Disc de la setmana: k.d. lang “Shadowland”

k. d. lang (1961) (les minúscules és com a ella li agrada que escriguin el seu nom). Ve musicalment del country més clàssic. Però al 1988 gràcies al productor Owen Bradley va fer un tomb la seva forma d’entendre la música.

Sense allunyar-se massa de les seves arrels va publicar el seu treball “Shadowland” (1988). Un meravellós disc on parla amb molta serietat del seu país (countrypolitan) i ens deixa veure un talent molt especial.

Bradley li porta en aquest disc a la font de l’època d’or de Nashville però li afegeix una lluentor contemporània. Podríem arribar a pensar que aquest projecte fa un exercici fora de temps, què és per fans nostàlgics, què és un reflex de la influencia de Pasty Cline. Més aviat crec que en cap moment tracta de ser Pasty Cline, si és veritat que veu de les seves influencies però las fa seves amb un segell molt personal.

Té una veu molt expressiva, poques vegades una veu country sona tant emocionalment poderosa, se l’ha arribat a nomenar com “la crooner vaquera”. Les seves cançons van plenes d’acords suaus que no pas lents, arranjaments senyorials que li serveixen per conduir els vincles musicals més tradicionals a una modernitat que és deixa tocar.

Artista

k. d. lang

Àlbum Shadowland
Cançó que escoltes Sugar Moon

.

k. d. lang, a Sahdowland ens mostra una fortalesa com a intèrpret. Una veu per a cançons que sonen còmodes a la superfície, però realment angulades al fons, gens fàcils de interpretar i es surt amb molta professionalitat d’aquest ritmes honky-tonk.

Com a regal l’última pista ens deixa un popurri dels estàndards del país, amb l’ajuda vocal de les grans dames del country com Brenda Lee, Loretta Lynn i Kitty Wells.

.
‘Podeu escoltar un extracte de tots els temes del disc i si us agrada comparar-lo a:’

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

tf-1
Anuncis