L’Oratori

(Artículo en castellano)

Començo un altre cicle, aquest no de lieder. Ara m’agradaria parlar d’oratoris, un altre part de la música fascinant i genial que al llarg de la història de la música ha portat als compositors a compondre veritables meravelles. Jo crec que l’oratori és una d’aquelles formes musicals imprescindibles per qualsevol persona. La bellesa d’alguns fragments arriba a ser tan impressionant, les seves melodies tan profundes, la grandiositat i a la vegada la intimitat amb la que ens podem trobar en qüestió de moments és brutal i ens remou una part de nosaltres per arribar a endinsar-nos en una transcendència més o menys espiritual, però que segur ens remourà per dins…

 Avui farem una introducció al tema i a partir d’aquí, cada dia ens dedicarem a escoltar fragments d’un oratori en concret.

Què és un oratori? Doncs segons viquipèdia:

L’oratori és una composició d’estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra. Sempre es basen en textos de caràcter religiós, i per tant és un dels gèneres de la música religiosa. Fou conreat especialment durant l’època barroca, que és quan es va originar. Normalment, s’interpreten en versió de concert, sense escenificació ni vestuari.

Si pensem amb l’òpera, cal pensar en que la diferència més important és la temàtica de cada un. L’òpera combina història i mitologia. L’argument de l’oratori és estrictament de temes sagrats. Els compositors protestants van agafar les històries de la Bíblia, mentre que els compositors catòlics, buscaven en les vides dels sants. Durant el segle XVII, va haver la tendència a la secularització de l’oratori, representant-los regularment fora de les esglésies: en les corts i els teatres públics.

També caldria saber que els oratoris tenen varies parts: una obertura, solos d’instruments, àries cantades per solistes vocals, recitatius (que avancen i expliquen l’argument) i els cors.

Avui escoltarem diferents fragments d’oratoris prou coneguts i populars per entrar-hi poc a poc:

Començo proposant un fragment d’un oratori molt conegut per a la immensa majoria “The Messiah” de F. Händel. Versió magistral amb Sir Neville Marriner , director i  l’ Academy of St Martin in the Fields. Jo crec que aquesta és la música més alegre que mai s’ha arribat a escriure! És una alegria que neix de les mateixes entranyes, no és una alegria supèrflua i passatgera, va molt més enllà, és l’esperit el que s’alegra i t’inunda d’autèntic d’optimisme.

Un altre oratori formidable seria la Passió segons Sant Joan de J.S.Bach. Brutal oratori on la música ens transporta per dimensions desconegudes de nosaltres mateixos. Música on Bach va jugar amb les disonàncies!! Fent-nos entrar en l’angoixa d’una manera absolutament vertiginosa per aquella època!

Proposo un fragment just de la introducció amb la versió de Concentus Musicus Wien i Nikolaus Harnoncourt director.

Podem anar a oratoris més moderns, més difícils d’escoltar però on la tensió i la bellesa són descomunals. Aquí tenim un fragment del fantàstic War Requiem de B. Britten.

Meravellós Pie Jesu del Requiem de Fauré amb Barbara Bonney:

Finalment poso un fragment d’un oratori del tot inusual ja que està basat en La vida de Bryan dels Monty Pyton d’Eric Idle i John Du Prez: He’s not the Messiah, compost el 2007.

Bé, n’hi ha tants i tant impressionants, que millor anem per parts i dia a dia intentem entrar-hi poc a poc i amb bona lletra. Espero que sigui un tema que us vingui de gust tastar. Jo hi entro amb ganes de mostrar-vos aquelles joies que per a mi són imprescindibles.

.

<<< Veure tota la serie ‘Els Oratoris’

.

tf-1
Anuncis