Disc de la Setmana: Ron Sexsmith “Cobblestone Runway”

Amb cara de nen que no ha trencat mai un plat, amb un posat de “anti-estrella” Ron Sexsmith (1964) no encaixa en els patrons estètics necessaris per triomfar en el pop contemporani. Probablement continuarà estant en una segona fila, a l’ombra d’altres músics que no tenen ni la meitat de qualitat que en té ell.

També és cert que fins ara no té cap disc que causi furor, ni un èxit capaç d’assolir tops. Però, ai, si parlem de cançons, això és una altra cosa. En Ron ha acumulat en els seus vint anys de carrera i dotze àlbums d’estudi una de les col · leccions de cançons més envejada en el pop rock adult de les últimes dècades , que l’han portat a guanyar-se la admiració de figures com Elvis Costello, Sheryl Crow, Feist, Steve Earle, Nick Lowe o Paul McCartney, i la meva si pot servir de referencia .

En la seva música està plena de petits detalls que em porten a la Costa Oest o al pop britànic, que em fa recordar a un altre banda o a un altra cantant, però crec que simple és ell mateix, així de fàcil.
El seu pop acaricia sentiments autèntics i recrea situacions senzilles, coses tan difícils d’aconseguir en aquests temps de crisi moral, en aquests dies d’estrès perpetu.

Artista

Ron Sexsmith

Àlbum

Cobblestone Runway

Cançó que escoltes

These Days

La música de Sexsmith és un torrent d’emotivitat. Guarda la pluja de tardor, la brisa de primavera, el capvespre d’estiu i la xemeneia d’hivern. Sexsmith canta i compon per la fragilitat de la vida. Quan reconeixes la seva música és una preciositat, però ja quan la fas teva és, senzillament, com una mena de petit miracle.
El disc d’avui no és un altre que “Cobblestone Runway” (2002): És un dels discs més experimentals de la seva carrera, i l’agafa amb un estat de gràcia total. Vull matissar “disc més experimental”, per en Ron Sexsmith experimentar implica subtilesa. Amb una base tradicional les seves cançons troben la màgia amb un piano o una guitarra acústica, per ell sempre va una mica més enllà afegint tímides bases electròniques a les seves composicions. Un repertori que passa per temes funkis, d’altres més clàssics i romàntics. Talent i imaginació inesgotables un disc sense pretensions però amb un magnífic brillantor interior.

Podeu escoltar un extracte de tots els temes del disc i si us agrada comparar-lo a:’

tf-1
Advertisements