Disc de la setmana: Paul Van Kemenade “Two horns and a bass”

El disc d’avui és un reconeixement al jazz europeu quasi sempre injustament menysvalorat. Paul Van Kemenade (1957) és un saxofonista Neerlandès amb una més que dilata carrera de més de trenta anys com a músic.

Two horns and a bass” (2008), és una d’aquelles sorpreses que et trobes quan escoltes les novetats acabades de editar, normalment bastant escasses, i que et treuen un somriure per la trobada que has fet d’un disc força ben estructurat i perfectament interpretat per un saxofonista totalment desconegut per a mi.

Un disc on sembla que tot és al seu lloc, des de la tria dels músics quasi tots compatriotes fins a les singulars i gens previsibles composicions que ell mateix signa. Un disc que ens sorprendrà per la seva diversitat. Les diferents disposicions de les formacions li donen una cohesió i una organització molt interessant, totes elles amb el nexe comú del saxo alt d’en Paul Van Kemenade.

Artista

Paul Van Kemenade

Àlbum Two Horns and a Bass
Cançó que escoltes Nyumbani Kwetu

L’àlbum no es troba a Spotify, però si no coneixeu a Kemenade podeu començar amb ‘No way station’:

Formacions en duet amb els pianistes Michiel Braam i Harmen Fraanje més suau i delicat. A mi particularment m’agrada més el trio amb el Contrabaix d’en Wiro Mahieu i la trompeta de Eric Vloimans (formació que dona nom al disc), on els fraseigs i diàlegs del saxo i la trompeta son especialment dignes d’esser escoltats amb atenció.

El quintet s’encarrega del temes amb més força i ritme i per concloure una excepcional interpretació en directe del tema de Duke Ellington “In a sentimental mood”, una autentica joia que per si sola paga la pena escoltar i gaudir d’aquest disc.

tf-1
Advertisements