Disc de la Setmana: Josetxo Goia-Aribe Arantxa Diez “En Jota”

En Josetxo Goia-Aribe ha tingut la deferència de fer-me arribar el seu últim treball, per una recomanació que vaig fer d’un disc seu ja fa un cert temps. El que havia de ser un post d’agraïment, s’ha tornat en tota una sorpresa i en una recomanació de qualitat.

A mi, particularment, la fusió en la musica mai m’ha acabat de fer el pes. Les barreges de músiques, estil i sons no han sigut massa el meu fort i també he de reconèixer que cada vegada hi han millors treballs que criden la meva atenció i la recomanació d’avui és un d’ells.

Lo sorprenent d’aquest disc no és que sigui un disc de fusió, que ho és, si no el què fusiona, jazz i jotes… si jotes. Estem acostumats a escoltar fusions de jazz amb flamenc, amb boleros, amb música llatina, amb música popular, fins i tot en cobla, per anomenar les que ens toquen de més aprop, però amb jotes !!!.

Dos navarresos, l’Arantxa Diez és la veu i el saxofonista Josetxo Goia-Aribe, heterodox com pocs, han unit els seus estils musicals en un dics sota el nom de “En Jota” (2011).

Em sembla un projecte arriscat, on en Josetxo un saxofonista al estil Jan Garbareck (com fa sonar l’instrument i la forma de fusionar-les músiques populars i el Jazz) és “el alma mater”. Però no menys important és la tasca de la Arantxa al posar la veu que sedueix per la seva dolçor, modulació i gran personalitat al servei del disc, donant una nova visió al món de la Jota.

Artista

Josetxo Goia-Aribe / Arantxa Diez

Àlbum En Jota
Cançó que escoltes Y vi que estabas soñando

.

El disc és compon de jotes tradicionals i composicions i arranjaments propis d’en Josetxo, de l’Arantxa i el poeta Gabriel Sopeña, en un treball on se re-inventa la jota. Aquest treball deixa de costat la típica i tòpica jota cantada a crits, amb la vena inflamada i els braços en gerra, per transformar-la en suaus balades, en cançons intimes i dolces.

Innovació, jotes a capella (jotas callandico) que creen un paisatge de somni, el saxòfon jugant sota la veu de l’Arantxa, construccions temàtiques intel·ligents i breus però d’una acurada disposició. Sense cap tipus d’ostentació, trobant sempre els espais per unes més que dignes improvisacions.

La formació és trencadora, no ha gravat amb una rondalla com normalment s’acompanya una jota. A la tradicional formació jazzística, la falta de bateria li dona encara un toc més intimista. Si afegim la sensibilitat d’en Javier Olabarrieta jugant amb el teclat del piano, el só del contrabaix sempre acollidor d’en Blado Martinez i la col·laboració en tres temes de Javier Colina, ens porta a escoltar un treball que desprèn calidesa, subtilitat i delicadesa a la vegada que està molt allunyat dels canons tradicionals.

Deixar-vos de reticències i estigmes, escolteu aquest disc, doneu-li temps, deixeu-lo que entri poc a poc, i os puc assegurar que l’elegància i sensibilitat que destil·la cada un dels temes del disc os encisara.

.
‘Podeu escoltar un extracte de tots els temes del disc i si us agrada comparar-lo a:’

<<< Veure tota la sèrie ‘Disc de la setmana’

.

tf-1
Anuncis