Das Wirtshaus – Mut

“Das Wirtshaus – Mut

Arribem ja al penúltim article del Winterreise. Una col·lecció de lieder melancòlics, d’acomiadament, on la idea del final és evident en totes i cadascuna de les cançons. Un cicle d’enyorança del que s’està a punt de perdre i del que ja mai serà.

“Das Wirtshaus”

El primer lied d’avui es titula “Das Wirtshaus”: l’hostal. L’hostal és metafòricament el cementiri (el gran tema del Romanticisme!). Crec que aquest lied és el més trist i desolat de tot el cicle. La música és serena però profundament trista. En lieder com aquest és quan el cantant que els interpreta ha d’estar a l’alçada i no sols cantar bé. Per cantar tota aquesta emoció cal estar en un estat quasi de mèdium entre l’home i l’emoció del compositor. Com a transmissor d’allò profund i quasi diví que projecta cada una de les notes escrites, transmetent el que hi ha de transcendent entre so i so i transportar a l’oient a l’essència mateixa de l’art…

Schubert està en el seu terrible viatge i ja ha arribat a la més absoluta desesperança. Ja no pot més, abandona i tan sols espera la mort… aquest sentiment queda mostrat per aquest tempo tan extremadament lent, de cansament espiritual i sense més forces per seguir, encarant-se amb la temptació de la mort. La mort però, encara no el demana (Sind denn in diesem Hause die Kammern all’ besetzt? – Però, totes les cambres d’aquesta casa estan ocupades?) i haurà de seguir el camí.

El dolor profund de rebuig expressat al final del lied i el dolor de no poder abandonar, l’autor ens l’expressa amb una tonalitat menor mostrant greument, com el caminant pesarós haurà de seguir caminant sobre el gèlid camí.

“Mut”

Aquest és un lied breu i terrible. La música es va formant sobre acords i talls que empenyen la frase necessàriament cantada des de l’horror: Will kein Gott auf Erden sein,Sind wir selber Götter!

El caminant cansat i desesperat, intenta animar-se i omplir-se de valor per seguir, exagerant  la seva alegria per a tapar el dolor profund que sent. El lied va canviant de tonalitat major a menor regularment, cosa que remarca l’esforç que va fent el viatger per mantenir aquesta eufòria artificial. Aquest és un tret característic de Schubert, qui va saber enriquir meravellosament elevant-ho de simple funció musical a un impressionant recurs expressiu: la polaritat major-menor. Aquí rau tota la tensió musical, emocional. Es contraposa el femení amb el masculí, el dia i la nit, la llum i l’ombra, el cel i la terra, la vida i la mort… i en la transició d’un a l’altre, en aquest instant quasi impossible de mesurar ens porta a una transformació cap a una altra esfera, cap a un dramatisme concentrat i a una transformació espiritual, que seguirà fins al final del cicle.

Us deixo amb la gravació dels dos lieder amb M. Goerne i A. Brendel al piano:

.

<<< Veure tota la serie ‘El Lied’

.

tf-1
Anuncis