia Magazine)

Descobrir o crear?


Què més difícil per a un fotògraf: inventar una imatge o descobrir-la? Ens hem de tancar en un estudi, on es pot controlar més fàcilment tècnicament l’escena i realitzar les idees que tens al cap? O apostem per trobar el que ni tan sols sabem el que volem en el món ric i impredictible del nostre voltant? Re-creacions o reflexos? Ficció o realitat?

Aquestes preguntes, amb importants implicacions filosòfiques i estètiques, sempre han dividit els fotògrafs, i mai tant com avui.

Sternfed vs Crewdson

Joel Sternfeld es va trobar amb aquestes estranyes escenes mentre recorria el país amb la seva càmera. Son retrats formals de ciutadans anònims i d’escenes trobades. La comissaria d’exposicions Anne Tucker escrivia a propòsit d’una de les exposicions de Sternfeld:”És essencial per l’art de Sternfeld entendre que no ha manipulat l’escena més enllà de demanar-li a la persona que posi”.

Els fotògrafs documentals nord-americans que treballen en gran format en color, les imatges que produeixen segueixen els estàndards de claredat, amplitud sociològica i a vegades cert component d’humor. És difícil veure ‘American Prospect’ i no recordar el treball de Gregory Crewdson.  Les seves imatges, influenciades per la pintura, el cinema i la publicitat creen la mateixa la tensió narrativa que Sternfeld des d’una perspectiva radicalment diferent, creant l’escena en el lloc d’estar en el lloc correcte en el moment precís.
Aquest és l’exemple de dalt, que ja és un clàssic en els cursos d’anàlisi fotogràfic. Totes dues fotografies mostren escenes semblants, en els dos casos hi ha un animal mort enmig d’un paratge. Als alumnes se’ls hi pregunta quina és de Sternfeld i quina és de Crewdson..  Un d’ells s’ha trobat l’escena, l’altre l’ha creat, i tots dos (aparentment) volen arribar a expressar el mateix missatge narratiu. (clica per veure ampliada una i l’altra fotografia, és important que us fixeu en els detalls)

Recull de l’article: ‘ART; Serendipity All Over Again By RICHARD B. WOODWARD, Published: January 18, 2004:

.

Com afirma el propi artista no es pot fugir d’un mateix. “Crec que molts artistes tenen una única història per explicar, i després intenten donar-li a aquesta història diferents formes. El meu esforç és justament fer la fotografia més bella que sigui capaç. Intento crear un sentit de bellesa complicada, no una bellesa que sigui purament seductora o elegant. Les meves imatges resideixen en el xoc entre la meva necessitat irracional de fer un món perfecte i la impossibilitat d’aconseguir-ho. Vull provocar una tensió psicològica amb determinades ansietats, pors o desitjos.

Als Estats Units hi ha, des de fa dècades, una certa corrent interessada en la representació de la cara oculta de l’aparent ordre quotidià, interès que Crewdson comparteix amb escriptors i cineastes. ‘Jo diria que el que m’inspira prové d’aquesta tradició. Hi ha tendències generals per les quals els artistes se senten atrets, i en el meu cas, em sento en sintonia amb algunes coses i amb altres no. Edward Hopper ha estat sens dubte una gran influència. Hi ha molts altres: Diane Arbus, William Eggleston, Alfred Hitchcock, David Lynch. Existeix també una generació de joves cineastes que segueixen aquesta tradició, com Paul Thomas Anderson o Todd Solondz, per nomenar algun exemple.’

A la fotografia de dalt podem veure el que sembla ser dues persones sopant. La casa sembla d’una d’aquelles famílies encantadores de classe mitjana americana. Però és evident que hi ha una sèrie d’elements que trenquen aquesta primera impressió. Hi ha dues cadires buides, on son els que falten? Hi falta algú? Per què no són a la taula? Per què és tan fosc? Aquesta foto es torna enigmàtica quan es comença a pensar en aquestes coses. Sembla una pintura, ja que utilitza la llum artificial. La font de llum només sembla estar a la sala darrere d’ells i al menjador, la resta és fosc. Les expressions facials de les dues persones no semblen mostrar que siguin massa feliços i no ha contacte visual ni diàleg entre ells. L’angle de la càmera està a l’alçada dels rostres i la distància de la càmera a l’escena respon més al d’una família amb problemes que una de feliç, on la càmera s’hagués situat més a prop de l’escena. (veure foto ampliada) Font: http://sachinishmaelhw.blogspot.com/2010/09/gregory-crewdsons-photo-analysis-1.html

.

Sanctuary

Aquest nou grup de fotografies en blanc i negre són el primer treball que Crewdson produeix fora dels Estats Units, usant localitzacions en els exteriors del llegendari estudi Cinecittà a les afores de Roma. Sanctuary és també la primera sèrie en blanc i negre des de Hover (1996-1997), on Crewdson s’ha mogut més enllà de la construcció del surreal drama humà de les sèries anteriors a la representació del paisatge desproveït de presència humana. Els abandonats decorats exteriors han esdevingut el subjecte, més que un mer decorat, de les seves fotografies. Movent-se a pels carrers buits de l’antiga Roma al principi i final del dia, Crewdson captura atmosferes melancòliques en cada racó, cobertes per l’ombra o il·luminades inesperadament per un raig de llum. Encara que els vincles amb grans cronistes urbans com Eugène Atget i William Eggleston són evidents, Crewdson aporta una nova lectura al gènere buscant la seva interpretació particular des de l’interior de les restes artificials de la realitat cinematogràfica.

En diverses imatges l’estructura subjacent de façanes i la bastida dels decorats en descomposició són el centre de la fotografia. En altres, els edificis d’època són emmarcats per carrers empedrats i les estàtues en ruïnes, els graffitis en una paret, els bassals d’aigua de pluja, accentuen l’absència misteriosa de vida que aquestes imatges transporten, augmentada per la llum ambiental de l’alba i del crepuscle. L’escala íntima de les fotografies en blanc i negre serveix per intensificar encara més el patetisme de cada escena deserta.

Amb Sanctuary volia fer una referència directa a la fotografia documental. Per això era molt important que estiguessin fetes en blanc i negre. El meu repte era que les escenes que havien de ser fotografiades, i que no deixen de ser escenaris artificials, anessin adoptant una aparença el més semblant a la realitat. És així com m’estava apropant més a la realitat que al irreal. Per a mi, ‘Beneath the Rose’s va ser un projecte èpic, combinació de vuit anys de treball amb produccions molt complexes i centenars de persones implicades. Per al següent projecte volia fer una cosa diferent, més a l’abast, més íntim i de menor escala. Només m’interessava fer fotos d’una altra manera. Les de Sanctuary estan fetes als estudis de Cinecittà i són en blanc i negre, intentant ubicar la idea de bellesa i tristesa en el paisatge. Aquestes imatges són més íntimes, sense l’estridència del color. En molts sentits, estan més relacionades amb la tradició de la fotografia històrica.

Jo ho vaig intentar amb les fotografies d’Ercolano i Pompeia però tinc la impressió que no vaig aconseguir els resultats de Crewdson. Per casualitat el dissabte passat vaig veure la pel·lícula ‘The Help’ (Criadas y Señoras), una traducció esperpèntica per la que mai hagués anat a veure la pel·lícula. Però vaig tenir la sort de veure-la en versió original i, al que anava, apart de que us la recomano, em va recordar molt la recreació dels suburbis americans de Crewdson. No us la perdeu.

Crewdson ha exhibit la seva obra en nombrosos museus i galeries de tot el món, com el Kulturhuset, Stockholm (2011), Cincinnati Art Museum, Cincinnati i Galerie Rudolfinum, Praga (2008), Palazzo delle Esposizioni, Roma (2007), Fotomuseum Winterthur, Suïssa (2006), Kunstverein Hannover, Alemanya (2005) i SITE Santa Fe, Estats Units (2001). Ha exposat amb altres fotògrafs al MUAC, Mèxic (2008), Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York (2007), V&A Museum, Londres (2006), Mori Art Museum, Tòquio (2005), Guggenheim Museum, Nova York (2004) i Museum of Modern Art, Nova York (2000).

.


El primer vídeo és un bon recull de més de 6 min de l’obra de Crewdson:

(esborrat de vimeo)

Aquest segon és un petit curt amb entrevista a Crewdson a propòsit de l’exposició de ‘Gregory Crewdson- Beneath the Roses‘:

I el darrer, de Ovation TV, on Crewdson en explica alguna de les seves tècniques:


.

En quant a les galeries, comencem amb la de ‘Xatakafoto‘:

Continuem amb la de la galeria ‘Luhring Augustine‘:


I la darrera galeria, amb un bon recull de ‘artnet‘:

Però probablement la millor manera d’apreciar l’obra de Crewdson és cercar a google les fotografies de tamany gran: (cercar a google)

Fonts: He quedat desbordat per la quantitat d’informació que hi ha de Crewdson a la xarxa. Com sempre hi ha un parell o tres d’articles magistrals i tota la resta (inclòs el que heu llegit avui) no fem més de ‘referenciar’, per no dir ‘copiar’ alguna de les conclusions d’aquells articles. N’he escollit alguns per que amplieu la informació:

  1. http://www.elpais.com/articulo/arte/Busco/sentido/belleza/complicada/elpbabart/20060422elpbabart_1/Tes
  2. http://www.nytimes.com/2004/01/18/books/art-serendipity-all-over-again.html?pagewanted=all&src=pm
  3. http://theworldofphotographers.wordpress.com/2011/07/27/crewdson-gregory-photographer/
  4. http://enthusiasms.org/post/199384340
  5. http://enthusiasms.org/post/1181700124
  6. http://es.wikipedia.org/wiki/Gregory_Crewdson
  7. http://www.enkil.org/2009/01/13/gregory-crewdson-belleza-imperfecta/
  8. http://rogerllonch.wordpress.com/2009/04/23/gregory-crewdson-1-million-photo-shoot/
  9. http://www.koult.es/2011/09/gregory-crewdson-vuelve-con-obra-inedita/
  10. http://www.abc.es/20110903/cultura/abci-cultural-entrevista-gregory-crewdson-201109011515.html
  11. http://www.guardian.co.uk/artanddesign/2005/apr/19/photography
  12. http://www.guardian.co.uk/artanddesign/2006/oct/04/photography
  13. http://www.smithsonianmag.com/arts-culture/gregory-crewdson.html

i alguna font més…

.

No puc dir allò de -m’agrada l’obra de Crewdson’ i no em faria res penjar una de les seves fotografies al menjador de casa..- simplement no m’ho puc permetre. L’obra de Crewdson és una aproximació insòlita a la fotografia, amb influències del gran William Eggleston i les atmosferes de David Lynch, Crewdson és un innovador en la creació d’escenes i personatges en l’art fotogràfic. Les imatges de gran bellesa, proporcions i detall, gràcies a l’ús del gran format, ens conviden a l’exploració i a la construcció d’una història a partir d’un únic fotograma. Una obra de gran bellesa visual i que obre les portes a una forma d’entendre la fotografia.

Amics, que tingueu avui bona castanyada i que passeu bona setmana, una mica més curta, que sempre és d’agrair. Jo intentaré sorprendre-us el proper dilluns amb una nou fotògraf.

.

L’article d’avui en codi QR

Avui, en proves, us introdueixo una nova forma de llegir tranquil·lament l’article des del vostre dispositiu mòbil. Simplement apunteu el vostre iPhone, iPad2 o Android a la pantalla i el lector de codis QR us portarà directament a l’article en pdf (paciència que son uns 6Mb). Podeu baixar-vos els lectors de QR gratuïtament de l’AppStore o de l’Android Market. Per l’iPhone i l’iPad 2 podeu fer servir el programa gratuit: http://itunes.apple.com/es/app/scan/id411206394?l=ca&mt=8, però en hi molts altres, simplement cerqueu al AppStore ‘QR reader’.

.

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

També pots veure tota la sèrie a:

tf-1
Anuncis