Tornant de Vacances – 2012 (3)

(Artículo en castellano)

Bon dia de nou amics ! Amb ganes de vacances? Doncs jo sí… Avui aprofitarem l’etapa del viatge per terres escoceses més clàssic i turístic per tornar a donar una volta més a les funcionalitats del programa de revelat Lr4. La d’avui és l’etapa més clàssica, fins el punt que per a molts turistes aquesta és l’Escòcia que coneixen, la de la costa oest de les Highlands i la famosa illa de Skye, inclòs el castell més fotografiat de tota Escòcia: Tornant de Vacances – 2011 (3)

Aprofitarem per repassar en detall un dels ‘combos’ més importants en el flux de treball del revelat digital. A Lr4 s’anomena ‘Detalles‘ i és extremadament important dominar-lo per controlar amb precisió la nitidesa que volem donar a la nostra fotografia, incloent-t’hi l’enfocament i la reducció de soroll. A facebook, la font principal i única on les més horribles fotografies poden ser ‘agradades’ per tota una multitud, podem veure molts exemples d’una deficient utilització d’aquests paràmetres de nitidesa, siguin en programes con Lr4 o Ps, potser el més utilitzat per malaguanyar una bona fotografia.

La nitidesa
Abans de començar amb els lliscadors que ens controlaran la nitidesa en el procés de revelat raw, potser seria interessant dedicar uns minuts a parlar de la nitidesa, o millor dit, de la manca de nitidesa als negatius digitals ‘raw’. El taller de fotografia 42 el dedicàvem al tema de la ‘nitidesa’.

La ‘nitidesa’ és una de les propietats més complexes d’obtenir a la fotografia, depèn de tants factors que basar-nos en una simple definició resulta insuficient.
La nitidesa descriu la claredat del detall en una fotografia i és una propietat no solament objectiva sinó també subjectiva. Objectivament la nitidesa ve donada per la qualitat de la càmera i objectiu, el sistema d’auto-focus de la càmera, la resolució de la fotografia, els paràmetres d’apertura i velocitat que hem escollit o la forma en que hem pres la fotografia. Aquesta percepció de ‘nitidesa objectiva’ està composta per dos importants factors: l’acutància i la definició o resolució. Mentre que l’acutància descriu com de brusca és la transició a la fotografia entre dues àrees de diferent tonalitat, la definició o resolució fotogràfica té a veure amb la capacitat d’emmagatzemar informació.

El ‘re-enfocament de la captura’

Però perquè hem d’augmentar la nitidesa de la fotografia? És que no està ben enfocada? No, no te res a veure. El procés de revelat raw inclou el pas més important, convertir un fitxer amb valors de lluminositat segons un patró (patró Bayer) en una fotografia en color. Sí, és tot un invent. I aquest procés anomenat ‘Bayer demosaicing’ assigna un color determinat a cada píxel però a costa de perdre nitidesa. Per això tota fotografia raw necessita contrarestar aquest efecte amb un augment de nitidesa. I aquesta ‘nitidesa’ s’aconsegueix amb el concepte d’acutància, a ser possible aplicada als contorns i no a totes les àrees de la fotografia, cosa que s’aconsegueix amb el concepte de màscara.
En aquest combo ‘Detalle‘ hi trobem tot el necessari per retornar la nitidesa de la captura original.
Cantidad ajusta la definició dels contorns. Si augmentem aquest valor augmenta la intensitat de l’accentuació dels contorns i per tant el salt tonal. L’ajustament localitza els píxels que són diferents dels píxels que els envolten, segons el llindar especificat, i augmenta el contrast dels píxels segons la quantitat especificada.
Radio ajusta la mida dels detalls als quals s’ha aplicat l’enfocament. Les fotografies amb molts detalls poden necessitar un valor de ràdio baix, en canvi fotografies amb detalls grans poden necessitar un radi més ampli. En general, si s’utilitza un radi massa gran, es produiran resultats poc naturals, com els ‘halos’ i contorns massa grans. En fotografies de paisatges és recomanable un radi menor de 1,0, mentre que a fotografies amb grans àrees sense detalls podem augmentar aquest valor.
Detalle accentua el contrast entre els píxels que s’han determinat a partir de Cantidad i Radio. Un valor alt accentua aquesta diferència i visualment, especialment en pantalles d’ordinador, dóna una sensació massa ‘digital’, amb excés de detall.
Màscara controla les zones sobre les que s’aplicarà la nitidesa. Amb un ajust de zero (0), tota la imatge rep la mateixa quantitat d’enfocament. Amb un ajustament de 100, l’enfocament es restringeix en la seva majoria a les àrees properes als contorns més intensos. Aquest paràmetre pot reduir l’efecte de soroll que provoca un ‘Detall’ en excés.

Per bé que no notarem masses canvis en el moment de l’edició de la fotografia sí que aquests paràmetres son extremadament importants en el moment de convertir la fotografia a jpg per poder-la penjar a la xarxa o distribuir. He de dir però, que els algoritmes de nitidesa de Lr4 és el punt més feble d’aquesta eina i els resultats son sensiblement inferiors a Aperture i substancialment més dolents que a Capture One.

El ferry ens havia de deixar de nou a Thurso, a la costa nord dels Highlands. En aquesta ocasió hauríem de fer el viatge de tornada per la costa oest. Res a veure amb la de l’est. La carretera transcorre enganxada a la costa, entre entrades contínues del mar, desenes d’illes i istmes. La jornada era climatològicament perfecta, amb un cel blau i una lluminositat menys complexa per a la càmera. Blaus i verds eren la constant de tot el paisatge que se’ns anava presentant. Un veritable regal visual i per algú aficionat a la fotografia les millors vacances que podia somniar.

La fotografia de dalt és de la costa nord, als voltants de la Kyle of Tongue, una successió de Kyles i Lochs (fiords i llacs) fins arribar a la bonica població de Durness. Feta a ISO 200, f/8 a 1/640 amb una df de 70 mm equiv.
En aquest cas l’utilitzarem per comentar la pestanya HSL /Color /ByN.

A HSL podem trobar les funcions de ‘Tono‘, ‘Saturación‘, ‘Luminancia‘ i ‘Todo‘. Les dues que considero més interessants son les de saturació i luminància ja que de forma selectiva podem controlar la saturació del color i el rang tonal de cada grup de colors primaris i secundaris.

En fotografies de paisatges amb predominança de blaus i verds, en lloc de pujar la saturació global de la fotografia, podem optar per treballar individualment els verd i blaus, tant en quant el seu rang tonal i la relació entre els dos colors així com la saturació. Els resultats son prou interessants.

L’arribada a l’extrem oest dels Highlands en guardava encara alguna sorpresa. La zona del north-west Sutherland i una mica més avall, les muntanyes de l’Assynt-Coigach ens havien de descobrir uns paisatges excepcionals, des de exuberants platges que si no fos per la fresqueta ben bé podries dir que estaven al Carib fins a muntanyes que amb els seus escassos 700 o 800 m ben bé podries dir que estaves al Pirineu.

La de dalt és un dels molts extraordinaris paisatges que ens vam trobar. La fotografia té una mica d’història ja que el punt de vista el vaig intuir des de la carretera i per trobar-lo vaig haver-me d’endinsar per un traïdor terreny a l’estil dels aiguamolls on a cada passa pensaves que havies de quedar engolit. Al final vaig sobreviure per poder fer la fotografia que volia però vaig anar amb els peus xops la resta del dia i el pitjor: vaig perdre les ulleres, diguem-ne, de vista cansada, la qual cosa no em permetia veure ni les lletres del nom de la càmera. Feta a ISO 200, f/8 a 1/800 amb una df de 24 mm equiv.

Aquests escenes amb colors blaus i verds tan purs, i absència de núvols, em va perfecte per introduir-vos un dels combos més inútils, el de ‘Calibración de la càmara‘. Li han posat aquest nom com li haguessin pogut posar qualsevol altre, perquè el que fa no te res a veure.

Aquest combo es va pensar per poder re-calibrar les fotografies revelades en anterior versions de Lr, concretament les versions del 2012 (Lr3) i 2003 (Lr1 i Lr2). Els algoritmes de processament han canviat i és probable que obrir a Lr4 una fotografia ja revelada amb Lr3 pot donar-nos uns colors falsos. Però personalment no estic massa amoïnat per això ja que abans de la versió 4 Lr no era més que un mediocre programa i no el vaig fer servir mai. El curiós és la potència que ‘potser sense voler’ han posat als lliscadors dels 3 colors primaris. És molt interessant comprovar les tonalitats que s’aconsegueixen canviant la relació entre els tres colors: Per exemple, per estrany que sembli, el blau que s’aconsegueix augmentant la saturació del ‘primari vermell’… o l’efecte sobre els verds a l’augmentar el ‘primari blau’…

ISO 200, f/8 a 1/500 amb una df de 62 mm equiv

La carretera et porta a Ullapool, la ciutat més important de la costa oest dels Highlands. No us puc explicar massa de la ciutat, que sí recordo que tenia un passeig amb casetes mirant el mar molt interessant, els meus problemes es centraven en buscar una farmàcia per poder comprar unes ulleres de 2 diòptries i mig, però era diumenge i tot, excepte les tendes per a turistes, estava tancat. Abans però d’arribar a Ullapool passes per l’Enard Bay, les meravelloses platges d’Achmelvich i per les muntanyes del Coigach, un lloc que ben bé m’esperava veure a l’animal del Mel Gibson fent de William Wallace a Braveheart, que per cert és la primera pel·lícula que vaig llogar just després d’arribar del viatge…

Les Highland Clearances

El procés conegut en anglès com Highland Clearances (en gaèlic escocès Fuadaich nen Gàidheal, “l’expulsió dels Gaèlics”) va consistir en el desplaçament forçat de la població de les Highlands escoceses durant el segle XVIII. Aquest desplaçament va provocar una migració massiva cap a la costa escocesa, cap als Lowlands i cap a l’estranger. Aquestes “neteges” formen part d’un canvi general en el sistema agrícola del Regne Unit, però aquest desplaçament en concret, per la seva cronologia tardana, l’absència de protecció legal per als arrendataris a curt termini sota les lleis escoceses, la ruptura brusca amb el sistema de clans anterior, així com la brutalitat de moltes de les ordres d’expulsió, van fer que les Highland Clearances adquirissin notorietat.
Els processos que van despoblar les zones rurals d’Anglaterra durant la Revolució agrícola britànica van començar molt abans, en el que es van conèixer com Lowland Clearances, però l’efecte sobre la zona septentrional d’Escòcia -en què es parlava en gaèlic escocès i es mantenia una cultura semifeudal- va produir l’aparició de protestes i de ressentiment per part dels descendents dels que van ser obligats a emigrar, o subsistir en els suburbis de les ciutats o en petites zones marginals, transformats en crofters, arrendataris de petits terrenys i obligats a treballar en condicions infrahumanes per als terratinents.

Panoràmica a partir de 3 fotografies, fetes a ISO 200, f/4,5 a 1/640 amb una df de 24 mm equiv

esquerra: ISO 200, f/4,5 a 1/800 amb una df de 60 mm equiv – dreta: Feta a ISO 200, f/4,5 a 1/125 amb una df de 50 mm equiv

 La península d’Applecross i Plockton

Després de fer nit a Aultbea, a la vora del Loch Ewe, ens disposàvem a viure una de les jornades més interessants de tot el viatge. La carretera principal transcorre cap al sud vorejant la costa, la única amb dos carrils ja que tota la resta, suposo que conscientment, hi passa només un cotxe, amb ‘Passing places‘ cada 100 o 200 m i que serveixen per parar-te a la vora mentre l’altre cotxe que ve de cara passi. Una estona és divertit però 100 o 200 Km així acaba posant-te dels nervis. El viatge és tot un espectacle quan voreges el Loch Maree i passes pel Uper Loch Torridor, ja als inicis d’una de les atraccions més interessants de la costa oest, la península d’Applecross. El tram final passa per unes muntanyes que tot i no superar els 800 metres creus que estàs a l’Himalaia, l’estreta carretera comunica la península d’Applecross amb l’Escòcia continental pel famós (jo ni en tenia idea) pas de Bealach Na’ba i sembla que la carretera és considerada tota una obra d’enginyeria. Jo només recordo el patiment de conduir amb boira i plovent per una carretera d’un sol carril. Al final, es pot veure justament a les fotografies de sobre, vas a parar al Loch Carron, on si no estaves ja prou emocionat et trobes una de les joies de la corona, Plockton.

ISO 200, f/5 a 1/2000 amb una df de 24 mm equiv

L’experiència visual d’aquell dia a Plockton entenc que tardaré dies en tornar-la a tenir. La llum era molt especial, o potser era el lloc , no ho sé.

El cas és que no va ser massa complicat captar els grans contrastos i saturats colors, per bé que la càmera no veia el que jo visualitzava, probablement perquè jo veia ja la foto revelada.
Va ser senzill, especialment en els moments en que el sol s’amagava vaig utilitzar la tècnica que es va atribuir en Mellado 10 anys després de ser universalment coneguda: l’exposició cap a la dreta.

Efectivament vaig sobre-exposar un pèl, 1 pas o 1 pas i mig, per estar segur de no perdre els detalls de les ombres en el moment del revelat. Una lleugera corba en forma de ‘S’ a partir dels mitjos m’havia de donar la lluminositat buscada després d’haver-la enfosquit globalment per compensar la sobre-exposició i l’increment de les ‘Iluminaciones‘ (del combo ‘Básicos’) per tornar les textures al cel.

Encara amb els ulls plorosos de la bellesa de Plockton, vam decidir no passar encara a una altra de les grans atraccions escoceses, l’illa de Skye, i fer unes milles en direcció contraria, cap a l’est per veure el castell dels castells… l’Eilean Donan Castle.

Eilean Donan és un dels llocs més emblemàtics d’Escòcia. El castell s’alça en una illa on conflueixen tres ries, un enclavament de singular bellesa que l’ha fet famós arreu del món i l’ha convertit en un dels llocs més visitats de les terres altes escoceses. Encara que el primer assentament conegut data del segle VI, el primer castell fortificat es va construir a mitjan segle XIII per defensar les terres de Kintail. Durant l’època feudal, va arribar a adoptar quatre formes diferents, i el 1719 va quedar reduït a ruïnes en un aixecament jacobita. (llegir més)

Panoràmica a partir de 3 fotografies, fetes a ISO 200, f/5 a 1/1000 amb una df de 50 mm equiv

El gran problema de la fotografia digital

Si hi ha una característica que desvetlla que una fotografia és digital en lloc d’analògica és justament el tractament de la nitidesa. El sensor no capta el color i el gran invent de la matriu de Bayer per, mitjançant una interpolació, acabar descobrint el color de cada píxel, comporta un gran problema, la pèrdua de nitidesa. I només per mitjans digitals, augmentant l’acutància com hem vist, som capaços de tornar a donar aquesta aparença de nitidesa a partir d’accentuar el contorn dels objectes a la fotografia.

Jo, després de El Corte Inglés i en Montoro, el que més odio de la fotografia digital és justament la presència d’aquestes marcades línies que pretenen separar els objectes. Sovint a facebook o flickr trobem aquestes fotografies, que sembla han estat acceptades ja per fotògrafs i observadors.

Hi ha diversos factors que influeixen a l’aparició d’aquestes línies, des d’un poc acurat tractament de l’aberració cromàtica, on el culpable seria l’objectiu, a una deficient combinació dels lliscadors del combo ‘Detall‘, com ara un radi i detall excessiu, combinat amb l’absència de la màscara d’enfoc. Però com que ens encanta jugar a ser artistes, la manipulació excessiva dels blaus dels cels accentuen encara més aquest efecte.
A l’exemple de dalt, un petit detall del castell, es pot veure clarament l’efecte. Reduint el contrast entre cel i edifici, així com la reducció del radi i detall combinat amb l’ús d’una màscara ha estat suficient per resoldre el problema.

Aquest efecte al transformar la fotografia en BiN encara és més palès, sobretot si fem servir un filtre vermell per enfosquir els cels
.

Després de saludar a riuades d’espanyols, italians i xinesos, tots justs al castell d’Eilean Donan, vam enfilar ja camí a l’illa d’Skye. Bé jo lo de ser illa encara ho estic buscant, el cert és que hi accedeixes per un  modern i llarguíssim pont, el Kyle of Lochalsh, però no t’ho acabes d’imaginar. Es feia ja tard i vaig enfilar directament cap al nord de l’illa, a Uig, d’on al dia següent sortiria el ferry cap a les Hèbrides exteriors, les illes de Lewis i Harris. El petit poble de Uig està enclavat en un paratge certament meravellós però desert. Així que ho sopaves al petit hotel o et quedaves en dejú. A Escòcia la gent també fuma i havent sopat estava fumant la cigarreta obligada quan se’ns va ajuntar un dels cambrers i així com vaig poder vaig entendre que la posta de sol prometia i que no massa lluny, a unes 10 milles, hi havia un castell abandonat des d’on es podria veure tot un espectacle de colors. No ens ho vam pensar dues vegades i vaig agafar el cotxe i amb certa intuïció, perquè el navegador feia dies que estava en total estat confusional, vaig enfilar una estreta carretera entre vaques, bous i tota mena d’ovelles que no van fer més que recordar-me constantment la desgraciada experiència d’Islàndia. Sembla que després d’alguns anys encara arrossego un profund sentiment de culpabilitat. Però aquesta és una altra història.

ISO 200, f/9 a 1/10 amb una df de 24 mm equiv

ISO 200, f/6,3 a 1/13 amb una df de 100 mm equiv

Sí, ja se que n’estem una mica farts de les fotografies de postes de sol… però el cas que sense tele a l’habitació l’espectacle de veure tota la posta de sol en les més de dues hores va ser al·lucinant.
Les fotografies de postes de sol no son gens complexes i a la vegada molt agraïdes, gairebé sempre surten bé i arrenca, bàsicament a les mares, un ‘oh…’ que et fa creure per uns instants que ets un gran fotògraf.
La carretera ens va portar al punt més meridional de l’illa, a la badia de Duntulm, des d’on només gràcies a la posta de sol vaig poder descobrir el seu contorn. Crec que hi vam estar ben bé una hora observant-l’ho, bàsicament perquè les 50 picades de mosquit que vaig comptar considerava que eren poques i que seria interessant arribar a les 100. El castell va ser construït en els segles XIV i XV, quan la zona va ser objecte de disputes entre els clans rivals MacLeod i Macdonald.

A Lr4, simplement un pèl de claredat i saturació i la foto ja estava revelada…

Panoràmica a partir de 3 fotografies, fetes a ISO 200, f/9 a 1/100 amb una df de 24 mm equiv

Les Hèbrides exteriors

Situades a l’extrem nord després de creuar l’estret de Minch des de l’illa de Skye, Lewis i Harris semblen dues illes però en realitat n’és una de sola. És un dels llocs més remots que he visitat, enormes en extensió, hi viuen encara no unes 20.000 persones i ha estat refugi dels clans de les Highlands, els rebels jacobites i els víkings escandinaus. La llengua principal és la gaèlica, essent la zona d’escòcia on més es parla. El ferry ens deixaria a la capital de l’illa inferior, Harris, i sense pensar-ho dues vegades vaig enfilar cap a l’illa del nord, Lewis. Allí ens trobaríem amb l’espectacular cercle de monòlits de més de 5000 anys, el Callanish Satanding Stones.

ISO 200, f/6,3 a 1/1600 amb una df de 18 mm equiv

Calculo que el 80% dels habitants de l’illa es van concentrar tots entre les pedres del cercle quan es van assabentar que arribava i va ser realment complicat fer una fotografia sense gent. Molts de vosaltres però, esteu acostumats a l’eina ‘clonar‘ de Ps per fer desaparèixer gent, però sabíeu que es pot també fer amb Lr4?
Sí, el que passa és que és una mica més costós però funciona francament bé.

L’eina ‘clonar‘ forma part de les 5 eines de correcció selectiva: Retall, Eliminació de taques, Correcció d’ulls, Degradat i Pinzell. Justament la segona no només corregeix sinó que també clona. I això és el que he fet en el cas de dalt i que podeu veure en la successió de cercles continus per anar ‘clonant’ la part dreta d’on era el cony d’home per poder reemplaçar aquesta zona. Els resultats, ampliant la imatge, son francament bons i no queda rastre ni de l’home ni de la manipulació fotogràfica.

Continuant cap al punt més septentrional de l’illa les atraccions no paren de succeir-se. Primer la Gearrannan Blackhouse Village, una aldea amb cases tradicionals i després Port Nils, ja a l’extrem nord d’on parteix una carretera on en prou feines si passava el cotxe fins a la Butt of Lewis, la idea de penya-segats que tenia d’Escòcia. Una passejada meravellosa que recomanaria fer-la a diari si no ens quedés tant a desmà.

ISO 200, f/4 a 1/640 amb una df de 24 mm equiv

La fotografia de dalt és un exemple de, com a bon matrimoni, els diferents punts de vista que fotògraf i càmera tenen. Jo veia un paisatge, encara que crec que va ser el meu cap i no els meus ulls els que van veure el que la càmera no va poder captar.

Es tracta d’una escena amb una complexa distribució de llum, des d’àrees gairebé a les fosques a enlluernament de tenir el sol de cara. El fotòmetre no està per aquests romanços i mesura globalment la lluminositat per determinar a quina velocitat ha d’obrir i tancar l’obturador amb l’apertura que jo li he indicat. El resultat és la fotografia superior de la dreta i òbviament estareu d’acord que alguna cosa havíem de fer.

Tot i que crec que d’entre les decisions que ha de prendre un fotògraf en temps d’exposició, una, la dels paràmetres de l’exposició, la vaig errar, el material raw però no era del tot dolent i aplicant… Bé, crec que a aquestes alçades heu ja de saber perfectament com s’ha revelat la fotografia.

Els paràmetres d’exposició son ISO200, f/6,3, 1/400 a una df de 24mm equiv.

Es tractava d’aprofitar al màxim i ben sopat en un pub, l’únic crec, de Tarbert ja a l’illa de Harris, vaig decidir recorre tota l’illa fins el punt més meridional. La llum entre les 9 i les 11 de la nit era simplement fantàstica, en aquesta finestra estava inclusa la posta de sol i el parell d’hores addicionals encara amb una llum tènue que donava una atmosfera realment interessant. Les carreteres buides, de gent clar, perquè de bestioles totes i més, permetien traslladar-se ràpidament d’un punt a l’altre, platges, penya-segats i vistes al·lucinats de les petites Hèbrides, de l’illa de Skye i de les Uist, les altres grans illes de les Hèbrides exteriors.

La llum als voltants de les 11 de la nit era realment escassa. La càmera no entén massa d’aquest tema i utilitza la lectura del fotòmetre per situar l’exposició a la gamma mitja dels grisos, en termes de lluminositat. Pel que en aquestes situacions és molt probable que si no sub-exposem la fotografia ens pot semblar que està feta a ple dia.
Jo volia captar aquesta escassa lluminositat però sense sacrificar el festival de blaus de l’escena.

L’histograma es compon de tres capes de color per als canals vermell, verd i blau. A Lr4 el gris apareix quan els tres canals es superposen, el groc, magenta i cian quan dos dels canals RGB es superposen (el groc s’obté de la superposició dels canals vermell i verd, el magenta dels canals vermell i blau, i el cian dels canals verd i blau).

La comprensió de l’histograma a Lr4 es especialment important per poder tractar diferencialment cada canal. Les fotografies han estat revelades intentant mantenir la lluminositat dels blaus (desplaçats com es pot veure a la dreta de l’histograma). Els paràmetres d’exposició de la fotografia de l’esquerra son ISO1600, f/6,3, 1/20 a una df de 40mm equiv i la de la dreta ISO4000, f/2,8, 1/100 a una df de 70mm equiv. 

Malauradament al matí següent ja havíem de tornar a agafar el ferry per tornar-nos a la illa de Skye i d’allí retornar directes, fent un parell de parades que us acabaré d’explicar al darrer capítol de la setmana vinent, cap a Edimburgh, passant per Glasgow i Stirling. Queden ja poques coses que explicar del revelat a Lr4, excepte el banc i negre que tractarem gairebé com un monogràfic.

Com als anteriors capítols podeu veure aquest tercer lliurament a: http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157631289887348/

Bona entrada al setembre i que la pujada del IVA no acabi amb la nostra paciència…


<<<<< Capítol 1 de Tornant de vacances – 2012 (1)

<<<<< Capítol 2 de Tornant de vacances – 2012 (2)

>>>>> Capítol 4 de Tornant de vacances – 2012 (4)

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

<<< Altres articles de la serie ‘Sobre fotografia’

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
tf-1
Advertisements