Disc de la setmana: Jimmy Roselli “Let Me Sing And I’m Happy”

Canviem totalment d’estil per escoltar a un a gran veu, poc coneguda segons diuen per no voler l’ajuda de la màfia. Coetani i sempre a l’ombra dels grans “crooners” de l’època com Frank Sinatra, Dean Martin, Perry Como , Frankie Laine, Damon Vic i Jerry Val. Jimmy Roselli (1925 – 2011), va ser un dels més importants cantants italo-americà del seu temps.

Va ser un vocalista d’impecable dicció, capaç d’elevar l’ànima amb la seva entonació operística com podrem comprovar en la recomanació d’avui un disc de 1966 “Let me sing and I’m happy”. On a més de la seva veu amb accent napolità gaudirem dels esplèndids arranjaments orquestrals.

La bellesa del seu fraseig i la capacitat lacrimògena, em sembla i pot ser estic dient una heretgia, no te gaire que envejar a la de Sinatra. La seva veu greu, el sentint tant especial que tenia per la balada li van portar a ser un clàssic dels mítics Copacabana de New York o del Carnegie Hall.

Artista

Jimmy Roselli

Àlbum Let Me Sing And I’m Happy
Cançó que escoltes Sonny Boy

.

Un repertori basat en “American Song book”, temes de Berlin, Gershwin, Rose, Chaplin…, a excepció del “Sonny Boy” no son peces massa conegudes però si d’una gran qualitat.

Un disc que agradara en particular als afeccionats de la música americana dels 50 i 60 i en general a tothom que gaudeixi amb la bona música.

.

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

tf-1
Anuncis