Cantata BWV 147

(Artículo en castellano)

CANTATA BWV 147 JOHANN SEBASTIAN BACH / “Herz und Mund und Tat und Leben”

Comencem amb un dels grans compositors que ens ha donat la història. Diuen que és el més gran que mai a produït la humanitat, ja que en tots els gèneres que es va cultivar va deixar models que encara avui ningú ha sabut superar. Es diu d’ell que era un home de gran bondat i això és quelcom que es traspua en la seva música. Dos-cents cinquanta anys després de la seva mort, tothom està d’acord en afirmar que no hi ha art superior al seu, proclamat per la seva elevació espiritual, per la seva fecunditat, per la seva perfecció absoluta… i se’l proclama com l’artista més gran de tots els temps. La paraula Bach, en alemany, significa rierol. Però s’ha dit de J.S. Bach: “No era un rierol, és l’oceà complet de la musica

No començarem amb cap passió, la primera audició serà d’una cantata, la número 147. Una cantata bastant “popular”.

Cantata significa, peça que es canta en fets i celebracions cristianes. Des de l’època barroca, és una composició per a una o més veus solistes que s’acompanya amb instruments. Les cantates de Bach tenien generalment un cor inicial. La congregació de fidels coneixia els corals i els cantaven en les celebracions. Aquests corals van ser la base dels cors dels grans oratoris com l’Oratori de Nadal i les Passions.

Composta a Weimar per al quart diumenge d’advent, el 1717. A l’arribar a Leipzig al 1723 no la pogué utilitzar en la seva forma original, ja que en aquesta ciutat l’església no autoritzava la interpretació de cantates en els tres últims diumenges d’advent. Bach la va destinar, aleshores, a la festa de la Visitació de la Verge. Bach va canviar el llibret ell mateix, va afegir tres recitatius i va canviar una ària per una altra que s’ajustava millor a la temàtica. Aquesta versió es va interpretar segurament el 3 de febrer del 1723, però van haver de passar més de cinc anys per que Bach li donés la forma definitiva. La cantata consta finalment de dues parts. La primera s’interpretava abans i la segona després de la homilia.

La primera part consta del cor inicial, recitatiu(tenor), ària(contralt), recitatiu(baix), ària(soprano) i coral.

La segona part, ària(tenor), recitatiu(contralt), ària(baix) i coral.

A l’inici amb el cor, Bach, construeix una “simfonia” que està unida al primer cor i serveix com a preludi, interludi i conclusió de la part vocal. Segueixen un recitatiu refinat i discret que ens portarà a l’ària de contralt, amb un magnífic contrapunt amb el oboè d’amor. Seguirà el magnífic recitatiu del baix i ens arribarà l’ària de soprano, utilitzant un tema modificat de “el clave ben temperat”. Aquesta part finalitza amb el famós coral a quatre veus en un ambient de serena alegria.

La segona part consta de l’ària de tenor que representa la veu dels fidels que després de la homilia invoquen l’ajuda de Crist i proclamen la seva fe. El recitatiu de la contralt descriu la visita de Maria a Elisabet. Els dos oboès simbolitzen el diàleg entre les dues dones. En l’ària del baix trobem un tema musical que Bach torna a utilitzar en una de les àries de la Passió Segons Sant Joan. Acabem finalment amb el coral conclusiu, musicalment igual que el de la primera part, però amb diferent text.

Us deixo dos fragments. L’ària de la soprano i l’últim coral. La versió és amb l’orquestra Concentus Musicus de Viena, el Cor Arnold Schönberg i dirigint Nikolaus Harnoncourt.

.

<<< Veure tota la serie ‘Els Oratoris’

.

tf-1
Anuncis