Tornant de Vacances – 2012 (1)

(Artículo en castellano) Bé amics, ja comença a ser hora que ens tornem a retrobar. No se què m’empeny a fer-ho, però ja porto uns anys aprofitant els viatges de vacances per compartir amb vosaltres, no ja les peripècies i fotos, que deuen tenir un interès relatiu, sinó les tècniques emprades i dificultats que m’he trobat en cada una de les situacions. Quinze dies de vacances han estat com quinze sortides de diumenge així que ja us podeu el que n’he gaudit. El cert és que al final el viatjar és només una excusa per poder fer fotografies, per poder-nos enfrontar en situacions diferents de les que ens trobem normalment : Tornant de Vacances – 2012 (1)

Aquest any he pogut complir una de les meves il·lusions fotogràfiques, visitar les terres altes i les illes d’Escòcia. Amb les calors que fa, encara ara, ha estat com posar-se en una nevera els quinze dies. Temperatura ideal i un temps que ha acompanyat força, si més no, m’ho ha posat molt difícil amb situacions canviants, amb lluminositats, cels i rangs dinàmics que no estava acostumat i totes i cada una de les fotografies han estat una petita experiència que, no totes clar perquè han estat més de 750, m’agradaria compartir amb vosaltres i com a mínim aprenguéssim junts dels errors comesos i ja de pas, per aquells que no coneixeu Escòcia, passeu una bona estona amb els seus formidables paisatges.

Preparant l’equip:
La fotografia de viatges és apassionant i la d’aficionats com ara jo encara més… Sí, jo no he pogut escollir el moment, ni a vegades el punt de vista, simplement estava en en un lloc concret en un moment determinat i havia de fer la fotografia amb aquelles condicions, el que complica molt el tema. Ja fa temps que la meva radicalitat m’ha fet abandonar la que va ser el punt final de les aspiracions de tot fotògraf Canon, la 5D MkII (el mateix passa amb els nikonistes, clar). Anar de viatge amb 15 Kg a la motxilla, amb un cos de càmera que espanta fins i tot a les besties i amb 4 o 5 objectius tot emulant ser fotògrafs professionals del National Geographic, no és ni agradable ni eficient, a jutjar per la relació qualitat-pes que ofereixen aquests equips. Estic interessat amb captar la llum, en el punt de vista i sobretot, al disparar en raw, a crear un material en brut que després hauré de revelar. És per això que la meva experiència amb les micro 4/3 és formidable. La seva qualitat és espectacular i la versatilitat total. I tot i que molts de vosaltres us portareu les mans al cap us ben asseguro que el rang dinàmic és superior i la qualitat, especialment amb un bon objectiu, superior a qualsevol APS-C i comparable a una full frame.

L’equip:

Amb la Lowerpro d’apertura lateral i amb una tercera part de l’espai ocupat comparat amb el viatge de l’any passat vaig carregar:

El cos de la Oly OMD e-m5, l’al·lucinant objectiu Pana-Lumix 12-35 mm a 2,8 d’apertura constant (equiv. a un 24-70 en una 35mm), el minúscul angular Oly 9-18 mm (equiv. a un 18-36 mm) i el zoom Pana-Lumix 45-200 mm (equiv. a 90-400 mm). Sobrat !
Un  parell de filtres, el de densitat neutra ND8 i el degradat (els cels m’haurien de fer partir). Un petit trípode, que he fet servir en comptades ocasions, i potser el més important, les corresponents viseres dels objectius.

Disparem en RAW

Sí clar, això ja ho tenim tots clar però en aquest viatge he pres l’actitud de disparar en raw, és a dir, de pensar en tot moment en el procés de revelat i ja inconscientment he disparat moltes vegades només pensat en el tipus de revelat que faria. És per això que en aquesta mini sèrie un parlaré no tant del procés de fer la fotografia sinó del revelat, concretament, tot i que es pot estendre a altres productes, a Lr4 (Lightroom versió 4).

.

La primera rotonda

Com diuen ells, la nova generació de companyies d’aviació, Vueling, és a dir, la low cost més cara del món, ens va deixar a l’aeroport d’Edimburg (ells en diuen ‘Edimbrá’) i la primera experiència traumàtica la vaig tenir amb el noiet del lloguer de cotxes, allí descobriria que tots els anys anant als Yelmo Icaria a veure pel·lícules en VO no havia servit absolutament per a res. Lluny de tranquil·litzar-me, els escassos 5 o 6 km, ells en diuen milles i el navegador afegia de tant en tant les ‘iardes’, que separen l’aeroport del centre d’Edimburg van ser d’infart. Quina mania de voler anar per l’esquerra ! La primera rotonda em va recordar quan als escassos 18 anys complerts vaig passar per primera vegada per la que era la plaça Calvo Sotelo, avui Francesc Macià. Ho vaig fer igual, amb els ulls tancats.

Només aterrar ja vaig veure que aquells cels son ben diferents dels que estava acostumat. La lluminositat variava 2 o 3 passos en qüestió de minuts i l’evolució dels núvols construïa cels espectaculars, de textures i blaus que haurien de complicar la vida al fotòmetre. De fet aquest ha estat un dels grans problemes que gràcies al visor ‘live view’ de la càmera he pogut anar corregint constantment. Un bon nombre de fotografies han estat fetes amb correcció de la lectura del fotòmetre, sub o sobre-exposant normalment no més d’un pas i mig.

El primer que fas a l’entrar a Edimburg és buscar la referència del Castell, de cop et trobes al bell mig de la Royal Mile, la columna vertebral de la ciutat, que va des del Castell d’Edimburg al palau de Holyroodhouse i davant la gentada al carrer vaig tenir la temptació, potser necessitat, de pujar al punt més alt per veure on m’havia ficat. Un parell de les fotografies de dalt estan fetes des del terrat de l’edifici ‘Camera Obscura‘, amb una gran habitació a les fosques on es pot veure tota la ciutat a partir d’un foradet, és a dir, una gran càmera fotogràfica.

Aquestes fotografies no son complexes en absolut però totes tres de baix tenen un alt rang dinàmic, especialment per la brutal lluminositat del cel. A Lr es resol fàcilment amb el segon grup d’indicadors ‘bàsics‘. Baixant les ‘il·luminacions’ recuperem les textures de les altes llums i especialment el de ‘ombres’ ens permet augmentar la lluminositat de les ombres cap els mitjos. Es possible que si se’ns va la mà amb aquest grup podem donar una certa aparença hdr-iana a la fotografia, cosa que personalment odio i que és totalment anti-estètica. Quan veig aquestes fotos amb aquests halos a facebook amb 40 ‘me gusta’ és quan més trobo a faltar un ‘no me gusta nada de nada’ a aquesta xarxa social.

Edimburg és una ciutat simplement meravellosa i més a l’agost, que té lloc el Festival Internacional d’Edimburg i el festival ‘paral·lel’, el ‘Fringe‘. El Fringe és una sèrie d’actuacions de grups de comencen, i crec que alguns fins i tot acaben aquell mateix dia, bàsicament al carrer i especialment a la seva arteria principal, la Royal Mile. Potser la varem recórrer 4 o 5 vegades com a mínim i és tot un espectacle veure els grups actuant, la gran majoria sense grans aspiracions, és més, de qualitat qüestionable i més propi d’aquells concursos que va la gent perquè se’n riguin d’ells. Aquí és on una discreta petita càmera i especialment d’enfoc ràpid és on es troba millor.

Les fotografies de dalt es van fer amb els dos objectius, el equiv. al 24-70 mm i el 90-400 mm, sempre a apertures mínimes per buscar una curta profunditat de camp i especialment per a provocar fotografies ràpides bàsicament pel zoom, que és més senyoret que el 24-70 i vol que estiguis ben parat per fer les fotografies.
A Lr el revelat és pràcticament l’estàndard, és a dir, el que el proposa el propi aplicatiu. Mínimes correccions en el contrast, la saturació i especialment en l’enfocament, per donar un pèl més de ‘falsa’ nitidesa.

En el tercer grup dels ‘Bàsics’ trobem els lliscadors de ‘presencia‘, una pèssima traducció per englobar els indicadors que podem mantenir pràcticament constants a totes les fotografies. La ‘claredat‘ no és més que un contrast local que ens donarà una sensació de més nitidesa però que el seu abús pot ‘horteritzar’ completament la fotografia. Els lliscadors de ‘Intensitat‘ i ‘Saturació‘ probablement els coneixeu bé i ben administrats ens poden donar vida a la fotografia. Ja hi tornarem sobre aquest tema…

Ben sopats, la segona gran atracció que t’ofereix Edimburg és la nit. Ja sense els friquis de la Royal Mile, passejar es converteix en un plaer i la il·luminació dels edificis una temptació per a qualsevol fotògraf. Però vaig caure en una altra temptació, la de fer un dels molts tours de terror i fantasmes que t’ofereixen pels carrers de la ciutat vella. Entre bajanada i bajanada que t’expliquen hi ha alguna cosa interessant i la petita incursió pels ‘close’, estrets carrerons entre els edificis, és ben recomanable. Jo alguna idea ja tenia del vell Edimburg, gràcies a un bon llibre que m’havia comprat, i que us recomano, abans de marxar: El Otro McCoy de Brian McCabe, un best seller d’estiu que curiosament està inspirat a la ciutat d’Edimburg.

De tota manera la referència literària que més ha tractat sobre la dualitat del caràcter escocès és L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, escrita per Robert Louis Stevenson, nascut a Edimburg i en la que es fa palesa la pròpia dualitat de la ciutat, el barri vell i el nou eixample victorià.

A aquestes alçades ja poc us puc dir de com fer fotografies nocturnes de carrers i edificis il·luminats. La fotografia de dalt és del Castell d’Edimburg, feta amb una df de 26mm, f2,8 a 1/15 s a ISO 2000Hi ha però un parell de coses a comentar.

La primera és, si esteu llegint i no només mirant les fotos, és que el temps d’exposició és de 1/15 s. Bé, aquesta és una altra particularitat d’aquestes petites càmeres, i és que tenen estabilitzador que permeten baixar la velocitat a una dècima de segon sense cap perill de que et surti moguda la fotografia. Aquesta és una de les característiques que més aprecio ja que si us agrada la fotografia nocturna o de baixa lluminositat, com per exemple dels interiors de catedrals, aquesta capacitat de fer fotografies lentes sense trípode ens permet no elevar en excés la ISO i obtenim per tant fotografies sense pràcticament soroll.

La segona és la coneguda temperatura del color. Disparant en balanç de blancs en automàtic no tenim més remei que reduir la temperatura a Lr cap a tons més freds, així podem treure els tons excessivament taronja provocats per les llums artificials i incrementar els blaus.

Un altre dels coneguts ‘problemes’ que ens podem trobar amb les fotografies d’edificis, especialment amb l’ús d’angulars és la distorsió geomètrica provocada pels objectius i el punt de fuga vertical no infinit, és a dir el no-paral·lelisme de les línies verticals.

El grup de ‘correccions de la lent‘ és potser dels més interessants de Lr. A part de poder-vos reconèixer l’objectiu a la pestanya de ‘perfil‘ i activar les correccions automàticament, tenim la pestanya ‘color’ i la ‘manual’. Comencem per aquesta darrera… a ‘manual‘ tenim tots els lliscadors per corregir la distorsió (barril i corsé) i les rotacions en els tres eixos, es el ‘vertical’ el que més ens ajudarà al paral·lelisme de les línies verticals i podrem transformar la fotografia de dalt a l’esquerra. Un dels problemes però és que ja no es mantenen les dimensions rectangulars del marc i al retallar-la podem perdre part de l’escena.
La recomanació, que ni jo mateix vaig seguir en aquest cas, és donar més espai a l’escena, simplement per evitar que al retallar la fotografia perdem part de l’edifici.

Sobre la pestanya ‘color‘ en parlarem més endavant ja que el tractament de l’aberració cromàtica a Lr és certament bona. Els objectius m4/3 no corregeixen ni l’aberració cromàtica ni la distorsió i s’ha de fer sempre per ‘software’ pel que especialment en aquest tipus de petits objectius el tractament posterior a Lr és indispensable. Els resultats finals son extraordinaris.

Marejats de tantes voltes amunt i avall de la Royal Mile vaig decidir buscar una mica més de tranquil·litat i visitar un dels cementiris més famosos de Edimburg, el Greyfriars. Allí, apart de que la guia del National Geographic t’explica macabres histories sobre el robatori de cadàvers en èpoques victorianes pel col·legi de metges de la ciutat, vaig trobar un ambient ‘fotogràfic ideal’ per captar les complexes escenes de lluminositat.

Tant una como l’altra fotografia han estat fetes sense fer cas al fotòmetre. La de l’esquerra ha estat deliberadament una mica sobre-exposada per poder captar amb claredat les fortes ombres de tombes i panteons del primer pla, df 52 mm equiv, a f/6,3, 1/250 i ISO200. A Lr s’han baixat les il·luminacions i pujat les ombres per a poder igualar el rang dinàmic del primer pla i el castell del fons.

La de la dreta s’ha subexposat un pas per mantenir l’ambient de foscor original i s’ha baixat també el lliscador de les il·luminacions per igualar el verd dels arbres i deixar-lo més uniforme en lluminositat, sense variar les ombres. Feta amb els paràmetres df 36 mm equiv, a f/5,5, 1/6 i ISO200. Tot i el 1/6 de segon, sense trípode, en que ha estat feta la fotografia presenta una excel·lent textura i complerta nitidesa. La raó de jugar-se-la amb aquesta velocitat no era una altra que mantenir el diafragma a un apertura que em donés prou profunditat de camp.

Agafem el cotxe del pàrquing

Havia intentat endarrerir aquest moment al màxim però era ja hora de deixar la ciutat i dirigir-nos cap a les terres altes. Això significava haver de tornar a agafar el cotxe i haver-me-les de tenir amb la conducció per la esquerra i de nou amb el navegador. La senyoreta de Valladolid que estava dintre del navegador es va portar relativament bé. Tenia ascendència aragonesa perquè era tossuda com una mula, a la que t’equivocaves podia estar mitja hora sense parar dient ‘dé la vuelta cuando pueda‘, això sí, molt educada. Vam estar un parell de dies fins arribar a la punta més al nord de l’Escòcia continental, d’on agafaríem el ferry cap a les illes Orkney i que és el final del capítol d’avui. El viatge per les Highlands és senzillament un regal visual, i també climatològic. En un parell de dies vaig poder veure tot tipus de paisatges, de lluminositats i de cels, que m’haurien de suposar en totes i cada una de les fotografies un petit problema a resoldre.

Les fotografies ‘més senzilles’ les podia trobar en l’inesgotable successió de paisatges idil·lics, una casa, un prat verd i un cel blau amb variades formacions de núvols. Tot anava molt ràpid i la mateixa escena era diferent un minut després. Sovint vaig esperar uns segons per obtenir els prats il·luminats parcialment per la llum del sol, veient com el fotòmetre anava variant de lectura ràpidament. La fotografia de dalt està feta a ISO 200, f/9 a 1/320s a una df de 100mm equiv. Es tracta d’un dels molts paisatges camí del Parc Nacional de Cairngorms i l’he escollit pel senzill tractament a Lr. S’han disminuït les il·luminacions per donar textura al cel i augmentat la lluminositat de la zona de les mitjos ja que la lectura del fotòmetre l’havia deixat un pèl fosca.

Allí descobriria el traïdors que poden ser els cels amb núvols, que com a gegants difusors de llum provoquen una lectura d’alta lluminositat i suggerint, disparant a prioritat d’apertura, una velocitat d’exposició més ràpida del que seria desitjable.

La costa que transcorre des de Aberdeen a Inverness és certament d’una bellesa indescriptible. Bé, sí que la puc descriure, es tracta de grans badies de sorra amb poblets trets de pel·lícula, bé de fet a la de dalt, a la badia de Pennan s’hi va gravar Local Hero, una pel·lícula del 1983 amb Burt Lancaster com a protagonista. Jo no en tenia ni idea però el pub on vam dinar estava empaperat de cartells de la pel·lícula.
La meva experiència amb la composició de panoràmiques amb Photoshop CS és francament dolenta. El programa s’hi esforça, consumeix tots els recursos fins deixar l’ordinador sec i quan acaba tens una panoràmica que no reconeixes ni el lloc. El programa per a mac ‘Double Take‘ es francament interessant. Minimalista a tope només has d’arrossegar les fotografies i instantàniament tens la panoràmica. Es el cas de dalt, les tres fotografies han estat fetes a una df de 60 mm equiv, f/9, 1/640 a ISO 200 i naturalment les tres amb els mateixos paràmetres. A Lr s’han potenciat a les corbes les zones dels mitjos i augmentat un pel la saturació ja que, de nou, el fotòmetre havia suggerit una fotografia un pèl sub-exposada.

Abans d’arribar a Inverness és obligat passar per Culloden. És el santuari escocès, el lloc on van perdre una guerra amb els anglesos. Jo ho hagués dinamitat tot però ells ho tenen realment molt ben cuidat, amb audiovisuals i amb excursions al camp de batalla que sembla que estàs al bell-mig del foc creuat.

La batalla de Culloden (16 d’abril de 1746) va ser el xoc final entre jacobites i partidaris de la Casa de Hannover durant l’aixecament jacobita de 1745. Fou l’última batalla lliurada en sòl britànic fins la data,[1] i va suposar per a la causa jacobita (la restauració de la Casa d’Estuard al tron del Regne de la Gran Bretanya) la derrota definitiva de la que mai es va recuperar. (llegir més)

Pararem una estona a Culloden per explicar-vos una de les funcionalitats més interessants de Lr i que personalment m’ha fet decidir sobre altres programes que ‘revelen millor’ però que no tenen les capacitats de Lr, com ara DxO Optics Pro 7, que abans de comprar-lo demana la nota que has tret a la carrera de Ciències Físiques, i Capture One. L’elecció d’un o altre programa depèn també molt del tipus de càmera ja que els algoritmes de revelat dels raw original canvien d’una a altra marca.

Aquesta funcionalitat no és altra que el ‘degradat‘. Es tracta d’emular l’efecte d’un filtre degradat, que tot i que recomanaria que es fes servir ‘físicament’ en temps d’exposició entenc que és incòmode i que no sempre, especialment a les digitals si disparem en color, dona bons resultats. Escollir aquests filtres és fàcil, si costen més de 60 € son bons, si venen de la Xina i costen 20 € aleshores us provocaran un filtratge no homogeni i sovint poden donar tonalitats vermelloses.

O sigui, que una opció és tractar la fotografia digitalment aplicant un filtre degradat a Lr, on podem escollir quin paràmetre manipulem en la zona degradada. En el cas de la fotografia de dalt, que es tracta precisament del camp de batalla de Culloden, s’ha aplicat a la fotografia original, d’alt rang dinàmic, dos filtres. El de la part superior baixant l’exposició i el de la part inferior augmentant les ombres. El resultat és el mateix que haguéssim obtingut sobre-exposant un pèl la fotografia, es a dir, exposant pel terra, i aplicar al cel el filtre degradat.
Aquesta tècnica, l’he estat aplicant sovint a moltes de les fotografies de paisatges ja que altrament era impossible vèncer l’alt rang dinàmic de l’escena.

Per fi el llac Ness

Si us heu cansat de llegir pareu i ja continuareu en un alter moment, és que em sap greu fer-vos perdre tant temps…

Doncs deia que finalment vam arribar a la bonica ciutat de Inverness i d’allí al Llac Ness. El llac és com el pantà de Sau en maco i amb castell en lloc d’església. Allí me’n adonaria que Espanya, Itàlia i la Xina encara no havien desaparegut de la terra i ni espanyols ni italians semblàvem intervinguts a jutjar pels crits i els modelets dels turistes.

A les fotografies de dalt podem veure les panoràmiques del Loch Ness tot just després d’haver pagat les 6 o 7 lliures que costava entrar per veure el castell de Urquhart i la ciutat d’Inverness amb el famós Kessock Bridge. El revelat a Lr és totalment convencional. No utilitzo mai el polaritzador amb les panoràmiques ja que provoca, per l’amplada de l’angle de visió, massa diferències de lluminositat en el blau del cel.

Però la part més aventurera em va sorgir després de sopar. Morts de fàstic en un hotel a la vora del llac. les opcions estaven limitades a fer un parell de voltes al voltant de l’hotel. Una vegada fetes encara eren només les 9 de la nit i se’m va acudir tornar a la zona del castell. Efectivament, el castell estava il·luminat però no el pot veure ningú, a excepció del monstre o d’alguna barca que passés pel mig del llac. Em vaig enfilar no se com des del parking desert i vaig poder fer la fotografia que esperava. La fotografia està feta amb una df de 70mm, f7,1 a ISO 200 i 2,5 segons d’exposició, òbviament aquest cop amb el trípode. En temps d’exposició es va sub-exposar un pas i en el revelat a Lr s’han baixat les il·luminacions, ja que es perdia textura a la paret més il·luminada del castell i apujat les ombres ja que la part superior amb el llac quedava massa fosca. No cal dir que el rang dinàmic era excessiu, la nit era fosca i la diferència amb la torre il·luminada del castell de masses passos.


L’últim tram d’Inverness a Thurso, el poble més al nord de l’Escòcia continental, va ser també molt interessant. Allí descobriríem els primers penya-segats i uns paisatges deserts, ara sí, de bellesa indescriptible. Vull aprofitar per explicar-vos una altra de les funcionalitats de Lr, el poder de les ‘ombres’ combinat amb la manipulació de les corbes de lluminositat.
A l’exemple de dalt podeu veure com aquests lliscadors ressusciten fotografies que hauríem donat per perdudes. A la fotografia de l’esquerra, on de nou el fotòmetre ha fet figa amb una lectura promediada, ha deixat una exposició massa fosca a la part inferior perdent a més tota la textura del cel.

El lliscador ‘Iluminaciones‘ de la paleta de bàsic em tornara aquesta textura al cel, així com el de ‘Sombras‘ que m’aclarirà les zones més fosques. L’augment de les zones de ‘Claros y Oscuros‘ de la paleta ‘Curvas‘ m’augmentarà selectivament, és a dir, per zones, la lluminositat de la fotografia. A la fotografia de dalt a la dreta s’ha fet exactament el mateix però ara els resultats son encara més evidents. Es tracta del castell de Dunrobin. A la dreta les fotografies originals. De fet els lliscadors ‘Iluminaciones y Sombras’ de la paleta bàsica son l’eix central de tractament del rang dinàmic a Lr.

Estem ja a la darrera part d’aquest primer capítol i potser una de les més belles de tot el viatge. Es tracta de Duncansby Head, just a l’extrem més al nord i a l’est de l’Escòcia continental. Arribes perquè està a la guia però no esperes massa cosa. Ah, fa estona que no us parlo del navegador però aquí, com que havies de sortir de les carreteres convencionals, el vaig tenir mitja hora pregant-me que donés la volta. Estava tant fart que esperava que es curtcircuités d’un moment a altre. Quan deixes el cotxe i veus després d’un turonet el paisatge creus que has tingut un accident uns minuts abans i que ja no estàs en aquest món. Ah, si tinguéssim una coseta així al Montseny.. crec que no m’hi mouria. Què al·lucinant !

Però clar, no tot pot ser perfecte. Era mitja tarda però la llum era complicadíssima, evolucions ràpides dels núvols feien canviar el paisatge constantment, a cops, vaig tenir la impressió d’estar mirant una pel·lícula a càmera ràpida, una mena de time-lapse. El lloc es un gran prat que transcorre pels penya-segats, bé, les fotografies de dalt en son la prova.

Malauradament el sol no estava en una bona posició i això complica molt la fotografia. Un bon fotògraf hauria caminat fins trobar la posició correcta però a mi em va fer mandra. Bona part de les fotografies, aquelles en les que l cel ocupava una part clarament horitzontal, o vaig utilitzar el filtre físic de degradat o vaig sobre-exposar per després tractar el cel digitalment a Lr. Ara ja sabem com, amb els lliscadors de ‘Iluminaciones‘ i ‘Sombras‘ i amb les ‘Curvas‘.

Com a exemple, la fotografia gran de dalt va estar feta a una df de 70 mm equiv, f/7,1, 1/640 s a ISO 200. Res d’especial, però el cel ha estat tractat amb un filtre degradat disminuint lleugerament l’exposició i disminuint les il·luminacions per donar més textura als núvols i aplicant una corba, la de la dreta, que ens desplaça selectivament les llums i llums altres a la dreta donant més lluminositat a l’escena global.

Vam fer nit a Thurso per agafar el ferry cap a les Illes Órcadas (Orkney). Però això ja serà la propera setmana. Les illes son un veritable paradís fotogràfic i la propera setmana ja anirem al gra amb més fotografies i menys explicacions del Lr.

De moment podeu veure una petita selecció d’aquesta sèrie a: http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157631289887348/

Què acabeu de passar un bon Agost i fins la setmana vinent !

>>>>> Capítol 2 de Tornant de vacances – 2012 (2)

>>>>> Capítol 3 de Tornant de vacances – 2012 (3)

>>>>> Capítol 4 de Tornant de vacances – 2012 (4)

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

<<< Altres articles de la serie ‘Sobre fotografia’

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
tf-1

https://toies.wordpress.com/2012/09/04/tornant-de-vacances-2012-3/

Anuncis