Headhunters (2011)

(Artículo en castellano) El passat dissabte per al nit tornava a complir perfectament les condicions ideals per anar al cinema, amb el futbol de tornada, a les 8 el Barça i a les 10 el Madrid, les sales estaven pràcticament buides i podies escollir sense problemes pel·lícula i lloc per seure. Les estrenes d’aquesta setmana prometien, amb una, diuen, extraordinària pel·lícula francesa ‘Le prénom‘ i la no menys sorprenent ‘Una botella en el mar de Gaza‘, totes dues caldrà veure-les però vaig considerar que en aquest moment de cicle anímic aguantar una pel·lícula francesa de més de 15 minuts podia afectar seriosament a la meva salut.

A finals d’agost, com qui no vol la cosa, es va estrenar una pel·lícula noruega sense pena ni glòria i només el boca a boca, després d’un parell de setmanes, ha fet d’aquesta una de les sensacions post-vacacionals. Diuen que en temps de crisi es quan es fa el millor cinema. Crec que això s’ho va inventar algun argentí perquè per aquesta regla s’hauria de fer a Espanya el millor cinema de la historia i el que fem es estrenar ‘Holmes & Watson. Madrid Days‘, un invent que hauria d’inhabilitar a José Luis Garci per la resta de la seva carrera. No amics, en temps de crisi galopant a Espanya son els de l’altra punta, els noruecs, els que fan un cinema extraordinari.

Hodejegerne (Headhunters) (2011) – 98 min – Noruega

DIRECTOR: Morten Tyldum – GUIÓ: Lars Gudmestad, Ulf Ryberg (Novel·la: Jo Nesbø) – FOTOGRAFIA: John Andreas Andersen –  REPARTIMENT: Aksel Hennie, Synnøve Macody Lund, Nikolaj Coster-Waldau, Joachim Rafaelsen, Gunnar Skramstad Johnsen, Lars Skramstad Johnsen, Signe Tynning, Baard Owe

Però anem al gra… Headhunters (caça-talents) és la darrera pel·lícula del director noruec Morten Tyldum, adaptació de la novel·la homònima de Jo Nesbø. Un thriller que funciona com un motor engreixat, gairebé perfecte, amb elements galàctics que fins i tot acceptes per bé de la trama. Mort el suec Larsson i acabada la seva trilogia ‘Millenium’, amb mediocres adaptacions al cinema, Nesbø és la versió noruega del que molts ja aclamen com el nou Larsson. Després de l’èxit de ventes de la seva novel·la ‘Headhunters‘ ens arriba aquesta primera adaptació al cinema, que no serà la única perquè ja s’està pensant en un remake hollywoodià.

L’adaptació de Tyldum és una de les grans sorpreses que m’he emportat en els darrers mesos, aconseguint captar l’atenció de l’espectador des dels primers instants, i deixant-te enganxat a la butaca els pràcticament 100 minuts que la separen dels títols de crèdit. La pel·lícula és tota una prova d’intensitat, suspens, sorpreses, misteris, girs inesperats de guió i, per a mi el més interessant, el toc d’humor negre en escenes concretes, molt a l’estil germans Coen a ‘Fargo’, a més d’una continua sensació de, tot i la duresa d’alguna escena, del bon rotllo que es respira a tota la pel·lícula, una mena de sensació de que tot és una broma, que allò no pot estar passant.

(a iTunes Movie Trailers teniu més fragments amb  HD)

Però de què va? Potser és millor no saber-ne massa… Roger (Aksel Hennie) és un prestigiós caça-talents noruec que viu en una meravellosa casa amb la seva dona Diana (Synnøve Macody Lund), la propietària d’una galeria d’art. En realitat, està vivint molt per sobre de les seves possibilitats, si pot mantenir aquest ritme de vida és gràcies a que es dedica a robar obres d’art. A la inauguració d’una galeria, la seva dona li presenta a Clas (Nicolaj Coster-Waldau), que, a més de ser el candidat perfecte per al càrrec de director general de la companyia per la que Roger està buscant directius, és propietari d’una pintura molt valuosa. Roger veu que li ha arribat l’oportunitat d’aconseguir definitivament la independència econòmica i comença a planejar el robatori del quadre….

Tyldum aconsegueix extraordinàries interpretacions del petitó Aksel Hennie, amb transformacions incloses. El guapo danès Nicolaj Coster-Waldau, que els que teniu encara sintonitzada Antena 3 vau podeu veure a la serie Juego de Tronos fent el paper de Jamie Lannister, fa una molt bona evolució del seu paper, emetent a l’espectador diversos sentiments depenent el minut de pel·lícula, atracció, simpatia, odi, pena… L’atractiva Synnøve Macody Lund és un tros de dona però que sembla més que passava per allí i li van oferir el paper. Cert és que la fredor noruega, tant als paisatges com el minimalisme arquitectònic nòrdic, bàsicament el que es veu a les escenes, treu passió als personatges, però que tot i les escenes de sexe no aconsegueixen elevar la temperatura.

Però deixant els actors, que en un thriller no son tan importants com el propi desenvolupament de la trama, el cert és que Tyldum aconsegueix excel·lents imatges de collita pròpia, com ara, sense dir-vos més, la del gos, o la del llac, o la sorprenent escena de com s’escapoleix d’una persecució a una cabana.. per no mencionar la de l’accident de cotxe… La resta d’escenes, essent interessants i excel·lentment executades, estan més vistes en pel·lícules del gènere. De tota manera, o com a mínim aquests van ser els meus cometaris camí de casa, el thriller no té fissures, és pràcticament impecable, encaixant cada una de les peces de forma magistral, en una història que, tot i el component de ciència ficció que no puc desvetllar, és sorprenentment dinàmica, amb un molt àgil ritme de narració, per bé que podria sobrar tanta veu en ‘off’.

Una pel·lícula que confirma el bon moment del cinema nòrdic. Després de ‘Déjame entrar” de Tomas Alfredson, ‘Headhunters’ és una de les noves representats d’aquest renaixement nòrdic. Ara cal esperar només l’adaptació de ‘El abuelo que saltó por la ventana y se largó‘ de Jonas Jonasson…

<<<< Més articles de la categoria ‘Cinema i Teatre’

tf-1
Advertisements