Disc de la setmana: Billy Bob Thornton “The Edge of the World”

El disc d’avui és d’un músic atípic, molt més conegut pel món del cinema com actor, director ocasional i fins i tot guionista. Per a Billy Bob Thornton (1955) la música sempre ha estat al seu costat des de la seva fixació pels ZZ Top i fundació de la seva primera banda al institut “Tres Hombres” que van obrir més d’un concert de gent com Ted Nugent , Hank Williams Jr., Humble Pie..

Quan semblava que havia deixat per sempre la música és despenja en dos àlbums molt interessant d’escoltar; al 2001 Private Radio, un conjunt de poesies cantades amb una veu suau, trencada, recita més que canta un grapat de cançons plenes d’imatges expressionistes de paisatges trets del costats més foscos de la vida.


Però m’he decidit per recomanar un disc del 2003 “The Edge Of The World”, un disc amb més força i vitalitat sempre de la mà del seu alter ego Marty Stuart i convidats com Joe Walsh, Daniel Lanois o Warren Zevon.
Trobarem temes rocks, on les guitarres creen un univers particular, versions més que conegudes de Tracy Champman “Baby can I hold you” interpretada amb un to emocional lleugerament fosc, assossegat i afectuós, que s’anirà repetint en altres temes de l’àlbum o un “Everibody’s talkings” que m’agrada especialment.

Artista

Billy Bob Thornton

Àlbum The Edge of the World
Cançó que escoltes The desperate one

La seva música té arrels en el country del sur dels Estats Units, les seves lletres son petites histories personals, postals del seu món repletes de vivències pròpies.
Pot ser no és un disc que deixarà massa petjada, per em sembla curiós. Un so real, brut, possiblement no massa ambiciós però a la vegada necessari per aquells que gaudeixen del so del rock & roll com a banda sonora de la seva vida i no com un simple concep artístic.

.

tf-1
Advertisements