Groenlàndia (2)

(Artículo en castellano)

<<< Continua de Groenlandia (1)

Ens acomiadem de Tassermiut visitant la seva impressionant glacera, amb una alçada de 1.350 metres, just a l’Inlandis, envoltada d’elevats pics granítics. Naveguem pel fiord, considerat una de les deu meravelles de l’Àrtic, ens acostem a la glacera, la trepitgem, restem anonadats dins les coves de gel amb formes fantasmagòriques i increïbles tonalitats de blaus. Fred, calor, quietud, moviment, sorpresa, silenci, so, blau, blanc, gris, si i no; ho sentíem tot en una única emoció.

Ens acostem a Nanortalik (lloc dels ossos polars), el desè poble més gran de Groenlàndia, amb uns 1.500 habitants. És una gris i freda tarda de dissabte, amb escassa activitat, silenci únicament trencat per les rialles de quatre nens jugant i ocells xiulant. Una passejada pels seus carrers ens convida a compartir la quietud, els vermells, blaus, verds i grocs de les cases, el peix assecant-se, l’aigua del mar envoltant un poble sota els cims. A l’endemà visitem la llotja on els pescadors acabaven de portar les seves captures de foca i narval; el supermercat; la Tourist Office on comprar alguna peça d’artesania, mapes, llibres; les diferents estàncies del museu, el més important del Sud de Groenlàndia, on entre rialles i acudits, ens mostren com era la vida dels inuit de no fa gaire temps: els vestits, l’hospital, la seva farmàcia i instrumentació, les eines, la construcció de les embarcacions, els minerals, les cases, etc…

D’aquí una navegadeta cap a les termes d’Unartoq, a prendre un bany calent en un misteriós toll que porta de cap als geòlegs, on l’aigua es troba a 38ºC, envoltat d’icebergs flotant i sobre el permafrost. Quin fred despullar-se en aquelles temperatures, però de seguida la plàcida sensació a l’introduir-te al toll, sobre les bombolletes, sentint com es relaxen tots els músculs del cos.

Un llarg camí entre icebergs, sol, núvols, blaus marins i turqueses, mar obert i estrets passadissos, ens acosten a Igaliku, assentament amb una població d’uns 60 habitants, coneguda per les Ruïnes de Gardar, l’antic cor religiós i bisbat de la Groenlàndia vikinga, on només queden alguns vestigis i l’antic cementiri amb tombes thule –com sempre situades en un punt estratègic, i orientades cap al sud-oest-. Una magnífica posta de sol, tenyint el cel d’anyil, ens dona pas a un desitjat sopar: ous ferrats!!!; de postres, tot un seguit de petites aurores boreals. A l’endemà un intens cel blau il·luminat per un sol lluent amb totes les seves forces, ens porta de camí a Itilleq, per la Senda dels Reis, sobre la gespa tova, allunyant-nos camí amunt fins al punt més alt, on un banc estratègicament situat ens permet seure i observar amb calma aquell lloc idíl·lic, verd amb pinzellades de colors, envoltat per la serena aigua del mar, sota les muntanyes. Seguint el camí, ja de baixada a l’altre fiord, amb un paisatge totalment diferent: creuem la granja més gran de Groenlàndia, amb els seus camps segats, les blanques bales de fenc sobre el verd, contrastant amb els icebergs sobre el blau marí, i el Puttut aguardant per portar-nos a ballar entre els enormes icebergs del Qooroq, blancs i blaus, llisos i rugosos, grans i petits, a tocar de mà, esperant pausadament que el mar els vagi transportant, sent llit d’ocells i trampa pels navegants; un ball harmoniós, en silenci, entre la calor del sol i el fred del gel, deixant-nos absorbir per la màgia del moment.

De nou a Narsarsuaq, el lloc on vam trepitjar Groenlàndia per primer cop. Ara no obstant, serà per acostar-nos al darrer destí d’aquest viatge, Valle de Mil Flores. El camí pedregós i incòmode, però tot just travessar un petit monticle, davant dels nostres ulls apareix una immensa vall, les restes d’una glacera que amb els anys ha anat retrocedint. Muntanyes elevades coronant una vall amb un riu que transporta trossos de gel , cascades que ens porten l’aigua necessària per la subsistència i el so de la natura, vegetació baixa, tundra i ocells que ens donen la benvinguda. La vall és humida i freda, i és aquest el primer lloc on després de sopar una fogata ens reuneix per escoltar les darreres històries inuit, mentre la corona boreal ens il·lumina el cel i dona pas a les darreres aurores boreals.

El matí es presenta dur, la pujada un pel massa empinada i llefiscosa, ens fa dubtar si tots podrem amb ella. Si, podem, amb cura hi arribarem. Sense donar més voltes, hi som muntanya amunt. Tal i com anem pujant les vistes de la vall són més espectaculars. El sol ens il·lumina i escalfa, els raigs es multipliquen a l’aigua, el vent gèlid ens refrigera, les flors tenyeixen de color el camí, els llacs reflecteixen el paisatge, els ocells ens acompanyen; i tot això per arribar a la part més alta on el Kiagtuut amb tota la seva immensitat ens espera des de fa més de 2.000 anys, quan aquest arribava fins al fiord de Narsarsuaq. Ara és una glacera que ni creix ni fabrica icebergs, és tota una llengua de gel provinent del més profund inlandis. Restem davant el Kiagtuut un temps que no podem mesurar, insignificant davant aquests gels; deixem de sentir la nostra existència, i per uns instants tenim la il·lusió de formar part d’aquest paisatge que llau quiet, sense parar un moment.

Baixem pausadament, sense voler allunyar-nos d’aquests paratges. Ens aturem a cada flor, a cada pedra, a cada soroll. Un cop a la vall, seiem davant el sol, en silenci, digerint tot els esdeveniments del viatge, i trencant en rialles amb qualsevol record.

Els trekkings han finalitzat, però no les històries. Una nit de Foehn, ens obliga a recollir les tendes de bon matí i marxar cap a l’alberg a Narsarsuaq. Ens havien parlat del vent, però quan camines i no avances te n’adones realment de la seva força. Aquest vent càlid i humit també va portar la pluja, de la que tant ens havien parlat al llarg dels dies. Va ser un dia per estar recollits, per compartir amb altres grups les nostres experiències, degustar plats típics del país, i acabar d’assaborir lentament els darrers minuts d’aquesta aventura.

Amb la satisfacció d’haver fet realitat un somni, no podríem acabar el relat sense agrair a Ricardo i la seva gent el valor de la feina ben feta, amb cura i entusiasme; a Francesc per compartir amb nosaltres tot el seu coneixement, experiències, històries, contes, i afecte; i com no als nostres companys Ricardo i Concha, Antonio i Rocio, Joaquín i Tati, Jaime i Tona, ja que sense ells el viatge no hauria estat el mateix.

KALAALLIT NUNAAT – Informació


Són inuit, i no esquimals, els habitants de l’Àrtic. La paraula inuit significa persones o éssers humans. La paraula esquimal està en desús i és pejorativa, tret del diccionari de la Real Academia Española que no s’ha interessat en substituir-la per inuit; si que ho han fet la resta d’Acadèmies de la Llengua, des de el 1977 quan es va determinar a la Inuit Circumpolar Conference (ICC).
Els grups inuit estan formats per parents de vàries famílies, unides per matrimoni, adopció de fills o mitjançant relacions sexuals entre ells. Comparteixen tot el que tenen, així és el seu caràcter. El menjar i la comunitat són els seus bens més preuats. Les feines estaven totalment diferenciades i especialitzades per gèneres, i vivien el present, pensant en el futur únicament per emmagatzemar aliments abans de l’arribada del cru hivern. El líder o cap del grup sempre era el millor caçador i el més capaç de tot el grup, aquell al que tots escoltaven i demanaven consells. És sorprenent pensar en la seva interacció, quan davant un problema, la solució era l’ anomenat tordlut o piseq (dol cantat) essent molt més important restablir l’harmonia a la comunitat que aplicar justícia.
Es consideren que pertanyen a la terra, i no que la terra els hi pertany. Són els éssers humans adaptats a les condicions més extremes del planeta, gràcies al seu coratge, voluntat, destresa i sentit de l’adaptació.
L’Àrtic és un àrea molt rica en recursos minerals i importants reserves de carbó, gas i petroli.
El canvi climàtic evidentment els hi està afectant, però en comptes de plorar, la seva visió de supervivència els ha empès a començar a conrear diverses fruites i verdures.
Vam tenir el plaer de tastar les primeres maduixes groenlandeses!!!!

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Advertisements