Tornant de Vacances – 2012 (2)

(Artículo en castellano)

<<<< Continua de Tornant de vacances – 2012 (1)

Bon dia amics ! Suposo que per a molts de vosaltres aquesta és la primera setmana de reencarnació en paria.. Bé, tranquils, els primers dies passen ràpid i segur que passareu bona part de la setmana recordant el feliços que hem estat de vacances…

Nosaltres continuarem amb el segon capítol del viatge, que no és més que una excusa per fer un curs una mica ‘sui generis’ de l’eina de revelat ‘Lightroom‘, una de les més esteses i la que probablement és la que feu servir normalment per revelar les vostres fotografies si dispareu en raw.: Tornant de Vacances – 2011 (2)

Avui començarem amb un petit ‘break’ i repassarem alguns conceptes bàsics de Lr4. Els d’Adobe son grans enginyers i certament el motor de l’extraordinària eina de revelat que trobem tant a Lr4 com a Camera Raw del Ps. Però és ben conegut el desordre mental que tenen i les eines que produeixen no és que siguin complicades, les fan molt complicades !

Resum de les nocions bàsiques de Lr:
Si entenem els conceptes que intentaré explicar-vos a continuació tindrem un gran recorregut guanyat.
Aquesta mania per fer les coses complicades respon a la tendència d’estructurar els programes des d’una concepció tècnica en lloc d’usabilitat. I el cert és que Adobe és un absolut desastre en la forma que té de presentar les seves, per altra banda, extraordinàries funcionalitats.

El combo ‘Básicos’

El primer ‘combo’ de lliscadors que ens trobem a Lr4 és el de ‘Básicos‘. I és el pitjor.
Està dividit en tres parts: ‘EB‘, que és la temperatura del color, ‘Tono‘, que pretén estructurar els lliscadors de lluminositat i el de ‘Presencia‘, amb el contrast local i el tractament del color.
El primer tracta la temperatura del color i poc puc afegir que no sapigueu ja. El lliscador bàsic de temperatura ens permet manipular digitalment la temperatura del color de la imatge, en el cas de que el Balanç de Blancs en temps d’exposició no fos el correcte.
El segon i el tercer son un veritable desastre. Han fet un poupurri totalment desordenat. A la dreta veieu l’ordre correcte dels lliscadors, dels negres als blancs, que actuen directament en una zona concreta de la imatge però arrossegant l’histograma. Només cal que practiqueu en cada un d’ells i veureu el desplaçament de l’histograma centrat en una de les 5 zones en que es divideix: negres, ombres, exposició, il·luminacions i blancs.
Una correcta manipulació de l’histograma discriminadament en una de les seves zones té efectes clars sobre la fotografia i de fet es pot aconseguir gairebé el que un vulgui, sempre que la fotografia es deixi, clar. Addicionalment hi han inclòs el ‘contrast, que no res a veure, ja que és un lliscador que actua globalment sobre tot l’histograma, eixamplant-lo cap els extrems del punt negre i punt blanc.
En canvi a ‘presencia‘ hi posen el de ‘claridad‘ que no és més que el ‘contrast local‘, actuant sobre l’aparença de nitidesa relativa dels contorns dels objectes de la imatge i té també efectes traslladables a l’histograma al incrementar els blancs i els negres. Els dos darrers lliscadors de ‘Intensidad‘ i ‘Saturación‘ tracten el color. Probablement ja coneixeu la diferència. A mi m’agrada el de ‘Intensidad’ ja que satura els colors ‘menys saturats’ deixant en pau els que ja estaven saturats, mentre que el de ‘saturación’ actua sobre tots els colors.
En principi amb aquest combo en tindríeu prou per ‘revelar’ el fitxer raw, però encara veurem més possibilitats més endavant amb les ‘Curvas‘.

Ho sento molt pels qui odieu tots aquests conceptes i penseu que el veritable esperit de la fotografia està en haver de tragar amb el que la càmera ens proposa (disparant en jpg). Esteu molt equivocats, ja que la càmera fa aquest mateix procés amb dues diferències, el fa ella sense el vostre permís i el fa sempre igual per a totes les fotografies. Si a la fotografia analògica un es volia revelar les fotografies havia d’aprendre algunes nocions de química i de tècniques de revelat, a la fotografia digital cal aprendre conceptes tècnics de com funciona el sensor i que significa l’histograma. Una altra cosa és que aquesta llibertat que ens dóna la fotografia digital en mans de gent sense ‘gust’ ni ‘estètica’ no fa més que produir fotografies ‘sense gust’ i ‘antiestètiques’. Sembla lògic.

Era un matí fresc i plujós quan vam arribar a Stromness, la segona ciutat més important de Mainland, l’illa principal de l’arxipèlag de les Illes Órcadas (Orkney). Els núvols baixos provocaven una intensa boira i la pluja, encara que no massa intensa, convidava a tot menys a fer fotografies. Però vèncer les adverses condicions de llum de la fotografia de dalt va ser com una obsessió durant tota la primera jornada a les illes. A la imatge de sota podeu veure la diferència real entre l’original i el resultat final del revelat. Si heu entès bé l’efecte dels lliscadors sobre l’histograma no us serà difícil entendre quines variacions he aplicat per a aconseguir la fotografia final. Sembla incoherent baixar les ‘il·luminacions’ per a pujar les ‘ombres’? No, amb això no només igualo les diferencies de rang entre les dues zones de la fotografia sinó que recupero el detall del fons i pujo la lluminositat global de la fotografia. La foto ha estat exposada amb una df de 70 mm equiv., a f/10 i 1/320 s a ISO 200.

El primer dia, com que encara estava atontat per les gairebé dues hores de ferry i les dues biodramines que m’havia pres, ens vam dedicar a recórrer a part occidental de la illa. El dia encara estava raro però no em va impedir ‘visionar’ extraordinaris paisatges que òbviament he hagut de revelar convenientment.

Sí, però sembla que baixant les ‘il·luminacions’ i apujant les ‘ombres’ no sembla suficient per aquest canvi tan radical de lluminositat de la fotografia. Correcte.
Ara us acabaré de resoldre el problema. Necessitàvem un pas més en en procés de tractament de la fotografia. Hem d’augmentar l’exposició i he preferit fer-ho selectivament anant directament al segon combo que tractarem avui: les ‘Curvas‘. El tractament de les corbes d’entrada-sortida’ es ben conegut a Ps. L’eix ‘x’ és la lluminositat original i l’eix ‘y’ la resultant.
Lr4 tracta les corbes però d’una forma interessant. Divideix en aquest cas l’histograma en 4 zones: Sombras, Oscuros, Claros i Iluminaciones (no confondre amb les anteriors ‘Iluminaciones‘). Cada lliscador actua sobre una d’aquestes zones i suposa un vector de força sobre la corba. En el cas de dalt a la dreta podeu veure com s’han incrementat els ‘claros‘ provocant un desplaçament de l’histograma cap a la dreta però sense manipular les llums altes. D’aquesta manera obtinc una percepció d’increment de la lluminositat global de la fotografia sense sacrificar les ombres ni les llums altes. Aquesta tècnica, potser molt personal, l’he estat aplicant sovint en el revelat d’aquesta sèrie, especialment en dies poc assolellats.

Abans de tornar cap a Stromness vam visitar la capital, Kirkwall. Una petita ciutat amb una extraordinària Catedral, la de Saint Magnus i el Bishop’s Palace i el Earl’s Palace, aquests darrers malauradament en runes.

La de dalt és només una de les moltes fotografies que vaig fer a l’interior de la Catedral. La llum era extraordinària i els colors de la llum que travessava les vidrieres provocaven un ambient molt interessant. Vaig escollir la df de 24mm equiv., a f/3,2 i 1/25 s a ISO 1600. Encara hagués pogut baixar més la ISO però a la majoria de càmeres una ISO de 1600 no provoca pràcticament res de soroll.

Vaig tornar a utilitzar la tècnica de disminució de les ‘Il·luminacions’ per donar textura a la vidriera del fons i no cremar les zones il·luminades artificialment. En aquest cas vaig compensar aquesta reducció de la lluminositat augmentant les zones de ‘claros‘ y ‘oscuros‘ a les ‘Curvas‘ i naturalment, com es pot apreciar a la imatge, corregit la distorsió geomètrica amb el combo que ja hem comentat, el de ‘Correcciones de lente‘ a la pestanya ‘Manual‘. Com ja vam comentar, provocar el paral·lelisme de les línies vertical és fàcilment aconseguible amb el lliscador ‘vertical’, desplaçant-lo cap a l’esquerra.

.

Era ja el capvespre quan tornàvem a l’hotel de Stromness. Després de sopar un exquisit ‘haddock’ el petit port d’aquesta localitat oferia un interessant espectacle fotogràfic. Les dues fotografies de dalt son un exemple de la teòrica ‘hora blava’ i ja de nit. Dic teòrica perquè els blaus han aparegut més a la de nit. La primera està feta a una ISO 200, f/8 a 1/20 s i a una df de 70 mm equiv.

Aquesta segona, la de la dreta, la poso com exemple de com podem reduir la temperatura del color sense perdre certa ‘calidesa’. En lloc de disminuir en excés la temperatura s’ha utilitzat el combo de HSL / Color/ ByN, a la pestanya ‘Saturación‘ per reduir els tons grocs i taronges de les llums artificials i així retornar el color blanc. Aquesta és una bona tècnica sempre que la fotografia no contingui aquests colors en altres objectes.

El dia següent, encara a les Orkney, havia se ser radicalment diferent. La boira i la pluja havia desaparegut i el paisatge se’ns mostrava en tot el seu esplendor. Les fotografies però resultaven encara més complicades per la gran lluminositat del cel, que hauria de tornar a enganyar al fotòmetre, donant lectures amb més lluminositat de la correcta i per tant tornant a provocar fotografies fosques.

Els paisatges eren certament tot un espectacle. Sovint parava a la cuneta per fer fotografies. Les carreteres estaven desertes i era comú trobar-se turistes com nosaltres fent fotografies, bé, molta més cosa tampoc es podia fer.

La fotografia de dalt és un exemple de com a partir de la reducció de les il·luminacions i l’augment de les ombres he pogut situar la meitat inferior de la fotografia en una zona de mitjos, eixamplant l’histograma dels blaus a dreta i esquerra, essent aquest canal el de més contrast a la fotografia.

.El Ring de Brodgar

Tenia especial il·lusió per veure les construccions neolítiques, ja fossin les cases o els al·lucinants cercles de pedres. Tota la illa està plena de dòlmens, cases i túmuls funeraris, com ara a ‘Skara Brae’, les ‘Stones de Stenness’ o el ‘Ring de Brodgar’. Aquest darrer és un dels més espectaculars, per les seves dimensions i pel perfecte cercle que formen les pedres.

L’Anell o Cercle de Brodgar (en anglès, Ring of Brodgar o Brogar) és una arquitectura Neolítica formada per un cercle de pedra o Crómlech a les Illes Órcadas, a Escòcia. El cercle de pedra es troba en un istme entre el Llac Stenness i el Llac Harray. El centre del cercle mai ha estat excavat, i encara que no ha estat científicament datat es creu que va ser construït al voltant del 2500 a. C., per la qual cosa seria contemporani-en sentit ampli-de Stonehenge i de molts altres restes arqueològiques similars a les Illes Britàniques i a Europa. (llegir més)

Tant les dues fotografies superiors de dalt com lògicament la de baix estan fetes als voltants del Ring de Brodgar. El paisatge és certament idil.lic i era ben bé per passar-hi hores, ja fos contemplant les pedres, el paisatge o les vaques pastant. La panoràmica de sobre es va fer amb tres fotografies (fixeu-vos el canvi de lluminositat entre la primera i la última) a una df de 22 mm equiv., a f/5,6 i 1/640 s a ISO 200.

Justament faré servir aquesta fotografia de dalt de part del cercle per explicar-vos una mica més el combo de Lr4. Es tracta del de ‘Correcciones de la lente‘ però ara a la pestanya ‘color‘. Aquesta és una de les millors funcionalitats de Lr i tracta de reduir l’efecte de l’aberració cromàtica. Simplement clicant a Quitar la aberración cromática‘ podeu obtenir resultats tan espectaculars com els que us mostro a les imatges, absolutament verídiques.

No se si coneixeu que és el material en que està feta la lent i per tant el seu index de refracció la que acaba determinant la distància focal de l’objectiu.
El problema és que l’index de refracció varia amb la longitud d’ona de la llum, dit d’una manera senzilla, la refracció que pateix la llum al passar per les lents dels objectius varia pels diferents colors i en definitiva, la imatge final creada no és única.

Això és el que veiem a la fotografia superior i que Lr tan dignament corregeix. Als lliscadors d’aquest combo hi trobareu justament el to púrpura i el to verd, amb la possibilitat de corregir-los per separat i amb diferents intensitats.

L’arxipèlag de les Orkney està format per un grapat d’illes que no vam poder visitar i l’estada de dos dies es va limitar a veure les principals que estan unides per ponts o istmes. Des de Stromness, a la West-Mainland, vam anar seguint la carretera principal, passant per la capital, Kirkwall, i accedint a la East-Mainland i d’allí a les illes de Burray i de South-Ronaldsay. pel camí visites algunes curiositats interessant com la Italian Chapel, a la petitíssima illa de Lamb Holm. Una petita capella construïda pels presoners italians de la Segona Guerra Mundial, que també els van convidar a construir les Churchil Barriers, barreres que uneixen les petites illes i amb les que es pot accedir a l’illa de Burray. D’aquesta illa i per una mena d’istme passes a l’illa més al sud, la South-Ronaldsay, una de les més interessants fotogràficament parlant.

A l’illa de South-Ronaldsay es troba un dels pobles més encantadors que recordo, St. Margaret’s Hope. La fotografia de dalt és justament d’allí.
La fotografia és especialment complexa, de nou, per l’alt rang dinàmic i per la posició del sol. L’exposició feta amb una df de 24 mm equiv., a f/7,1 i 1/1000 s a ISO 200 presentava greus problemes de distribució de lluminositat. Per no sacrificar la zona d’ombres del primer pla i de les cases vaig sobre-exposar deliberadament, sabent que més tard, en temps de revelat, podria tractar el cel.
I així ho he fet. S’ha aplicat un filtre degradat en diagonal per retornar les textures i la saturació del cel sense que afectés massa a la línia formada per les cases.

La successió de paisatges com els de dalt m’ho van posar molt fàcil. Aquestes fotografies tenen la sort de tenir excel·lents condicions en temps d’exposició i la distribució a l’histograma és prou bona per no haver de fer massa al revelat, una mica de saturació i increment de nitidesa, propi dels raw, ha estat més que suficient per obtenir aquest festival de colors. A la punta més al sud d’aquesta petita illa es troba la ‘Tomb of Eagles‘, un túmul amb càmeres funeràries de l’edat de Bronze que potser el més interessant és l’excepcional entorn on es troba. Primer una senyora molt amable ens va tenir mitja hora explicant la importància de les troballes i després ens va deixar anar perquè exploréssim pel nostre compte. La passejada pels més de 3 Km de penya-segats fins arribar a les tombes és realment espectacular. A la tomba has d’accedir amb una mena de carret amb rodes com els que van servir els mecànics quan volen posar-se a sota del cotxe. Una mica angoixant però l’interior de la toma val la pena.

La fotografia de dalt és només una de les desenes que vaig fer. El sol començava a apretar i la llum era molt dura. Em va semblar interessant recuperar les ombres, mantenint l’alt contrast i la saturació. La fotografia capta l’autor sense més pretensions. Feta amb una df de 24mm, a f/6,3 i 1/800 s a ISO 200.

De tornada a Stromness encara vam tenir temps de visitar la península de Hoxa, a l’oest de St. Margaret’s Hope. Allí encara es poden veure les construccions de les bateries antiaèries que recorden la historia de la Scapa Flow.

Scapa Flow (Skalpaflói en Nòrdic antic) és un tros de mar situat a les illes Òrcades (Escòcia) i abrigat del mar obert per les illes de Mainland, Graemsay, Burray, South Ronaldsay i Hoy. Amb més de 360 km2 de superfície, un fons sorrenc i una fondària d’entre 21 i 48 metres és un dels ports naturals més grans del món, amb prou espai per encabir un gran nombre de vaixells. Se sap que fa més de 1.000 anys Scapa Flow fou una zona que els vaixells víkings utilitzaven com a refugi, però és especialment conegut per haver estat la principal base militar de la Royal Navy durant la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial. La base militar es clausurà el 1956.. (llegir més)

Abans de d’acabar la jornada encara havíem de visitar ‘Mull Head‘, una de les reserves naturals més grans de les Orkney, amb penya-segats al·lucinants, una mica és la imatge que t’esperes d’Escòcia. El dia següent ja marxàvem de les Orkney, direcció de nou a l’Escòcia continental i directes cap a l’illa d’Skye.
Abans, però, des del ferry vaig trobar la vista de Stromness espectacular. La càmera no pensava el mateix i semblava ben bé que la visió només l’havia tingut jo. A la dreta podeu veure l’original i la fotografia revelada.

Ara ja sabeu com, no? Lliscador d’ombres cap a la dreta i una corba de la part superior de la ‘S’ per augmentar els ‘claros‘ i ‘oscuros‘ de les ‘curvas‘. Un lleuger degradat i la foto llesta ! La idea era igual el rang dinàmic augmentant la lluminositat de la zona del port.

Els paràmetres de la fotografia original, penso que erronis ja que hagués hagut d’exposar al menys un pas i mig, van ser: df de 32 mm equiv., a f5,6 i 1/640 S A ISO 200.

A mig matí ja tornàvem a estar a l’Escòcia continental i ara ens disposàvem a recórrer de nou les Highlands però per l’oest, molt més despoblat i més espectacular en quant a paisatges… però això ja serà la setmana vinent.

Com la setmana passada podeu veure aquesta segona sèrie a: http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157631289887348/

Què acabeu de passar un bon Agost i fins la setmana vinent !


<<<<< Capítol 1 de Tornant de vacances – 2012 (1)

>>>>> Capítol 3 de Tornant de vacances – 2012 (3)

>>>>> Capítol 4 de Tornant de vacances – 2012 (4)

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

<<< Altres articles de la serie ‘Sobre fotografia’

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
tf-1
Anuncis