Tornant de Vacances – 2012 (i 4)

(Artículo en castellano)

Bon dia de nou amics ! Per a la vostra tranquil·litat avui és ja el darrer capítol d’aquest intent d’explicar-vos bona part de les funcionalitats del programa Lightroom4 a partir d’exemples concrets del viatge per Escòcia. No crec que l’intent hagi estat massa bona idea, els que estàveu interessats en un article de viatges us ha sobrat les explicacions tècniques de Lr4 i els que estàveu interessats en aquestes funcionalitats penso que poc us ha interessat el viatge i segurament preferiu algun vídeo de youtube per fer un curset accelerat, aquí s’ha de llegir massa. Però calia intentar-ho: Tornant de Vacances – 2011 (i4)

Avui addicionalment farem un petit monogràfic del revelat en blanc i negre, que personalment trobo una de les tasques mes complexes del revelat ja que s’han de prendre moltes decisions per aconseguir la fotografia final. A més, com que el fotògraf té complerta llibertat per a jugar amb els tons de grisos, les combinacions son infinites i aquí ja entra el ‘gust’ que pot tenir cadascú de nosaltres a més, probablement, de l’estat d’ànim del dia que reveles…

El ferry ens deixaria de nou a l’illa de Skye, després d’una complerta jornada a Hèbrides Exteriors. El cert és que em va saber greu no tenir més dies i poder visitar la resta de les Hèbrides Exteriors, com ara Uist o Barra i alguna de les Interiors, com ara Mull o les Argyll, però els dies de vacances son limitats i ja no teníem temps per a més. Durant el viatge al ferry no se si va ser en un prospecte que vaig llegir la història de Flora MacDonald, que riu-te’n d’Agustina d’Aragó… i curiosament la seva tomba estava al costat de l’hotel on havíem estat dos dies abans.

Flora MacDonald (gaèlic: Fionnghal NicDhòmhnaill) (1722 – 4 de març de 1790), l’heroïna jacobita, era la filla de Ranald MacDonald de Milton de l’illa de South Uist a les Hèbrides Exteriors, i la seva dona Marion, la filla d’Angus MacDonald. El seu pare va morir quan ella era una nena, i la seva mare va ser segrestada i casada a la força amb Hugh MacDonald de Armadale, Skye. Flora es va criar sota la cura del cap del seu clan, el MacDonalds de Clanranald, i va rebre educació en part a Edimburg. Al llarg de la seva vida va ser una practicant presbiteriana. Durant els aixecaments jacobites, el juny de 1746, a l’edat de 24 anys, vivia a l’illa de Benbecula a les Hèbrides Exteriors quan Bonnie Prince Charlie es van refugiar allà després de la batalla de Culloden. L’acompanyant del príncep, el capità O’Neill, va buscar la seva assistència per ajudar a amagar al príncep. L’illa va ser controlada pel govern dels Hannover amb una milícia local, però el MacDonalds simpatitzaven amb la causa jacobita… (llegir més)

Les fotografies de dalt son de la Flora MacDonald’s Grave, prop de Uig a l’illa de Skye. El dia era anormalment clar, un cel blau com pocs i unes vistes impressionants. En tots dos casos simplement he baixat un pèl la ‘luminància’ del combo HSL / Color / Blanco y negro per simular l’efecte del polaritzador, que en aquest cas no en portava i que sovint, depenent de la qualitat, pot afectar a la resta de colors de l’escena.

Això que acabo de fer és pèl arriscat.
Lr no controla bé els contorns quan es tracta de manipular la lluminositat d’una àrea en concret i provoca uns ‘halos’ que son molt visibles quan més fosca és l’àrea que acabem de manipular.

Aquest combo és el bàsic de control selectiu de la luminància i saturació dels 8 canals bàsics de color que presenta Lr4. Son especialment importants els de ‘púrpura‘ i ‘magenta‘ no només per complementar l’efecte dels lliscadors d’aberració cromàtica sinó també per contrarestar la presència misteriosa d’aquests colors en casos de desbordament de píxels, per exemple en fotografies de cara al sol.

La jornada d’avui era llarga, molt llarga, havíem d’arribar a Fort William, a l’extrem més meridional dels Highlands, havent de creuar encara tota l’illa de Skye de nou i visitant alguns paratges que quedaven fora de la que seria la ruta òptima. Amb el mapa de carreteres que ens havíem comprat dies abans, havíem deixat en pau al navegador i que ja no va tornar a ser el mateix, vam anar per carreteres secundaries que transcorrien per increïbles paratges. La primera població que mereixia una visita era Portree, la ciutat més important de l’illa de Skye. És la primera ciutat en la que veies més de 10 persones pel carrer i cal dir que és de postal. Els colors blaus del cel es conjuntaven amb les pintoresques cases pintades de diferents colors.

Tant la fotografia de dalt com la de baix son de Portree. El dia permetia que la pitjor de les càmeres i el més dolent dels fotògrafs fessin fotografies de postal.

A la de dalt em va cridar l’atenció els saturats colors de les cases i simplement augmentant un pèl la intensitat i la ‘claridad‘ per obtenir detalls clars en vaig tenir prou. La de baix és una panoràmica del port de Portree. Els paràmetres d’exposició de la fotografia de dalt son: 18mm de df equiv., a f/5, 1/2000 a ISO 200.

Panoràmica de dues fotografies a ISO 200, f/5,6 a 1/800 amb una df de 35 mm equiv.

ISO 200, f/6,3 a 1/1250 amb una df de 50 mm equiv.

Deixant l’illa de Skye, la carretera es dirigeix cap a l’est de l’Escòcia continental bordejant el Loch Cluanie. Ens vam desviar per anar a parar una altra al Llac Ness, aquesta vegada a l’extrem meridional, on es troba l’ultra turística ciutat de Fort Augustus. La gentada era tal que ni vaig poder aparcar i amb un ‘no cal parar...’ vam continuar el viatge cap on havíem de fer nit, Fort William. Pel camí se’ns va aparèixer el famós Bridge of Oich, una altra de les obres d’enginyeria, dissenyat per James Dredge, aquest pont penjant és del 1854. Va ser construït amb un sofisticat disseny de construcció de doble cadena en voladís amb enormes arcs de granit a cada extrem.

De camí a la gran ciutat turística de la regió d’Argyll and Bute, Oban, el temps va canviar tant de sobte que gairebé no vaig tenir temps de parar. Els escocesos, no se si ho dit, son tremendament amables i força més educats que nosaltres. Pots parar-te al mig de la carretera que no et pita ningú, és més, encara et saluden amb un ‘Hi’. A la senyora de la casa on ben bé hi havia entrat al seu jardí per aparcar i poder fer la fotografia del brutal arc de Sant Martí no semblava que li importés, és més encara, al veurem amb la càmera, va sortir amb una compacta a fer la mateixa fotografia.

ISO 200, f/6,3 a 1/1600 amb una df de 50 mm equiv.

esquerra: Castle Stalker, ISO 200, f/4,5 a 1/800 amb una df de 60 mm equiv – dreta: Dunstaffnage Castle, feta a ISO 200, f/4,5 a 1/125 amb una df de 50 mm equiv

Unes milles més avall me les vaig haver d’arreglar per poder tornar a parar i veure la magnífica vista del Castle Stalker, en una escena increïblement bella amb el castell al mig d’una petita illa. El castell originalment havia estat un petit edifici fortificat dels MacDougalls, quan eren senyors de Lorn, construït al voltant del 1320, avui propietat privada, com aquell que te la caseta de cap de setmana a Vallirana. Situat al Loch Linnhe, una gran entrada del mar que et porta directament a l’illa de Mull.  Encara emocionat, unes milles més avall i just abans d’entrar a Oban, vaig poder parar i entrar al Dunstaffnage Castle, construït abans del 1275 sobre una roca enorme amb vistes al Firth of Lorn, Dunstaffnage va ser la poderosa fortalesa dels MacDougalls. El castell, amb els seus enormes murs, va ser capturat per Robert the Bruce el 1309 i va romandre en possessió real per alguns anys i es va convertir en la presó temporal de Flora MacDonald el 1746.

ISO 200, f/5 a 1/2000 amb una df de 24 mm equiv

Oban, a la fotografia de dalt, és una altra de les ciutats meravelloses d’Escòcia, punt de partida dels ferrys cap a l’illa de Mull i les Hèbrides Exteriors, és una població viva i de gran activitat. El dia continuava sent un regal per a la fotografia, amb cels blaus i amb núvols de ràpida evolució que em proporcionava escenes diferents a cada moment. Després d’una curta passejada pel front marítim, vam continuar l’etapa, trobant-nos amb una altra obra d’enginyeria, el Connell Bridge, construït al 1903, per la Arrol’s Bridge and Roof Company, originalment per passar-hi el tren. El pont apareix en una de les meves pel·lícules preferides, ‘El Ojo de la Aguja‘ (Eye of the Needle, 1981) amb Donald Sutherland fent d’espia dolent, a més del poble de Banff i la que a la pel·lícula és la ‘Storm Isle’, que ben bé podria ser qualsevol de les desenes de peites illes a les Orkney o Shetland.

La carretera continua fins endinsar-se al Loch Lomond and The Trossachs National Park, un dels parcs naturals escocesos més meridionals i que serveix d’entrada a Stirling, a l’extrem occidental de la badia d’Edimburg, on desemboca el riu Forth. Stirling és diferent a tot el que havíem vist, una ciutat amb un cas antic molt ben cuidat i ple d’atraccions turístiques, com el famós Castell de Stirling, l’església de Holy Rude, el Pont de Stirling i el Monument Nacional a William Wallace, situat les afores de la ciutat sobre un turó i que podeu veure a la fotografia de baix. El cas de William Wallace és com els de ‘Polònia’, que és més famosa la rèplica que l’autèntic, en aquest cas trobes més reproduccions d’en Mel Gibson que vestigis de qui va ser aquesta figura històrica, el gran heroi escocès.

William Wallace (Paisley?, 1270 – 23 d’agost de 1305) va ser un cavaller escocès que va liderar la resistència contra l’ocupació anglesa d’Escòcia. Es creu que va néixer a Paisley (Escòcia). Va ser declarat proscrit després de matar un anglès en una baralla. A partir d’aleshores van començar les seves accions contra els anglesos. Una mica més tard va incendiar una guarnició anglesa i dirigí un atac contra un funcionari real. No va acceptar el tractat de submissió a Anglaterra firmat el 1297 pels nobles escocesos. En lloc d’això, va assaltar unes quantes fortaleses angleses situades al nord del riu Forth. L’11 de setembre de 1297 va derrotar els anglesos a la batalla del pont de Stirling. Es diu que quan va haver acabat la batalla va matar el comandant anglès, el va escorxar i se’n va fer un cinturó i, com que li’n va sobrar pell, encara es va poder fer una funda per a l’espasa.(llegir més)

Els voltants de Stirling des del castell, amb el monument a Wallace al fons, fotografia feta a ISO 200, f/5 a 1/1000 amb una df de 50 mm equiv

Al dia següent, després de dormir a la Universitat de Stirling vam encarar ja la darrera jornada del viatge que ens havia de tornar a Edimburg, no abans passant per Glasgow. Què voleu que us digui, Glasgow, potser perquè plovia, el dia estava fosc i no havia ningú pel carrer, em va semblar una ciutat realment poc agradable. El centre històric és com el carrer Pelai però en bèstia i encara més lleig, cases abandonades, tendes tancades amb el ‘es lloga o es ven’, tot plegat una sensació de que havia estat una gran ciutat i que ara només en quedaven les restes de la depressió que deu portar arrossegant les darreres dècades, o simplement estaven tots a Lloret de vacances. Continua essent però la ciutat més gran d’Escòcia i la tercera del Regne Unit després de Londres i Birmingham. Però el que m’interessava és el que havia llegit de la seva catedral.

La Catedral de Glasgow va ser la seu de Nathan Oliver el Gran. Mentre moltes d’elles havien estat construïdes en fustes, la primera catedral de pedra en el lloc va ser consagrada aproximadament el 1136 i reemplaçada per una més gran, que va ser consagrada el 1197. Les ampliacions i modificacions a l’edifici van continuar des de llavors. La més recent addició va ser la Finestra del Mil·lenni, desmantellada el 3 de juny de 1999 per la princesa reial Anna. (llegir més)

Interiors de la catedral de Glasgow, fotografies fetes a ISO 3200, f/5,6 a 1/10 amb una df de 18 mm equiv

Reducció del soroll

He volgut aprofitar la sèrie de fotografies del interior de la impressionant catedral de Glasgow per parlar-vos del soroll. El soroll digital és la variació aleatòria de la brillantor o el color a les imatges digitals produït pel dispositiu d’entrada (la càmera digital en aquest cas). Així com a la fotografia analògica la presència del gra no només era acceptada sinó que fins i tot estètica, el soroll digital té altres connotacions i dóna percepcions desfavorables de la tècnica o càmera emprada. Avui lluitem per tots els mitjans per evitar aquest efecte indesitjable de la fotografia digital. Per altra banda, mentre que el gra representa la ‘unitat’, el ‘píxel’ de la fotografia analògica, el soroll se’ns presenta de forma aleatòria sense seguir cap patró.

Mentre que les variables que influeixen en l’aparició de gra són el tipus de pel·lícula, la sensibilitat i el procés de revelat, el soroll digital  consisteix en l’aparició aleatòria de senyals alienes a la imatge original, especialment apreciable en les zones d’ombra de la imatge i que òbviament afecten a la nitidesa. El soroll, present en el sensor, es manifesta de forma més apreciable quan la relació dels senyal elèctric propi del sensor i el captat a cada píxel és semblant, és a dir, en termes de lluminositat, en zones de molt baixa lluminositat. Aquest efecte és més apreciable en ISO’s altes, on intentant emular el concepte analògic de la ISO, s’amplifica el senyal de cada píxel per, tot i rebre poca llum, donar un resultat d’una major lluminositat a la fotografia. També és apreciable en llargues exposicions. (llegir més)

Lr no fa figa en aquest aspecte i mentre que és una eina que ha de millorar molt en el tractament de la nitidesa, és tot el contrari en quant a la reducció del soroll sense sacrificar la nitidesa, o fins i tot augmentant-la. El combo ‘Detalle‘ conté en la zona inferior els lliscadors corresponents al tractament de la reducció del soroll.

El primer lliscador que trobem és de ‘Luminància‘ que redueix el soroll de la luminància, reduint el contrast entre píxels i donant la sensació d’uniformitat. El ‘Detall‘ controla el llindar de soroll de la luminància. És útil per a les imatges amb molt soroll. Els valors alts conserven més detall però poden produir resultats més sorollosos. Els valors baixos produeixen resultats més nítids però també poden eliminar alguns detalls. El tercer d’aquest primer grup és el de ‘Contrast‘, que controla justament el contrast de luminància. És útil per a les imatges amb molt soroll. Els valors alts conserven contrast però poden produir taques o clapejats amb molt soroll.
Els valors baixos produeixen resultats més suaus però també poden tenir menys contrast.

En un segon grup en trobem als relatius a un altre tipus de soroll, el cromàtic. El lliscador ‘Color‘ redueix el soroll del color, com el que podeu veure a la imatge de la dreta. El ‘Detall‘ controla el llindar de soroll en el color. Els valors alts protegeixen les vores de color detallats i fins, però poden donar lloc a taques de color. Els valors baixos eliminen les taques de color, però poden donar lloc a pèrdues de color.

La utilització correcta dels paràmetres d’aquest combo poden donar molt bons resultats, alguna fotografia de la sèrie del viatge l’he fet fins a ISOs de 16.000 amb molt bons resultats, tant en quant a la desaparició del soroll com a l’increment del contrast i la definició d’àrees on abans era tot una gran taca de colors.
El Blanc i Negre

No em podeu negar que la fotografia en blanc i negre és apassionant, però també molt més complexa del que sembla, especialment en el món digital. Ara ja no és qüestió de comprar un carret en b/n sinó de, i no se si és un avantatge o un impediment, revelar les fotografies en color per després tornar-lo a treure’l. Ja al taller de fotografia 30 i el taller de fotografia 76 introduíem alguns conceptes que ens havien de fer entendre les infinites possibilitats del revelat en b/n. A diferència del color, una fotografia en b/n no és més que una imatge codificada (per l’absència del color) que és interpretada pel nostre cervell.

No és qüestió ara de fer una exposició magistral sobre la importància del b/n a la fotografia, simplement us explicaré el senzill que és aquesta conversió a Lr4. Per començar simplement clicant a ‘Blanco y negro‘ del combo ‘Básicos‘ la fotografia que estem revelant a Lr4 perd el color i es converteix en una imatge en escala de grisos. Sí está bé, però hem perdut el control d’aquesta conversió, simplement Lr4 ens proposa una de les infinites conversions entre color-to gris. de moment quedem-nos amb aquesta proposta inicial de Lr.

L’histograma
Els lliscadors bàsics però continuen estan actius, i el que comentàvem fa un parell de setmanes continua aplicant pel revelant en b/n, és a dir, continuem disposant de la successió (de negres a blancs) dels lliscadors que actuen sobre cada zona, per bé que el d’exposició el podríem considerar global, negres, ombres, exposició, il·luminacions i blancs. El que sí notarem, com és lògic, que els lliscadors de color queden desactivats, la intensitat i la saturació.
I ara és quan hem de treure l’artista que tenim a dintre, bé, a alguns ens costa més que a altres, perquè la manipulació dels 5 lliscadors anteriors més el de ‘contraste‘ i el de ‘claridad‘ en permetran jugar amb l’escala de grisos de forma acurada. Essent una fotografia en b/n un símbol, és a dir, òbviament no és una reproducció de la realitat sinó una representació, podem jugar amb les llums, els contrastos, els blancs i negres purs… o simplement intentar emular les fotografies analògiques en b/n.

La llibertat que tenim amb el como ‘básicos‘ està molt limitada als paràmetres globals de lluminositat i contrast i res podem fer per canviar la relació que existeix entre un color determinat i una tonalitat de gris.
Hi ha varies solucions, com la de ‘manipular’ deliberadament la lluminositat i saturació dels canals de color per canviar aquesta correlació entre el color i l’escala de grisos. Però Lr ens ho posa més fàcil i ens proposa al combo HSL / Color / Blanco y negro, que queda seleccionat automàticament a la pestanya ‘Blanco y negro‘, la possibilitat de manipular la sensibilitat (lluminositat) dels 8 colors bàsics i així obtenir una nova tonalitat a l’escala de grisos. No és una solució massa natural, ja que el millor seria, emulant els filtres de color que s’utilitzen en temps d’exposició, disposar de lliscadors que representessin els filtres en lloc del color en sí mateix. Una bona forma de començar és clicar a ‘automático‘ i Lr maximitzarà la distribució de grisos, a partir d’aquí podem fer petites variacions fins arribar al resultat final, tornant a clicar a ‘Mezcla de blanco y negro‘ els lliscadors es tornen a posar a ‘0’.
De tota manera aquest combo és el ‘bàsic’ del revelat en blanc i negre i les infinites combinacions en quant a la sensibilitat del color ens ofereix infinites formes d’interpretar la fotografia en blanc i negre.

Però encara més, podem donar una tonalitat de color a l’escala de grisos, tot emulant els revelats químics, i el combo ‘Dividir tonos‘ és l’eina perfecta. Com a la majoria d’eines de conversió en blanc i negre, aquest combo està dividit en ‘Iluminaciones‘ i ‘Sombras‘ i podem per separar imprimir el to que vulguem, simplement seleccionant el color a ‘Tono‘ i situant la intensitat a ‘saturacion‘. El lliscador ‘equilibrio‘ ens permet centrar el punt d’equilibri entre les tonalitats de color que hem imprès a les il·luminacions i a les ombres.
La meva recomanació és que tots aquests valors els guardem en ‘ajustaments d’usuari‘ i així poder ‘copiar’ aquests ajustaments a tota la sèrie que estem revelant, deixant els indicadors de lluminositat del combo ‘básicos‘ i els de ‘Mezcla de blanco y negro‘ del combo ‘HSL/Color/Blanco y negro‘ per poder ser interpretats segons la distribució de lluminositat i color de cada fotografia a revelar.

Ja hem arribat al final

De Glasgow ja vam anar directes cap a Edimburg, on encara vam tenir temps d’apropar-nos a la Royal Mile i veure les representacions al carrer del ‘Fringe‘. Bé amics, el viatge i per tant les explicacions sobre les funcionalitats més comuns de Lr que ens poden ajudar a revelar correctament les nostres fotografies ja han arribat al final… Us deixo amb un petit recull del viatge en blanc i negre… Simplement cliqueu a sobre de qualsevol fotografia i anireu a parar a la galeria, per bé que el bloc no és el millor mitjà i he hagut de reduir la resolució.

Espero que per a alguns les explicacions us hagin aportat llum en algunes de les moltes funcionalitats que Lr ens ofereix per establir un flux de treball en el procés de revelat i pels altres, com a mínim, hagueu gaudit d’aquests meravellosos paisatges. Ja en hi ha prou per avui… tornarem ben aviat per parlar de fotografia…

Fins aviat !

Com als anteriors capítols podeu veure aquest darrer lliurament a: http://www.flickr.com/photos/mdaban/sets/72157631289887348/


<<<<< Capítol 1 de Tornant de vacances – 2012 (1)

<<<<< Capítol 2 de Tornant de vacances – 2012 (2)

<<<<< Capítol 3 de Tornant de vacances – 2012 (3)

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

<<< Altres articles de la serie ‘Sobre fotografia’

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
tf-1
Advertisements